Perquè ens movem tant? La mobilitat i el canvi climàtic Salvador Fuentes Bayó

1. Perquè ens movem tant? La mobilitat i el canvi climàtic Salvador Fuentes Bayó Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient Director de Programa de Suport Ambiental Local fuentesbs@diba.cat

2. La mobilitat i el canvi climàtic Introducció • Socialment està instal·lada la percepció de no saber cap on anar • Existeixen missatges contradictoris respecte les polítiques energètiques i de mobilitat • Hi ha una creença falsa que la majoria de ciutadans desitja grans infrastructures • La gestió de la mobilitat depèn també de nosaltres mateixos

3. La mobilitat i el canvi climàtic ¿La mobilitat és un problema important? • ¿Necessitat de desplaçar-nos • Quina consciència tenim de com afecten els nostres desplaçaments al col·lectiu? • ¿La qualitat de vida està relacionada amb la intensitat de trànsit que patim?

4. La mobilitat i el canvi climàtic ¿Tenim consciència del que significa anar a viure a pagès? • En la darrera dècada la distancia de residència al centre de treball ha augmentat un 35% • Més del 50% de famílies tenen 2 vehicles o mes • Encara es continua implantant-se habitatges adossats en el territori sense tenir en compte els problemes de mobilitat que pugui causar

5. La mobilitat i el canvi climàtic Decreixement ara? El “decreixement” popularitzat per l’economista Serge Latouche es pot transposar a l’àmbit de la mobilitat El decreixement és una utopia però que és “absolutament necessària” per provocar un canvi que, de no produir-se ens porta directament al desastre S. Latouche, Barcelona, març de 2007

6. La mobilitat i el canvi climàtic L’equilibri sostenible Necessitat de mobilitat i accessibilitat Protecció del medi i la salut

7. La mobilitat i el canvi climàtic Perquè es tan important la planificació? • Fins fa poc no s'havia vinculat estrictament la planificació urbanística amb la planificació de la mobilitat • Tampoc s'havia legislat en aquest sentit • Des de l’any 2003 tenim a Catalunya la Llei de mobilitat que per primera vegada recull la necessitat de dotar de TP noves urbanitzacions

8. La contaminació i el canvi climàtic Contaminació atmosfèrica i canvi climàtic

9. La contaminació i el canvi climàtic Evolució Emissions GEI Font: J. Santamarta, Abril de 2007

10. La contaminació i el canvi climàtic Emissions per sectors Font: J. Santamarta, Abril de 2007

11. La contaminació i el canvi climàtic L’exemple de Brussel·les Ordenança relativa a la qualitat de l’aire (1999): transposició de les directives europees segons contaminats Pla Air-Climat (2002): 80 prescripcions (principalment concernents a les dues fonts de contaminants majors: el transport i el consum d'energia dins dels habitatges). Volet Transport Bruxell'Air (2006): => Posta en comú dels mitjans del Ministre de la Mobilitat i de la Ministra de Medi Ambient; => Força de xoc, coherència de les accions, especificacions de la regió de Brussel·les capital

12. La contaminació i el canvi climàtic L’exemple de París Decret vigilància qualitat aire (2002): Establiment de valors límit segons tipus de contaminant. Transposició en el 2003 de la directiva 2002/3/CE Avaluació de polítiques públiques sobre canvi climàtic (2006): Estudi que analitza les emissions de CO2 del sector transport i recomanacions a les autoritats locals Plan Climat (2007): Encarregat en el 2005, el Pla ha de servir para preservar la qualitat de l’aire i un protocol d’actuació en cas d’alertes. També com a Brussel·les té un apartat per l'energia i edificis. Contempla la possibilitat de peatges urbans. Pretén reduir un 40% el trafico. Posta en marxa l’estiu de 2007

13. La contaminació i el canvi climàtic Algunes recomanacions del IPCC 2007 Mitigació de GEI fins el 2030 Tecnologies i practiques actualment disponibles: Vehicles mes eficients;; canvi modal de la carretera al ferrocarril y al transport públic; transport no motoritzat (en bicicleta y a peu); integració de la planificació urbanística y de la del transport Tecnologies i practiques a ser comercialitzades abans del 2030: Biocombustibles de segona generació; avions més eficients; vehicles elèctrics avançats i vehicles híbrids amb bateries més potents i fiables. Polítiques, mesures i instruments sectorials: Estalvi de combustible obligatoris, barreges de biocarburants i definició d'estàndards de CO2 per el transport per carretera. Impostos en la compra i matriculació del vehicle, sobre el combustible, i l’establiment de tarifes en circulació i aparcament de vehicles. Exercir una influencia en las necessitats de mobilitat mitjançant regulació urbanística i en el planejament de la infrastructura. Inversió en sistemes de transport públic. Atractius en formes no motoritzades de transport.

14. La contaminació i el canvi climàtic D’infrastructures, al segle XX s’han fet coses, moltes coses, massa coses ... ... però sobre mobilitat s’ha fet ben poc, i s’ha reflexionat encara menys Tot i seguir actuant, és el moment de prendre’s temps per a la reflexió ben feta Però cal que tot es faci amb cautela Font: J.A. Tineo, Maig de 2006

15. La contaminació i el canvi climàtic <<<<<<<< El canvi de segle està comportant un canvi de tendència Encara és difícil apreciar-la en la seva total aparença Però la cultura de la mobilitat desfermada comença a decaure <<<<<<<< Font: J.A. Tineo, Maig de 2006

16. Els Plans de mobilitat urbana Els Plans de Mobilitat Urbana (PMU) • Contemplats en: • Plan E4 de acción para el sector del transporte 2004-2007 • Llei 9/2003 de Mobilitat de Catalunya • Dimensions: • >50.000 hab. Catalunya • >100.000 hab. Espanya • Els PMU tenen que estar lligats a la planificació i implementar-se en el POUM • Guies metodològiques (2006): • DPTOP, IDAE i IHOBE

17. Els Plans de mobilitat urbana Tipologia de Plans de mobilitat • Diagnosi de mobilitat • Estudis de mobilitat i accessibilitat • Plans de Mobilitat urbana • Plans de transport al treball

18. Els Plans de mobilitat urbana Objectius • Desplaçar-se amb seguretat • Disminuir el tràfic de vehicles • Desenvolupar mitjans de transport més sostenibles • Condicionar la xarxa viaria • Organitzar l’aparcament • Ordenar la distribució de les mercaderies • Promoure la gestió de la mobilitat • Desenvolupar tarifes integrades • Promoure la intermodalitat

19. Els pactes de mobilitat Els Pactes de mobilitat • Son una eina de concertació cívica cap un nou model de mobilitat • Es generen a partir d’un estudi de mobilitat previ, en el qual s’identifiquen deficiències i necessitats a solucionar • Estableixen: • Criteris • Objectius i actuacions • Procés i indicadors de seguiment • S’elaboren de forma participativa i son subscrits pels agents socials i econòmics.

20. Els pactes de mobilitat FUNCIONAMIENT BÀSIC: Grups

21. Els pactes de mobilitat Ciutats amb el pacte aprovat Barcelona juliol de 1998 Donostia abril de 1999 Mataró setembre de 2000 Sevilla setembre de 2000 Terrassa novembre de 2000 Burgos setembre de 2001 Màlaga febrer de 2002 Cartagena juny de 2002 Madrid gener de 2003 L’hospitalet Ll febrer de 2003 Sabadell març de 2003 Zaragoza maig de 2004 Cartagena gener de 2006 Granollers novembre de 2006 Badalona desembre de 2006 http://www.diba.es/mediambient/mobil.asp#1

22. La movilidad sostenible y la Xarxa Plans de mobilitat en polígons industrials • A Catalunya hi ha 2000 polígons industrials, la majoria sense planificació de la mobilitat: • Elevada sinistralitat • Insuficient o nul TP, col·lectiu o intermodal. • Carència de condicions per als vianants i bicicletes • Carència d’un marco de relació entre els agents socials i institucionals en relació a la mobilitat • Manca d’integració de la mobilitat en polígons en els POUMs • Manca de mecanismes de gestió de la mobilitat • Actualment la Xarxa lidera el projecte europeu LIFE GESMOPOLI(www.gesmopoli.net): • 6 Polígons pilot • Col·laboració amb sindicats, empresaris i Generalitat de Catalunya. • Intercanvi amb altres regions europees (Bèlgica i Alemanya)

23. La movilidad sostenible y la Xarxa Camins Escolars • Plans específics per a facilitar que els nens i nenes vagin a l’escola a peu de forma segura • A partir de la base de dades d'alumnes es traça el recorregut a peu més adient • Es necessari realitzar enquestes a professorat, pares i segons edat alumnes • Se emmarca en la Carta europea dels drets dels vianants (12/10/1998)

24. Conclusions Conclusions • Cal convèncer que anem en una mateixa direcció • Cal demostrar que es possible viure sense el vehicle privat • Es necessari racionalitzar els nostres desplaçaments • Si anem més a poc a poc contaminarem menys i la xarxa viària tindrà més capacitat • Des de la utopia també es pot canviar la societat i el seu comportament

25. Conclusions La mobilitat també vota

26. Planificar la gestió de la mobilitat, també requereix imaginació Conclusiones