1. L’Europa de l’Antic Règim

1. 1. L’Europa de l’Antic Règim L’Antic Règim una societat dividida en estaments el sistema econòmic, social i polític que va desenvolupar-se a Europa durant el període final del feudalisme (entre el Renaixement i la revolució liberal) és un règim polític monàrquic de caràcter absolutista caracteritzat per • entre el 80 i el 90% de la població es dedicava a tasques agrícoles • l’economia agrària proporcionava el 75% de la producció global dels béns una agricultura de base senyorial donat que una economia predominantment agrària amb poca presència d’indústria i comerç donat que els senyors (nobles, burgesos rics, eclesiástics, rei) eren amos de la terra els pagesos 1.1. Una economia de base senyorial (1) integrada per pagaven cada part de la qual es deia indústria agricultura comerç drets senyorials senyoria territorial • de subsistència • dedicada al policonreu (sobretot, cereals) • dos tipus d’explotacions: camps oberts (amb guaret) i terres comunals • producció ramadera insuficient que era per causa de i s’organitzava en • l’explotació de les terres • utilització dels monopolis • la senyoria jurisdiccional • drets eclesiàstics i provocava • reserva senyorial • parcel·les • terres d’explotació comunal crisis de subsistències

2. L’activitat comercial aplicava L’activitat industrial 1. L’Europa de l’Antic Règim les noves rutes obertes des del s. XVI el comerç interior tres sistemes o models de producció patia incloïa seguia era que són el comerç colonial consistia en escàs i força limitat (mercats i fires d’abast local i comarcal) producció artesanal uns transports insuficients va viure • comprar primeres matèries • vendre productes manufacturats domestic system (feina a domicili) degut a donat que gran expansió 1.1. Una economia de base senyorial (2) manufactures • baixa especialització • escassos excedents la xarxa de comunicacions terrestre (camins) era pobre afavorida per que va produir els mitjans (diligència, carro, animals...) eren rudimentaris la política mercantilista dels monarques absolutistes molts beneficis consisteix a només era fàcil i barat el transport fluvial (però no tots els països en disposaven) gran creixement del món financer (banquers, mecanismes de crèdit, ..) protegir la producció d’un país mitjançant pràctiques intervencionistes sobre el moviment comercial cosa que l’època del capitalisme comercial augmentava el cost de la unitat de producte i per això es parla de

3. estancament de la població 1. L’Europa de l’Antic Règim patia un La societat de l’Antic Règim es dividia en caracteritzat per • elevada mortalitat (30-40%o) • elevada mortalitat infantil (20-30%) • baixa esperança de vida • alta natalitat (35-40%o) privilegiats no privilegiats la resta de grups socials que constitueixen la immensa majoria de la població (90-95%) integrats per com ara clergat (<1%) 1.2. La societat estamental burgesia (rendista, financera, industrial): el grup més dinàmic i força enriquit durant els darrers temps distingint-se noblesa (2-3%) alt clergat (bisbes, abats, cardenals, canonges...): procedien de la noblesa i vivien en el luxe, gaudint de tots els privielgis classes populars urbanes (artesans, servents, obrers) caracteritzada per distingint-se baix clergat (capellans, frares...): era gent d’origen modest i feien una vida senzilla pagesia (serfs, arrendataris, propietaris, jornalers): grup majoritari, que patia dures condicions de vida i pagava la majoria dels impostos • era el nucli fonamental de la classe dominant • gran propietària de terres • gaudia de diverses concessions (honorífiques, econòmiques, fiscals) • alta i baixa noblesa • de la cort i de províncies

4. monarquia absoluta El poder polític monarquia de poder limitat el rei en la qual 1. L’Europa de l’Antic Règim adoptava la forma de posseïa un poder absolut caracteritzada per es donava a que implicava només restringit per separació de poders Holanda i Anglaterra • nomenar els càrrecs • administrar justícia • no sotmetre’s a cap control i no compartir la sobirania • la llei divina • el dret natural entre 1.3. L’absolutisme monàrquic i en part per dirigir la política i l’administració marginar les Corts executiu legislatiu judicial les lleis fonamentals del regne ajudat per en mans del consells sectorials (estat, finances, guerra...) i seccions especialitzades i per això intentava monarca parlament jutges completat amb votat per governadors, intendents i altres càrrecs, i una gran quantitat de funcionaris una minoria de la població (grans propietaris agraris, burgesos...: 15%)

5. durant el crisi va entrar en L’Antic Règim 1. L’Europa de l’Antic Règim la igualtat d’origen, la mobilitat social i el mèrit individual darrer terç del s. XVIII la societat estamental degut a defensant l’agricultura i les activitats productives (Quesnay) i la llibertat econòmica (Escola de Manchester) el mercantilisme econòmic criticaven la puixança econòmica i la desigualtat jurídica de la burgesia les idees de la Il·lustració l’absolutisme polític la divisió de poders, els drets bàsics de l’individu i la sobirania nacional desenvolupades per recolzades en van plasmar-se al 1.4. La crisi de l’Antic Règim • Voltaire • Rousseau • Montesquieu raó com a únic mitjà per entendre el món (enfront de la tradició i el teocentrisme) despotisme il·lustrat desenvolupat a Prússia (Frederic II), Áustria (Maria Teresa), Rússia (Caterina), Suècia (Gustau), Espanya (Carles III) que pretenia natura com a font de justícia i de bondat unir l’autoritat reial absoluta i les ideologies il·lustrades de progrés i va fracassar perquè que intentaren no era possible acceptar només una part: reformar l’economia però no la societat o la forma de governar • centralitzar i racionalitzar l’administració • fomentar l’educació • modernitzar l’economia