EDIFICIS DE LLEURE

1. EDIFICIS DE LLEURE PANEM ET CIRCENSES

2. Els romans eren molt afeccionats als jocs, especialment als espectacles de masses. • Al principi, l’origen d’aquests jocs fou religiós, ja que se celebraven en honor d’algun déu. • Amb el pas del temps, però, van adquirir un caire més aviat polític, perquè eren organitzats amb la finalitat d’acontentar les masses i, d’aquesta manera, allunyar-les dels problemes polítics i econòmics.

3. Alguns emperadors ho aconseguiren amb dues mesures molt efectives: el subministrament de pa gratuït i l’organització dels jocs. • Aquesta posició no fou ben vista per tots els sectors de la societat, que criticaren l’actitud passiva dels romans, que només demanaven pa i espectacles gratuïts als seus governants. …aquest poble que concedia comandaments, feixos, legions, tot, ara deixa fer, i només cobeja amb avidesa dues coses: pa i jocs de circ. Juvenal, Sàtires Juvenal: poeta satíric d’inicis del segle II d.C.

4. Sovint, els espectacles públics que se celebravenen durant l’any eren organitzats pels magistrats, que aprofitaven l’ocasió per aconseguir vots per a les properes eleccions. Fins i tot podien arribar a pagar-los amb els seus propis diners. • Els jocs públics, anomenats ludi publici, eren molt diversos: des de les inhumanes lluites de gladiadors i les perilloses curses de carros, fins a les exhibicions d’animals exòtics.

5. El circ

6. Origen • L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. • L’origen de les curses de carros es remunta a l’època de Ròmul. Segons explica la llegenda, un cop fundada Roma, a la ciutat no hi havia dones i era impossible tenir la descendència que pogués garantir-ne la continuïtat. Per això van demanar als pobles veïns que els donessin dones en matrimoni. Aquests s’hi van negar i Ròmul va decidir organitzar uns jocs en honor del déu Consus; hi va convidar els seus veïns, els sabins, i aprofità l’ocasió per raptar-los les dones, fet que es coneix en la història com el rapte de les sabines.

8. En record d’aquest esdeveniment, el dia 20 d’agost se celebraven les Consualia, festes on desfilaven davant l’altar del déu Consus cavalls, mules, etc. i, com que ho feien de manera ràpida, va acabar derivant en una competició. • Consus: déu romà molt antic que tenia un altar subterrani en el centre del Circ Màxim. • Consualia: festes en les que els animals de tir (cavalls, mules, ases) aquell dia no havien de treballar i eren coronats amb flors.

9. Al circ, doncs, tenien lloc les apassionants curses de cavalls, les quals de seguida van convertir-se en l’espectacle preferit dels romans. • Els espectadors feien apostes molt altes i molts d’ells quedaven veritablement arruïnats.

10. Estructura d’un circ • La planta d’un circ romà era rectangular i allargada. La pista estava dividida per un mur baix i llarg, denominat spina, situat al bell mig. • Damunt de la spina solia haver-hi obeliscos, estàtues de diviniats i set ous grossos (septem ova) o set dofins (septem delphines) que assenyalaven les set voltes que calia fer en cada cursa.

13. Spina

14. Septem ova

15. Septem delphines

16. A cada extrem de la spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros.

17. Al davant d’una de les metae es trobaven les cotxeres, anomenades carceres, on carros, cavalls i genets esperaven el moment de sortir.

18. Carceres

19. Els espectadors s’asseien a la cavea o graderia, tot esperant l’inici de l’espectacle.

21. El pulvinar era el palc d’honor on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.

24. Els carros corrien sobre l’arena.La linea alba era la línia que marcava el final de la cursa.

25. Circ romà de Mèrida

26. L’espectacle que es feia al circ eren les curses de carros tirats per cavalls. Aquestes diferien segons els diferents tipus de tir: • biga: dos cavalls • triga: tres cavalls • quadriga: quatre cavalls • decemiuges: deu cavalls

27. El carro de cursa: currus, -us

29. Triga

31. Quadriga

37. Monedes amb representacions de quadriga

38. L’espectacle propiament dit anava precedit d’una pompa (o seguici) que era presidida per un magistrat, conduït en el seu carro. • El seguien una munió de ciutadans agrupats per classes: sacerdots, atletes, aurigues…, i tot un munt de personatges curiosos: músics, dansaires, un gran nombre de clients vestits amb túnica blanca. Darrere hi venien les imatges dels déus acompanyades dels sacerdots.

39. Quan tothom estava degudament assegut al seu lloc, se sentia el so de la trompeta i el magistrat que presidia els jocs donava la sortida tot deixant caure un mocador blanc (mappa) al terra i la barrera, que mantenia cada carro al seu lloc de sortida (carcer) era abaixada. • El gest era definitiu i el personatge que el realitzava era tot un espectacle: • Sobre una túnica escarlata, com la de Júpiter, es posava una toga brodada de porpra. • Amb la mà subjectava un bastó d’ivori coronat per una àguila en vol. • Al cap hi duia una corona de fulles d’or tan pesada que necessitava un esclau que l’ajudés a subjertar-la

40. Aleshores els aurigues (conductors de carros), amb un fuet (flagellum) a la mà dreta i amb les regnes entortolligades a la cintura i subjectades amb la mà esquerra, es disposaven a ser els primers a fer les set voltes a l’entorn de la spina.

41. S’havia de dominar bé el carro, ja que els accidents eren freqüents, sobretot quan calia acostar-se al màxim a la spina, a fi de guanyar terreny; un petit fregament podia provocar la caiguda, la destrucció del carro i, en molts casos, la mort del conductor.

42. Hi havia quatre equips o faccions, que es distingien per quatre colors: • factio albata: equip blanc • factio prasina: equip verd • factio veneta: equip blau • factio russata: equip vermell • Cada auriga sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip. Els espectadors donava suport a un dels quatre equips amb un gran entusiasme, com passa avui en dia amb els equips de futbol.

49. Cadascuna de les factiones mantenia, a més dels aurigues, pagats a preu d’or, un nombrós equip format per mossos de quadra, ensinistradors (doctores et magistri), veterinaris (medici), reparadors (sarcinatores),

50. D’altra banda, les curses de carros van arribar a moure grans quantitats de diners. Es feien moltes apostes i no sempre guanyava el carro pel qual s’havia apostat. • Per això, al final de cada cursa, uns quants espectadors estaven molts contents i uns altres, desesperats.