1 / 60

Unitat V: MODELS DE MERCAT

Unitat V: MODELS DE MERCAT. En aquest tema intentarem respondre preguntes com …. Perquè el preu de la benzina és tan elevat ? Perquè una llaminadura val 5-10 cèntims i sembla que mai pugen el preu?

delu
Download Presentation

Unitat V: MODELS DE MERCAT

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Unitat V: MODELS DE MERCAT

  2. En aquest tema intentaremrespondre preguntes com… • Perquè el preu de la benzina és tan elevat? • Perquè una llaminadura val 5-10 cèntims i sembla que maipugen el preu? • Perquè hi ha una diferència de preu tant gran entre una motxillaEastpack i una altra de qualsevol marca?

  3. Estructures de Mercat • Són les característiques que permeten diferenciar els diferents tipus de mercat que hi ha a nivell teòric: • Grau de concentració: nº empreses • Homogeneïtat del producte • Poder de mercat  influència en el preu • Intensitat de la competència • Barreres d’entrada i sortida • Grau de transparència: existència d’informació

  4. 1. Grau de concentració • Nombre d’empreses i consumidors que té un producte. • Posem exemples... • 1 productor? • Pocs productors? • Molts productors?

  5. 2. Homogeneïtat • Un producte és homogeni si al consumidor li és indiferent comprar-lo en una empresa o en una altra. • No hi ha diferències significatives entre el producte que ofereixen les diferents empreses. • Quan un producte te alguna qualitat, tangible o no, que el diferencia dels altres als consumidors no els hi donarà igual on comprar-lo. • Exemples? Mercat de les pomes, benzina

  6. 3. Poder de Mercat • Poder d’una empresa per influir sobre el preu. • Suposa conèixer si una empresa per ella mateixa te poder per influir sobre els preus o si el preu sorgeix del regatig de l’oferta i la demanda. • Exemples? Queviures vs. Renfe • Diem que les tendes de queviures són preuacceptants (posa als productes el preu que els imposa el mercat) mentre que els monopolis són preudecisors

  7. PODER DE MERCAT

  8. 4. Intensitat de la Competència • Tensióamb la que lluiten les diversesempresesdins del mercat per vendremés • Guerra comercial, guerra de preus, publicitatagressiva, ressaltarcaracterístiques del producte… • Comméstècniques per arrebatar un tros de pastís del mercatutilitzin les empreses, es podrà parlar d’unamajorintensitat de la competència.

  9. 5. Grau de Transparència • La informació amb la que compten compradors i venedors sobre un mercat. • Parlem d’informació perfecta quan tots els agents econòmics ho saben tot sobre el mercat –situació impossible-. Per exemple: Coneixen el preu al qual les empreses estan disposades a vendre i els consumidors a comprar. • Com més informació hi hagi i menys costosa sigui d’aconseguir, el mercat gaudirà d’un major grau de transparència.

  10. 6. Barreres d’entrada i sortida • Les barreres d’entrada i sortida són totes aquelles circumstàncies que dificulten l’entrada de noves empreses a un mercat i/o la sortida de les empreses que ja existeixen del mercat. • Limiten el nombre de competidors i poden arribar a fer romandre a empreses en un mercat fins i tot quan aquestes tinguin pèrdues.

  11. Barreresd’entrada • Factors que impedeixenl’enrada de noves empreses a un mercat • Algunesd’elles: • Avantatges en costos: quan una empresa potproduirmésbarat per un avantatgetecnològic, per tenirmatèriesprimeres, o qualsevolaltre factor, economiesd’escala preu mésbaix que la competència. (Decathlon) • Diferenciació del producte: la marca ésimportant, fidelitza al consumidor, importànciapublicitati les modes. (Asics, Nike) • Inversions de capital i economiesd’escala: mercatson es necessiteninversionsmoltimportants per accedir-hi. (Telefonia, Internet) • Lobbiesamb poder polític: grups de poder que afavoreixen que es facindeterminidadesactivitats. ( armes) • La monopolització d’un factor productiu (coltan)

  12. Barreres de Sortida • Costos que tindriaqualsevol empresa per abandonar un determinatmercat o les pèrduesocasionades per no recuperar part de la inversió

  13. Esquema dels models de mercat *Competència Perfeta : Tipus de *Competència imperfecta Mercat - Monopoli - Oligopoli - Competència Monopolística

  14. El Mercat Ideal: La Competència Perfecta • Sabiem que el mercat proporcionava de manera automàtica el preu i les quantitats d’equilibri (s’autoregulava). • Això satisfeia tant consumidors com productors • Però, perquè això és doni cal que es compleixin algunes condicions...

  15. El Mercat ideal: La Competència Perfecta • Totes les característiques que el diferncien només es donen a nivell teòric o ideal • En la realitat mai compleix totes les característiques • Anem a analitzar-les: • Molts compradors i venedors • Les empreses no tenen poder de decisió sobre el preu • El producte és homogeni • Plena llibertat d’entrada i sortida • Informació perfecta i gratuïta

  16. La Competència Perfecta: elevat grau de concurrència • Pel que fa al grau de concurrència: • Molts compradors i venedors • Com hi ha tants, no poden influir en el preu  ens dona el preu més baix en el qual estan d’acord compradors i venedors • No passa allò de: • 1 sol venedor: O em compreu a mi o no compreu • 1 sol comprador: O m’abaixeu el preu o no compro • Si un venedor decideix pujar el preu per guanyar + diners, hi haurà molts altres que el mantindran i s’emportaran la seva demanda

  17. La Competència Perfecta: Homogeneïtat del producte • Pel que fa a la homogeneïtat del producte: • El producte ha de ser homogeni: tenir les mateixes caracterísitiques en tots els llocs de venda • Si algun venedor aconsegueix diferenciar el producte, podrà vendre’l a un preu diferent

  18. La Competència Perfecta:Poder de mercat (sobre els preus) • Pel que fa al poder sobre els preus: • Les empreses són preuacceptants • Venen al preu establert pel mercat • No poden influir en la fixació de preus • Prenen el preu com una dada • Si una empresa varia el preu perdrà tota la seva clientel·la, donat que com el producte és homogeni cap consumidor voldrà comprar el producte més car.

  19. La Competència Perfecta:Llibertat d’entrada i/o sortida • Pel que fa a la llibertat d’entrada i sortida • Qualsevol comprador o venedor pot incorpor-se al mercat o sortir-se’n quan vulgui • No s’obstaculitza l’entrada de nous competidors • Solen ser negocis que no requereixen gran infraestructura, ni capital. • Això provoca que hi hagi molta competència i que tant sols les empreses que puguin cobrir costos venent els productes al preu de merca tsobrevisquin.

  20. La Competència Perfecta:Informació lliure i gratuïta • Pel que fa a la informació: • Productors i consumidors tenen informació plena pel que fa a les condicions del mercat • Venedors saben quan els altres pugen o baixen el preu i compradors saben on es ven més barat. • Informació sense cost: de despláçament,...

  21. La solució òptima • Si es donen les condicions de competència perfecta el productes es venes al preu més baix possible • Mercat eficient

  22. Funcionament del mercat de competència perfecta • L’oferta i la demanda determinen un preu d’equilibri i les empreses decideixen quan volen produir • El mercat determina un preu i les empreses l’accepten  preuacceptants • Les decisions dels productors no afecten els preus. • La decisió clau: cal produir o no? I si produïm, quant?

  23. Funcionament del mercat de competència perfecta • L’oferta i la demanda determinen un preu d’equilibri i les empreses decideixen quan volen produir • El mercat determina un preu i les empreses l’accepten  preuacceptants • Les decisions dels productors no afecten els preus. • La decisió clau: cal produir o no? I si produïm, quant?

  24. Posem l’exemple d’un mercat de taronges Mercat de taronges Empresa individual

  25. La corba de demanda del MERCAT de taronges és com la coneixem nosaltres Però per l’empresa individual, la corba de demanda és horitzontal perquè la seva quota de mercat és molt petita. Les variacions en la seva producció no alteren el preu d’equilibri.

  26. Per tant, cada empresa individual produirà a partir de la seva corba d’oferta, que està condicionada pels costos de producció.

  27. La competència perfecta i els beneficis • Tota empresa tracta de maximitzar els seus beneficis. • Els beneficis en competència perfecta es maximitzen quan el Cost Marginal és igual a l’ingrès marginal. • En competència perfecta l’ingrés marginal és igual al preu  es maximitzaran beneficis quan preu = CMg.

  28. La competència perfecta i els beneficis • En competència perfecta només es poden obtenir beneficis en el curt termini, • A llarg termini no perquè no existeixen barreres d’entrada. • Si hi ha beneficis en un mercat, més productors anairan a aquell mercat • Si hi ha pèrdues les empreses marxaran • A llarg termini el mercat s’estabilitzarà en aquell punt en el que no hi hagin beneficis ni pèrdues.

  29. L’evolució del Mercatde Competència Perfecta • Creixement: elsvenedorsobtenenbeneficisextraordinaris entren en el mercatnousproductors • Saturació: ambl’entrada de nousvenedorsaugmental’oferta del bé. Comelsproductessón no diferentciats, l’excésd’oferta fa que baixinelspreus. • Estancament: elsbeneficistendeixin a la baixai acaben desapareixent. Elsproductors abandonen elsmercat o noves formes de producció. • Estabilització: empreses abandonen el mercat i les poquessupervivents recuperen clientela i tenenunsbeneficismínims.

  30. La concentració de Capitals • Hem parlat de la solució òptima, però en la realitat, en els mercats capitalistes es dona la concentració de capitals • La concentració de capitals és el procés en virtud del qual les empreses es van unint les unes a les altres per aconseguir una dimensió més gran i amb més poder al mercat, a costa de la competència. • La concentració de capitals dóna peu als mercats de Competència Imperfecta

  31. La concentració de capitals • Es dóna a totes les economies del món a finals del s. XIX: aparició de grans empreses. • Orígens, molts i variats: • Alts costos que suposa incorporar noves tecnologies que fa que les empreses s’uneixin per poder afrontar-los • Alts costos d’inversió • Empreses unides poden actuar en diverses activitats interrelacionades: ex: diaris i televisions • Els governs també han afavorit la concentració, amb empreses nacionals molt potents.

  32. Els Mercats de Competència Imperfecta • Característiques: • Grau de concurrència: poc nombrós. • Les empreses no són preu-acceptants, sinó que poden fer variar el preu de mercat • Els productes no són homogenis. No són homogenis en competència molnopolística, hi ha diferències mínimes a l’oligopoli i en el cas del monopoli el producte és únic. • Existeixen barreres d’entrada i sortida • Informació no perfecta: oferents posició de domini • La Demanda a la qual fan front les empreses té pendent negatiu: per vendre més haurà de baixar el preu

  33. Els mercats de competència imperfecta • Monopoli • Oligopoli • Competència Monopolística

  34. 1. El Monopoli • És aquell tipus de mercat on hi ha un únic oferent del producte. • Té capacitat per determinar el preu • La corba de demanda a la que fa front l’empresa és la mateixa que la corba de demanda de mercat. • La pregunta que es fa un monopolista: quan produir i a quin preu? • Te beneficis a llarg termini, donat que existeixen barreres d’entrada que impedeixen que més empreses puguin competir. • Exemple: Renfe.

  35. Causes de l’aparició del Monopoli • Control exclusiu d’un factor productiu per part d’una empresa o domini de les fonts més importants de primeres matèries. • Concessió d’una patent: exclusivitat del dret fabricar un producte durant un temps determinat. • Interés per part de l’Estat de ser l’únic oferent d’un producte determinat: bé sigui per guanyar diners com per oferir un servei que si no no s’oferiria. • Existència d’un mercat de mida gran amb elevats costos: monopoli natural. Costos mitjans disminueixen a mesura que es produeix el bé.

  36. Conseqüències del Monopoli • Preu de venda més alt que el preu que fixaria el mercat i nivell de producció inferior. • Beneficis més grans que en competència perfecta. • Consumidor/a surt perjudicat/da

  37. Mesures: polítiques reguladores • Dividir el monopoli en 2 o + empreses • Imposició per part de l’estat del preu que ofereix el monopolista: • per evitar els beneficis extraordinaris • Per situar-lo al preu de competència perfecta • Legislació: foment de la competència mitjançant lleis antimonopoli • Imposar impostos al monopolista perquè caiguin els seus beneficis

  38. L’oligopoli • Mercat oligopolístic: nombre reduït de venedors • Cert poder de mercat: tenen control sobre els preus • Característica bàsica: interdependència estratègica. Els plans d’una empresa dependen de la conducta dels seus rivals. • L’actuació d’una empresa afecta molt a les altres empreses. • Exemples: OPEP (productors de petrolo), sector financer (pocs bancs controlen el mercat)

  39. OLIGOPOLIS

  40. La fixació de preus en l’oligopoli • Fixen preus segons les seves previsions del que esperen vendre (demanda) i tenint en compte les possibles reaccions dels rivals. • Dus Estratègies: • Amb Col·lusió: cooperen entre elles  càrtel • Sense col·lusió: competeixen • Polítiques comercials d’anticipació: endevinar accions • Guerres de preus: redueixen preus per guanyar quota de mercat es queda (Cas del Tabac) • Lideratge en preus: una empresa líder del mercat fixa el preu i les altres condicions de l’oferta. (Repsol)

  41. Oligopolisensecol·lusió • Tres maneres de fixar preus: • Anticipació: una empresa creu que les altres baixaran/pujaran preus i actuen conseqüència. • Lideratge de preus: una empresa líder marcarà el preu i el funcionament del mercat. Les altres seguiran l’estratègia. • Guerres de preus: si una empresa baixa el preu, com els productes són homogenis, guanyarà la clientela de la resta. Per això la resta baixaran el preu. Si entren en una guerra de preus, acabaran baixant els preus i els consumidors seguiran beneficiats.

  42. OLIGOPOLI COOPERADOR • Arribar a acords oligopolistes: càrtels. Ofereixen el producte al mateix preu i es reparteixen el mercat o fixen quantitats per condicionar els preus.

  43. Els Oligopolis cooperadors: càrtels • Acords oligopolístics de preus o quantitats • Es comporten com si fos un monopoli: limiten vendes i fixen preus. • Divisió del mercat es pot efectuar de diverses formes: a parts iguals, segons distribució d’altres anys, geogràficament... • OPEP: fixen barrils de petroli que vendran

  44. Els Oligopolis cooperadors: càrtels • Es comporten com si fos un monopoli i així gaudeixen dels seus avantatges com a empresa • Normalment aquests acords estan prohibits per les lleis de defensa de la competència. Solucions: • pactes secrets • prendre una empresa com a líder i seguir el que fa • Problema: són acords inestables. És beneficiós actuar com a cartel, però també trencar l’acord i emportar-se major quota de mercat i així augmentar els beneficis individuals. • OPEP: fixen barrils de petroli que vendran

  45. PROGRAMA SALVADOS SOBRE OLIGOPOLIS • http://vimeo.com/53834344

  46. Dilema del Presoner • La policia arresta dos sospitosos. No hi ha proves suficients per condemnar-los i, després d'haver-los separat, els interroga i els ofereix el mateix tracte. • Si un confessa i el seu còmplice no, el còmplice serà condemnat a la pena total, deu anys, i el primer serà alliberat. • Si un calla i el còmplice confessa, el primer rebrà aquesta pena i serà el còmplice que surti lliure. • Si ambdós romanen callats, tot el que podran fer serà tancar-los durant sis mesos per un càrrec menor. • Si ambdós confessen, ambdós seran condemnats a cinc anys

  47. Dilema del presoner

  48. Oligopoli no cooperador: La guerra de preus • Guerra per baixar els preus • Si una empresa oligopolística redueix pre u i les altres no ho fan, els seus ingressos augmentaran. • Però normalment totes els baixen • Si totes baixen en la mateixa proporció, la quota de mercat (% de participació d’un empresa en el mercat) no es veurà modificada. • En canvi hauran disminuït els ingressos obtinguts

  49. Efectes de la concentració als mercats • Preus més alts i majors quantitats • Més desfavorables per al benestar social • Poden obtenir guanys només gràcies al seu poder: menys favorables a la innovació. • Retard en venda de productes nous • Més descurades en la qualitat del producte o servei que ofereixen • Gran influència política i social: contaminen més, no fan cas de lleis laborals, influencien les polítiques dels governs...

  50. La COMOPETÈNCIA MONOPOLÍSTICa LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA

More Related