1 / 48

Botulismo

Botulismo. Zoonosi i Salut Publica Curs 2009-2010. BOTULISME. Alantiasis, Lamsiekte= botulisme boví a Sud-Àfrica, Linberneck= botulisme de les aus. Etiologia: Toxines produïdes per Clostridium botulinum . No és una espècie ben definida. taxonòmicament.

morgan
Download Presentation

Botulismo

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Botulismo Zoonosi i Salut Publica Curs 2009-2010

  2. BOTULISME • Alantiasis, Lamsiekte= botulisme boví a Sud-Àfrica, Linberneck= botulisme de les aus. • Etiologia: Toxines produïdes per Clostridium botulinum. No és una espècie ben definida. taxonòmicament. Es subclasifica en quatre grups (I a IV), segons característiques de cultiu i serològiques.

  3. BOTULISME • Tipus de neurotoxines immunològicament diferents: A, B, C1 C 2, D, E, F i G.

  4. Els grups es diferencien per la capacitat per digerir proteïnes i degradar sucres • Grup I: Fort proteolític i sacarolitic. Tipus A, i alguns B i F. • Grup II: Totes les soques del tipus E i les noproteinolítiques del tipusB i F que son sacarolítiques. • Grup III: Soques del tipus C i Dno proteinolítiques (excepte la gelatina). • Grup IV: Tipus G proteinolític i no sacarolític

  5. A pesar de les diferències metabòliques i d’ADN, aquests grups de clostridis, estan classificats en una sola espècie, degut a que tots elaboren una neurotoxina d’acció similar. • Clostridium baratii i C. butyricum, són soques neurotoxigèniques. • 2 casos de botulisme infantil del tipus toxígenes E, per C. butyricum a Roma. • 1 cas en un nen a EEUU, del tipus neurotoxigènic F produït per C. baratii. La neurotoxina aïllada era similar a la de C. botulinum A, B i E.

  6. Grup IV: Tipus G: Clostridium argentinense. • Grup I: C. sporogenes • Grup III: C. novy tipus A • Grup IV: C. subterminale i C. hastiforme

  7. DISTRIBUCIÓ DE C. BOTULINUM • Germen tel·lúric habitual i sapròfit fecal. Molt disseminat per sols més o menys orgànics. • Tipus A: sol alcalí o neutre amb poc contingut orgànic (Absència a Europa). • Predomina a: • EEUU-O • Brasil • Argentina • Aliments més associats son els vegetals.

  8. DISTRIBUCIÓ DE C. BOTULINUM • Tipus B: sols rics en matèria orgànica • EEUU-E, Europa (Alemanya, França, Espanya; Noruega, menys a RU). • Soques tipus B (EEUU) son proteolítiques Grup I • Soques tipus B (Europa) no son proteolítiques Grup II.

  9. DISTRIBUCIÓ DE C. BOTULINUM • Tipus C i D: sols més variats. Amplament distribuïts. s’han aïllat a EEUU, Canadà, Europa, Sud-àfrica i Austràlia. • Tipus E: zones més fredes, abundant en sediments marins. Fons de grans llacs d’EEUU, Canadà, Alaska, Mar del Nord, Bàltic, Carpí, Zones interiors de Suècia, Rússia, Japó. • Tipus F: s’ha aïllat a Rússia • Tipus G: Argentina (1969).

  10. CARACTERÍSTIQUES DEL C. Botulinum • Bacils Gram +. ANAEROBIS ESTRICTES. • Bacils rectes o lleugerament corbats (2-10 μm x 0,5-2 μm). Extrems arrodonits, sols o agrupats per parelles o cadenes curtes. Són mòbils lents, per mig d’un sistema ciliar. • Les soques toxigèniques de tots els tipus tenen tendència a formar espores. • Les espores de forma oval, es situen al centre o zona subterminal, que fa augmentar el tamany i presentar una forma fusiforme. Les soques de tipus E i les no proteolítiques B i F les espores no abulten.

  11. CARACTERÍSTIQUES DEL C. Botulinum

  12. Característiques de creixement • pH: neutre. • Òptim 6,8 a 7. Màxim de 8,5. • Soques no proteolítiques: pH: 5 - 5,2. • Soques proteolítiques: No creixen a pH <4,5

  13. ACTIVITAT D’AIGUA

  14. CONCENTRACIÓ MÍNIMA DE Cl Na, compatible amb: • GRUPS CREIXEMENTGERMINACIÓ I(A,B,F) 10 % < 10 % II(B,E,F) 5 % < 10 % III(C,D) > 3 % IV (G) > 3 % • Inhibeix el creixement: Nitrit sòdic o potàssic ≤100 ppm

  15. Símptomes d’intoxicació botulínica • SÍNDROME NEUROPARALÍTIC AMB TRANSTORNS GÀSTRICS. • Pi: 12-36 hores (2 h a 6-8 dies). • En general malestar, cansament i atonia muscular, especialment a la nuca i músculs respiratoris.

  16. Formes típiques • Alteracions digestives: Epigalstria Nàusees, vòmits, diarrea, restrenyiment greu, retenció urinària. • Cansament, debilitat muscular, alteracions oculars - Parpelles caigudes, pèrdua de visió, vertigen, cefalea, midriasis, diplopia, fotofòbia, estrabisme

  17. Formes típiques • Alteracions bucofaríngies -Disfagia dolorosa, ardor de faringe, set, llengua tumefacte. Coll amb dipòsits mucopurulents, irritat, disfonia i ronquera. • Disminució de secrecions Lacrimals, nasals, salivar, cutànies i digestives. • Paràlisi total Dispnea, parada respiratòria, mort en 3-5 dies. Paràlisi bilateral. Recuperació molt lenta Tasa de mortalitat 5-15 %.

  18. DIAGNÒSTIC • Electromiografia • Toxina en sèrum • Femtes malalt • Aliment sospitós.

  19. TRACTAMENT • Eliminar toxina del tracte intestinal • Cuidados respiratoris • Administració d’antitoxines • Tractament simptomàtic • Teràpia de suport.

  20. BOTULISME INFANTIL (< 1 any) • Restrenyiment (dies o setmanes) abans de les alteracions neurològiques. • Nàusees, dificultat d’ingerir aliments, letargia, inexpressió facial, dificultat respiratòria, alteracions faringe, plor dèbil o alterat. • Pèrdua del control del cap. • No és fàcil el diagnòstic

  21. ALIMENTS IMPLICATS • Carn i productes carnis • Peix i productes de la pesca • Llet i derivats • Vegetals • Mel • Conserves

  22. Llocs clau per contaminació dels aliments • Sol (verdures i fruites) • Sol on s’eviscera el peix • Escorxador • Dípters (insectes o larves) • Manipulacions defectuoses

  23. Per contaminació d’aliments elaborats • Manipulacions poc higièniques • Insectes • “Cala” dels pernils.

  24. Efecte de la temperatura sobre la destrucció d’espores i de la toxina • Les cèl·lules vegetatives son destruïdes a temperatura de pasteurització i culinària. • La resistència a la calor és major en els aliments secs. • Les toxines son inactivades a temperatures de 75-80 ºC. • El grup I (tipus A,B,F) les espores de les soques proteolítiques son molt resistents a la calor, d’aquí la introducció de la millora de cocció botulínica o “procés 12 D” pels aliments enllaunats d’acidesa baixa.

  25. Efecte de la irradiació sobre la destrucció d’espores i de toxina • Les espores de tots els tipus de C. botulinum son resistents a la radiació ionitzant. • A temperatures de – 80ºC la resistència es superior que a la temperatura ambient. • Les toxines no son inactivades a les dosis de radiació utilitzades en el tractament dels aliments.

  26. FORMES DE BOTULISME HUMÀ • INGESTIÓ DE LA TOXINA PREFORMADA PER INGESTIÓ DE FORMES VEGETATIVES I ESPORES Lactants < 1 any 2. PER INGESTIÓ DE FORMES VEGETATIVES I ESPORES Nens > 1 any i adult 3. PER FERIDES INFECTADES

  27. Factors que influeixen en la presentació • Hàbits alimentaris i costums • Diferències geogràfiques d’incidència de C.botulinum (Europa predominen soques tipus B no proteolítiques, EEUU tipus A) • Tipus de toxina elaborada.

  28. Alertes alimentaries per toxina botulínica • 2003 Retirada del mercat de productes carnis (salchichón, mortadela, embutido de pavo) • 2006 suc de pastanaga a Canadà (fabricats a California) • 2007 Conserves d’escarxofes elaborades a Navarra

  29. Botulisme animal Tipus Animal AHome, èquids i altres BHome, èquids, visó i altres C Aus aquàtiques i altres, oví, boví, èquids, gos, lleó, guilles, fures. DBoví, oví gos EHome, gavines, peixos, mamífers marins.

  30. Botulisme animal • Els animals predadors i carronyers (“linces” i gats salvatges” son resistents a la toxina ingerida. • Alguns animals carnívors son mol sensibles a la toxina de tipus C, com els visons i les fures. • Els invertebrats tan les larves com els adults son resistents a la toxina botulínica, possiblement perquè no depenen de l’acetilcolina com a neurotransmissor. Son un factor important en les epidèmies de les aus.

  31. BOTULISME AVIAR • Toxi-infecció causada per ingesta d’una neurotoxina deC. botulinum • Paràlisi flàccida i mort. • El tipus C és el més implicat. Ocasionalment els tipus A, B o E. • Son sensibles totes les aus, excepte necròfagues (Buitres, algunes gavines, ...) • Granges de gallines no hi ha incidència. Habitual en aus aquàtiques. • La sensibilitat depèn de la dosi de toxina ingerida i l’afinitat per la toxina del receptor nerviós.

  32. Transmissió • Ingestió d’un aliment amb toxines • Ingestió d’aigua amb cadàvers en descomposició • Canibalisme d’aus en descomposició • Ingestió de larves de mosques o insectes de cadàvers (contenen la forma vegetativa i espores de C. botulinum.

  33. Elaboració de toxina: fonts externes • Carcasses d’animals morts • Cucs • Escombraries • Aigües estancades amb matèria orgànica en descomposició • Fonts internes: • Cec i pap • Alta ingesta de ferro en l’aigua o menjar

  34. PATOGENIA • Ingestió d’aliment contaminat amb bacils o espores • T > 23 ºC i anaerobiosi • Producció de toxina botulínica • Ingestió • Absorció mucosa digestiva (cec) → Unió neuromuscular nervis colinèrgics → bloqueig d’alliberació Acetilcolina → • PARÀLISI FLÀCIDA → Parada respiratòria, mort. • La recuperació és possible si es formen noves unions neuromusculars

  35. Símptomes • Debilitat , dificultat de marxa • Alteració en el menjar • Paràlisi del coll i potes • Paràlisi de la membrana nictitant • Diarrea verdosa • Constipació: - Signes lleus d’incoordinació: recuperació en 24 hores • Greus: mort.

  36. Diagnòstic clínic- Signes nerviosos i mortalitat sense lesions aparents. Zones humides amb presència de cadàvers en descomposició • Diagnòstic laboratorial • Detecció de toxina botulínica (inoculació ratolí) • Caracterització de la toxina: neutralització toxina-antitoxina • Identificació toxina. ELISA; RIA; hemoaglutinació passiva.

  37. CONTROL • Netejar aigües de cadàvers i matèria orgànica • Portar les aus a llocs nets • Desinfectar • Renovar i netejar aigua de beure • Tractament tèrmic destrucció de toxina (80ºC/30 min. o 100 ºC/10 min.

  38. BOTULISME AVIAR • A Espanya es enzoòtic en les marismes del Guadalquivir des de 1973 fins a 1987 en el coto Doñana van morir més de 50 000 aus. • 1974 - 15.000 aus • 1978 - < 15000 ànecs salvatges • 1986 - 20.000 • 1987 – ànecs morts • Tipus Cα. Toxina C1. • Tablas de Daimiel 8.000 aus aquàtiques (2003) • Laguna El Hondo (Alicante)

  39. Botulisme en bestiar boví • Austràlia i Àfrica del sur • Senegal, Texas (EEUU), Turquia i altres països. • Causa: • Consum d’ossos o cadàvers • Consum de farratge • Sols pobres en P, en els que si troben els tipus D i Cβ • Estació plujosa • Animals amb “pica”

  40. Bestiar boví • P i : 24 hores a 7 dies. • Símptomes: • Salivació excessiva • Dificultat per deglutir i rumiar (la bola alimentaria sota la llengua) • Dificultat per caminar • Cap tombat cap un cantó • No s’observen alteracions patològiques en òrgans interns. • Diagnòstic: Sèrum sanguini, contingut intestinal o fetge. • Control: immunització

  41. Botulisme en bestiar oví • Semblant al bestiar oví. • Austràlia i Àfrica • Badajoz (1980-1986): Mesures de control: • Recollida i destrucció de cadàvers de petits animals (conills) • Immunització del bestiar amb vacuna bivalent C i D. • P i : 12 hores a dies • Símptomes: • Caminar tambalejant, caiguda a terra • Debilitat en els músculs del coll • Salivació excessiva i dificultat pe menjar • Paràlisi no completa, gran debilitat muscular.

  42. Botulisme en bestiar equí • Austràlia, Àfrica del sur • EEUU • França • Bèlgica • Dinamarca • Espanya • R U • Holanda, etc.

  43. Botulisme en bestiar equí • Els èquids son mol sensibles a baixes dosis de toxina botulínica. • Causa: cadàvers de petits animals en el pinso o la femta. • P i : 12 hores a 10 dies. • Malaltia variable, mort súbdita sense símptomes o progrés lent amb símptomes característics. • Paràlisi muscular progressiva: potes, llengua i faringe. • Actitud inquieta, tremolor muscular intermitent. Es mouen amb dificultat.

  44. Botulisme en bestiar equí • Cap i coll pengen i estan ajaguts. • Salivació abundant • Cauen els aliments de la boca (paràlisi músculs mastegadors i faringes) • Alteracions oculars • Falta de moviment intestinal= còlics. • Difícil el respirar i la mort és per paràlisi respiratòria. • Taxa de mortalitat: 70-90 %. Recuperació lenta. • Confirmació: identificar la toxina botulínica

  45. Botulisme en altres animals • Visons en granges. Tipus C, A i E. • Canins: No és freqüent. Tipus C, per restes de cadàvers de pollastre. Son susceptibles també a les toxines A, B i E. Els malalts caminen desorientats, fugen del menjar dificultat per deglutir. Gran salivació i llagrimeig. • Porcs: portadors de C. Botulinum en el tracte intestinal, son resistents a la toxina. Brots a EEUU, per tipus B. A Austràlia i Senegal per tipus Cβ. • P i: 1-3 dies. Trastorns de paràlisi flàccida. La mort esdevé per fallida respiratòria.

  46. Botulisme en altres animals • Lleons marins de zoològics • Remugants exòtics

More Related