PERE SERRA : Retaule de l ’ Esperit Sant

1. PERE SERRA: Retaule de l’Esperit Sant

2. Títol: Retaule de l’Esperit Sant o retaule de la Pentecosta Autor: Serra, Pere (segle XIV-XV) Cronologia: 1393-1394 Estil: italogòtic Tècnica: tremp sobre fusta Localització original i actual: capella de l’Esperit Sant de l’església de Santa Maria de Manresa. A les acaballes del segle XIV, l’estil dominant a la pintura catalana era l’anomenat italogòtic, influenciat per l’escola de Siena. Els seus trets característics s’aprecien en el Retaule de l’Esperit Santque Pere Serra va pintar per a una capella de la catedral de Manresa, on encara es pot admirar actualment. El taller dels germans Serra -Jaume i Pere- a Barcelona fou el més destacat de l’època.

3. ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS Aquest retaule presenta un cromatisme suau, gens agressiu. Hi destaquen el blau de la vestimenta amb què apareix repetidament la Mare de Déu i els vermells de les túniques d’alguns personatges. El fons daurat, característic de l’escola sienesa, és present en la majoria de les escenes. El color hi predomina per damunt del dibuix, lluny ja del primitivisme gòtic propi del segle XIII i la primera part del XIV. El modelatgeno és encara gaire contrastat i els caps resulten una mica plans.

4. Composició El retaule s’estructura a partir d’un cos central de cinc carrers separats per muntants decorats per diferents figures, i una predel·la en la qual només queden les dues plaques dels costats. El retaule és presidit per l’escena de la Pentecosta, de dimensions més grans que les altres. Representa el moment en què l’Esperit Sant infon a les ànimes dels apòstols el do per predicar el cristianisme. La imatge de la Mare de Déu és gegantina i està asseguda en un tron senzill; als seus peus hi ha un llibre obert. Sobre ella baixa l’Esperit Sant en forma de colom i la llum que infon és plasmada amb unes línies vermelles. L’escena de sobre (17) representa la coronació de la Mare de Déu. A la part més alta del carrer central (9) hi ha una crucifixió. Predel·la

5. muntant Els carrers laterals mostren escenes de l’Antic i del Nou Testament; el cicle narratiu s’inicia a la part superior esquerra i es va desenvolupant d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Cada carrer apareix coronat (1bis, 2bis, 7bis, 8 bis) per un àngel que porta un rotlle desplegat: els filacteus, pergamis escrits. Els carrers de l’esquerra de la taula representen les escenes següents: la creació del món (1), la creació d’Adam (2) , l’Anunciació (3), el naixement de Jesús (4) , l’adoració dels Reis (5) i la presentació de Jesús al temple (6). Els carrers de la dreta il·lustren el baptisme de Jesús (7), la transfiguració (8), la resurrecció (11), l’aparició de Jesús als apòstols(12), l’Ascensió de Jesús al cel (13) i la predicació de Sant Pere (14). Entre els carrers, a les bandes estretes anomenades “muntants”, hi ha figures de l’Antic i del Nou Testament i imatges de sants. Al bancal (10) , la part inferior del retaule, les taules dels extrems representen Sant Esteve discutint amb els doctors jueus (16) i la missa de sant Martí (18). Al centre hi havia, probablement, tres taules, ara desaparegudes; actualment s’hi pot veure una taula allargada del pintor Lluís Borrassà que representa la Pietat de Crist (10). La part superior del retaules està decorada amb motius arquitectònics gòtics, i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts. guardapols

6. ESTIL Pere Serra és un dels representants de l’estil italogòtic a Catalunya. Aquest model formal es pot apreciar en la combinació de fons daurats amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques –poc creïbles, com la transparència de l’aigua del riu en el baptisme o l’arquitectura de la presentació al Temple- que donen un caràcter més realista a les escenes. Les seves composicions són amables, gens dramàtiques, i els personatges gairebé no manifesten cap sentiment. Els rostres estan idealitzats i prenen com a model els de l’escola sienesa; els femenins en particular són gairebé tots iguals, tant si es tracta de la Mare de Déu com de qualsevol santa; en els masculins, en canvi, hi ha una mica més de varietat. La figura de la Mare de Déu és arquetípica i la veiem repetida, en diverses de les escenes amb la mateixa expressió i amb idèntica inclinació del cap. Algunes imatges d’aquesta obra reprodueixen els models de l’època, com és el cas de l’Anunciació, amb Maria asseguda llegint i l’àngel agenollat; o de l’adoració dels Reis, en la qual no hi figura Sant Josep, poc valorat en l’època. Hi ha altres escenes però, que tenen una composició força innovadora, com ara les de la creació del món, la d’Adam o l’ascensió de Jesucrist. La creació del món (1)

7. INTERPRETACIÓ La intenció bàsica d’aquest retaule no és representar en imatges la vida de Jesús, sinó glorificarl’esperit Sant. Això explica la discontinuïtat i els salts en les escenes: el cicle narratiu comença amb dues úniques imatges del l’Antic Testament i, immediatament, es passa al Nou Testament; a més, es deixa de banda la passió i s’incorpora una escena referida a l’Església: sant Pere, el fundador, predicant el cristianisme inspirat per l’Esperit Sant. D’aquesta manera, el que es destaca és la presència de l’Esperit Sant tant a l’Antic Testament [Déu és al mateix temps, Pare, Fill i Esperit Sant] com al Nou Testament [Anunciació, baptisme i Pentecosta], com a la història de l’Església a la terra [predicació de Sant Pere o sant Esteve discutint amb els doctors jueus]. També es dóna una gran protagonisme a Maria, com a Mare de Déu i com a imatge de l’Església. Adoració del reis (5), Presentació de Jesús en el temple (6)

8. FUNCIÓ Mentre que l’arquitectura romànica propiciava la decoració amb pintures murals ja que calia cobrir extenses superfícies de parets sense obertures, l’arquitectura gòtica, que obria grans finestrals i deixava poques superfícies llises, donà pas a dues formes artístiques noves: els vitralls i la pintura sobre fusta dels retaules (que es col·locaven darrere de l’altar i representaven escenes religioses relacionades amb el culte a què anaven adreçats). El Retaule de l’Esperit Sant va ser encarregat a Pere Serra pel gremi de cuireters de la ciutat de Manresa. Els membres d’aquest gremi s’agrupaven en la Confraria de l’Esperit Sant i tenien una capella amb aquesta advocació en una de les naus laterals de la Seu de Manresa, dedicada a Santa Maria, de recent construcció en aquell moment. Pere Serra tenia a Barcelona, un taller de pintura molt actiu i ben organitzat; per això s’explica la rapidesa en l’execució de l’encàrrec. Actualment, el retaule és exposat a la mateixa capella per a la qual va ser creat. Es conserva en molt bones condicions, tot i que li falta la taula central del bancal. Anunciació (3), naixement de Jesús (4)

9. MODELS I INFLUÈNCIES Els retaules de Pere Serra van recollir els models del gòtic italià introduïts a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa. L’elegància i la delicadesa en el traç de la línia, així com la finalitat decorativa del color, relacionen l’obra de Pere Serra amb l’escola sienesa liderada per Duccio. L’arribada del gòtic internacional a la darreria del segle XIV i al començament del XV va fer que les pintures de Pere Serra no tinguessin gaire continuïtat. Duccio, Maestà (1308-1311) Extret de : LLACAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009; TRIADÓ, JR. Història de l’art. Ed. Vicens Vives, 2009