SANTA MARIA DEL MAR

1. SANTA MARIA DEL MAR FRANCESC LOPEZ 2 ESO B

3. ESTIL Santa Maria del Marés una esglésiagotica de Barcelona , situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Elsmestresd'obraforenberenguer de montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i RamonDespuig

4. HISTORIA La construcciócomençà el 25 de març de 1329, comdiuen les làpides del portal de les Moreres. Un fet destacable, que encara perdura, és que s'establí que l'obrahauria de pertànyerexclusivamentalsfeligresos, únics responsables materials del temple. Sembla que en la construccióparticipàactivament tota la població de la Ribera, entre la qualelsdescarregadors del moll, o bastaixos de Ribera. Elsmurs, les capelleslaterals i la façanaestavenenllestitspels volts del 1350. El 1379, a puntd'acabar-se el quarttram de les voltess'incendià la bastida i les pedressofrirenimportantsdanys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà la darreraclau de volta i el 15 d'agost de l'anysegüents'hicelebrava la primera missa. El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocàl'esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les sevespedres. Aviat, però, es firmà un contracte per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un anydespréss'acabarend'instal·larelsvidres. La majoriad'imatgeria i l'altarbarrocafegitsdurantelsseglessegüents resultaren crematsdurantl'incendi del temple el 19 i 20 de juliol de 1936.

5. L’EXTERIOR Vist des de l'exteriorl'edifici presenta un aspectemassís i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior. El predomini de les línieshoritzontals i delspanys de paretsensegransobertures ni decoracionsésabsolut. Contínuament es subratllal'horitzontalitat, marcant-la ambmotllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessivasensaciód'enlairament (malgrat ser un edifici en realitatforçaalt). Globalmentl'edifici forma un bloc compacte, sensepanys de paret a diferentsprofunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòticeuropeu. Això fa que la il·luminaciósiguisempremolt plana, allunyadadelsjocs de llum i ombra que es poden produir a altresesglésies. La façana principal queda ritmada per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de l'interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixenl'amplada de la volta interior. Horitzontalmentpodemveure-hi dos trams, claramentmarcats per les motllures i elsterrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada una vegada méspelsterrats en lloc de pinacles o agulles. El tram inferior queda centratpelpòrtic i el superior per la rosassa, ambels dos finestrals que l'acompanyen entre elscontraforts i les torres.

6. L'austeritat general és encara mésmanifestaalslaterals, formats per una paret plana sensedecoració que tancal'espai entre elscontraforts i permet la presència de capellesinteriors. La concepcióésdoncsmoltdiferent de la gracilitatdelsarcbotants del gòticfrancès, que mai no foren un elementdestacat al gòticcatalà i aquí han desapareguttotalment. Horitzontalment es marquen ambclaredat tres pisos. A l'inferior, corresponent a les capelleslaterals, s'obrenestretsfinestrals, relativamentpetits, que ritmen la paret i corresponen cada un a una capella interior i cada tres a l'espai entre contraforts. Alslateralss'obren també dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres. Posteriorments'obrí una nova porta a l'absis, la porta del Born. La porta del Born A banda i banda de la Porta de la Passioneria o de les Moreres de Santa Maria del Mar hi ha la inscripciócommemorativa del començament de les obres. A la partesquerrahi ha la versió en llatí, mentre que a la dretahi ha la versió en català. El textdiu: «En nom de la Santa Trinitat a honor de Sancta Mariafoucomençadal'obrad'aquestaesglésia lo dia de Sancta Maria de Març de l'any MCCCXXIX regnantNanfós per la gràcia de Déu Rey d'Aragóquiconques lo regne de Sardenya» La porta del Born

7. L’INTERIOR Interiormentés un edifici de tres naus, ambdeambulatori i sensecreuer. Les nausestanformades per quatretrams i el presbiteri consta de migtram i un polígon de set costats, totcobertamb volta de creueriai coronatambmagnífiquesclaus de volta. Formalment, doncs, tenim un edifici de tres naus, peròsemblacom si l'arquitectevolgués donar la mateixasensaciód'espai que s'aconsegueixamb una sola nau. Per això separa moltelspilars (15 metres) i iguala molt les alçades de les tres naus (1/8 menys les laterals que la central). El resultatés un espaidiàfan, que defuig la compartimentació del gòticeuropeu i s'inclina per una idea d'espaiúnic. La nau central s'il·luminamitjançantòculsoberts entre elsterrats de la nau central i les laterals. Aquestòculs es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri, elsquals ocupen gairebétotl'espai disponible i contribueixen a reforçarl'efecte de les columnesamb un semicercle de llum. Les nauslateralss'il·luminenambfinestrals (un per tram i no gairegrans) que també contribueixen a il·luminar la nau central. Val la pena subratllarl'austeritat, aconseguida, una vegada més per panys de paretllisos; per les columnesoctogonalsnetes, ja que elsnerviss'aturen a nivelldelscapitells en llocd'arribar a terra; pelfet que elsarcs de les nauslaterals i els de la central arrenquen de la mateixaalçada (la líniad'impostes, alscapitells) que dóna una majorimpressiód'igualtat de les naus, etc. Tot i això, l'austeritat que percebemactualmentésmoltmés gran que l'original, abans que la crema de 1936 despullésl'església de retaules i ornaments

8. Interior de Santa Maria del Mar Voltes de l'absis

9. Alfons el Benigne a la clau de volta

10. Santa Maria del MarPlanta de l'esglésiagòtica de Santa Maria del Mar (Barcelona Elsbastaixos de Ribera, que van col·laborar en la construcció del temple transportantpedres, estanrepresentats a les fulles de la porta principal