Els municipis actuals com a base de l’administració local Funcions municipals i finançament local a les comarques de Ll

1. Els municipis actuals com a base de l’administració local Funcions municipals i finançament local a les comarques de Lleida Diputació de Lleida Universitat de Lleida Equip de treball: Ignasi Aldomà Buixadé Ramon Morell Rossell Josep Ramon Mòdol Ratés Montse Guerrero Lladós Iban Tarrés Céspedes

2. Els municipis de la demarcació de Lleida; una administració adaptada a un medi rural. • 3/4 dels 231 municipis no arriben a 1.000 habitants empadronats. Sumen un 15% de la població total de la demarcació i representen 2/3 del seu territori. Malgrat tot: Els ajuntaments petits són els qui presenten una situació financera millor. Una cobertura competencial satisfactòria gràcies a la col·laboració. Una contribució indispensable al desenvolupament rural. Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

3. Els ajuntaments petits són els qui millor ajusten les seves dimensions a les fonts de finançament disponibles • A mesura que els ajuntaments guanyen població, l’estalvi net per habitant baixa de valor. • Cap ajuntament petit supera la ràtio d’endeutament màxima permesa. Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

4. Els ajuntaments actuals cobreixen satisfactòriament la prestació de serveis, directament o en col·laboració. • Només uns pocs habitants residents en masies o nuclis de població molt petits i aïllats manquen d’algun dels serveis o infraestructures que es consideren més bàsics. • En “serveis mínims” que són d’obligada prestació, alguns ajuntaments petits actuen en col·laboració amb d’altres o reben el suport dels Consells Comarcals. • La major part del territori té accés també als serveis “mínims” que la llei estableix d’obligat compliment pels ajuntaments més grans (de més de 5.000 habitants). Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

5. Un bon nivell d’exercici de les competències “pròpies”, gràcies a la col·laboració entre administracions. • Dinamització econòmica, gestió de residus, captació i depuració d’aigües, actuacions ambientals diverses, serveis socials a la població, habitatge social, equipaments esportius, culturals, sanitaris i educatius s’han d’anar a buscar en els ajuntaments més grans o Consells Comarcals. • En relació als serveis més especialitzats o nous que formen part de l’estat del benestar és on es produeixen indefinicions competencials i/o dubtes de finançament. Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

6. Els Consells Comarcals faciliten la prestació de serveis bàsics municipals. • Els Consells Comarcals col·laboren amb els ajuntaments en la prestació de competències que els hi són pròpies i que cobreixen necessitats pràctiques dels seus habitants. • La dimensió demogràfica comarcal justifica també un gruix important de prestacions. A la plana superen els 20.000 habitants i a muntanya s’adapten a la configuració local. Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

7. Una administració local pròxima al ciutadà és indispensable per al manteniment del teixit econòmic i social rural. • Les administracions locals i els ajuntaments afavoreixen l’ocupació i activitat directa i indirecta generada per les activitats, serveis i les infraestructures de les administracions locals. • La iniciativa municipal en matèria de promoció econòmica té una particular incidència en ajuntaments de 2000 i més habitants, mentre els Consells Comarcals contribueixen a la seva extensió a la resta del territori. Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

8. Si es tracta de millorar l’eficiència en la prestació de serveis bàsics a la població, caldria aprofitar els aspectes positius de l’organització actual de l’administració local. Diputació de Lleida Universitat de Lleida Equip de treball: Ignasi Aldomà Buixadé Ramon Morell Rossell Josep Ramon Mòdol Ratés Montse Guerrero Lladós Iban Tarrés Céspedes