1 / 19

1) La guerra de Successió (1700-1714)

1) La guerra de Successió (1700-1714). - L’any 1700 Carles II (Àustries) mor sense descendència. Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França) Dos candidats: Arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria)

paloma-bradley
Download Presentation

1) La guerra de Successió (1700-1714)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. 1) La guerra de Successió (1700-1714) - L’any 1700 Carles II (Àustries) mor sense descendència. Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França) Dos candidats: Arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria) - Carles II designava en el seu testament com a successor seu a Felip d’Anjou. - Aquest nomenament genera un greu conflicte a nivell europeu: L’equilibri de poder entre les potències europees - L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbons a Europa. - G. Bretanya, Holanda i Portugal contràries  suport a l’arxiduc Carles. - Declaren la guerra a França i Espanya  Conflicte internacional.

  2. Situació a Espanya: - Castella  Fidel a Felip V. Menys la noblesa: no volien perdre poder (absolutisme borbònic) - Corona d’Aragó  Donen suport a l’arxiduc Carles d’Àustria. (institucions, noblesa, clergat, burgesia i classes populars) Proclamat rei el 1703 a Viena 1711  Mor l’emperador d’Àustria i l’arxiduc Carles el succeeix al tron. Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.

  3. Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria. • El anglesos i els holandesos volen acabar la guerra i reconeixen a Felip V. • Tractat d’Utrecht i de Rastatt (1713-1714) G. Bretanya es queda Gibraltar i Menorca - Àustria es queda Flandes, Nàpols i Sardenya

  4. - Dinastia representant del poder absolut. - Sistema polític centralitzat i uniformista. 3) L’11 de setembre del 1714. Data de l’assalt final a Barcelona per part de les tropes de Felip V. Rendició de Catalunya: Rafael de Casanova i Antoni de Villarroel. - Capitulació de Cardona  Catalunya queda sotmesa a l’autoritat de Felip V. 2) La monarquia dels Borbons. Felip V.

  5. 4) i 5) El decret de Nova Planta (1716). Absolutisme - Decret que imposava l’organització politicoadministrativa de Castella al Principat. - Habsburg  pactisme i confederalisme dels regnes. • Implantació del model d’absolutisme monàrquic. (com França des de s.XVII) • ABSOLUTISME: El monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. El territori li pertanyia i les institucions emanaven de la seva persona. El seu poder era pràcticament il·limitat: - era font de llei. - autoritat màxima del govern - cap de la justícia.

  6. “Tot poder, tota autoritat resideix en la mà del rei i no pot haver-n’hi en el regne cap altra que la que ell estableix [...]. La voluntat de Déu és qui hagi nascut súbdit obeeixi cegament” Lluís XIV Lluís XIV

  7. - Absolutisme i centralisme. - Derogació de les institucions polítiques de Catalunya: a) Generalitat b) Consell de Cent (ajuntament) c) Les Corts (parlament) d) Sistema fiscal, monetari i militar - Abolició de les Corts de la Corona d’Aragó i es van integrar en les de Castella. - Corts d’Espanya: sotmeses a l’autoritat del monarca. Es reuneixen a petició del monarca. - Reestructuració del territori  Demarcacions provincials  Capitans generals. - Intendents  funcionaris (recaptar impostos, control de les autoritats locals...)

  8. 6) El cadastre. - Pel decret de Nova Planta Felip V organitzava els impostos a la seva manera. - Nou sistema fiscal: el govern de Madrid recaptava els impostos - Nou impost general: el reial cadastre aplicat al Principat. - Quota anual d’una quantitat fixada pel govern central sense cap negociació prèvia.  Cadastre reial: gravava les propietats immobiliàries (també els nobles i eclesiàstics)  Cadastre personal: gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils ( no pagaven els nobles ni el clero)

  9. 7) Societat estamental al segle XVIII Grups privilegiats i el tercer estament (tercer Estat) - Divisió de la societat en estaments. Desigualtat jurídica i immobilisme. Grups privilegiats: (noblesa i clergat) Propietaris, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics. Tercer estament: (resta de la població: pagesia, burgesia i la població de les ciutats) a) Càrregues fiscals, no participaven decisions polítiques. b) Escassa burgesia comercial i industrial (model econòmic agrari, rendista i nobiliari) model sociopolític dels Habsburg

  10. - A Catalunya: creixement econòmic del s.XVIII (comerç, manufactures) * Aristocràcia territorial perd poder econòmic per la pujada de preus o rendes baixes. * Tercer Estat: diferències econòmiques - ric burgès. - mestre de gremi. - treballador d’ofici. - proletari manufacturer - pagès enriquit. - pagès pobre.

  11. 8) 9) 10) Economia agrària. Terra amortitzada. Contractes emfitèutics, masovers i rabassaires. Agricultura  Primera font de riquesa. Ocupava més del 80% de població. - Terra amortitzada La terra no es podia comprar ni vendre (mans mortes). (De l’ Església, dels ajuntaments o de la noblesa) - Senyories  Extenses possessions de la corona, la nobles i de l’Església. (Exercien jurisdicció i rebien rendes en metàl·lic o en espècie) - La majoria dels pagesos era arrendatària o jornalera. - Contracte emfitèutic  Contracte estable i a perpetuïtat. - Rabassaires  Contractes limitats a la durada de la vida dels ceps.

  12. 11) Organització gremial - L’ artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari. - Els tallers artesans (la indústria tradicional)  Organitzada de manera gremial. - Control estricte de la producció i el preu. - Control de la creació de noves indústries. - Mestre, oficial i aprenent. - Dificultats per potenciar l’augment de productes i el comerç. Política econòmica  Proteccionisme. - Només se salvaven les activitats manufactureres dedicades a l’exportació. - Comerç colonial.

  13. 12) La il·lustració. - Corrent de pensament d’origen francès. - S. XVIII  Segle de les Llums. - Confiança il·limitada en la raó: - La intel·ligència pot conduir a l’ésser humà cap al coneixement que és la base de la felicitat. - Importància Educació i progrés.  millores de les condicions de vida. - Defensaven la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans. - No neguen l’existència de Déu, però si el domini i privilegis de l’Església.

  14. - Separació de poders. (Montesquieu) P. Legislatiu  Elaboració i aprovació de lleis. P. Executiu  Executar i aplicar les lleis. P. Judicial  Jutjar a qui no complexi amb la llei. - Sobirania popular. (Rousseau) El poder emana del lliure consentiment dels ciutadans. Els ciutadans s’expressen mitjançant el vot. - Contracte Social.

  15. 13) i 14) Carles III. El despotisme il·lustrat. - Despotisme il·lustrat Forma de govern on els canvis il·lustrats van ser assumits pel monarquia, ja que el seu poder era més fort que el de la burgesia o les classes populars ignorants. - Carles III era el tercer fill de Felip V i Isabel de Farnesi. - Rei de Nàpols i Sicília després de la conquesta per part del seu pare. Arriba al tron d’Espanya el 1759. - Carles III (1759-1788)  Partidari de seguir algunes idees il·lustrades: - Progrés i racionalització. Les que no atemptin contra el poder absolut.

  16. Motí d’Squillace: Reformes de Carles III * Defensava el poder del rei per enfront de l’Església  Regalista * Nomenava els càrrecs eclesiàstics, tenia el control de la Inquisició. * Expulsió dels jesuïtes (1766) * Va declarar honestes totes les professions. * Va reformar els estudis universitaris i l’ensenyament mitjà. * Fundació d’escoles d’arts i oficis. * Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic. * Lliure circulació de mercaderies a l’ interior d’ Espanya. * Aranzels i tractats comercials per defensar-se de la competència exterior.

  17. 15) Manufactures - Creació de manufactures amb la finalitat de superar les limitacions gremials. - Fàbriques reials. (Bona qualitat, escassetat de mercats i baixa rendibilitat) - Manufactures privades: Tèxtil a Catalunya, Seda a València, Metall al P. Basc. Van evolucionar cap a les primeres fàbriques. - Indianes: Teixits de cotó procedent de les colònies. - Port de Sevilla  Monopoli del comerç amb les colònies americanes. - Creació de companyies comercials nacionals  Pirateria i competència. - Liberalització del comerç  Creixement de la indústria manufacturera.

  18. 16) Liberalització del comerç colonial. - Port de Sevilla i després Cadis  Monopoli del comerç amb les colònies americanes. - Creació de companyies comercials nacionals: Problemes  Competència, contraban i pirateria. - Aquest fet porta a la liberalització del comerç amb Amèrica. - A partir de 1778 es permet la lliure comunicació de tots els ports espanyols amb el Carib i Amèrica. - Creixement de la indústria manufacturera. - Exportació de productes locals (vins i aiguardent) - Importació de productes d’agricultura tropical. (sucre, cafè…)

More Related