EL JARDÍ DE LES MAGNÒLIES

EL JARDÍ DE LES MAGNÒLIES

Hi ha homes que se sembren Hi ha homes que se sembren i pareixen arbres

El P. Joaquim Rosselló, a Sant Honorat, s’identifica amb el xiprer d’altura a la muntanya lul·liana de l’Amic i l’Amat

A Santa Maria del Real, és el brollador amb molsa vessunyant aigües perennes sobre els nenúfars contemplatius.

A Lluc, en el Jardí de les Magnòlies, senyoreja entre les espècies singulars de les Illes.

Arbre ciutadà transplantat a la serra, arrela al costat de la Plaça del Bisbe Campins

De la nissaga dels vells patriarques que cantaren Costa i Llobera, el seu deixeble, i Llorenç Riber, blauet de veu minyona,

i Antoni Alcover, que els convertia en un bosc de gegants. I Antoni Alcover, que els convertia en un bosc de gegants en un bosc de gegants en un bosc de gegants

El P. Joaquim, com la magnolia grandiflora, embauma un món que perd l’olfacte espiritual

i ens desconcerta amb la puresa dels grans flobis de neu que es marceixen d’una sola ditada.

Si el teniu per esquerp i molt mal de surar, reparau en la pinya

que, enmig de l’hivernada, ens regala el caliu de les llavors enceses a la foganya del cor.

Prior venerable, amb el breviari adormit als genolls, va murmurant pregàries pel poble mallorquí.

Recolzat a la vella cadira, resisteix els canvis del temps, i la gent s’hi fa fotos,

com si poguessin eternitzar, a un moment intemporal de serenor, la pau bellugadissa que juga a conillons amb tots nosaltres

Esponerós com l’alzina dels set cimals, aixopluga una família missionera estesa per tres continents

Cada vint de desembre, la memòria del seu traspàs, ens arreplega al Jardí de Magnòlies, quan arriben de lluny els picarols dels ramats del Pessebre, l’esbart de turistes no pertorba la pau del Santuari

i l’escolania de blauets assaja les nadales més dolces del misteri que estima més que tots els misteris.

Preparat per Jaume Reynés i Pep Barceló. Desembre 2005

EL JARDÍ DE LES MAGNÒLIES