El noucentisme (1906-1923)

1. El noucentisme (1906-1923) • L’any 1906 es produeixen una sèrie de fets que assenyalen l’inici del moviment: -Eugeni d’Ors comença a publicar el Glossari a “La Veu de Catalunya”, columna periodística des de la qual difon el seu ideari. -Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de la concepció poètica del noucentisme. - Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica. - Es publica La nacionalitat catalana d’Enric Prat de la Riba.

2. El noucentisme (1906-1923) • Des del govern es dóna un impuls a la cultura catalana i això provoca un procés de transformació social i cultural. Per aquest motiu, el noucentisme acaba l’any 1923 quan el govern catalàés enderrocat per una dictadura, la de Primo de Rivera, la primera del segle. • Malgrat això alguns dels seus aspectes ideològics perduraran en el temps amb divers grau d’intensitat.

3. El noucentisme (1906-1923) • Es pot definir el Noucentisme com aquell fenomen que entre les dates abans esmentades tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més actius de la burgesia catalana i procura dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes complexos i variats que possibilitin la viabilitat de l'acció reformista que es proposen.

4. El noucentisme (1906-1923) • Podem començar dient que aquest moviment trenca amb el Modernisme, però no pas en tot. És important comprendre que no trenca amb la tasca de normalització cultural i lingüística, que havia iniciat el Modernisme. Ara bé ho fa a través de les institucions polítiques.

5. El noucentisme (1906-1923) • Amb freqüència s'ha tractat Modernisme i Noucentisme com a dos moviments antagònics, com un trencament ideològic i estètic total. No és ben bé així; cal recordar que alguns dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme -Pompeu Fabra, Carner, Ors- havien participat de manera assídua en projectes i activitats modernistes i que posteriorment s'incorporaren a les files del nou moviment. Un dels elements bàsics que marca el canvi entre els dos períodes és el pas de l'amateurisme a la professionalització, o si es vol, de l'espontaneïtat i el voluntarisme a la institucionalització.

6. El noucentisme (1906-1923) • La política d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, fou essencialment cultural: - Creació d’escoles primàries, d’ensenyament tècnic i professional, biblioteques, museus, es vetllà molt per la formació dels mestres...

7. El noucentisme (1906-1923) - L’any 1903 es crearen els “Estudis Universitaris Catalans”, un intent d’universitat catalana. - L’any 1906 es fundà l’Institut d’Estudis Catalans”, institució de la Llegua catalana encara avui vigent dedicada a tots els camps de la ciència.

8. El noucentisme (1906-1923) • Es tractava de crear una nova orientació en l'ordre político-social i del pensament com a conseqüència de la consolidació del catalanisme polític. Així intel·lectuals i burgesia -forces culturals i polítiques- es posen d'acord per tirar endavant un projecte polític comú per a Catalunya; S'aglutinen sota la disciplina d'un partit, la Lliga Regionalista, dirigida per Prat de la Riba i s'expressen, sobretot, a través de les pàgines de "La Veu de Catalunya".

9. El noucentisme (1906-1923) • Imperialisme: el moviment, dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d’expansionar-se econòmicament i políticament sobre altres pobles. • Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.

10. El noucentisme (1906-1923) • Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura. No la copia, sinó que en selecciona allò que li interessa per expressar les seves idees. • Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.

11. El noucentisme (1906-1923) • Conreu gairebé exclusiu de la poesia • Principals autors: Eugeni d’Ors i Josep Carner. • Eugeni d'Ors, que es constituí en el principal ideòleg i sobretot divulgador dels conceptes clau de Noucentisme a través del seu Glosari. • Josep Carner, que es converteix en l'escriptor -el poeta- capdavanter de la nova literatura i també en un bon divulgador de l'ideari noucentista, especialment en el camp més estrictament cultural i literari.