340 likes | 494 Views
Consell Comarcal del Garraf. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. PROGRAMA D’ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS Model comercial de Vilanova i la Geltrú. Line Staff Marçal Tarragó Jaume Montané. EL MODEL COMERCIAL: Criteris i objectius.
E N D
Consell Comarcal del Garraf Ajuntament de Vilanova i la Geltrú PROGRAMA D’ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS Model comercial de Vilanova i la Geltrú Line Staff Marçal Tarragó Jaume Montané
EL MODEL COMERCIAL: Criteris i objectius
EL MARC DEL POEC CIUTAT COMERÇ CONSUMIDORS
QUIN comerç per la ciutat? ON posar el comerç? QUANT comerç posar? COM organitzar el comerç? EL MODEL COMERCIAL
EL MODEL COMERCIAL A LA COMARCA DEL GARRAF
DOTACIÓ COMERCIAL D’ESTABLIMENTS PER CADA 10.000 HABITANTS
DOTACIÓ COMERCIAL DE SUPERFÍCIE DE VENDA PER 1.000 HABITANTS
FLUXOS COMERCIALS ALIMENTACIÓ % de despesa evadida 19
FLUXOS COMERCIALS NO ALIMENTACIÓ % de despesa evadida 39 19 3 33 39 1 16 23 2 14 38
PREVISIONS DEL PTSEC COMARCA DEL GARRAF Aquest dèficit en criteri PTSEC = 4905 m2
L’equipament comercial local ha de respondre a criteris de CONTENCIO DE L’EVASIO DE DES- PESA: Comerç de proximitat pels productes de consum quotidià. L’equipament comercial de caràcter comarcal ha de respondre al criteri LES COMPRES A LA COMARCA: comerç urbà: moda, lleure, cultura; comerç no necessàriament urbà (llar, automòbil, subministraments). CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (1)
Criteris de “vocacionalitat” municipal per la localització del comerç de centralitat: CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (2) Complementar el gruix de la demanda local La localització La estructura urbana i l’urbanisme comercial L’estructura econòmica local La complementarietat comarcal
CUBELLES SANT PERE DE RIBES CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (3) EL PAPER DE CADA MUNICIPI L’espai de la segona residència Baix Penedès Comerç amb necessitat de superfície: gardens L’eix central de la N-246 Equipament de la llar, comerç d’exposició, i mitjanes superfícies
SITGES VILANOVA CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (4) EL PAPER DE CADA MUNICIPI Les sinèrgies amb el turisme i el lleure El comerç de centralitat urbana: equipament de la persona, lleure i cultura L’espiga de la Rambla i l’espai Pirelli
EL MODEL COMERCIAL A VILANOVA I LA GELTRÚ
Els diferents sectors comercials i els seus requeriments: paper del comerç i la localització. L’aposta urbana pel comerç de centralitat CRITERIS DE CARÀCTER GENERAL (1) Consums quotidians i comerç de proximitat Moda, lleure i cultura, centralitat i urbanitat Equipament de la llar i les necessitats de superfície
La ciutat sostenible i els consumidors: disminuir els desplaçaments per les compres diàries El comerç fa ciutat: determinació de la centralitat i la continuïtat dels eixos del comerç urbà El centre de Vilanova d’acord amb el paper del comerç de centralitat en el context del Garraf com a comarca receptora de visitants de la RM CRITERIS DE CARÀCTER GENERAL (2)
1.- Un comerç de capitalitat que eviti fugues. 2.- Creixement del centre tradicional com a centre comarcal 3.- El comerç de proximitat, barris i eixos secundaris 4.- Els mercats municipals. 5.- Les locomotores de centralitat. 6.- El comerç, el lleure i la població no resident. 7.- Equipaments de suport al comerç ELS OBJECTIUS DEL POEC
1.- UN COMERÇ DE CAPITALITAT QUE EVITI FUGUES ELS DÈFICITS DEL GARRAF CONSOLIDAR ELS FLUXOS DE COMPRES NO ALIMENTÀRIES CAP A VILANOVA EVITAR LA PÈRDUA DE VENDES EN NO ALIMENTACIÓ Criteris PTSEC: un dèficit de 50 M. € equivaldria a 5000 m2 de nou comerç en grans establiments 73 M. € (12.300 M. Ptes.) 14% anual
2.- CREIXEMENT DEL CENTRE TRADICIONAL COM A CENTRE COMARCAL LA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA: Reforçar l’espiga de la Rambla i creixement cap a mar i l’espai Pirelli DIMENSIÓ DE L’OFERTA: Fer el centre més atractiu. Nous formats, nous sectors ADEQUAR ELS ESTABLIMENTS: Possibilitar el comerç modern ESPECIALITZACIÓ I ELS SECTORS: Moda, lleure, cultura, equipament llar especialitzat
EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS LES DOTACIONS D’UNA XARXA DE SUPER- MERCATS (700 - 1300 m2) ALS BARRIS ELS SUBCENTRES O EIXOS DE PROXIMITAT 3.- EL COMERÇ DE PROXIMITAT, BARRIS I EIXOS SECUNDARIS Veure apartat 4 30% de quota de mercat Entorns comercials Alimentació i serveis de proximitat Identificació d’eixos per barri
DIMENSIONAMENT MITJANS ESTABLIMENTS ALIMENTARIS Veure disposició addicional primera PTSEC: un supermercat per cada 450 nous habitatges
4.- EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS EL PAPER DELS MERCATS EL MERCAT DEL CENTRE: ELS MARXANTS: Equipament, animació, modernització El mercat del centre com mercat de referència Mercat de Mar: comerç de proximitat Les galeries d’alimentació Sant Jordi Motor de centralitat Atractivitat comarcal
5.- LES LOCOMOTORES DE CENTRALITAT CENTRALITAT COMARCAL I ELS SECTORS L’atractivitat del comerç urbà concentrat: l’espiga de la Rambla El mercat central Nous formats i nous sectors: la Rambla i l’espai Pirelli Els barris de mar i l’especialització en el lleure
6.- COMERÇ, LLEUREI POBLACIÓ NO RESIDENT (1) ETCA: Concepte de l’Institut d’Estadística de Catalunya: població equivalent a temps complet anual: suposa la consideració de turistes, segones residències i saldo treballadors diaris. El cas de Sant Pere de Ribes i Vilanova infravalorats.
6.- COMERÇ, LLEUREI POBLACIÓ NO RESIDENT (2) EL LLEURE AL CENTRE EL POTENCIAL DE CENTRALITAT DEL PORT OPORTUNITATS TEMÀTIQUES: MODERNISME I LA MAR Potenciar usos de lleure familiar al centre i espai Pirelli per tal d’evitar desplaçaments deslocalitzats (cinema i altres) Oportunitats comercials per una atractivitat a nivell comarcal i de Regió Metropolitana
7.- EQUIPAMENTS DE SUPORT AL COMERÇ: ACCESSIBILITAT I ESPAI RELACIONAL ELS ESPAIS COMERCIALS: ESPAIS DE RELACIÓ L’APARCAMENT Potenciar les àrees de vianants i els eixos de circulació invertida. Els entorns comercials de nova projectació (espai Pirelli i eixos de proximitat com a espais de relació ciutadana) Estimació necessitats aparcaments centrals: 472 places Noves necessitats: el lleure Les noves locomotores i els MEC: pàrking propi
EL MODEL COMERCIAL: Dimensionament
EL COMERÇ DE PROXIMITAT DISMINUIR ELS DESPLAÇAMENTS QUOTES DE MERCAT PER FORMATS COMERCIALS EN CONSUMS QUOTIDIANS * Actualment suposen entre un 50 i un 70% en les compres més quotidianes (un 10% a àrees perifèriques) Mercats municipals 35% (35%) Autoserveis i botigues 27% (31%) Mitjans establiments 30% (23%) Hipermercats i altres 8% (11%)
EL COMERÇ ESPECIALITZAT REFORÇAR EL CENTRE I LA SEVA ATRACTI- VITAT I DISMINUIR L’EVASIÓ (15% en equip persona i 7% en lleure) QUOTES DE MERCAT PER FORMATS COMERCIALS EN CONSUMS NO QUOTIDIANS NOU DIMENSIONAMENT: Article 8.2.e del PTSEC (15.000 m2) Comerç especialitzat 75% (75%) Nous formats 20% (10%) Altres formats 5% (15%)
EL REEQUILIBRI DE FLUXOS COMERCIALS SITUACIÓ ACTUAL OBJECTIUS DE FUTUR Evitar l’evasió: 14% (7.4 M €, 1250 M. ptes) Evitar l’evasió comarcal: Sitges 33%, Ribes 19%, Cubelles 23% (11.8 M €, 1975 M. ptes) Atractivitat actual Vilanova: (13 M €, 2150 M. ptes) Disminuir l’evasió global fins un 8% a Vilanova i un 15% comarcal Atraure compres de turistes i no residents
1.- Urbanisme comercial (Ordenació). 2.- Actuacions en obra urbana. 3.- Difusió d’aparcaments i accessibilitat. 4.- Les ordenances municipals. 5.- La consolidació dels mercats municipals. 6.- L’oficina del comerç: orientació de noves oportunitats. 7.- La dinamització comercial 8.- Organismes de participació i seguiment del POEC INDEX DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ