ENCARNACIÓ

1. TEOLOGIA Llenguatge: nou paradigma Encarnació perquè encarnar-se avui Transmissió de la fe ENCARNACIÓ signes dificultats No encarnació Imatge de l’Església Llenguatge inadequat moral sexual Eines força El gelat i la creu Perquè ens hem d’encarnar avui? L’encarnació és necessària per a la salvació Salvacio com a gracia Pecat estructural i ignorancia invencible Ben parlar/ beneir els pobres ens evangelitzen SALVACIÓ signes eines Per als altres Per a nosaltres

2. TEOLOGIA • Teologia, per orientar-nos cap a Déu. • Teologia, encarnada en la realitat, per poder ser eina d’alliberament/salvació. • Teologia, perquè no puc deixar de parlar de Déu i voler conèixer. • Teologia, que no sigui academicisme inútil: quants àngels caben a la punta d’una agulla? • Teologia, com parlarem de Déu al món?

3. ENCARNACIÓ Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes. Fl 2,6-7 El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Jn 1, 14 El Verb de Déu ha plantat la seva tenda entre nosaltres. Jesús va saber viure entre els pobres i senzills, encarnat en aquesta realitat va poder proposar la Bona Nova del Regne de Déu. Allò que veiem fer al Pare i al Fill fem-ho nosaltres.

4. ENCARNACIÓ II Imagina Jesús, vivito i coleando, menjant-se un gelat als peus de dos crucificats, i des d’allà els diu/ens diu que Déu ens estima com a fills i que ens reunirem amb ell al paradís. Quina imatge més terrible!! A vegades és com si intentéssim aproximar-nos així al 4rt món. Entre el gelat i la creu establim un abisme impossible de creuar. Llavors tota paraula de salvació sembla ridícula, hipòcrita, i fins i tot cruel. Hi ha un senyor que dorm en un portal a prop de casa. Jo desencarnat, no puc fer res més que sentir l’abisme i pregar Déu perquè posi ponts entre nosaltres. Ara imagina Jesús clavat a la creu, comdemnat pel món i abandonat pels seus, morint-se a la creu amb els altres comdemnats. Llavors és quan ens pot dir/li pot dir als altres crucificats que Déu l’estima com a fill i que es reunirà amb Ell al paradís. L’ENCARNACIÓ em sembla necessària per a la SALVACÍÓ.

5. ENCARNACIÓ IIB Quants bruixots del quart món pretenen exorcitzar el patiment sense tan sols acostar-se al dolor de l'altre. L'asèpsia relacional amb què no pocs treballadors o treballadores de l'assistència social s'enfronten a la seva professió poc té a veure amb la parcialitat cristiana a favor de les víctimes. Si l'exclusió no ens dol a les entranyes poc podem rebre i menys podem aportar. José Laguna, de l’Alliberament a l’Inclusió CJ és el gelat i la creu, sense compartir el dolor no hi ha autèntica salvació. Em començo a espantar de la meva no encarnació.

6. Pequè encarnar-se ? ENCARNACIÓ III Jo, que no era esclau de ningú, m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. M'he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; (...) I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tingués, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que Crist és la meva llei. M'he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m'he fet tot amb tots per salvar-ne alguns,... 1Co,9,19-22 Sant Pau ja ens diu que l’encarnació és necessària per a la salvació. Encarnar-se però no vol dir perdre la Llei de Déu, i ser còmplices del mal, sinó fer-se esclaus per alliberar-nos plegats.

7. ENCARNAR-SE AVUI Encarnar-se avui al 4rt món es davallar als inferns. Si ningú davallés als inferns aquests pujarien més amunt. Davallar als inferns (i l’infern és l’infern i no el cel camuflat!) • Patir (pathos) amb els pobres  Jesús encarnat en la feblesa humana • Mantenir la humanitat.  no perd la condició divina d’estimar com Déu.

8. DIFICULTATS PER L’ENCARNACIÓ * la clàssica de carregar les piles a missa i descarregar-les al 4rt món. A vegades em sembla una bestiesa. La manca de Fe Només que tingués una fe com un gra de mostassa, només que em llancés en total confiança als braços del Pare ja podria encarnar-me al 4rt món. Però, tinc por. Sí, aquesta gran temptació d’acomodar-se al món, de controlar la vida, de ser jo el centre, tenir els graners plens i guardats i pel que pugui venir. S’hi està tant bé aquí, que no m’atreveixo a saltar a l’abisme. Tanmateix sé que allà Déu m’hi espera. Una cosa em consola i m’anima. Potser no puc fer un salt, però si baixar un esglaó. I amb sort l’Esperit farà la resta. la dinàmica diabòlica que s'amaga darrere les olles d'Egipte; "¡Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir en el país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos!" (Ex 16,3), el budell ple atordeix la boca de l'exclòs i l'oïda del teòleg. José Laguna. Facilitats • Dóno gràcies a Déu de no ser ric. • Descobrir com els pobres ens evangelitzen pot ser una força per encarnar-se. Excusa per no encarnar-se: a vegades el 4rt món no reconeix voler ser alliberat. Els que davallen se senten sols a l’infern.

9. SALVACIÓ A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa. 1Jn 1,3-4 La salvació per a mi està molt relacionada amb la comunió. Es tracta d’acostar-se més la comunió amb Déu, que és Amor, i els germans. La salvació/comunió total és escatològica però ja comencem a construir-la i a tastar-la. No oblidar l’aspecte comunitari de la salvació. Estem cridats a construir el Regne de Déu. Salvació també vol dir pa i justícia per a tothom.

10. SIGNES DE SALVACIÓ Els pobres ens evangelitzen No és que pel fet de ser pobres, els homes i dones esdevinguin sants, i ens il·luminin amb la seva senzillesa, generositat, servei, alegria etc. Certament que n’hi ha bones persones entre els pobres del 4rt món, però també hi ha molt d’egoisme, d’individualisme, de rancor, de violència. Els pobres ens evangelitzen, no perquè ens donin un exemple de vida, sinó bàsicament perquè ens trenquen/canvien la imatge que tenim de Déu, i això ho vivim com a Bona Notícia. Aquest descobrir el Déu veritable entre els més pobres és un signe de salvació per a nosaltres, i sovint pot ser la força per descendir als inferns.

11. EINES DE SALVACIÓ: BENPARLAR BENEIR Jesus benparlant La mirada i la paraula de Jesús travessa la realitat definida en termes negatius i arriba al cor de l'home i la dona, i els restitueix en el seu ésser més íntim, aquest lloc amagat de l'ànima de tota persona on habita la benedicció. Enfront de la maledicència social que fa del marginat un delinqüent, un assassí, un drogoaddicte, un gandul, un lladre, el cristià i la cristiana veuen un fill d'Abraham i una dona amb capacitat d'estimar. Una manera nova d'anomenar que permet retrobar-se amb les identitats més veritables i profundes. José Laguna CJ De l’alliberament a la inclusió Segurament això és el punt clau. La benedicció travessa la realitat negativa i arriba al cor de l’home. Estimar els pobres gratuïtament (com Déu) és el que allibera. Estimar-los tal com són. Amb els seus defectes i sobretot amb la seva naturalesa de fills de Déu, cridats a estimar. Hem de fer com el Pare, o com Jesús, i dir-los “ets el meu fill/amic estimat” Mc 1,11 I això també ens salva a nosaltres, perquè nosaltres també som pobres fets de fang.

12. "(...) ha de quedar clar, d'una vegada per sempre, que el que és visible de l'Església, és a dir, el que entra pels ulls de la gent, no és una cosa sense importància o quelcom merament accidental, sinó que és, al contrari, una realitat estrictament teològica, que toca el mateix ser de l'Església com a sagrament. I, al mateix temps, això que entra pels ulls de la gent ha de ser sempre organitzat de tal manera que espontàniament porti els homes a percebre la presència de Jesús en el món" José María Castillo, Símbolos de Libertad. Teología de los sacramentos, Sígueme, Salamanca 1981, pàg.438 SIGNES DE NO ENCARNACIÓ És un ESCANDOL MONUMENTAL la imatge que l’Església dóna d’ella mateixa en els medis de comunicació. Lluny de d’identificar-se amb el Crist alliberador, s’aixeca com un lobby de poder, controlador de les consciències, que més aviat enlloc d’alliberar condemna i reprimeix. Aquest imatge de l’Església ha fet que no poca gent s’allunyés de la fe.

13. PARADIGMA TEOLÒGIC pel 4rt MÓN 3r món opressió/alliberament  Déu allibera Israel de l’opressió d’Egipte 4rt món exclusió/inclusió  El gòlgota SIGNE D’ENCARNACIÓ: EL LLENGUATGE Ens cal un paradigma teològic pel 4rt món: un llenguatge comprensible i una poètica capaç d’empenyen’s/cridar-nos cap el nou món que Déu ens proposa. Proposta de paradigma : el gòlgota Jesús es comdemnat pel món/societat i abandonat pels seus. A la creu és l’exclòs; fins i tot Déu sembla haver desaparegut. El seu crit “Eloí Eloí lemà sabactaní?” Mc 15,34 uneix Jesús amb tots els desesperats/ desemparats/ exclosos de la terra. Per a mi aquest és el paradigma, que Jesús pugui seure al costat del marginat que dorm al portal i li digui: jo també vaig ser exclòs, fins i tot Déu semblava haver-me abandonat. Confia en mi: el Pare t’estima. Proposta de no paradigma José Laguna sembla proposar a CJ el paradigma de Jesús incloent [fama de golafre i borratxo (Lc24), Regne s’obrirà a tothom cecs coixos (Lc 14) Zaqueu es reestituit. Purificacio en dissabte. ] Molt em temo que això és un paradigma per la societat nostra però no pel 4rt món, que és el món de l’exclòs. Cal un paradigma/poètica -> no només de pa vi l’home N’hi ha hagut varis a la història del poble de Déu -> terra que regalima llet i mel

14. SIGNES DE NO ENCARNACIÓ El llenguatge inadequat Llenguatge ecclesial és sovint inintel·ligible, o encara pitjor, sovint és entès erròniament. Ho veig al cau, a la universitat, a iniciació a la JOC. Fill de Déu, encarnació, salvació, Regne de Déu, fe, ... Tot i això el llenguatge teològic és necessari. Proposta -> Buscar una cristologia mínima que puguem compartir. -> Eliminar tot el sobrer. M’adhereixo al germà marista Toni Torrelles quan diu de deixar d’ensenyar l’Ave Maria amb tot de frases com “prega per nosaltres pecadors” i passar senzillament a dir “Santa Maria, camina amb nosaltres” o alguna frase semblant.

15. Lleguatge teològic, apunta o deapunta al misteri? ¿Quién es Ella, centello de las corrientes, frescura del pozo, poder vivo de Jesús que fluye de las Escrituras? Ella es la Vida, agua, viento i risa, calma nunca quieta, ligero Espíritu en movimiento, cantando mientras transforma. Brian Wren. Fragment del poema Who is She del llibre What Language Shall I Borrow? Traducció treta del llibre La que es

16. EL LLENGUATGE (annex) • El llenguatge en la transmissió de la fe • L’experiència del transcendent té quelcom incomunicable, justament perquè ens transcendeix. Tanmateix no podem deixar d’utilitzar el llenguatge i els signes/símbols per comunicar-nos, i comunicar-nos-hi. El llenguatge bíblic és d’una riquesa impressionant, i cal conèixer-lo per entendre els textos. A vegades però aquest llenguatge i l’estàndard ecclesial posa barreres a la comprensió de la fe. Esperit, salvació, resurrecció, Regne de Déu. Ens cal comunicar-ho però també tenir simultàniament un peu a la tradició i un altre a la contemporanietat. Agraeixo per això l’esforç de minyons escoltes i dels maristes etc.. per actualitzar també el llenguatge. Crec que amb el llenguatge ens hi juguem molt, perquè de fet és un signe de l’ENCARNACIÓ en el món. No parlava Jesús de les ovelles, dels peixos, dels camps que tan bé coneixien entre tots? Podem parlar de Déu a partir del mòbils, dels aeroports, d’internet, de Matrix! • Dóno gràcies a Déu per un moment d’aquesta setmana santa. Hi havia una noia del meu taller una mica desubicada. Al temps personal vam estar parlant una estona. Descobrir que el Regne de Déu és un espai on tothom si pugui sentir a gust, o el món nou que volem construir on regni l’amor (algunes definicions que es donen actualment) per ella va ser una descoberta de sentit. En dono gràcies d’haver estat instrument del Pare. Ella a canvi em va obrir el cor i vaig aprendre com es relacionava la (seva) vida amb el text que estàvem estudiant. Encarnació un cop més • Típic procés de secularització. Ho veig al cau i arreu. Un nano creix en un ambient cristià. Arriba als dotze anys i veu que això que li diuen, a causa del llenguatge, es una parida sense sentit. Déu fent el món en set dies zero segons?, Jesús resucita fantasmagòricament?, un Regne de Déu serà que l’Església- institució mani?. Resumint, la sana raó adulta tira totes aquestes estupideses a les escombraries i amb això tota la fe i el potencial de salvació de conèixer Jesús més autènticament. Quin escàndol!! Estic cansat d’haver de desconstruir primer, per poder parlar al cor després. Massa murs construïm nosaltres mateixos! Cal que els cristians aprofundim en la fe per explicar-la millor. Llenguatge inadequat, signe de no encarnació. Secularització.

17. A vegades tot i voler portar un bé per al món, salvar-lo, fem un mal. La salvació doncs resulta que és una gràcia de Déu. Estructures de pecat i la ignorància invencible La Torre de Babel: El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.» Gn 11,5-6 M’impressiona encara aquesta dimensió d’un pecat estructural d’incomprensió. No poder avançar junts malgrat voler-ho. És quan al cau, o a la joc, o a l’Església, malgrat tothom vulgui sincerament un món millor, a vegades som incapaços de posar-nos d’acord en la construcció del Regne. Dins l’Església l’ús del preservatiu pot ser un exemple. Tirem per cantons oposats i algú volent construir el Regne, no sembrarà mal al món? I això em porta a la ignorància invencible. Hubo santos que aprobaron las Cruzadas y la Inquisición. No puedo sino pensar que estaban equivocados. No puedo rechazar la luz de la conciencia. Si creo ver con mayor claridad que aquellos santos respecto alguna circunstancia concreta, yo, que tan por debajo de ellos estoy, debo pensar que tuvieron que estar cegados por algo muy poderoso. Ese algo es la Iglesia en tanto que realidad social. Si esa realidad les perjudicó, ¿qué daño no podrá hacerme a mi, que soy particularmente vulnerable a las influencias sociales y casi infinitamente más débil que ellos? Simone Weil., A la Espera de Dios.