CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

1. CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

2. Conceptes bàsics • Clima Successió dels tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. • Paisatge Qualsevol àrea que inclou tant els elements naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai. • Ecosistema Sistema d’organització dels éssers vius (animals i vegetals) en un espai definit.

3. Els ecosistemes de la Terra • En els ecosistemes càlids hi ha paisatges equatorials, tropicals i desèrtics. • En els ecosistemes temperats hi ha paisatges mediterranis, oceànics i continentals. • En els ecosistemes freds hi ha paisatges polars i d’alta muntanya.

4. Els paisatges equatorials I Es localitzen als costats de l’equador, entre 5 i 10º de latitud: • Àfrica central i golf de Guinea. • L’Amazònia a Sudamèrica. • Indoxina i Indonèsia a Àsia.

5. Els paisatges equatorials II • Temperatures molt elevades durant tot l’any. • Mitjana anual 25ºC. • No hi ha oscil·lació tèrmica. • Pluges molt abundants superiors als 2000 mm anuals. • Elevada humitat.

6. Els paisatges equatorials III • La vegetació característica és la selva o jungla. • Boscos molt frondosos amb una gran diversitat d’espècies i molta humitat. • Arbres alts i exuberants amb fulles grans i molt verdes. • Sotabosc inexistent. • Són el pulmó de la Terra.

7. Els paisatges equatorials IV

8. Els paisatges tropicals I Es localitzen sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics (5º i 35º): • Amèrica Central i del Sud (Brasil). • Sud d’Àfrica. • Sud-est d’Àsia • Est d’Austràlia.

9. Els paisatges tropicals II • Temperatures força altes tot l’any. Entre 20º i 30º C. • Major amplitud tèrmica que en les àrees equatorials, entre 5º i 10º C. • Precipitacions diferents segons la zona: - Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any. - Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any.

10. Els paisatges tropicals III • La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador. • A les zones de latitud més baixa: elbosc tropical. • A les zones de latitud mitjana: lasabana. • A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.

11. Els paisatges tropicals IV • El bosc tropicalés molt similar a la selva. • Diversitat important d’espècies animals i vegetals (caoba, bambú, cedre, noguera,.). • Domina la frondositat, el verdor i l’alçada dels arbres. • Existència de sotabosc.

12. Els paisatges tropicals V • Lasabanaés la vegetació més característica dels paisatges tropicals. • Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus. • Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any. • Plantes adaptades a resistir la sequera

13. Els paisatges tropicals VI • A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta. • La vegetació és més escassa i de fulla dura. Hi ha matolls espinosos. • Apareixen zones de sòls pelats. • La sabana ha donat pas a l’estepa.

14. Els paisatges desèrtics I • Ocupen el 15% de la superfície continental. • Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. • Els deserts més coneguts es troben a l’Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

15. Els paisatges desèrtics II • Temperatures molt altes durant tot l’any. Entre 17º i 22º C. • Gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC. • Pluges inferiors als 250 mm anuals. • Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes. • L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

16. Els paisatges desèrtics III • La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid. • Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus. • Existència d’oasisamb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

17. Els paisatges mediterranis I • Localitzats a algunes zones de les costes occidentals dels continents situades entre 30º i 45º de latitud. • La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

18. Els paisatges mediterranis II • Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern. • Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals. • Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

19. Els paisatges mediterranis III • La vegetació típica és el bosc mediterranide fulla perenne. • Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi d’aigua. • Les principals espècies són pins i alzines. • També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

20. Els paisatges mediterranis IV • Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

21. El paisatge mediterrani V • Quan els arbres desapareixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.

22. Els paisatges oceànics I Es troben a algunes costes dels continents entre 40º i 60º de latitud. • Nord d’Europa i nord-oest d’Amèrica del Nord. • Sud-oest d’Amèrica del Sud i sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

23. Els paisatges oceànics II • Temperatures suaus durant tot l’any. • Poca oscil·lació tèrmica. • Pluges abundants (més de 1000 mm anuals), sobretot a la tardor i l’hivern.

24. Els paisatges oceànics III • La vegetació típica és el bosc caducifoli. • Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta. • Les principals espècies d’arbres són: roures, faigs i castanyers.

25. Els paisatges oceànics IV • La landa és una coberta de mates espinoses sense arbres. • Es troba en zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt forts.

26. Els paisatges oceànics V • La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees. • Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

27. Els paisatges continentals I • Es localitzen en zones allunyades de les masses d’aigua, entre 40º i 70º de latitud. • Ocupen les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

28. Els paisatges continentals II • Temperatures molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb molta oscil·lació tèrmica. • Les precipitacions són escasses. En algunes zones es concentren a l’estiu.

29. Els paisatges continentals III • A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos, hi trobem la taigà o bosc de coníferes. • Són arbres de fulla perenne aciculifolis. • Les principals espècies d’arbres són: avets, làrix i pi roig.

30. Els paisatges continentals IV • Les estepes o praderies són zones de vegetació molt escassa. • Estan més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu.

31. Els paisatges polars i d’alta muntanya • Els paisatges polars es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud. • Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.

32. Els paisatges polars I • Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC. • Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC. • Gran oscil·lació tèrmica. • Pluja quasi inexistent i les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

33. Els paisatges polars II • A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra. • Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors.

34. Els paisatges d’alta muntanya I • Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu. • Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

35. Els paisatges d’alta muntanya II • La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació. • La vegetació es disposa en estatges altitudinals.