1 / 23

ART MESOPOTÀMIC 3150-332 a.C.

ART MESOPOTÀMIC 3150-332 a.C. Els pobles mesopotàmics foren: Sumeris (3000 – 2500 aC.) Accadis (2350 – 2200 aC.) Sumer reixit (2200 – 1900 aC.) Babilonis (1900 – 539 aC.) Assiris (1800 – 612 aC.). Entorn físic.

clarke
Download Presentation

ART MESOPOTÀMIC 3150-332 a.C.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. ART MESOPOTÀMIC 3150-332 a.C. • Els pobles mesopotàmics foren: Sumeris (3000 – 2500 aC.) Accadis (2350 – 2200 aC.) Sumer reixit (2200 – 1900 aC.) Babilonis (1900 – 539 aC.) Assiris (1800 – 612 aC.)

  2. Entorn físic • Mesopotàmia és una regió llimosa entre dos grans rius, el Tigris i l’Eufrates. • L’aportació dels seus sediments ha fet que, actualment, la seva desembocadura sigui molt més meridional. • En aquest territori s’hi van desenvolupar dues grans civilitzacions: • La part més baixa, les regions de Summer i Accad, zones de pas i d’una gran riquesa agrícola • * La vall alta, Assur o Assíria, habitada per un poble guerrer que va acabar dominant el sud.

  3. Els coneixements • La ciència babilònica és probablement més antiga que la d'Egipte. • El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C. procedent de l'Índia. • Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics, ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs. • Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuïren les estrelles en els dotze signes de Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió.

  4. Arquitectura A causa de l’escassetat de pedra a la regió, el material més emprat en la construcció era el maó, que a causa de les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparició de l’arc i la volta. Aquestes dues tècniques han estat les més grans contribucions de l’art mesopotàmic a la història de l’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i, en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podien ser emprat per a fer bigues; només els podien posar en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una gran solidesa.

  5. Palaus Els palaus eren, juntament amb els temples, les seves principals construccions. Eren gegantins i estaven disposats entorn d’un pati. A Mari se n’ha trobat un amb quasi 300 habitacions, moltes d’elles decorades amb frescos que representen escenes de la vida quotidiana. També estaven decorats, sobretot exteriorment, per ceràmica vidriada, amb boniques combinacions de colors, i amb animals com a tema preferent.

  6. Palau de Nínive

  7. Palau de Nínive

  8. Temples • Els sacerdots eren un grup molt important en les ciutats mesopotàmiques i per això, les construccions sagrades van assolir grans dimensions. De fet els temples no eren un edifici, sinó més aviat una petita ciutat, amb places, habitatges, construït en pisos on s’hi accedia mitjançant rampes. La part més important era una torre escalonada anomenada ZIGURAT, amb un temple al capdamunt. • La part superior era el lloc de les ofrenes, i la més baixa la residència del Déu.

  9. Ziggurat d’Ur

  10. Ziggurat d’Ur

  11. Escales del Ziggurat d’Ur

  12. Plàstica.- Escultura • En escultura destaquen les escultures exemptes, de contingut religiós i polític. L'escultura sumèria sempre tenia un contingut religiós, mentre que l’assíria més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en la cacera. • Les figures eren rígides, hieràtiques(= severa i solemne, sense expressar sentiment), simètriques i sotmeses a la llei de la frontalitat (= imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquesta part la més treballada). • També cal parlar dels relleus assiris, on es narraven escenes quotidianes o episodis d’exaltació del rei. • L’estela o monument commemoratiu apareix a la segona etapa sumèria. • A la mateixa època pertanyen també els kudurrus, esteles ovalades amb inscripcions religioses o jurídiques on es consignaven donacions de terres i que servien per delimitar propietats

  13. Alguns exemples de Sumer i Accad Funcionari (alabastre) Gudea (diorita) Estela del Codi d’Hammurabi (diorita)

  14. Estela d’Ur. La guerra  La pau  Cap de brau. 2500 aC Or i lapitslàtzuli

  15. Alguns exemples d’Assur Estela de Naramsin. 2300 aC. En aquest relleu es posa de manifest la valentia del rei en la guerra.

  16. Escultura d’Assurnasipal II

  17. Cacera del rei Assurnasirpal. S. IX El rei mostra tota la seva força i valentia

  18. Relleu del palau d’Assurbanipal, a Nínive

  19. Assurnasirpal guerrer. S. IX

  20. Lleona ferida. S. VII aC

  21. Cinc potes, per intentar representar la perspectiva Toros alats, vigilants de portes

More Related