EXPERIMENTALS

1. Els plàstics EXPERIMENTALS

2. ELS PLÀSTICS • Els plàstics són materials orgànics polímers (macromolècules) i la majoria artificials o sintètics que tenen la propietat d’adaptar-se a distintes formes com laminat o filat.

3. ELS PLÀSTICS Les propietats dels plàstics són: • Són barats. • Tenen baixa densitat. • Són impermeables. • Aïllen l’electricitat. • Aïllen la calor. • Són resistents a la corrosió i a la intempèrie. • Resisteixen molts factors químics. • Alguns es reciclen millor que altres que no són biodegradables ni fàcils de reciclar. • Són fàcils de treballar. • En alguns plàstics la seva combustió pot ser molt contaminant.

4. ELS PLÀSTICS. Polímers. • Els polímers són molècules constituïdes per llargues cadenes d’unes unitats anomenades monòmers. Aquestes unitats es van repetint i conformen una molècula amb unes propietats especials. El procés en què els monòmers s’ajunten per donar lloc al polímer s’anomena polimerització. Contra més augmenti el tamany del polímer, s’incrementa el punt de fusió i es fa més resistent i rígid. Són lleugers, resistents a la corrosió i bons aïllants de l’electricitat; però tenen poca resistència mecànica i no són adequats per utilitzar-los a altes temperatures.

5. TIPUS DE PLÀSTICS. • Poliuretà. • Polietilè. • PVC. • Niló.

6. POLIURETÀ. • El poliuretà és una resina que s’obté mitjançant la condensació de polièsters. • Té una baixa densitat i és utilitzat com a aïllant tèrmic. • Propietats: la resistència és la deformació per compressió mecànica. Es pot barrejar amb pigments. La seva formulació es basa en un baix número d’hidròxids combinats amb isocianats de baix contingut.. • Química del poliuretà: és en general una barreja de dos components: -> Poliol: és una barreja formulada. Es troba barrejat amb altres agents. L’aparença és viscosa i olor amonical. -> És un Isocianat prepolimeritzat. Alguns són molt viscosos i altres són fluids. • S’obtenen tres tipus de productes: materials esponjosos i elàstics, materials espumosos durs i materials massissos amb elasticitat.

7. POLIURETÀ.

8. POLIETILÈ: • És químicament el polímer més senzill i és una cadena de molècules d’etilè (C2H4). • S’obté de la polimerització de l’etilé (de fórmula química CH2=CH2 i anomenat etè per la IUPAC). • Es representa amb la seva unitat repetitiva (CH2-CH2)n. • Propietats: ->És força barat. ->És un dels plàstics més comuns. ->És químicament inert. • Aquest polímer pot ser produït per diferents reaccions de polimerització. • És un polímer de cadena lineal no ramificada.

9. POLIETILÈ. CLASSIFICACIÓ. • L’abreviatura de polietilè comunament utilitzada és PE. Els polietilens poden classificar-se en: ->PEBD: Polietilè de Baixa Densitat (no és tòxic, és flexible, és lleuger, és transparent, és inert, és impermeable, té poca estabilitat dimensional i té un baix cost). ->PEAD: Polietilè d’Alta Densitat (resistent a baixes temperatures, alta resistència a la tensió, baixa densitat en comparació de metalls o altres materials, inerta, baixa reactivitat, no és tòxic, poca estabilitat dimensional). ->PELBD: Polietilè lineal de baixa densitat. ->UHWPE: Polietilè d’ultra pes molecular. ->PEX: Polietilè amb formació amb xarxa.

10. POLIETILÈ.

11. PVC • És un polímer termoplàstic. • Té una bona resistència elèctrica. En la indústria existeixen dos tipus: ->Rígid: per envassos, finestres, canonades... ->Flexible: cables, joguines, sabates, recobriments... • És una resina sintètica. Estructura química del polietilè • A les seves característiques es troben el seu gran contingut d’halògens. És dúctil i tenaç, presenta estabilitat dimensional i resistència ambiental. • És reciclable per diversos mètodes. • Problemàtica ambiental: ->el seu contingut de clor genera dioxines quan es sotmet a la incineració ->l’ús de clor en el procés de fabricació ->perill per la salut humana que suposa el seu ús en la construcció ->risc de contaminació dels aliments ->dificultat del seu reciclatge

12. PVC

13. NILÓ • És un polímer artificial que pertany al grup de les poliamides. • Es genera per policondensació d’un diàcid amb una diamina. La quantitat d’àtoms de carboni a les cadenes de la amina i de l’àcid es pot indicar rere les inicials de poliamida. • Les cadenes del niló estan formades per polímers de la fórmula general (..-NH-C(=O)-(CH2)n-C(=O)-NH-(CH2)m-...). • Es genera per policondensació d’un diàcid amb una diamina. La quantitat d’àtoms de carboni a les cadenes de la amina i de l’àcid pot indicar rere les inicials de poliamida. El més conegut és el PA6.6. Per raons pràctiques s’utilitzen solucions de l’amina i de clorur de diàcid. Tipus: ->perló: es forma per l’obertura i posterior polimerització d’una lactama. Al niló les cadenes estan formades per polímers, i al perló les cadenes tenen seqüència. • El niló és una fibra tèxtil elàstica i resistent. El niló també es pot utilitzar per moldejar.

14. NILÓ