1 / 48

Curs de programació d ’ iOS

Curs de programació d ’ iOS. Novembre de 2011. Organitza. 3 Introducció a l ’ Objective-C. Les aplicacions per iOS es desenvolupen en llenguatge Objective -C És una extensió simplificada del C Programació orientada a objectes L ’ SDK es compon d ’ un conjunt de Frameworks

obert
Download Presentation

Curs de programació d ’ iOS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Curs de programació d’iOS Novembre de 2011 Organitza

  2. 3 Introducció a l’Objective-C • Les aplicacions per iOS es desenvolupen en llenguatgeObjective-C • És una extensió simplificada del C • Programació orientada a objectes • L’SDK es compond’unconjunt de Frameworks • Tot el conjunts’anomenaCocoa • En elsdispositiustàctilss’empraCocoaTouch

  3. Hi ha més de 3000 mètodes i 200 classes disponibles. • En cada nova actualització de l’iOS Apple afegeix noves classes i mètodes. • Cal emprar constantment els exemples i la documentació de referència d’Apple. • http://developer.apple.com/library/ios/navigation/

  4. Frameworks • Un framework és un conjunt de classes relacionades entre si que realitzen tasques similars • Només cal importar al nostre projecte els frameworks necessaris • Per exemple, el framework UIKit s’empra en tots els projectes per iPhone/iPad ja que conté totes les classes relatives a la interfície d’usuari • UIButton, UILabel, UIImageView, UIView, UIScrollView, UISegmentedControl, UISlider, UITextField, UISwitch,... • Etc...

  5. Frameworks

  6. Frameworks

  7. Frameworks

  8. Frameworks • Foundation: Tipusprimitius de dades, etc... • http://developer.apple.com/library/mac/#documentation/Cocoa/Reference/Foundation/ObjC_classic/_index.html • UIKit: Classes de la UI • http://developer.apple.com/library/ios/#documentation/uikit/reference/UIKit_Framework/_index.html • CoreGraphics: Motor de renderitzat de la UI • http://developer.apple.com/library/ios/#documentation/coregraphics/reference/coregraphics_framework/_index.html

  9. Frameworks • CoreLocation: GPS/Brúixola/Geolocalització • MapKit: Integracióde mapes • CFNetwork: Comunicació/Sockets • AddressBook: Accésagenda de contactes • MediaPlayer: Player de video/audio/streaming? • CoreBluetooth: Úsbluetooth • AudioToolbox: Manipulaciód’audio • iAd: IntegraciópublicitatiAdd’Apple • Etc...

  10. Classes • Enspermeten definir tipusd’objectes. • Quancreem un objectetenim una instànciad’aquellaclasse. • Les classestenenatributs i mètodes. • Elsobjectestenen el seu propi cicle de vida • Es creen. • Envien/rebenmissatges. • Quan no sónnecessariss’hand’eliminar.

  11. Classes • Per crear una instància d’una classe s’empra el constructor alloc NSMutableArray *instancia = [NSMutableArrayalloc]; • Després s’ha d’inicialitzar la instància amb el mètode init [NSMutableArrayinit]; • Aniuantles crides es potfer en un sol pas. NSMutableArray *instancia = [[NSMutableArrayalloc] init]; • Un cop inicialitzada una instància ja podem invocar-hi mètodes. [instanciaaddObject:altra_instancia]

  12. Classes • Elsmètodes poden tenirdiversos arguments. [instanciareplaceObjectsInRange:rang withObjectsFromArray:array Range:altre_rang]; • En C++ o Java l’exemple tindria aquesta aparença: instancia.replaceObjectsInRangeWithObjectsFromArray(rang, array, altre_rang); • Per eliminar una instància cal emprar el destructor release. [instancia release];

  13. Classes • Desprésd’eliminar una instànciaésrecomanable posar el valor de la variable a nil(NULL o null en C i Java respectivament) if(instancia!= nil) { [instanciaferQualsevolCosa]; }

  14. Exemple 3 – NSMutableArray • Crear i inicialitzar un NSMutableArray • Afegir-hi instàncies d’NSString • Mostrar-ne el contingut a la cònsola via NSLog NSMutableArray *items = [[NSMutableArrayalloc] init]; [itemsaddObject:@”One”]; [itemsaddObject:@”Two”];[itemsaddObject:@”Three”]; [itemsinsertObject:@”Zero” atIndex:0]; for(int i = 0; i < [itemscount]; i++) { NSLog(@”%@”, [itemsobjectAtIndex:i]); }

  15. Subclasses • Cada classeté una superclasse de la qualn’heredaatributs i mètodes. La classearrelésNSObject i tota la resta en sónsubclasses. • Les classesd’Objective-C es defineixenmitjançant dos fitxers: un fitxer de capçaleraambextensió .h que defineixl’interfície de la classe i un fitxerd’implementacióambextensió .m que inclou la implementació de la classe. #import <Foundation/Foundation.h> @interface Cotxe : NSObject { } @end

  16. Subclasses • Cotxe.h #import <Foundation/Foundation.h> @interface Cotxe : NSObject { NSString*marca; NSString*model; intpreu; NSDate*dataFabricacio; } @end • Cotxe.m #import “Cotxe.h” @implementation Cotxe @end

  17. Subclasses – Descriptors d’accés i propietats • Per accedir i editar els valors dels atributs de les classes s’empren els descriptors d’accés i propietats. @property int any; • Ambelsatributs de propietat es defineix la manera en quès’accedeix o s’assigna el valor alsatributs de la classe. @property (nonatomic, copy) NSString *nom; @property (nonatomic, copy) NSString *cognom; @property (nonatomic, retain) FitxaUsuari *pare; @property (nonatomic, retain) FitxaUsuari *mare; @property (nonatomic) intnumeroGermans; @property (nonatomic, readonly) NSDate *dataNaixement;

  18. Subclasses • Amb els descriptors d’accés es defineixen els mètodes getters i setters que obtenen i/o assignen valors als atributs de la classe. • readonly permet només la lectura de l’atribut de la classe @property (nonatomic, readonly) NSDate *dataNaixement; • readwrite és el valor per defecte i permet la lectura/escriptura de l’atribut de la classe @property (nonatomic) intnumeroGermans; • copy fa una còpiade l’objecte i n’assigna el punter a l’atribut. @property (nonatomic, copy) NSString *nom;

  19. Subclasses • retain no fa còpiade l’objecte. Copia el punter i l’assigna a l’atribut de la classe. @property (nonatomic, retain) FitxaUsuari *pare; • Finalment cal sintetitzar les propietats al fitxer d’implementació. @synthesize nom, cognom, pare, mare, numeroGermans, dataNaixement;

  20. Exemple 4 – Classe Cotxe • Cotxe.h #import <Foundation/Foundation.h> @interface Cotxe : NSObject { NSString*marca; NSString*model; intpreu; NSDate*dataFabricacio; } @property (nonatomic, copy) NSString *marca; @property (nonatomic, copy) NSString *model; @property (nonatomic) intpreu; @property (nonatomic, copy) NSDate *dataFabricacio; @end

  21. Exemple 4 • Cotxe.m #import “Cotxe.h” @implementation Cotxe @synthesize marca, model, preu, dataFabricacio; [ . . . ] @end #import “Cotxe.h” Cotxe *cotxe = [[Cotxealloc] init]; [cotxesetMarca:@”Seat”]; [cotxesetModel:@”Ibiza”]; NSLog(@”Marca: %@. Model: %@”, [cotxemarca], [cotxe model]);

  22. Subclasses – Inicialitzadors • La classe NSObject implementa el mètode init que s’encarrega d’inicialitzar la instància de la classe. En aquest cas és únic, però les classes poden tenir múltiples inicialitzadors. • Per conveni tots els inicialitzadors han de començar per init. - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mo preu: (int)p; • Els mètodes inicialitzadors han d’invocar sempre l’inicialitzador de la classe superior que hereten . self = [super init];

  23. Exemple 5 – Inicialitzador classe Cotxe • Cotxe.h #import <Foundation/Foundation.h> @interface Cotxe : NSObject { NSString*marca; NSString*model; intpreu; NSDate*dataFabricacio; } @property (nonatomic, copy) NSString *marca; @property (nonatomic, copy) NSString *model; @property (nonatomic) intpreu; @property (nonatomic, copy) NSDate *dataFabricacio; - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mopreu: (int)p; @end

  24. Exemple 5 • Cotxe.m #import “Cotxe.h” @implementation Cotxe @synthesize marca, model, preu, dataFabricacio; - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mopreu: (int)p { self = [super init]; [self setMarca:ma]; [self setModel:mo]; [self setPreu:p]; dataFabricacio = [[NSDatealloc] init]; return self; } @end #import “Cotxe.h” Cotxe *cotxe = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Ibiza” preu:18000]; NSLog(@”Marca: %@. Model: %@”, [cotxemarca], [cotxe model]);

  25. Subclasses – Mètodes de classe • Els mètodes de classe es diferencien dels mètodes comuns (mètodes d’instància) pel fet que no tenen efecte sobre les instàncies de la classe. • Els mètodes de classe no poden accedir als atributs de la instància. • Un clar exemple és el mètode alloc. • Es diferencien sintàcticament dels mètodes d’instància durant la declaració. Empren el signe + enlloc del signe – • S’invoquensobre la pròpiaclasse i mai a una instància de la classe. + (NSMutableArray) obtenirCotxesFamiliars;

  26. Exemple 6 – Mètodes de classe • Cotxe.h #import <Foundation/Foundation.h> @interface Cotxe : NSObject { NSString*marca; NSString*model; intpreu; NSDate*dataFabricacio; } @property (nonatomic, copy) NSString *marca; @property (nonatomic, copy) NSString *model; @property (nonatomic) intpreu; @property (nonatomic, copy) NSDate *dataFabricacio; - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mopreu: (int)p; + (NSMutableArray) obtenirCotxesFamiliars; @end

  27. Exemple 6 – Mètodes de classe • Cotxe.m #import “Cotxe.h” @implementation Cotxe @synthesize marca, model, preu, dataFabricacio; - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mopreu: (int)p { self = [super init]; [self setMarca:ma]; [self setModel:mo]; [self setPreu:p]; dataFabricacio = [[NSDatealloc] init]; return self; } + (NSMutableArray) obtenirCotxesFamiliars { Cotxe *cotxe1 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Exeo” preu:22500]; Cotxe *cotxe2 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@” Volkswagen” model:@”Passat” preu:23000]; Cotxe *cotxe3 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Ford” model:@”Mondeo” preu:23500]; return [ [ [ NSMutableArrayalloc ] initWithObjects: cotxe1, cotxe2, cotxe3, nil ] autorelease ]; } @end

  28. Exemple 6 – Mètodes de classe #import “Cotxe.h” Cotxe *cotxe = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Ibiza” preu:18000]; NSLog(@”Marca: %@. Model: %@”, [cotxemarca], [cotxe model]); NSMutableArray *cotxes = [[CotxeobtenirCotxesFamiliars] retain]; for (inti = 0; i < [cotxes count]; i++) NSLog(@” Cotxe %d: Marca: %@. Model: %@”, i, [cotxemarca], [cotxe model]); [cotxes release];

  29. 4 Gestió de la memòria • A diferència de l’Objective-C per Mac (Cocoa), l’Objective-C per iOS (CocoaTouch) no disposa de recolector d’elements no utilitzats (garbajecollector de Java). • Ésresponsabilitat del programador fer-se càrrecd’alliberar la memòria. • Elsobjectes que no sónnecessariss’hand’alliberarsempre.

  30. 4 Gestió de la memòria • Els dos principals problemes d’una mala gestió de la memòria són: • Premature deallocation: Alliberar la memòria ocupada per un objecte quan aquest encara pot ser utilitzat durant l’execució de l’App. • Memory leaks: Memòria que es perd. Objectes que han quedat en desús i que no s’han alliberat. El dispositiu es queda sense memòria per a altres objectes.

  31. Gestió de la memòria en llenguatge C • Malloc: En el llenguatge C es necessari solicitar de forma explícita la quantitat de memòria per a cada estructura o variable. • Free: Quan ja no és necessari aquest espai cal alliberar-lo. punter = malloc(100); strcpy(punter, “abbbccc”); Memòria disponible Memòria disponible 100 Bytes 100 Bytes “abbbccc” punter punter free(punter); punter = NULL; Memòria disponible Memòria disponible ? punter = 0 punter

  32. Gestió de la memòria orientada a objectes • En Objective-C es treballa ambobjectes. Per tant no cal especificar la quantitat de memòria que s’ha de reservar per alsobjectes, d’això se n’encarrega el sistema. • Alloc: Després de crear un objecten’obtenim el seupunter i éssuficient en saber que apunta a l’objectecreat i prou. • Dealloc: Totselsobjectes implementen el mètodedealloc. Quan un objecterepaquestmissatgeallibera la memòria que ocupa. • Maihemd’invocarmanualment el mètodedeallocalsobjectes. Sónels propis objecteselsencarregats de d’invocar-se aquestsmètodesellsmateixos. • ¿En quinmomentelsobjectes saben que han d’eliminar-se? • Mitjançant un recompte de referències: referencecounting.

  33. Gestió de la memòria orientada a objectes Assignació de memòria a un objecte

  34. Recompte de referències (retain count) • En CocoaTouch, Apple ha optat per la tècnica de recompte manual de referències, referencecounting, per realitzar la gestió de la memòria i evitar aixíelsproblemes de prematuredeallocation(alliberarmassad’hora) i memoryleaks(memòriaperduda no alliberada). • Elsobjectesmai saben quinssónelsseuspropietaris (altresobjectes que apunten a ells). • Elsobjectesdisposend’unainformacióanomenadaretaincount.

  35. Recompte de referències (retain count) • Quan es crea un objecteaquest té un propietari, i per tant, el seuretaincountés igual a 1. Cada vegada que l’objecte te un noupropietaris’incrementa el valor de retaincount. • Quanl’objecteperd un propietari, el valor del seuretaincountdisminueix. • Quan el retaincountarriba a zeroaleshoresl’objectes’envia a si mateix el missatgedealloc i s’allibera la memòria que ocupa. • Per incrementar i disminuir el retaincountd’emprenelsmètodesretain i releaserespectivament. - (id) retain { retainCount++; return self; } - (id) release { retainCount--; if (retainCount == 0) [self dealloc]; }

  36. Recompte de referències (retain count) - (void) crearEntregarLlistaDeLaCompra { // Crearunallista de la compra GroceryList *g = [[GroceryListalloc] init]; // (El valor retain count de g es 1) // Ho compartimamb el nostreamic, el qual la conservarà [smartFriendentregarLlistaDeLaCompra:g]; // (El valor retain count de g es 2) // La llistadeixa de sér nostra [g release]; // (El valor retain count de g es 1) // No enspreocupa, jaqueja no esresponsabilitatd’aquestmètode }

  37. Recompte de referències (retain count) • El codi del nostre amic serà el següent - (void) entregarLlistaDeLaCompra: (GroceryList *)x { // Accepta la propietat de la llistai per tantincrementa el retain count [x retain]; // Conserva un punter a l’objecte myList= x; }

  38. Alliberació automàtica (autorelease) • L’alliberació automàtica permet alliberar (fer release) objectes que hem creat però que no volem emprar, sinó que volem entregar a altres objectes. • El següent mètode de classe entrega un array de Cotxes a l’objecte que el crida. La classe que implementa aquest mètode no emprarà l’array i per tant cal fer release. + (NSMutableArray) obtenirCotxesFamiliars { Cotxe*cotxe1 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Exeo” preu:22500]; Cotxe*cotxe2 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@” Volkswagen” model:@”Passat” preu:23000]; Cotxe*cotxe3 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Ford” model:@”Mondeo” preu:23500]; return [ [ [ NSMutableArrayalloc ] initWithObjects: cotxe1, cotxe2, cotxe3, nil ] autorelease ]; }

  39. Alliberació automàtica (autorelease) • L’autorelease ens permetrà alliberar de forma segura, i en diferit, objectes que no volem utilitzar. + (NSMutableArray) obtenirCotxesFamiliars { Cotxe*cotxe1 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Exeo” preu:22500]; Cotxe*cotxe2 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Volkswagen” model:@”Passat” preu:23000]; Cotxe*cotxe3 = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Ford” model:@”Mondeo” preu:23500]; NSMutableArray*cotxes = [[NSMutableArrayalloc ] initWithObjects: cotxe1, cotxe2, cotxe3, nil ]; // Si allibereml’objectecotxesaquídesassignaríeml’objecteabans de retornar-lo. return cotxes; //Podemalliberarl’objecteaquí, peròaquestcodi no s’executariamai. } return [[[NSMutableArrayalloc ] initWithObjects: cotxe1, cotxe2, cotxe3, nil ] autorelease];

  40. Gestió de memòria en descriptors d’accés i propietats • Elsdescriptorsd’accéssónmètodes que tenen la capacitat de, o bécaptar, get, el valor de la variable d’unainstància, o béd’establir, set, aquest valor. • En elsmètodescaptadors, o getters, no cal aplicar capgestió de memòria. - (Dog *)pet { return pet; } • Els mètodes assignadors, o setters, pel contrari s’han d’encarregar de retindre els nous valors i alliberar els antics. - (void)setPet: (Doc *)d { [d retain]; // Reté el valor nou [pet release]; // Allibera el valor antic pet = d; // Canvia la direcció del punter per la del valor nou }

  41. Gestió de memòria en descriptors d’accés i propietats • Per fer que el compilador generi un descriptor d’accés que pugui, de forma automàtica, alliberar i retenirelsobjectes, cal utilitzarl’atributretain en el moment de declarar les propietats al fitxer de definiciód’interfície de la classe .h @property (nonatomic, retain) Dog *pet; • En el fitxer d’implementació cal sintetizar el mètode. @synthesize pet;

  42. Regles del retain count • Quan es crea un objecteamb el mètodealloc, la instànciaobtingudatindrà un valor d’1 en el comptadorretaincount. El desenvolupadors’had’encarregard’alliberar-hoemprantrelease. • Si invoquem el mètodecopy (o mutableCopy) a una instància, la instànciaobtingudatindrà un valor d’1 en el comptadorretaincount. El desenvolupadors’had’encarregard’alliberar-hoemprantrelease. • S’had’assumir que un objecteobtingutfent una crida a un objectetindrà un valor d’1 en el comptadorretaincounti estàmarcatcomautorelease. • Si un objectevol conservar un altreobjecteemprant un punterha d’emprarretain sobre l’objecte a conservar. • Si un objectevolalliberar un altreobjecte li ha d’enviar el missatgerelease.

  43. Exemple 7 – Array d’objectes Cotxe • Cotxe.h #import <Foundation/Foundation.h> @interface Cotxe : NSObject { NSString*marca; NSString*model; intpreu; NSDate*dataFabricacio; } @property (nonatomic, copy) NSString *marca; @property (nonatomic, copy) NSString *model; @property (nonatomic) intpreu; @property (nonatomic, copy) NSDate *dataFabricacio; - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mopreu: (int)p; + (NSMutableArray *) obtenirCotxesFamiliars; + (Cotxe *) obtenirCotxeEsportiu; - (Cotxe *) clonar; @end

  44. Exemple 7 – Array d’objectes Cotxe • Cotxe.m #import “Cotxe.h” @implementation Cotxe @synthesize marca, model, preu, dataFabricacio; - (id) initWithMarca: (NSString *)ma model: (NSString *)mopreu: (int)p { self = [super init]; [self setMarca:ma]; [self setModel:mo]; [self setPreu:p]; dataFabricacio = [[NSDatealloc] init]; return self; } + (NSMutableArray *) obtenirCotxesFamiliars { Cotxe *cotxe1 = [[[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Exeo” preu:22500] autorelease]; Cotxe *cotxe2 = [[[Cotxealloc] initWithMarca:@” Volkswagen” model:@”Passat” preu:23000] autorelease]; Cotxe *cotxe3 = [[[Cotxealloc] initWithMarca:@”Ford” model:@”Mondeo” preu:23500] autorelease]; return [ [ [ NSMutableArrayalloc ] initWithObjects: cotxe1, cotxe2, cotxe3, nil ] autorelease ]; }

  45. Exemple 7 – Array d’objectes Cotxe • Cotxe.m + (Cotxe *) obtenirCotxeEsportiu { Cotxe *cotxe= [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Volkswagen” model:@”Golf GTI” preu:24500]; return [cotxeautorelease ]; } - (Cotxe *) clonar { Cotxe *cotxe = [[Cotxealloc] init]; [cotxesetMarca:[self marca]]; [cotxesetModel:[self model]]; [cotxesetPreu:[self preu]]; [cotxesetDataFabricacio:[self dataFabricacio]]; return [cotxeautorelease]; } - (void) dealloc { [marca release]; [model dealloc]; [dataFabricaciodealloc]; [super dealloc]; } @end

  46. Exemple 7 – Array d’objectes Cotxe #import “Cotxe.h” Cotxe *cotxe = [[Cotxealloc] initWithMarca:@”Seat” model:@”Ibiza” preu:18000]; // (El valor retain count de cotxees 1) NSLog(@”Marca: %@. Model: %@”, [cotxemarca], [cotxe model]); Cotxe *cotxe_clonat = [[cotxeclonar] retain]; // (El valor retain count de cotxe_clonates1) NSLog(@”Marca: %@. Model: %@”, [cotxe_clonatmarca], [cotxe_clonat model]); NSMutableArray *cotxes = [[CotxeobtenirCotxesFamiliars] retain]; // (El valor retain count de cotxeses 1) [cotxesaddObject:cotxe]; // Quanesfa un addObjects’aplica un retain sobre de l’objecte // (El valor retain count de cotxees 2) for (inti = 0; i < [cotxes count]; i++) NSLog(@” Cotxe %d: Marca: %@. Model: %@”, i, [cotxemarca], [cotxe model]); [cotxes release]; //Envia un release a tots elsseusobjectes(El valor retain count de cotxetorna a sér 1) [cotxe release]; // (El valor retain count de cotxeés 0, i per tant el sistemal’hienvia el missatgedealloc) [cotxe_clonat release]; // (El valor retain count de cotxe_clonatés0, i per tant el sistemal’hienvia el missatgedealloc)

  47. Exemple 7 – Array d’objectes Cotxe

  48. 5Model Vista Controlador (MVC) • UIViewController (Model-View-Controller) • View: Objectes visibles per a l’usuari. • UILabel • UIButton • UIImageView • UITextField • Etc... • Model: Objectes per guardar dades • NSArray • NSDictionary • SQLite • Etc... • Controller: Enllaça i controla la vista i el model.

More Related