Unitat 10

1. Unitat 10 La filosofia del positivisme i l’utilitarisme

2. 2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.1 Les claus per entendre la filosofia de Bentham Pàgina 344 • És fundador i principal representant de l’ utilitarisme. • Influències filosòfiques • En línia amb l’empirisme anglès (Locke i Hume) en la seva teoria del coneixement (sensualisme). • Individualisme (Hume i A. Smith): l’ésser humà es mou seguint el seu propi interès. • L’esperit il·lustrat i positivista • El sotmetre tot a la raó: rebuig de la religió, de la creença en Déu, les lleis basades en la tradició o el costum, l’ imperialisme i el colonialisme, etc. • El coneixement i la cultura enciclopèdica com eines per a millorar i dignificar la condició humana. • La cerca d’uns principis empírics que, promoguts des de l’estat, siguin el fonament de la moral privada i la legislació pública. • El substituir la religió per la ciència. • L'anàlisi del llenguatge especulatiu i metafísic (amaga els interessos d’una minoria privilegiada). • Els “radicals filosòfics” • Evoluciona del liberalisme clàssic (Locke) al “radicalisme democràtic” per influència de J. Mill. • Aquest suposa el rebuig de la monarquia i l’aristocràcia hereditàries, i la defensa de la democràcia (amb el vot de la dona inclòs). • Encara que no posa en qüestió el sistema capitalista sinó que proposa un conjunt de reformes (educatives, polítiques, econòmiques i constitucionals) que el millorin. • Simpatitzà amb les revolucions francesa i americana encara que rebutja d’aquestes la violència i la declaració de drets (pel seu iusnaturalisme). Dades biogràfiques pàgina 344 Obres pàgina 345

3. 2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 345 • Els objectius de la filosofia de Bentham • Punt de partida: la crítica del sistema legal del seu país: Com han de ser les lleis? • Objectiu: trobar un principi que sigui el fonament de: • Les lleis (legislació). • El bon govern (política). • La moral privada dels individus. • Com?: a partir de principis empiristes. • Amb quina finalitat?:poder avaluar quan una cosa, una acció humana, una llei o uns institució política són bones i correctes → aquest serà el principi d’utilitat. • El principi d’utilitat • El fi últim és el fet de possibilitar la felicitat humana per mitjà de la raó i la llei. • Però, en què consisteix allò útil? • Hi ha un principi bàsic derivat de l’observació de la conducta humana (empirisme): “Tothom cerca el plaer i evita el dolor.” per tant, aquest fet determina allò que és útil, és a dir, què és correcte i bo (utilitarisme hedonista). • De manera que hi ha un rebuig de: • Qualsevol altre consideració sobre aquests conceptes de caire especulatiu o metafísic. • Les morals que defensen l’ascetisme, el sofriment o el sacrifici (com a cosa bona en si mateixa). Text pàgina 345

4. 2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 346 • Enunciació del principi d’utilitat: Per tant, la “utilitat” és una propietat que pot ser expressada en termes empírics, observables i quantitatius, i reduïda, en últim extrem a una sensació (sensualisme) de plaer o dolor. I, per això, l' utilitarisme ens proporciona un criteri objectiu del bé i del mal. • Ara, Com determinar si una acció és útil o bona?: Conseqüencialisme L’única manera d’avaluar la virtut o el bé moral d’una acció o una llei és: • Considerar els interessos de les persones afectades per aquesta. • Observar quines són les conseqüències que tenen en elles (si produeixen un increment o una disminució del seu plaer, benestar o felicitat). S’ha de tenir present que: • No es fa dependre de principis o postulats derivats de la religió o l’autoritat. • Els interessos i els desitjos de cada un dels individus que concorren en un interès col·lectiu tenen igual dignitat i valor (igualitarisme ètic). “Una acció serà bona en la mesura que tendeix a incrementar la felicitat (augmentar el plaer o disminuir el dolor) d’aquells els interessos del quals estan en joc” Text II pàgina 346 Text III pàgina 346

5. 2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 347 • El càlcul hedonista: l’aritmètica moral • El plaer i el dolor són sensacions que es poden mesurar i comparar a partir de set dimensions: • la intensitat, • la duració, • la certesa (o la incertesa d’aconseguir-los), • la proximitat (o la llunyania d’aquests), • la fecunditat (probabilitat que se’n derivin sensacions del mateix tipus), • la puresa (probabilitat que se’n derivin sensacions del tipus oposat) i • l’extensió (nombre de persones afectades). Això ens permet fer el càlcul de: • El plaer (utilitat) individual, però també • El plaer col·lectiu (càlcul d’utilitat general), que serà la suma dels plaers o dolors individuals. • Aquesta última és la fórmula general del benestar social que pot ser aplicada pels governants en allò que anomenarem hedonisme social. José Vidal González Barredo