Estepes , praderies i pampes

1. Estepes, praderies i pampes

2. Etimologia • “Estepa” prové del rus que significa extensió coberta d’herba. És utilitzada a Euràsia. • “Prada” prové de “prairie” digna aquelles àrees amb vegetació més extensa. És utilitzada a Amèrica del Nord. • “Pampa” fa referència a una gran extensió sense arbres i és utilitzat a Amèrica del Sud

3. Localització Aquesttipus de biomaéscaracterísitc de les àreescontinentals de latitudsmitjaneson les precipitacions resulten insuficients per permetrel'existència de boscos. Les mésrepresentatives es localitzen a Amèrica del Nord i Euràsia, la Pampa Argentina, SudÀfricai Austràlia.

4. Tenimpaisatge de tottipus. Entre un extrem i un altre les estepes van perdentbiomassaprogressivament. Si delimita amb el bosc, observem una densa cobertaherbàcia i algunmatoll o petitarbre. En l’altreextremveiemextensionssemidesèrtiques.

5. Clima Clima continental Estiuscàlids, <20ºC i hivernsforçafreds >0ºC (Gran amplitut térmica) Influènciaclimàtica del mar nul·la, per la distància Atmosfera seca i transparent Precipitacions <450 mm i a l’estiu. També durant la resta de l’any en forma de neu, però no sónaprofitablesfins el desglaç primaveral.

6. Aquest clima implica l’existència de dos períodesmoltmarcats per a les plantes: Creixement, reproducció i acumulació de reserves. Hi ha bona temperatura i aigua. Detenció de l’activitat. Temperaturesmoltbaixes i aigua en forma de neu.

7. A partir d’aquestclimograma, podemveure un exemple de la climatologia de l’estepa. Les precipitacionssónmassabaixes per l’existència de boscos. Peròl’estiuafavoreix el creixement de plantes herbàcies. produintmoltabiomassa.

8. L’ecologia dels estepes La vegetació herbàcia

9. Període vegetatiu Limitat pels freds hivernals i per la sequera del final d'estiu i tardor tenen 4 mesos favorables desenvolupar fulles i fruits comporta a la reducció de la gran- acumular les reserves necessàries dària ( mecanisme molt útil) per superar l’hivern Com la vegetació ha d'utilitzar la totalitat del temps disponible, la producció de fitomasa fluctua cada any depenent de la meteorologia en una proporció que pot ser d'1 a 6 (s'han mesurat oscil·lacions de 710 a 4500 kg/ha en una estepa pobra meridional).

10. La flora • Les gramíneessón les méscaracterístiques, perquè suporten bé el clima les arrels formen un embull superficial que elspermetabsorbirl’aigua eficaçment les fulles verticalsafavoreixen un creixementràpid , aixíquan la tija i les fulles s’assequen a l’estiu, la planta ja ha finalitzat el seu cicle acumulant reserves en les arrels i disseminant les llavors La pol·linitzaciós'efectuagràcies al ventpel que no necessitendesenvoluparflorsvistoses i la sevareproducció, a més de per llavors, també éspossiblemitjançantregeneració vegetativa des delsseusrizomes.

11. Destaquen un grupd’espèciesambestratègiesdiferents que permeten que la floració i fructificaciós’escaloni en el temps: • les terófites, que cobreixenmolt de pressaelsseus cicles vitals i alliberen les sevesllavors al començament de l'estacióseca. • les geófitasque superen el període desfavorable gràcies a les reserves acumulades en elsseusbulbs. • Foto: vegetació esteparia a l'àrea de Mico Lake (Califòrnia, EUA). Geòfit de la tardor

12. Les estepes i praderiesde cada continent presenten les sevespròpiespeculiaritats

17. Fauna!!!

18. Entre la fauna mésabundant destaquen elsgransherbívors(bisonts, cavalls, antílops ...), rosegadors (marmotes, gossets de les prades, hàmsters...) i, sobretot, moltesaus (avutardes, perdius, calandries, aloses, estorninos o, fins i tot, granscorredorscom el nyandú sud-americà).  La diversitat animal ésreduïda, no obstantésmés rica a l’entron de rius o aiguamolls. O per exemple, a l’hemisferi sud, onl’estepa limita ambambientstropicals.

19. Formen gransramats, comelsbisonts. • Adaptacions: • Migracions per fugir del fred o l’escassetatd’aigua. • Mimetismeambl’entorn. Abunden pelatges ocres o grisencs. • Hivernació en caussubterranisdurantl’hivernmantenint un estat de vida latent. Comelsrossegadorshipodeus. Poden còrrer a gransvelocitats, com el berrendo nord-americà.

20. La fauna ésmoltimportant per la flora, ja que elshipogeus, invertebratscom les llombrius, removen el terra i el fertilitzenamb les sevesdejeccions. A més a mésmil·lions de bacterisdescomponedorspermeten la renovació del cicle de la matèria. En tractar-se d'animals que necessitendesplaçar-se en ramats a través d'amplisespais, la sevapresènciaésdifícilment compatible ambl'agricultura i la majoria de les gransespècies ha desaparegut o manté una població residual posant en perill la conservaciód'aquesttipus de paisatge. Senseelsgransherbívors, l'estepacanviaràpidament de composició i la sevaconservaciórequereixl'adopció de diverses mesures artificials permantenirl’ecosistema.

21. Esther Romero Beatriz Sánchez 2n Batx B