UD 10.-LA PELL

1. Anatomia de la pell  Fisiologia de la pell Lesions - Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada UD 10.-LA PELL

2. QUÉ ÉS LA PELL?  • La pell és l'òrgan més gran de l'organisme.  • La pell d'un home d'1.7 m. d'alçada té una superfície d'1,7 m2 i pesa 4 kg. • Consta de tres capes; epidermis, • dermis i hipodermis o teixit subcutani.

3. FUNCIONS PRINCIPALS DE LA PELL • .-Protectora: • Agents mecànics. • Agents químics • Calor – Fred. • Radiacions. • Agents patògens.  .-Manteniment de l’equilibri dels fluids corporals. .-Mantenir l’equilibri tèrmic. .-Transmissió dels estímuls externs: • Tacte. • Pressió. • Temperatura. • Receptors al dolor

4. CAPES DE LA PELL • L'epiderms. • És la capa superior de la pell, li proporciona resistència i protecció.    • Té un espessor inferior a 1 mm.  • Està formada per quatre capes de cèl·lules que es renoven contínuament i hi ha tres tipus especialitzats de cèl·lules.  Tipus de cèl·lules.  .-Melanocites.  Encarregats de produir la melamina, substància que hi dóna la coloració a la pell, a més de protegir-la dels raigs UV.  La producció de la melamina es estimulada por la llum solar.

5. CAPES DE LA PELL •  .-Queratinocits.  • Produeixen queratina , proteïna que és el component més abundant del cabell i de les ungles.  • .-Cèl·lules de Langerhans.  • Compleixen una funció immunològica. Són la primera fase de defensa de l'organisme front a les infeccions provocades per gèrmens.  • Aquets tres tipus de cèl·lules es renoven cada 28 dies i  és per això que les ferides que afecten a aquesta capa es curen molt ràpidament.

6. L'epidermis.Capes de l’epidermis. • Formada per 4 capes: • Còrnia. • Granular • Cèl·lules espinoses. • Basal

7. CAPES DE LA PELL • La dermis. • Es troba per sota de l'epidermis , la dermis esta formada per; vasos sanguinis , terminals nerviosos , colàgen i elastina.  • La dermis és la que hi dóna elasticitat a la pell.    •  El colàgen l'hi proporciona resistència, i l'elastina elasticitat, en les persones grans disminueix la producció per això sorgeixen els solcs.  • Aquí es troben els folículs pilosos i les glàndules sebàcees. Aquestes glàndules rodeen i secreten un oli que proporciona protecció al cabell i la pell. en l'adolescència estimulades por les hormones produeixen més greixos  que en les edats avançades, època de menor producció.

8. CAPES DE LA PELL • La dermis. • Histològicament es distingeixen dos capes: • La capa papil·lar (stratum papillare) • La capa reticular (stratum reticulare) Composició de la dermis Unions capil·lars i Terminacions nervioses. Receptors fred-calor (corpuscles Meisner). Les cèl·lules lliures de teixit connectiu comprenen als fibroblasts, macròfags, mastòcits, limfòcits, cèl·lules plasmàtiques, eosinòfils y monòcits. Hi ha fibroblasts mòbils que es diferencien en fibròcits. Els fibròcits sintetitzen: col·lagen,àcid hialurònic, fibres elàstiques

9. CAPES DE LA PELL • La hipodermis o teixit subcutani. • •La dermis s’integra amb la capa del teixit subcutani sense • tenir un límit definit. • •El teixit connectiu lliure de la capa subcutània està dispers • en moltes de les fibres fixes de la dermis. • •La capa subcutània conté partícules de greix emmagatzemat • que son les que eviten les pèrdues de calor i proporcionen • aïllament. • •Sota la capa de teixit subcutani es troba la fàscia general

10. CAPES DE LA PELL Funcions del TCS Està constituït per: col·lagen, terminacions nervioses,adipòcits, vasos sanguinis i glàndules sudorípares. Te la funció de protecció a l’organisme contra cops i regula la temperatura corporal. Presenta dos tipus de glàndules sudorípares: Glàndules ecrines: presents a tot el cos, principalment a les mans, als peus i el front, produeixen suor que intervé en la regulació de la temperatura corporal (aprox ½ litre al dia). Glàndules apocrines: es concentren a la zona del pubis i les aixelles. Es desenvolupen durant la pubertat i la suor és més espessa.

11. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Dermatologia • La dermatologia és la branca de la medicina que estudia les patologies i tractaments del sistema dèrmic. Els metges que s'especialitzen en dermatologia s'anomenen dermatòlegs. • A Espanya, per ser dermatòleg, cal llicenciar-se en medicina i després especialitzar-se en dermatologia. • Especialitzacions • Existeixen determinades subespecialitzacions dins la dermatologia: • Cirurgia dermatològica. S'encarreguen del càncer de la pell, cirurgies amb làser, teràpies fotodinàmiques i determinats procediments cosmètics, com els que impliquen la toxina botulina (Botox). • Dermopatologia. Interpreten el teixit dèrmic en el microscopi (histopatologia). • Dermatologia pediàtrica. S'especialitzen en el diagnòstic i el tractament de les malalties de la pell en els nens. • Immunodermatòlegs. S'encarreguen del diagnòstic i gerència de les malalties de la pell produïdes pel sistema immunitari.

12. Lesions elementals de la pellPàgina 153-154 LLIBRE ED. ALTAMAR. FER ESQUEMA AMB DEFINICIONS • Lesions primàries -Amb canvi de color; eritemes, màcules, petèquies,nevus, vitligen. -Sòlides; pàpula, nòdul, fava, tumor, durícia. -Amb contingut líquid; vesícula, butllofa, pústula, (acne). • Lesions secundàries Crosta, escata, erosió o excoriació, cicatriu (estries) , fissura, úlcera.

13. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Infeccions • Càncers • Dermatitis • Cremades • Ferida • Aguda • Crònica • Maceració • Laceració

14. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Malalties associades • Algunes de les malalties més freqüents són: • Acne. • Angioma. • Berrugues. • Calvície. • Càncer de pell. • Carcinoma. • Cel·lulitis. • Caspa. • Dermatitis. • Èczema. • Hiperhidrosi. • Peu d'atleta. • Sarcoma. • Varius. I més com La lepra o malaltia de Hansen , psoarasis....

15. Malalties més comuns • Infeccions bacterianes • -L'impetigen. Per estafilococs o estreptococs, quasi sempre en nens petits. Eritema que passa a vesícules o butllofes. • -Fol·liculitis. Estafilococs que infecten els fol·licles, pàpules o nòduls. • -Furóncol. Infecció més profunda dels fol·licles. • Nòduls, pústula.

16. Malalties més comuns • Infeccions víriques. • -Berrugues, Per contacte directe. • -Herpes simple. Eritema i vesícules. • -Herpes zoster. Eritema i vesícules però segueixen un nervi. • -Exantemes infantils. Grup de malalties que cursen amb febre i diverses lesions ; rubèola, xarampió, varicel·la.

17. Malalties més comuns • Càncers cutanis. • Més perillós el melanoma maligne. • RELACIÓ EXPOSICIÓ SOL - CÀNCER

18. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Dermatitis de contacte • Inflamació de la pell causada pel contacte • directe de la substància irritant. • Principals agents: • Herbes • Sabons • Fàrmacs • Cosmètics • Etc...

19. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Dermatitis Atòpica. • .-Malaltia que causa inflamació i picor a la pell. • .-S’observa descamació de la pell. • .-Reacció al·lèrgica,quan un individu s’exposa a • un al·lergen, les cèl·lules que estan implicades • en la inflamació migren cap a la pell sintetitzen i • alliberen unes substàncies que provoquen • ardor, picor i enrogiment de la pell. • .- L’exposició a l’aigua, l’estrès, la pell seca i la • humitat predisposen a aquesta malaltia en • persones genèticament determinades.

20. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Dermatitis Atòpica. • Substàncies Irritants: • Pol·len. • Llanes. • Pintures. • Detergents. • Sabons. • Astringents. • Menjars.....

21. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Dermatitis Atòpica.

22. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Dermatitis per incontinència

23. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cremades • Existeixen 3 tipus de cremades: • Primer Grau: Existeix un compromís de la • epidermis i provoquen dolor,envermelliment e • inflamació de la pell . Ex: cremada solar. • Segon Grau: Compromís fins la • dermis,provoquen dolor, envermelliment i • ampolles. • Tercer Grau: Hi pot haver compromís del • TCS,músculs i no produeixen dolor.

24. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cremades

25. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cremades • És important determinar la superfície cremada . Per això s’utilitza la regla dels nous; cap i coll es considera ocupa un 9%, cada extremitat superior 9% , cada extremitat inferior, 18 %, part anterior del tronc 18%, part posterior 18 % , genitals un 1 %, • Cremades greus : • Són les que afecten el 25% de la superfície corporal amb cremades de segon grau o les que hi afecten un 10% si fosin cremades de tercer grau.

26. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cremades • Causes de les cremades. • Congelació • Calor seca : Foc • Calor húmida: Vapor, líquids calents. • Per material radiactiu. • Per fregament. • Sol. • Objectes calents. • Electricitat. • Substàncies químiques.

27. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cremades químiques • Aquestes cremades produeixen lesions similars a les produides per el calor. • Són difícils de tractar i el procés de cicatrizació porta més temps. • Cremades per àcids. És produeixen per àcids concentrats que treuen l’aigua dels teixits orgànics . • Cremades par àlcalis extrauen l’aigua dels teixits i desnaturalitzen les proteïnes . Els àlcalis aprofundeixen més que els àcids en els teixits.

28. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cremades per congelació • Es produeixen per congelació . • Es formen cristalls per congelació del líquid intracelular. • Clínicament s’oberven • inflamacons i butllofes

29. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Ferides • Què és una ferida? • Una ferida es defineix com un estat • patològic on els teixits han estat separats • els uns dels altres i/o destruïts. Això • s’associa a una pèrdua de substància o • desequilibri en la funcionalitat.

30. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Ferides • Ferida : Pèrdua de la solució de continuïtat de la pell. • Úlcera: Tota pèrdua de substància de la • pell deguda a una causa local o general, • amb nul·la o escassa tendència a la • cicatrització.

31. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada Diferents nomenclatures Ferida: el terme ferida s’associa a descriure el deteriorament o alteració de la pell. Lesió: aquest terme s’aplica més als danys en els òrgans interns. “ Les ferides cicatritzen en tots els teixits, mitjançant els mateixos mecanismes bioquímics” • Ferides

32. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Curació ferides; definició: • Tancament d’una estructura lesionada • mitjançant la formació d’una cicatriu de • teixit de suport associat a la regeneració • epitelial. • Quina és la resposta de l’organisme davant d’una ferida ? • En primer lloc caldrà parar el sagnat i evitar l’entrada de gèrmens infecciosos. Tot seguit caldrà eliminar el teixit de desfeti els cossos estranys per començar la formació de nou teixit • .

33. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Procés de curació de ferides • Resposta vascular. • Coagulació de la sang. • Fase inflamatòria. • Formació de teixit nou.

34. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cures de la pell

35. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Ferida crònica: Fases cicatrització

36. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Ferida crònica: Fases cicatrització

37. Malalties més freqüents i terminologia mèdica relacionada • Cures de la pell

38. Cures de la pell • Per garantir el seu bon estat respecte a les agressions externes i no ressecar-se , la pròpia pell té un mecanisme de defensa el conegut com: FNH-NMF. • Factor natural FNH- NMF: factor natural hidratant. • Composició: emulsions de les secrecions de les glàndules sudorípares i sebàcies, restes de cèl·lules epidèrmiques i substàncies del medi ambient. • Propietats: hidratants,emolients.

39. Consells per tenir cura de la pell • Utilitzeu sempre sabons que no alterin el pH àcid de la pell i que no desgreixin. No us ensaboneu en excés. De tant en tant, dutxeu-vos sense utilitzar sabó, se n'abusa. Deixeu córrer l'aigua per la pell i després apliqueu-vos oli corporal en humit. La temperatura de l'aigua no ha de superar els 37-38 graus. • Si a casa o a la feina utilitzeu desgreixants, dissolvents, alcohols o productes similars, protegiu-vos amb guants adequats o productes específics per a la pell. Per molt que us hàgiu embrutat, no useu mai preparats abrasius per rentar-vos. • Una bona hidratació és imprescindible, beveu entre 1,5 i 2 litres diaris. • Practiqueu exercici físic moderat: activa i millora la circulació sanguínia i limfàtica de la pell i li atorga un aspecte més saludable, fresc i terç.

40. Consells per tenir cura de la pell • La dieta és també important. Les vitamines i minerals que contenen les fruites, verdures i hortalisses contribueixen a fer que la pell es mantingui jove. La vitamina A repara el col·lagen i suavitza les arrugues. La vitamina C sembla que aporta a la pell més elasticitat i flexibilitat i atenua les arrugues, i un derivat de la vitamina A, l'àcid retinoic, disminueix les pigmentacions anòmales. • Si manteniu una activitat estressant, practiqueu la relaxació. L'estrès produeix vasoconstricció dels capil·lars i disminueix el reg de la pell. • L'activitat reparadora del son és màxima per a la pell a la nit. Els beneficis d'un bon descans es reflecteixen a la pell. • Useu, si és possible, roba de cotó. • Compte amb les exposicions al sol. La radiació solar, a més d'incrementar el risc de càncer cutani, accelera l'envelliment de la pell.

41. Cuideu-la, la vostra pell ho agrairà • Estat i aparença d'aquest òrgan extern determinen la imatge d'un mateix i per això rep tantes cures des de temps remots. Fins fa unes dècades només les dones mimaven la seva pell. Els homes no tenien cura del seu cutis ja que consideraven certes pràctiques com a signes d'afeminació. Però la pell necessita les mateixes atencions en tots dos sexes, atencions que han de ser exquisides si volem que, a més d'oferir un aspecte sa, compleixi amb les funcions encomanades. • Desgraciadament, algunes de les cures d'antany han resultat ser autèntiques agressions per a la pell i malgrat que en l'actualitat s'ha millorat en el coneixement de la seva fisiologia, aquest teixit encara se sotmet a certes tortures. La vida quotidiana, les tasques casolanes, la feina a les fàbriques, els sabons i potingues inadequats, el maquillatge, l'estrès, la tensió, la contaminació, etc. danyen aquest teixit delicat però resistent al mateix temps.

42. Cuideu-la, la vostra pell ho agrairà • A l'estiu a les agressions habituals se sumen l'excés de radiació solar, l'aigua salada i la de les piscines, la utilització de cremes, la pèrdua d'aigua per sudoració, etc. Per tot això és fonamental augmentar les cures de la pell, mimar-la més que mai. Hem de procurar mantenir-la intacta i això suposa conservar el seu mantell àcid, cuidar el seu estrat corni, hidratar-la i no alterar la seva capa lipídica. Qualsevol modificació d'aquestes característiques produeix efectes danyosos i provoca canvis en el seu aspecte i en la seva comesa defensiva.