270 likes | 471 Views
[...] J8~g#|;Net. Art{-^s1 [...]. Vuk Cosic. Un passeig pel Net.art. 01001110100101010000111. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Barcelona, 30 d’octubre del 2013 Joan Campàs Montaner.
E N D
[...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] VukCosic Un passeig pel Net.art 01001110100101010000111 Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Barcelona, 30 d’octubre del 2013 Joan Campàs Montaner
Douglas Davis: The World’s First Collaborative Sentence, 1994.http://whitney.org/Exhibitions/Artport/DouglasDavis • Reflexiona sobre la interactivitat, la creació col·lectiva i la figura de l'autor • L’internauta hi pot aportar textos, sons, imatges i vídeos
Heath Bunting: King’s Cross Phone In, 1994.http://www.irational.org/cybercafe/xrel.html • A partir dels números de 36 cabines telefòniques de l’estació de trens de King’s Cross, invita tothom a telefonar-hi a una hora i dia prefixats (divendres 5 agost) • Suggeria als participants un seguit de combinacions: telefonar a un o diversos números i dexar sonar una estona el telèfon, anar a l’estació i observar la reacció dels vianants • És una hipòtesi sobre la intersecció de diversos sistemes de comunicació: telèfon, internet, xarxa ferroviària… • Bunting demostrava com era possible desenvolupar noves formes de sociabilitat a distància
Ken Goldberg: Telegarden, 1995.http://goldberg.berkeley.edu/garden/Ars/ • Creada el 1995 a la Universitat de Califòrnia Sud i presentada a l’Ars Electronica Center de 1996 a 1997 • Consisteix en un jardí que es manipula a distància a través d’un telerobot • Existien dos modes d’interacció: - mode actiu: es vigila i es tenen cura de les plantes - mode passiu: es veu el jardí i es segueix l’evolució de les plantes
Margot Lovejoy: Parthenia "A Global Monument Violence Domestic Victims”, 1995.http://www.parthenia.com/
Antoni Abad: Sísif, 1996. http://www.hangar.org/sisif/indexv.htm • Una reflexió sobre la vida, representada en l’esforç fet pel mateix home que tira d’ambdós extrems d’una corda (Barcelona-Oceania) • Una metàfora sobre el que la xarxa representa respecte el poder de la comunicació: el mite de Sísif, l’individu que recomença la seva acció, al·ludeix a la recerca infinita d’informació per Internet o a la comunicació d’individus molt allunyats
Floating Point Unit: Body Without Organs, 1996. http://www.plexus.org/fpu/audience3a.html • És una al·legoria del cos col·lectiu a Internet: proposen crear un nou cos virtual més adaptable a la dimensió de l’univers metafòric • Invita als internautes a connectar les seves càmeres a la xarxa i filmar alguna part del seu cos. La combinació de parts formaran un cos híbrid, mutant, fragmentat • Analitza el poder creador, la simulació de la realitat, la interrelació autor/interactor, la identitat i el tractament del cos
Stelarc: Ping body, 1996. http://www.artelectronicmedia.com/document/stelarc-ping-body • El cos és obsolet • L’evolució lenta del cos biològic s’accelerarà amb la hibridació del que és orgànic amb el que és sintètic • Fa servir la pròpia connectivitat de la xarxa per a manipular el seu cos: un simulador muscular tradueix les dades generades per un pinging aleatori d’uns 30 dominis en petites descàrregues elèctriques que activen els seus músculs • S’utilitza l’activitat de la xarxa per a posar el seu cos en moviment
Amy Alexander: Multi-cultural Recycler, 1996. http://amy-alexander.com/projects/internet-art/the-multi-cultural-recycler.html • Les arts requereixen testimonis i Internet és un proveïdor de testimonis i un lloc segur des d’on observar pels afeccionats al voyeurisme • Han proliferat les càmeres connectades a la xarxa 24 hores al dia, que monitoregen en temps real llocs públics i racons íntims, convertint el que és públic i el que és privat en alguna cosa que pugui ser observada des de l’anonimat de la pròpia casa. Aquest projecte adreça una mirada crítica sobre la multiplicació de les webcams
Fréderick Belzile: Dreamed, 1996. http://www.dreamed.org/index.html • Recull els somnis que li envien els internautes, sense censura (ni correccions ortogràfiques), i construeix, d’aquesta manera, una mena d’incursió a la vida interior no d’una persona sinó del que hom podria anomenar l’inconscient col·lectiu • El conjunt de somnis poden ser llegits seguint un ordre cronològic o per mots-clau donats per cada participant; alguns somnis estan enllaçats per paraules que comparteixen i que esdevenen, d’aquesta manera, carregades d’un sentit especial • Els somnis són classificats per ordre cronològic –el més antic data del 1950 • La compilació i la classificació operades pels sistemes informàtics fan que cada somni vingui identificat per un mot clau pel somniador: el projecte s’incrementa constantment, i acaba per dissenyar una cartografia onírica composta per aquestes paraules.
Eduardo Kac: Rara Avis, 1996http://www.ekac.org/raraavis.html • Creada en el marc de l’exposició dels Jocs Olímpics d’Atlanta de 1996 • Una gàbia, un lloro telerobòtic, una persona amb un casc de realitat virtual i internautes • Tots veuen a tots, però a partir d’un altre cos • Diferents persones comparteixen simultàniamente el cos del telerobot • Temes: comunicació, vigilància, voyeurisme, perspectives diferents
Masaki Fujihata:The Light on the Net, 1996.http://telematic.walkerart.org/datasphere/fujihata_index.html • Instal·lació en la prefectura de Gifu, Japó, d’una escultura lluminosa de 49 bombetes • L’internauta pot decidir, en temps real, quines bombetes estiguin apagades o enceses • Una webcàmera enregistra la imatge del plafó i del seu entorn físic
Olia Lialina: My boyfriend came back from the war, 1996.http://www.teleportacia.org/war/wara.htm
Alexei Shulgin: Form, 1997.http://www.c3.hu/collection/form/ • Invita a la comunitat d'Internet a fer servir aquesta proposta artística basada en la pròpia interfície de finestres • Fa servir botons d'opció, finestres de verificació, botons de comandament, quadres de text d'una sola línia, amb les que composa diferents imatges i textos. Aquestes eines, utilitzades normalment com a elements interactius per omplir formularis i recollir comentaris a les pàgines d'Internet, són descontextualitzades i privades de la seva funció i tractades en el seu aspecte estètic • Un concurs de creació de formes, d’obres, basat en els elements gràfics de les interfícies de base de les seus web, amb elements, en el fons extremadament pobres, que són generalment oblidats
JODI (Joan Heemskerk- Dirk Paesmans): File not found404, 1997.http://404.jodi.org/ • juguen amb Internet, amb el codi, amb el navegador, amb nosaltres • estètica decadent i obsoleta: recorda la tipografia i les pantalles dels primers ordinadors personals • ens obliga a ser no només actius sinó inventius, imaginatius, a explorar • encapçala la tendència hacker: • imatges de baixa resolució • pàgines que es carreguen ràpidament • falsa interactivitat • ús atípic de les eines com l’HTML, l’ASCII o els virus • la interrupció de la interacció • la pèrdua de l'anonimat • la negació de la comunicació
Shelley Jackson: My body, 1997. http://www.altx.com/thebody/ • És una exploració de la identitat humana partint de l’observació del cos, del propi cos • Comença amb un mapa conceptual que representa una dona nua les parts del cos de la qual estan etiquetades i es poden activar • Cada clic ens porta a un text on es reflexiona sobre moments viscuts en relació a aquesta part del cos • Uns textos parlen de la infantesa i s’adverteix un desconeixement del cos i un desig de neutralitat; en altres, com en parlar del naixement dels pits, l’autora esdevé conscient de la seva femineïtat • Les cicatrius del cos expliquen una història que dóna identitat a la persona
Vuk Cosic: Deep ASCII, 1998. http://www.ljudmila.org/~vuk/ascii/deep.htm • Es proposa documentar el món i traduir-ho en caràcters ASCII (American Standard Code of Information Interchange), codi estandarditzat que permet l’intercanvi d’informacions textuals entre ordinadors • La utilització dels caràcters ASCII en aquestes obres és el resultat d’una opció presa per l’artista a favor de la baixa tecnologia (low tech) i fa referència als orígens de l’art concebut per ordinador i al fonament de la comunicació per Internet; recorda certs ideals, com la voluntat d’universalitat vinculada a la constitució d’aquest codi i les promeses d’accessibilitat d’aquesta tecnologia • És també una resposta crítica davant la cursa desenfrenada de les noves tecnologies i al consum incessant que exigeixen dels usuaris • L’artista proposa, així, reconsiderar la relació entre el llenguatge i el visible, desbaratar el domini del que és visual sobre l’escrit, tal com s’exerceix cada cop més en el Web
Heath Bunting: ReadMe.html, 1998.http://www.irational.org/_readme.html • Obra magistral i de gran simplicitat, que posa en pantalla els fonaments d’Internet, que és, abans que res, un (hiper)espai de llenguatge, que hom llegeix navegant • A més, escenifica el lloc de l’artista que ha de llençar-se a aquest mar per actuar, desaparèixer per aparèixer, subratllant de manera poètica, irònica, crítica i lúdica, la tensió, la interpretació del que és privat, personal i públic, que caracteritza aquest mitjà • Cada paraula que compon aquest article està subratllada, indicant d’aquesta manera la presència d’un enllaç, que reenvia a una URL que conté aquest ancoratge; podem comptar més de 800 enllaços externs. • L’obra s’estén de manera quasi infinita pel ciberespai, posant de relleu la idea que no coneix, a l’igual que Internet, ni límit ni frontera
Electronic Disturbance Theater: FloodNet, 1998.http://www.thing.net/~rdom/ecd/floodnet.html • Massacre d’Acteal, a Chiapas, finals de 1997: 45 indígenes foren assassinats • EDT crea un software anomenat FloodNet, que és un aplet de Java que contínuament envia comandament de reload • Quan un nombre prou alt d’internautes apunten simultàniament la URL de FloodNetcontra la seu d’un oponent, una massa crítica de missatges bloqueja el seu servidor • En apuntar els seus navegadors envers un arxiu no existent com ara human-rights en el servidor atacat, aquest enviava, i emmagatzemava, el missatge human-rights not found on this server
0100101110101101.org: Danko Maver, 1998. http://0100101110101101.org/home/darkomaver/index.html • Desconstruir el procés mercantilista de l’art des de dins, el seu sistema de producció, distribució i fruïció, en un intent de redefinir el procés d’intercanvi i difusió dels treballs d’art • És la creació d’un artista inexistent. THE GREAT ART SWINDLE. Do you ever get the feeling you're being cheated? (La gran estafa de l’art. Tens sempre la sensació que t’estan estafant?). • Varen mantenir la identitat falsa d’aquest artista amb l’ajut de més de trenta persones
Heath Bunting i Olia Lialina: Identity Swap Database, 1999.http://www.teleportacia.org/swap/ • És una base de dades per aquells que volen o necessiten canviar d’identitat • El formulari (sexe, color de la pell, ulls i cabell, pes...), escrit en diversos idiomes, dóna un caire internacional al projecte i permet suposar una àmplia quantitat de participants. Ara bé, el caràcter ridícul d’algunes informacions demanades, aporta un to irònic al projecte. • L’obra reflexiona sobre els límits dels sistemes informàtics que categoritzen els individus i jutgen els desigs humans; evidencia la il·lusió de creure en el caràcter exhaustiu d’Internet.
Andrej Tisma: Remember Crime, 2001.http://www.youtube.com/watch?v=3Z4drD4aQ_s
Blast Theory: Can You See Me Now?, 2001-2003. http://www.blasttheory.co.uk/projects/can-you-see-me-now/ • investiga la mobilitat digital des del punt de vista cultural, essent alhora una performance i un joc. • la meitat de participants és davant de l'ordinador i l'altra meitat al carrer, interactuant en una persecució que té lloc simultàniament en una ciutat real i en la seva còpia virtual. • hi ha tres corredors al carrer equipats amb PDA, dispositius de GPS i walkie-talkies • per a atrapar el jugador cal situar-se a cinc metres de la seva posició. El joc és físic i fa emergir una sensació de presència en el temps i en l'espai. Jugadors de Seattle, Tòquio i Alemanya es comunicaven amb els jugadors d'un carrer de la Gran Bretanya
Schleiner-Leandre-Condon: The Velvet Strike, 2003. http://www.opensorcery.net/velvet-strike/team.html • és una modificació pacifista del popular videojoc de guerra Counter-Strike, que escenifica la lluita d'una unitat antiterrorista per a refusar l'atac d'un grup subversiu • està concebut com una col·lecció de graffitis contra la guerra i la violència • és una "reacció a la guerra de Bush contra el terrorisme", una obra que s'amplia cada vegada que un internauta envia les seves pintades.
Andy Deck: Ceci n’est pas un mensonge, 2003.http://artcontext.org/act/03/surrealism • Demostra el poder de la tecnologia de la informació com a instrument decisiu de la guerra del segle XXI, basant-se en els informes presentats per Colin Powell per a justificar l’atac • Se’ns mostren dues fotografies de satèl·lit que, com a única referència, porten una data a la seva part superior dreta. Les fotografies són imatges d’algun tipus d’instal·lació militar o industrial. • El conjunt d’aquestes imatges van ser la prova irrefutable de l’existència d’armes de destrucció massiva!