FUNCIONS SINTÀCTIQUES

1. FUNCIONS SINTÀCTIQUES • Subjecte • Atribut • C. directe • C. indirecte • C. preposicional • C. circumstancial • C. predicatiu • C. de nom • C. d’adjectiu

2. Subjecte: constituent bàsic de l’oració. Designa que realitza o a qui es refereix l’acció del verb. Estructures: SN: En Lluís passeja tranquil·lament per l’avinguda. Pro: Tu conduiràs tota l’estona? Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la festa. Sprep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar de comiat al Lluís.

3. C. directe: és el complement dels verbs transitius. Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de l’acció verbal. En general, s’afegeix directament al verb, sense fer ús de cap preposició. Estructures: SN: Nosaltres hem vist en Josep a la parada de l’autobús. Pro: Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús. Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la veritat. Sprep: A tu, t’he vist aquest matí. Es mira a tothom massa. Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració).

4. Atribut: complement dels verbs copulatius (ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del sujecte amb el qual sol concordar en gènere i nombre. Estructures: SAdj: En Lluís és molt nerviós. SN: En Lluís és un gran home. Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès Pron: En Lluís n’es un. Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt amb perxa.

5. C. indirecte: és el complement que indica qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït per la preposició a, tot i que admet per a en cas d’ambigüitat. Estructures: Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís. Pro: Li vas dir, al Lluís! Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.

6. C. preposicional(anomenat també C. de règim verbal): és el complement que necessiten alguns verbs per complementar el seu significat i que sempre s’uneix al verb fent ús d’una preposició concreta. Les preposicions de què fan ús aquests verbs són: a, en, per, amb i de. Estructures: Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta. Pro: En Lluíshi insisteix. En Lluís se n’alegra. Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.

7. C. circumstancial: és aquell que fa referència a les circumstàncies externes en què es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al lloc, el moment i la manera. Estructures: Sprep: En Josep ha caigut a l’escala. SN: En Josep vindrà la setmana vinent. Pro: En Josep en surt (del despatx). En Josep hi entra (al despatx). Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi havia abans la pista de patinatge.

8. C. predicatiu: és aquell complement que es refereix alhora al verb i a un nom, sigui el subjecte o bé, el c. directe, amb el qual concorda en gènere i nombre. Estructures: SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt pàl·lida. Sprep: En Josep ha tractat la Margarida dementidera. Pro: En Josep t’hi ha trobat.

9. C. de nom: és aquell complement que concreta o amplia el significat del nom. Estructures: Sprep: El pis de la cantonada. SN: En Lluís, el meu oncle. Pro: De seda, en té moltes camises! Oració: La por que l’enxampin no la deixa copiar.

10. C. d’adjectiu: és aquell complement que concreta o matisa el significat de l’adjectiu. Estructures: Sprep: En Josep és un entès en fotografia. Oració: En Josep està segur que li donaran la feina.