Download
1 / 137
1.37k likes | 1.54k Views
Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 3 Excursió nº 66. El Pedraforca.
E N D
Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 3 Excursió nº 66 El Pedraforca El Pedraforca és un massís emblemàtic del nostre paisatge i representa una fita clàssica de l’excursionisme català. La seva silueta calcària, amb dues puntes (pollegons) separades per un coll profund és la imatge amb més personalitat del Prepirineu. Per a joves de 12 a 16 anys
La nostra ruta comença a tocar del Mirador de Gresolet, tot just a la zona habilitada com a pàrquing
Allà mateix ja trobem la marca d’un dels senders de petit recorregut que travessen el massís
Al començament del pàrquing trobem uns esglaons de pedra que, mai millor dit, ens indiquen l’inici del camí cap al cim del Pedraforca
La cruïlla de camins és evident i està molt ben senyalitzada. Nosaltres anirem en direcció al refugi Lluís Estasen i el coll del Verdet
Es tracta d’un camí molt fressat pel pas continu de persones que pugen al Pedraforca o que, simplement, s’acosten a la zona del refugi per tal de fer una passejada
X En aquesta primera fase del recorregut, trobarem algunes cruïlles i uns cartells antics que resulten il·legibles. De totes maneres seguim pel camí més fressat
El qual està marcat amb els senyals de pintura característics dels senders de petit recorregut
Més endavant, tornem a trobar una altra cruïlla amb un altre cartell de fusta. Nosaltres, però, continuem recte.
El camí de la dreta està clarament barrat per una creu blanca i groga que ens indica que la nostra ruta no continua per allí.
Al llarg del recorregut, trobarem d’altres marques de pintura, com és el cas d’aquestes marques taronja tot just abans d’arribar al refugi
X Alguns encreuaments, com aquest sender de l’esquerra, no ens han de confondre. El nostre camí continua recte tot i la manca de senyals de pintura.
Ens trobem davant del refugi Lluís Estasen, tot just al peu de la impressionant cara nord del Pedraforca. Podem parar un moment, agafar aigua de la seva font, gaudir del paisatge i conèixer com és un refugi de muntanya
Just a tocar del refugi, trobem un indicador amb les diverses excursions que es poden fer des del refugi. Nosaltres anirem en direcció al coll del Verdet, i la tornada la farem per la tartera. Li diem adéu al refugi fins la nostra tornada
Al costat del refugi, també trobarem unes marques verdes i blanques que ens indiquen una drecera que porta al refugi des de la pista del Collell
Des d’aquest punt podem observar la cara nord, amb les seves canals i fer-nos una idea de la pujada tot resseguint la línia de la carena
X Hi ha infinitat de petits corriols que surten del camí principal, la majoria oberts pel bestiar, d’altres per boletaires o escaladors. Nosaltres avancem pel més marcat, cercant les marques grogues i blanques
El paisatge és impressionant. La roca calcària s’acosta a nosaltres com si ens convidés a apropar-nos als seus dominis, a la magnífica cara nord
Al començament del recorregut, el camí transcorre quasi paral·lel a la pista forestal que porta al Collell i que podem observar a la imatge
En aquest punt, el camí es troba interromput per un despreniment que ens demostra la força de la muntanya i la nostra insignificança respecte de la natura
Aquest pas el superem fàcilment, com si es tractés d’una porta a la muntanya
A partir d’aquí, el camí comença a enfilar-se, tot resseguint les marques del PR
També apareixen algunes marques grogues, com aquesta, però de moment ens oblidem d’elles i ens centrem en les marques del PR
Fins i tot, travessem una conducció d’aigua, que de ben segur aprovisiona el refugi d’aquest líquid tant important
Continuem travessant canals. En realitat, n’hem de travessar quatre de diferents
I travessem la famosa Canal del Riambau, la més profunda de les quatre canals que travessem durant aquest primer tram del recorregut.
Tot seguit, el camí puja i guanya alçària. Tingueu en compte que des del pàrquing fins al Coll del Verdet hem de guanyar més de 650 metres de desnivell
La pujada comença a ser evident. Només cal mirar enrere per veure com s’enfila el camí
I la vista sobre les muntanyes del voltant és espectacular. Arribar fins aquí només per veure aquest paisatge ja val molt la pena
El camí és dur i requereix un cert entrenament, però això no treu que tinguem els ulls ben oberts per gaudir de la natura
Tot i que, de ben segur, les nostres cames començaran a notar la muntanya en la seva plenitud
Una mica més endavant, trobarem un altre indicador, que assenyala la ruta cap a les Set Fonts i ens indica el camí que hem fet fins ara
És un bon lloc per descansar, ben marcat i que ens evita desviar-nos del camí
El nostre camí és evident, i la fletxa vermella ens ho deixa molt més clar. Diem adéu al corriol que porta a les Set Fonts
I comencem a enfilar-nos en direcció al Coll del Verdet, tot fent servir les mans en algun punt concret. Les marques de pintura groga i blanca són evidents.
I podem aprofitar per fer alguna foto. Roca, cel, arbres… un conjunt immillorable per a una fotografia.
A l’esquerra del camí trobem la bauma de la Rua Gran, de vital importància en cas de mal temps. Com heu pogut comprovar al llarg del camí, el Pedraforca no és el lloc més recomanat en cas de pluja. Si la previsió no és òptima, millor deixar l’ascensió per un altra dia
Darrera nostre podem veure el Cadí , amb els Pics de la Comabona, el Coll de Tancalaporta… més objectius per les nostres botes
Per aquesta zona rocosa arribem a un torrent, que pujarem per l’esquerra
Allà trobarem la font de Ruagran que raja d’un tronc col·locat a terra
A partir d’aquest punt, començarem a trobar algunes fites de pedra. A l’hivern, la neu amaga les marques de pintura tant evidents a l’estiu
