Origen etimòlogic del nom « balear »

1. Per preparar el nostreintercanvi, vetaquíuna visita virtual per les IllesBalears i en particular per Mallorca

2. Situació de les IllesBalearsLes IllesBalearssón un arxipèlag de la MediterràniasituatenfrontdelPaísValencià i de la penínsulaibèrica.

3. Origenetimòlogicdel nom « balear » L’arxipèlagBalearestà format per dos gransgrups: • les Gimnèsies: Menorca, Mallorca i Cabrera (les Balearspròpiament dites). • les Pitiüses: Eivissai Formentera L'origen no és grec sinópúnic. Provindriadel plural "ba’ lé yaroh". El substantiu "ba’ lé" vol dir"els que exercitaven l’ofici de" i actua de subjectedelverb "yaroh" que significa"llançarpedres".

5. Imatge satèl.lit i vista aèria de Mallorca

6. L’Illa de Mallorca Mallorca és l’illamésgran de les Balears, per aixòtambé se l'anomena la Balear Major. Éslloc d'origendelsmallorquins. La seva capital i la ciutatmés important de l’illaésPalma de Mallorca.

7. Pelgranpesdemogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividirtradicionalment entre Ciutat de Palmai la Part Forana. La Part Foranaés la ruralia, la terra situada fora de població.

8. Algunesinformacions La sevapoblacióés d’aproximadamentun milió d’habitants, un 16% sónresidents estrangers (britànics, alemanys, francesos i italians). Les illes van serpoblades en temps remots, 3.000 abans de JC. Diferentspobles i civilitzacions hi van passar: Fenicis, Grecs, Cartaginesos… degut a la sevaestratègicaposició en el Mediterrani. Desprésvindran els Romans, els Vàndals i els Musulmans. L’any 1228 el reiJaume I d’Aragóconquerirà Mallorca i aixíformarà part de la Corona d’Aragó i constituirà el Reialme de Mallorca. El turismeés el sector en què es basa l’economia de l’illa, doncs el 70% de la població s’hi dedica. La indústriapredominantéstextil, cuir i sabates.

9. La capital de Mallorca: Palma de Mallorca Palma ésunaciutatmoderna i ambvocació de futur, oberta, diversa, complexa, dinàmica, canviant, però, alhora, éstambé un municipiambunapersonalitatmoltforta, amb un patrimoni cultural i unatradició que s'enorgulleix de mantenir.

10. La majestuosaCatedral de Mallorca

12. Ciutatantiga i moderna La història de la ciutat, rica, complexa i diversa, es remunta a l'antigüitat i en trobemtestimonis en els costums de les persones que hi viuen i a les edificacionsdelseuscarrers en la combinació de tradició i modernitat que tan bé simbolitzen la unió de l'art gòtic i delcontemporani a la capella de Miquel Barcelóa la Seu.

13. El Parlament i l’Ajuntament de Palma de Mallorca

14. Castell de BellverCastell d'estilgòticcatalàdelprincipidelsegle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres de la ciutat de Palma

15. Escultures de Joan Miró i d’E.Broglia a Palma

16. Passeigdel Mar Conjuntescultòric del Parc de la Mar. Autor: Josep Guinovart

17. Font i escultura d’homenatge al poeta Joan Alcover (nom també de l’Institut delsnostrescorresponsals)

18. La bandera de les IllesBalears:lila i amb les quatre barres sang i or catalanes.

19. Jaume I el Conqueridor i l’escut de Palma Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrerdel 1208 - Alzira, 27 de julioldel 1276) rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller(1213-1276).Començà a regnar a l'edat de 10 anysassistitpelConsellReial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. La conquesta de Mallorca té lloc l’any 1228. Jaume el Conqueridoresdevé el principal mite de la història de Mallorca.

20. El Reialme de Mallorca a Perpinyà Quanarribà el moment de la seva mort, al reiJaume tan sols li quedaven dos fillsvius, l'Infant Perei l'Infant Jaume. Així, en darrer testament del 1262, deixà al seusegonfill, l'infant Pere, (futur Pere II d'Aragó), el Regne d'Aragó, el Regne de València i Catalunya, donantcontinuïtat a la Corona d'Aragóencara que segregant-ne els territorisinsulars, nord-catalans i occitans. D'altra banda, al germà petit, l'infant Jaume (futur Jaume II de Mallorca) li deixà el Regne de Mallorca, el Comtat de Rosselló, el Comtat de Cerdanya i els territoris que conservava a Occitània (la Senyoria de Montpeller) donantnaixement al que s'ha anomenat la Corona de Mallorca. En en el Tractat de Perpinyà, el 1279, mostra que el rei de la Corona de Mallorca s'infeudava i retiavassallatge al seugermàgran. Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà

21. TradicionsEl Cant de la Sibil·la és un dramalitúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les qualsdestaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Darrerament s'ha anatrecuperanttambé en moltesesglésies de Catalunya, com a Santa Maria del Mar (des del 1948), la Catedral de Barcelona (des del 2009) i d'altres.S’interpretava a l'edatmitjana a moltesseus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments deltext.

22. Gegants i castellers

23. Una cançó i un himne: La Balanguera És un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, adaptat i ambmúsicadelcompositorAmadeu Vives (1871-1932), és l'himneoficial de les IllesBalears. Joan Alcoveres va inspirar en unacançópopularmallorquina on hi apareix un personatgefemeníanomenat "Balanguera".Durant la dictaduraespanyoladelgeneral Francisco Franco La Balangueraesdevinguéhimnenacional, juntamentambaltrescançonscomL'Emigrant, La Santa Espina, etc. En aquestaèpoca, en el període de la Nova Cançó, fou difosa per la cantantMaria del Mar Bonet i es va popularitzarmolt, tant que a l'any 1996 el ConsellInsular de Mallorca el convertíen himne de l'illa.

24. La llengua El mallorquíés el dialecte catalàparlat a l'illa de Mallorca, subdialectedelcatalàbalear. La sevacaracterística principal, compartidaamb els altressubdialectesinsulars, inclòs l'alguerès, és l'arcaisme, resultatdelfet que el seuterritorisiguiinsular. Tambémostra dialectalismes actius.

25. Fonètica:Dins el vocalisme tònic es destaca la granobertura de e i o obertes(cel, cor). En el vocalisme àton cal remarcarla distinció de a i e (teula/taula), la distinció de o i u (topar/tupar), la pèrdua de -a en els esdrúixolsacabats en -ia(gabiper 'gàbia'). En el consonantisme es fa la distinció entre b/v (ball/vall), aixícom la desaparició de la -r final delsmonosíl·labs(ma « mar », amo « amor »); en canvi, s'articulen la t la c finals delsgrups-lt, -nt, -nc(molt, pont, cinc). Morfosintaxi: Utilitzal’article salat: « sa mare /son pare » i diuen« Jo cant » (cap desinència a la 1a p.sing. Present d’Indicatiu) i –am : cantam, parlam… Ús de l’article personal: en, na, n’ (en Jaume, na Margalida, n’Aina) i dels pronoms (forma plena): me, te, se, mos, vos, se Lèxic:predominal'arcaisme sobre la innovació. Respecte al vocabularibàsic, presenta un 5% de discrepàncies; aquestes, en relacióamb el lèxic global delcatalà central (besada'petó', capell'barret'), No manquen els significantscoincidents, peròamb un valorsemànticdistint: calces 'mitges', colgar-se 'ficar-se al llit'. Mots propis: al.lot (noi), moix (gat), horabaixa (tarda)…

26. Productestípics de les IllesBalears: L’ensaïmada i la sobrassada Una ensaïmadaésunapasta feta amb farina de blat, aigua o llet, ous, sucre, saïm de porc (d'ací el nom) i llevat. Originària de Mallorca ésreguladacom a IndicacióGeogràficaProtegida. Té forma de cargol car es fa a partir de pasta que s'estira fins a fer-lamolt prima, s'enrotlla per fer una corda i després es caragola. Éshabitualposar-hi sucre per sobre.

27. Un altreproductetípic de Mallorca: la sobrassadaÉstradicional la sobrassada de Mallorca, reguladatambécoma IndicacióGeogràficaProtegida. La sobrassadaés un embotitfetambcarn de porc, amb sal i pebre. S'utilitza per escampar a damunt el pa o per menjarcruaquanéscurada.

28. Mallorquinsinternacionals, entre d’altres: El tenista Rafa Nadal i la cantantChenoa.

29. L’Institut Joan Alcover, l’Institut delsnostrescorresponsals, a Palma de Mallorca

30. L'edifici, catalogatpelseuvalorhistoricoartístic, es va construir entre els anys 1912 i 1915, segons el projecte de l'arquitectemadrileny Gómez Acebo. Encara que s'hi han fet reformes, manté l'estructura original.

31. Cal destacar el rellotge de la façana, en funcionament i de valorhistòric i tècnic.

32. Fins ben aviat!