TEMA 6: L’ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC

1. TEMA 6:L’ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC

2. ANTECEDENTS L’herència dels Reis Catòlics havia recaigut en la dinastia dels Habsburgs (Casa d’Àustria) del 1517 al 1700. Al 1700 mor Carles II sense deixar hereu. Amb ell acaba la dinastia dels Habsburg a Espanya.

3. 1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ANTIC RÈGIM QUÈ ÉS L’ANTIC RÈGIM? El sistema econòmic social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval. Originat al Renaixement i vigent fins a la Rev. Ind. i Rev. Liberal. (s.XV al s. XVIII). Consolidació de les monarquies (absolutisme monàrquic) com a principal diferència del feudalisme. Població estancada (fam, peste...). Societat estamental (privilegiats: noblesa i clergat). Supervivència del règim senyorial (incipient capitalisme que al s. XVIII provocarà la pugna amb els senyors). Economia rural, d’autoconsum, artesanal...

4. 1.1 LA SOCIETAT ESTAMENTAL Desigualtat jurídica i immobilisme entre els tres estaments: Noblesa (senyories jurisdiccionals i grans propietats) Clergat (propietats i delme) Tercer estament: -Pagesos (pagaven altes rendes, subsistència) -Burgesia (petits privilegis a algunes ciutats comercials) -Classes populars (menestrals)

5. 1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA L’agricultura era la font de riquesa, així la possessió de terres suposava riquesa i poder. Les terres estaven en mans de la Corona, l’Església i la noblesa (terres amortitzades, gràcies als drets dels mayorazgo impedien la mobilitat econòmica). Els pagesos eren arrendataris o jornalers. Catalunya: contractes d’arrendament (emfitèutics) estables i perpetus. Galícia i Astúries: contractes a 3 generacions (foros i subforos). Castella, Extremadura o Andalusia: Contractes curts o jornalers a latifundis (les pitjors condicions perquè no permetien acumular excedents). També prioritat d’ús per les pastures. Balears: diversitat de situacions dels pagesos, però a Menorca dominaven els mitgers.

6. ELS ALTRES SECTORS ECONÒMICS Tallers artesanals organitzats en gremis (menestrals). Comerç interior escàs i a nivell comarcal degut a l’economia agrària d’autoconsum. A Balears: a part del comerç interior també n’hi havia d’exterior. Menorca: Importaven cereals de la Mediterrània oriental per vendre’l a l’est peninsular. Hi havia grecs i jueus dedicats al comerç. Mallorca: Expedicions a Amèrica. Discriminació dels xuetes. Pitiüses: Exportacions de sal. Domina la població pagesa.

7. 2. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBONS 2.1 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Al 1700, Carles II de la casa dels Àustries va morir sense deixar descendència. Els candidats al tron eren el net de la seva germana, Felip d’Anjou (Borbons francesos); i l’Arxiduc Carles d’Habsburg. L’accés al poder dels Borbons enfortia el seu poder a Europa, per això G. Bretanya, Holanda i Portugal donaren suport a Àustria i entraren en guerra contra Espanya i França. També hi va haver un conflicte intern: Castella recolzava a Felip V en canvi la Corona d’Aragó donava suport a l’Arxiduc Carles (por de perdre el poder de les corts).

8. Al 1711 mor Josep I d’Àustria i ocupa el tron l’Arxiduc Carles. Ara el perill el constituïen els Habsburg, si aconseguien Espanya tindrien dos grans regnes. Per això els anglesos i holandesos van voler acabar la guerra i reconèixer Felip V com a rei d’Espanya. Es signà el Tractat d’Utrecht (1713), que suposà grans concessions a: Àustria: Milà, Flandes, Nàpols i Sardenya G. Bretanya: Gibraltar i Menorca i privilegis comercials amb Amèrica. Després de la pau només algunes ciutats catalanes com també Mallorca i les Pitiüses s’oposaren al regnat de Felip V . Catalunya resistí 14 mesos i les illes un poc més.

9. 2.2 L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC: L’evolució de la monarquia autoritària dels S.XV-XVII va derivar a l’absolutisme del S.XVIII, amb l’arribada dels Borbons. La monarquia del dret diví. El monarca posseïa el poder absolut, no se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú. Tot l’estat residia en ell. Els Àustries ja havien iniciat aquest procés absolutista, hi havia poques institucions que poguessin enfrontar-se al rei. Només a la Corona d’Aragó, Navarra i P. Basc les Corts tenien cert grau de sobirania, que amb els Borbons perderen, ja que aplicaren un model uniformitzador i centralista

10. 2.3 CENTRALITZACIÓ I UNIFORMITZACIÓ Felip V per mitjà dels Decrets de Nova Planta imposà l’organització politicoadministrativa als territoris de l’antiga Corona d’Aragó (no a Navarra i P. Basc). Va abolir les Corts d’Aragó i les integrà a les Corts d’Espanya. Així i tot, aquestes tenien poques competències, estaven sotmeses al rei. El Consell d’Aragó fou abolit i el de Castella fou el del país, que exercia funcions consultives, legislatives i judicials. Però qui tenia la darrera paraula era el monarca que intervenia en tots els afers de l’Estat. Els secretaris (“ministres” nomenats pel rei) l’ajudaven. A Balears, els Decrets de Nova Planta també suposaren la desaparició del Regne de Mallorca. Ús del castellà

11. 2.4 INTENTS DE RACIONALITZACIÓ I MODERNITZACIÓ Intents d’organització uniforme de l’administració. S’eliminen els virregnats i es creen demarcacions provincials dirigides per capitans generals amb competències militars i administratives. S’implanten reials audiències amb competències judicials presidides pels capitans generals. Implanten els intendents per recaptar impostos i dinamització econòmica; controlar les autoritats locals... Reorganització de la Hisenda, tothom havia de pagar, primer s’aplica als territoris de la Corona d’Aragó i en vista de l’èxit ho proven a la resta d’Espanya (Cadastre d’Ensenada, 1750-1753) però els privilegiats oposen molta resistència.

12. 2.5 POLÍTICA EXTERIOR Pèrdula de poder i influència internacional. Paradoxalment aquest fet millorà la situació interior d’Espanya ja que no hagueren de mantenir les possessions europees que durant els S.XVI i XVII absorbien la major part dels pressuposts (militar). El S.XVIII fou de relativa pau. Felip V: Pactes de Família per defensar els inte- ressos espanyols a Itàlia. Felip VI: millorà l’administració i el comerç colonial. Carles III: Intervé a la Guerra dels 7 anys al costat de França contra Anglaterra. Va perdre Florida i Menorca que havia estat francesa (1756-1763) torna a ser anglesa. (veure situació de Menorca durant el s.XVIII)

13. 3. EL REFORMISME BORBÒNIC En morir Ferran VI (regnà del 1746 al 1759) el seu germà Carles III ocupà el tron. El regnat de Carles III (1759-1788) fou l’etapa més destacada del s.XVIII, en part per haver entrat en contacte amb les idees il·lustrades (despotisme il·lustrat).

14. 3.1 LA IL·LUSTRACIÓ (El segle de les llums) El model de l’Antic Règim va ser criticat pels il·lustrats (pensadors, filòsofs...). Els il·lustrats confiaven en la força de la raó en contraposició a l’autoritat, la tradició... Raó (intel·ligència)= coneixement= felicitat. Per això, a > educació (coneixement) > progrés > felicitat. Amb aquestes bases els il·lustrats: Criticaren la societat estamental. Promulgaren la igualtat i el dret a la llibertat. Criticaren l’organització econòmica, la poca llibertat de mercat. Proposant un model que garantís la propietat i la llibertat de comerç. S’oposaren al domini ideològic i privilegis de l’Església (llibertat de consciència). Es van enfrontar a l’absolutisme monàrquic. La separació de poders. La sobirania nacional (el poder resideix en el poble)

15. 3.2 LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA Difusió lenta en part degut a: L’absència d’una burgesia inquieta (cert conservadorisme) El gran pes de l’Església, Inexistent classe social mitjana. A partir 1750 primers pensadors espanyols que critiquen el model social: Campomanes, Jovellanos, Aranda, Floridablanca... demostren interès per la ciència, l’esperit crític i el progrés ( a partir de l’educació com a motor de canvi). Lluitaren contra els estaments privilegiats Defensaven una educació obligatòria per a tothom

16. LA IL·LUSTRACIÓ A LES BALEARS Mallorca: la noblesa fou la protagonista, crearen tertúlies que desembocaren en la Real Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País, que pretenia fomentar millorar i defensar la indústria, el comerç, l’agricultura, les arts i les lletres. Pitiüses: alguns funcionaris i el bisbe?. Menorca: Possiblement la més “il·lustrada” d’Espanya. Per què? Cal destacar els germans Ramis (català) i la Societat Maonesa de Cultura

17. 3.3 EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III Carles III amb el seu programa de reformes va rebre oposició dels grups privilegiats. Destacar el Motí d’Squillace (1766): el ministre va posar en marxa unes mesures de sanejament i ordre públic en un moment en què la població patia fam, s’havia liberalitzat el comerç de blat, els privilegiats veien retallats els seus privilegis. Per aturar la revolta Carles III destituí Squillace i va frenar algunes reformes i abaixà el preu dels aliments bàsics. Posteriorment seguí les reformes amb ministres espanyols. Per exemple, adquirí més poder sobre l’Església

18. 3.4 REFORMISME ECONÒMIC Per tirar endavant les reformes tenia col·laboradors: Campomanes, Floridablanca i Aranda. Altres més il·lustrats com Jovellanos proposaren mesures de modernització de l’Estat: Limitar privilegis de la Mesta i reforma agrària per augmentar el nombre de propietats i arrendataris. Crear mercats d béns i capitals; infraestructures i lliure circulació de mercaderies. Liberalització gradual de la indústria. Moderar la política d’impostos. Creació de Societats Econòmiques d’Amics del País per fomentar els sector productius i les idees de la il·lustració. Proposen mesures contra els sistemes de propietat dels règims senyorials que impedien desenvolupar plenament l’agricultura (enriquir-se).

19. 3.5 ELS LÍMITS DEL REFORMISME BORBÒNIC Carles III aconseguí evitar la corrupció, reformes econòmiques, el sanejament de les ciutats, millora de les comunicacions. La reforma agrària no va ser possible perquè enfrontar-se a la noblesa i destruir les desigualtats socials anava en contra de la monarquia absoluta

20. 4. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES 4.1 EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC El S.XVIII a Europa es caracteritza per un augment constant de la població. A Espanya no fou tan significatiu (crisis de subsistència). 4.2 LES TENSIONS DEL SECTOR AGRARI Més població per alimentar sense augment d’aliments (clima advers, terres amortitzades). 4.3 LES MANUFACTURES (fabricació de béns) Campomanes: política de reducció dels privilegis gremials per afavorir la creació de manufactures.

21. 4.4 L’IMPULS DEL COMERÇ COLONIAL Els borbons (Carles III sobretot) es preocuparen pel comerç colonial. Fina aquest moment dos ports, Sevilla i Cadis monopolitzaven el comerç. Es concediren privilegis comercials però sorgí el contraban, competència estrangera… Al final s’acabà per liberalitzar el comerç americà i la lliure circulació des de tots els ports. Ports com Barcelona s’especialitzaren en l’exportació de productes.