CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ Ch.-A. Descombes – Marta Arce – Ernest Valls

1. Gödöllö, maig de 2009 BIOTACC CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ Ch.-A. Descombes – Marta Arce– Ernest Valls

2. Els circuits curts de comercialització (CCC) • Introducció: circuits curts de comer-cialització i mercats locals • Definicions • Els CCC, una alternativa? • Caracterització dels CCC • Revisió bibliogràfica • Criteris • Proposta de tipologia dels CCC • Descripcions

3. 1 Introducció

4. IntroduccióDefinicions • Circuits curts de comercialització: • No una distància física… • …sinó el nombre d’intermediaris:al màxim un intermediari • Cap intermediari  venda directa

5. IntroduccióDefinicions • Intermediaris: • Botiga • Distribuïdor • Cooperativa oberta al públic… • Ne són considerats intermediaris: • Empreses de transport • Associacions que agrupen les comandes: productors, elaboradors, consumidors • Restauració col·lectiva: restaurants, menjadors…

6. IntroduccióEls CCC, una alternativa? • Unes noves aliances? • Entre el consum i la producció • Entre el món urbà i el món rural • Importància dels CCC en agricultura ecològica: • Una crítica a un model agrícola productivista? • Una recuperació del consum de proximitat i de temporada? • Una estratègia per a la sobirania alimentària?

7. IntroduccióEls CCC, una alternativa? • Els CCC no sempre signifiquen proximitat • Poden realitzar-se en un mercat local… • …però també a escala de tot un país • Mercats locals i CCC no sempre signifiquen petita escala • De fet, una gran empresa pot optimitzar la logística de la distribució • Mercats locals i CCC no impliquen necessà-riament justícia social i sostenibilitat

8. 2 Caracteritzar els CCC

9. Caracteritzar els CCCRevisió bibliogràfica • Literatura científica • Articles • Informes de projectes • Llibres • Fonts directes • Associacions • Administracions • Món de l’activisme

10. Caracteritzar els CCCRevisió bibliogràfica • Enfront del sistema agroindustrial global i ecològicament agressiu… • …unes xarxes alimentàries alternatives que: • Redistribueixen el valor en la direcció oposada a la del sistema • Restableixen la confiança entre productors i consumidors • Articulen noves formes associatives orientades cap a la resiliència i la sostenibilitat.

11. Caracteritzar els CCCRevisió bibliogràfica • L’agricultura ecològica és una alternativa productiva al sistema agroindustrial… • …però sovint no construeix alternatives quant al conjunt del procés aspectes: • Econòmics • Socials • Mediambientals

12. Caracteritzar els CCCRevisió bibliogràfica • Dos tipus de xarxes alimentàries alternatives • Febles  orientades als productes: • Protecció del medi ambient • Qualitat dels productes alimentaris • Fortes  orientades als procediments: • Condicions de treball • Benestar animal • Comunitat rural • Escala de les explotacions

13. Caracteritzar els CCCRevisió bibliogràfica En conclusió els CCC • Ofereixen la possibilitat de controlar millor els criteris enunciats • Poden ser un punt de partida cap a uns models agraris i alimentaris més justos i sostenibles – a través de: • L’educació • La formació

14. Caracteritzar els CCCCriteris d’anàlisi • Proximitat • Relació • Informació • Participació • Justícia i sostenibilitat econòmica • Inclusió i sostenibilitat social • Sostenibilitat mediambiental • Diversitat / varietat

15. Caracteritzar els CCCCriteris d’anàlisi • Alguns estudis de conjunt: • Kloppenburg i col. (2000) • King (2008) • Maréchal (2008) • Pot haver-hi sinèrgia entre criteris • Al contrari, a vegades un criteri pot de-senvolupar-se en detriment d’un altre: • Assolir una major diversitat  millorar la proximitat

16. Criteri d’anàlisiProximitat • Proximitat espacial  relocalització • Proximitat: mobilitat habitual dels operadors – 50-60 km? (Valls, 2006) • Referència al territori: • Productes del tros / productes de la terra • Productes que, sense ser tradicionals, afavo-reixen un desenvolupament rural sostenible

17. Venda de productes ecològics de Catalu-nya (estimació): Criteri d’anàlisiProximitat • A Espanya: • El 89% de la producció ecològica s’exporta a la UE

18. Criteri d’anàlisiRelació • Enfront de l’anonimat del sistema agroalimentari, proximitat social  resocialització • Facilitada per (Jarosz, 2000): • L’equilibri de poder • La comunicació directa • Compartir la informació sobre els costos de les operacions

19. Criteri d’anàlisiRelació • La relació instaura noves formes de cooperació entre els productors • Revalora la cultura pa-gesa i el reconeixement social dels agricultors i ramaders

20. Criteri d’anàlisiRelació • Els consumidors se sen-ten més ben entesos • En canvi la relació implica que s’hi inverteixi força temps: • Per construir unes relacions fortes • Per organitzar activitats comunitàries

21. Criteri d’anàlisiInformació • Elsconsumidors són: • Demandants d’alimentació agroindustrial… • …o persones desinformades i manipulades per la publicitat i el màrqueting? • A Espanya, una quarta part de la publicitat televisiva promou productes alimentaris (Mauléon, 2009).

22. Criteri d’anàlisiInformació • Recuperar l’habilitat de decidir d’una dieta: • Sana, equilibrada, de temporada, sostenible • I alhora més econòmica • Els CCC podrien doncs afavorir la sobirania alimentària, les dietes i la salut • A condició que la informació sigui: • Accessible, plural i descentralitzada • Amb espais per al saber local, tradicional i basat en l’experiència. • …i que la gent disposi dels recursos i les capacitats de gestionar-la i transmetre-la.

23. Criteri d’anàlisiInformació • Els CCC basats en organitzacions permeten una gestió col·lectiva de la informació • Par exemple les activitats d’educació alimentària que acompanyen els menjadors escolars ecològics. • Els CCC poden doncs esdevenir un pont entre l’activitat econòmica local (consum) i les xarxes associatives.

24. Criteri d’anàlisiParticipació • El productor lliura als intermediaris –sovint a preu fet o sense conèixer el preu que rebrà • El consumidor compra… • ¿Escull a través de les seves compres? • Què sap dels productes comprats? – Procediments de producció, intermediaris, preus pagats a cada nivell de la cadena…

25. Criteri d’anàlisiParticipació • Segons la FAO, el 95% de les calories que consumim provenen de tan sols trenta plantes. • Tanmateix, als Estats Units s’introdueixen cada any en el mercat 15.000 nous productes. Peter Menzel / Hungry Planet

26. Criteri d’anàlisiJustícia i sostenibilitat econòmica • Els CCC  uns actors econòmics no racionals i atomitzats… • Oferir uns productes ecològics, locals, a preus que no marginin els consumidors amb pocs recursos.

27. Criteri d’anàlisiJustícia i sostenibilitat econòmica • Garantir la viabilitat econòmica de les explota-cions agràries •  Nivell de vida adequat per als que hi treballen, inclosos els assalariats i temporers DAR / PAE

28. Criteri d’anàlisiJustícia i sostenibilitat econòmica • Promoure els projectes a petita i mitjana escala • Revitalitzar el medi rural, assegurant-li uns serveis dignes i de qualitat per a tots Arxius Agrocultura

29. Criteri d’anàlisiJustícia i sostenibilitat econòmica • A Espanya els deu últims anys han desaparegut deu explotacions agràries al dia • Quant als ingressos agraris, s’han situat tan sols en el 58% dels ingressos mitjans

30. Criteri d’anàlisiJustícia i sostenibilitat econòmica • Promoure formes de solidaritat entre productors i consumidors: • Preus i nivells de compres garantits durant tota la temporada • Pagaments agrupats efectuats amb antelació • Garantia d’uns ingressos fixos anuals dels productors • Eliminació d’intermediaris • Participació dels consumidors en les tasques de producció per ajustar els preus • Participació conjunta en campanyes per al medi rural i l’agricultura local o en altres lluites a favor del territori i de la qualitat alimentària…

31. Criteri d’anàlisiInclusió i sostenibilitat socials • Facilitat d’accés • Flexibilitat de funcionament  evitar una excessiva sobrecàrrega de feina • Temps de feina • Acumulació de tasques • Accessibilitat per a les persones amb pocs recursos

32. Criteri d’anàlisiSostenibilitat mediambiental • Distribució • Afavorir els mercats locals, reduint els quilòmetres alimentaris • Bona accessibilitat als punts de distribució • Embalatge i homogeneïtzació dels productes: • Possibilitat de comprar a granel • Material d’embalatge…

33. Criteri d’anàlisiSostenibilitat mediambiental • Incorporar noves dimensions de sostenibilitat en la producció: • Gestió de la biodiversitat • Utilització de varietats tradicionals i locals • Utilització eficient de l’energia, etc.

34. Criteri d’anàlisiDiversitat / varietat • Criteri important per a la fidelització dels consumidors • De vegades en tensió amb altres criteris: • Diversitat al preu d’una major distància de proveïment • Diversitat oposada als productes de temporada

35. 3 Proposta de tipologia dels CCC

36. Tipologia dels CCCUn esquema sistemàtic + proximitat – proximitat Associacions de productors i consumidors Circuits curts Consumidors productors Venda directa Horts comunitaris Associacions de productors i consumidors Coopera-tives de consum Grups de consum Col·lectiva Restauració Sistemes d’apadrinament Individual A la masia o a la coope-rativa A domicili Coopera-tives amb botiga Botigues especia-litzades Punts de venda col·lectius Supermercats Al mercat Elaboració pròpia a partir de Maréchal (2008); Valls (2006) i Venn i al. (2006).

37. Descripció dels CCC1. Horts comunitaris • Consumidors = productors • No hi ha mercat on s’intercanvien els productes • Xarxes alimentàries alternatives: • Trenquen l’aïllament social • Apropen el consum i la producció • En altres contextos poden constituir una part important de la dieta alimentària

38. Descripció dels CCC1. Horts comunitaris • A Catalunya existeixen dos tipus d’horts comunitaris: • Horts autogestionats • Horts municipals, escolars, etc.

39. Descripció dels CCC2. Associacions de productors i de consumidors • Aquesta fórmula existeix en alguns països: • França: AMAP – Associacions per al manteniment d’una agricultura pagesa • 750 AMAP que proveeixen aproximadament 30.000 famílies • Països anglòfons: CSA – Community Supported Agriculture • Japó: Teikei

40. Descripció dels CCC2. Associacions de productors i de consumidors • Els consumidors compren per endavant, en principi al començament de cada temporada, una part determina-da de la producció que reben periòdicament a preu fix. • Productors i consumidors comparteixen els riscos – així com els beneficis de les bones collites – ja que les quantitats rebudes poden variar en funció de les condi-cions climàtiques i de la salut dels cultius • El preu pactat és garantit. S’estableix a partir: • Dels preus mitjans de la regió i/o… • Del càlcul dels costos de producció i dels ingressos a assegurar al pagès, dividits pel nombre de famílies contractants.

41. Descripció dels CCC2. Associacions de productors i de consumidors • A Espanya segueixen aquest model: • A Madrid, els grups BAH (Bajo el asfalto está la huerta) • La xarxa ARCO (Agricultura de responsabilitat compartida), en construcció des del 2006 a iniciativa dels sindicats COAG i EHNE • A Catalunya, a Molins de Rei, la recent experiència de PACA (Acord per al consum i la producció agro-ecològics) • Han establert un fons de responsabilitat per compartir els riscos de la producció agroecològica.

42. Descripció dels CCC2. Associacions de productors i de consumidors

43. Descripció dels CCC3. Cooperatives de consumidors • Principis: • Compres col·lectives segons criteris comuns • Relació directa amb els productors sobre unes bases de confiança mútua • Acords permanents amb els productors • Avantatges de les economies d’escala • Economia alternativa en la pràctica • Espai de formació, de reflexió i de debat crític al voltant de l’alimentació i de l’agricultura

44. Descripció dels CCC3. Cooperatives de consumidors • Trets comuns: • Disposen d’un local (en propietat o llogat) on els membres realitzen les seves compres setmanals • Gestió habitualment en voluntariat, però de vegades també a càrrec d’una persona assalariada • Petit marge de benefici sobre els productes per cobrir les despeses de funcionament • De vegades pagament d’una cotització periòdica i/o d’admissió a la cooperativa • Compra de productes frescos – de vegades secs en estoc, productes d’higiene corporal o cosmètics

45. Descripció dels CCC3. Cooperatives de consumidors • Tipus de comandes o cistells: • Cistells oberts – ajustats al consum real • Comanda a partir d’una llista dels productes disponibles pels productors, amb informació dels preus i de la procedència • Cistells tancats – millor planificació, no hi ha excedents • Uns productes fixos que varien cada setmana segons allò de què disposa el pagès • Normalment hi ha un nombre mínim de productes oferts • Cistells mixtos • Cistells tancats amb la possibilitat d’afegir-hi la compra de fruita, d’ous o de pa

46. Descripció dels CCC3. Cooperatives de consumidors • A Catalunya, les cooperatives s’agrupen a Ecoconsum: • Xarxa per a la promoció i la defensa dels drets dels consumidors de productes ecològics • S’inventarien 85 cooperatives, amb informa-cions de 55 d’elles • En mitjana 32 cistells per cooperativa • 250 en la més nombrosa • 8 en la més petita

47. Descripció dels CCC3. Cooperatives de consumidors Les cooperatives s’han desenvolupat de manera molt important aquests últims anys

48. Descripció dels CCC3. Cooperatives de consumidors Es concentren sobretot en l’aglomeració barce-lonina – on viu la meitat de la població catalana – i en la seva demarcació

49. Descripció dels CCC4. Apadrinaments • L’apadrinament pot ser individual o col·lectiu • Hom rep a canvi la producció de l’animal durant un període donat • Tanmateix la implicació dels padrins en la gestió de l’explotació és feble: • Reben informacions de la granja i dels animals • Els visiten ocasionalment

50. Descripció dels CCC4. Apadrinaments • Experiència clau a Catalu-nya: Mas Claperol, pioners en l’elaboració de formatge i derivats lactis ecològics • L’import de l’apadrinament (1.500 €) es recupera en productes amb un 35% de descompte respecte als preus de venda al públic