60 likes | 235 Views
Pàgina 411. 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.3. La voluntat de poder. L’ ésser humà s’ha transformat en un nen : és l’arribada del superhome. La innocència del nen.
E N D
Pàgina 411 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.3. La voluntat de poder • L’ésser humà s’ha transformat en un nen: és l’arribada del superhome. • La innocència del nen. Per ell no existeix un món definit i ple de sentit sinó que es relaciona de manera originaria amb les coses (renova tots els criteris i valoracions): crea i projecta nous sentits (se sent únic i idèntic amb l’energia de la terra). • L'acceptació del temps i la caducitat. Se situa de manera expressa i voluntària en el temps (que ja no es nega), coneix la seva finitud i accepta la seva caducitat però no deixa, per això, de projectar-se vers al futur amb noves metes finites i temporals. • Exerceix la voluntat de poder a la recerca de la plenitud. Des de la capacitat libèrrima de dotar de sentit tot el que és, exercita la voluntat de poder: en cada nou projecte busca una vida més elevada en un continu destruir el que és per buscar el que encara no és. • Com això és possible? Això és possible perquè la voluntat de poder és també un principi còsmic.
Pàgina 412 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.3. La voluntat de poder • La voluntat de poder com a principi còsmic. • Les categories de la teoria del coneixement tradicional són incapaces d’aprehendre aquesta concepció de la realitat com a esdevenir.
Pàgina 412 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.3. La voluntat de poder • L’ésser com a esdevenir en el temps i la seva interpretació com a perspectiva. • Què és la realitat? • Per tant, la realitat de l’ésser es mostra canviant i no unívoca, es constitueix en perspectiva (depèn de l’individu, els seus instints i el moment concret). • L’error es creure que alguna d’aquestes perspectives és l’única vertadera (i negar totes les altres). La veritat és saber que tota perspectiva és parcial. • Però no és un simple relativisme: no totes les perspectives valen igual (hi ha a favor i contràries a la vida): quan el superhome exerceix la voluntat de poder crea i copsa noves perspectives i selecciona aquelles que intensifiquen i porten a la seva plenitud la vidamateixa.
Pàgina 413 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.3. L’etern retorn • És el seu pensament més profund i complex. • Quina és la relació entre la voluntat de poder i el temps? • L’abisme del temps: la concepció lineal del temps. • Quan el superhome exerceix la voluntat de poder busca superar-se a si mateix contínuament però la concepció del temps tradicional posa límits a aquest acte de creació: • La immutabilitat del passat (que no es pot canviar). • És possible seguir ascendint sobre si mateix infinitament (futur). • Davant un temps infinit (l’abisme del temps) tots el projectes caduquen, tot risc és inútil, tota grandesa esdevé petita, tot sentit esdevé un sense sentit. • Apareix l’«esperit de pesadesa» de nou, de gravetat que esgota totes les forces amb les quals podem projectar cap amunt les creacions de la nostra pròpia vida. • Però, és comparable el temps amb una línia infinita dividida per l’ara en dues parts heterogènies, el passat i el futur? • No serà això només és una determinada perspectiva? Podrem superar-la amb una nova valoració del temps? Imatge Pàgina 413
Pàgina 414 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.3. L’etern retorn • L’etern retorn d’allò que és idèntic: la concepció cíclica del temps. • El temps és ara concebut com a un cercle (passat i futur fosos entre si): tot ha d’haver existit ja i tot ha de tornar a ser. • Si, s’ha de comprendre que en l’instant resideix el centre de gravetat de l’existència. • L’«esperit de pesadesa» es converteix en «alegre lleugeresa» : és l’instant el que decideix: cada instant posseeix un significat que transcendeix la vida individual i deixa la seva empremta en tot futur de repeticions que han de seguir. • Però apareix una nova paradoxa: • Si tot torna, tot esforç és inútil perquè no només es repeteix la grandesa, sinó també la nostra misèria. • → És possible trobar un sentit que sostingui la voluntat de poder? Text Pàgina 414
Pàgina 415 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.3. L’etern retorn • La fugacitat de l’instant enfront la metafísica de l’eternitat. • «Sofriment del món»: l’experiència fonamental de l’existència humana és el coneixement bàsic de la seva caducitat: una vida minúscula comparada amb la immensitat del temps: “Tot passa, on alguna cosa brilla, espera ja la seva mort”. Però la fugacitat de l’existència només és un saber parcial sobre aquesta: • «El plaer més gran i més profund del món»: Significació eterna de l’instant: “en cada cosa finita i única brilla l’eternitat de l’univers”. El coneixement de l’etern retorn d’allò que és idèntic porta a viure'l de la manera més profunda i decidida perquè no solament viu els curs del temps sinó que el configura a través dels actes creatius de la seva voluntat de poder. • El superhome, en l’instant, experimenta el ferm assentament del que existeix a la Terra, el que és caduc i passatger substitueix el que és permanent: perquè tota caducitat de la vida coneix, no obstant això, la seva indestructibilitat. • L’amor fati: l’acceptació del positiu i el negatiu. • La percepció del temps ha canviat: ara té un caràcter flotant, lleuger i dansarí. • El superhome conserva la seva voluntat (fins i tot en la repetibilitat del temps) i la base del seu ímpetu creatiu és el plaer del món, «l’amor fati» (l’amor al destí): • “S’ha d’estimar la vida de manera que es desitgi tornar a viure-la, perquè, efectivament, tot torna a repetir-se. No s’ha de voler que res sigui diferent perquè per poder dir sí autènticament a alguna cosa, cal dir sí a tot” Text Pàgina 415 José Vidal González Barredo