80 likes | 333 Views
Llegendes sobre la Lluna. Marina – Paula - Rafa. Perquè els llops udolen a la lluna ??.
E N D
Llegendes sobre la Lluna Marina – Paula - Rafa
Perquè els llops udolen a la lluna ?? • Elsllopsudolen a la llunaperòmolt poca gentsap el perquè. Segons la llegenda, una nit la lluna va baixar des del cel a la terraperòdesafortunadament se va quedar enredada entre les branques d’unarbre. Un llop que caminava aquella nitpelbosc, va trobar a la llunaenganxada a un arbre, li va acariciar amb el morro i el va ajudar a alliberar-se. Van estar jugant tota la nitfins que va ser de dia. La lluna li va robar l’ombra al llop per a que mais’oblidésd’ella i des d’aquellmomenttotselsllopsudolenelsdies de lluna plena, demanen que elstorninl’ombrad’aquellllop.
El Conill A La Lluna • Un dia, el vell que habita a la lluna va mirar capavall a un gran bosc de la terra, i va veure a un conill, un mico i a una guineuvivintjunts, compartint-hototcom a moltbonsamics. • "Em pregunto quind'ellsés el mésbo", es va dir a si mateix. "Crec que baixaré a veure". • Llavors el vellet es va convertir en un captaire i va baixar de la lluna al bosconestavenels tres animals. • "Per favor!, ajudin-me", els va dir. "Esticmolt, moltfamolenc". • "Oh! Pobretvellcaptaire!", van direls tres animalons, i van anarràpidament a buscar algunaliment per al captaire. • El mico, va portar moltesfruites. I la guineu va pescar un gran peix. Però, el conill no va poder trobar res per portar. • "Oh Déu!, quèpucfer?", es va lamentar el conill. Peròllavors, va tenir una idea.
El Conill A La Lluna • "Per favor!, senyor Mico i senyorGuineu", va dir el conill, "podeu reunir una mica de foc per i fer una gran fogata amb la fusta?". • Ells van fer el que els va demanar el conill, i quan el focestavacremant, el conill li va dir al captaire: • "Jo no tinc res per donar-te, així que em posaré jomateix al foc, i llavorsquanjoestiguicuinat, tu podràsmenjar-me". • El conillanava a saltar cap a dins de la fogata per a cuinar-se a si mateix, peròllavors, de sobte, el captaire es va convertir en el vell home de la lluna. • "Has estatmoltbo, senyorConill", va dirl'ancià. "Peròmaihauries de fer res que et faci mal. Peròcomm'hasdemostrat ser el mésbo de tots, et duré a viureamb mi a casa meva". • Llavors, el vell home de la lluna va agafar al conill en braços i es van elevar juntscap a la lluna. • Si mireucuriosament a la llunaquanaquestaestàmésbrillant, podreuveure al conill tal i com el vellet el va carregar entre elsseusbraços fa molt, molt de temps.