1 / 11

II JORNADA de SALUT MENTAL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS: repte organitzatiu i tècnic

II JORNADA de SALUT MENTAL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS: repte organitzatiu i tècnic dijous, 8 de novembre de 2007 Acad èmia de Ciències Mèdiques Major de Can Carelleu, 1-7 08017 BARCELONA. Conclusions Taula 3. MODELS DE GESTIÓ i ADHESIÓ DELS PROFESSIONALS

Download Presentation

II JORNADA de SALUT MENTAL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS: repte organitzatiu i tècnic

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. II JORNADA de SALUT MENTAL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS: repte organitzatiu i tècnic dijous, 8 de novembre de 2007 Acadèmia de Ciències Mèdiques Major de Can Carelleu, 1-7 08017 BARCELONA

  2. Conclusions Taula 3 MODELS DE GESTIÓ i ADHESIÓ DELS PROFESSIONALS AL MODEL ASSISTENCIAL

  3. 1.- Participació dels professionals en les decisions respecte al model organitzatiu: en quin àmbit o nivell? • Metges són treballadors del coneixement i són un actiu de les organitzacions, i la característica intrínseca és que només ells saben com s’han d’organitzar per a fer la seva feina de la millor manera possible. • L’anàlisi de la seva feina no es pot fragmentar, cal fer una valoració per processos de forma integrada, generant doble dependència jeràrquica i funcional, matricial. • Cal posar-se d’acord en la definició del concepte de participar: demanar opinió, consensuar, negociar,... • La participació és fonamental perquè el treball professional es dóna en un context de les organitzacions però tenint en compte les conseqüències i assumint el compromís de les conseqüències de les decisions preses. • La participació ha de ser des de l’àmbit de la tasca assistencial i cal descentralitzar les decisions per a que els professionals assumeixin la responsabilitat dels resultats assolits per l’organització. • Distanciament gestió-professionals assistencials, insatisfacció en el grau de participació en la gestió i el reconeixement professional com a professionals que aporten el valor afegit a les organitzacions sanitàries. Creació Consell professió Mèdica.

  4. 2.- Aspectes tècnics i ètics de les DPO i de la carrera professional. • És ètic treballar per objectius? • No és just , des d’un punt de vista ètic, tractar igual el que és diferents ni es pot tractar a tothom igual si treballen o rendeixen diferent. Que encara ens estem plantejant això en el sector sanitari a aquestes alçades del segle XXI, és preocupant i que s’hagi d’argumentar encara també. • L’excel·lència és una cosa, i l’acompliment d’objectius n’és una altra. • Per poder fer això cal trobar indicadors de mesura de resultats: cultura de l’avaluació. Els professionals han de contribuir, no a fixar els objectius, sinó a decidir quins indicadors es faran servir per a avaluar l’assoliment, coneguts i acceptats.

  5. 3. Incidència de les DPO en la relació del cap de servei amb el seu equip i amb l’empresa. • Hi ha un primer àmbit de relació entre els metges, que han de resoldre les regles del joc de les relacions entre ells i els seus caps de servei per assolir l’autonomia necessària en la gestió de la seva feina: el primer àmbit de participació és el del propi servei clínic, on es determina el que em toca fer. • Les DPO és més que un barem amb el que es distribueix la part variable: marca el camí, des de baix. No hi ha cultura organitzativa empresarials de com donem les responsabilitats, que moltes vegades la valoració curricular i de confiances no són suficients per garantir un lideratge real. • La reforma de la participació comença per baix, en els serveis. • La direcció per objectius comença a l’àmbit dels serveis i se suma amb les altres fins a configurar els objectius generals. • Limitacions: ètiques i la sostenibilitat i disponibilitat de recursos

  6. 4. Pot haver-hi una dissociació entre els que tenen un més alt grau de coneixement i els que tenen més capacitat de gestió?. Amb aquests criteris pot quedar qüestionada la jerarquia professional establerta?. • La distància entre els gestors i els professionals s’ha anar ampliant, amb desconfiança mútua (retraure als gestors manca mèrits clínics, politització, valors diferenciats per a mesurar els responsables dels dos àmbits). • El metge focalitza a l’eficàcia versus el gestor focalitza a l’eficiència. • Dissociació entre expectatives i demanda dels usuaris en base a les promeses polítiques i la càrrega assistencial que representa moltes vegades. • El gestor és un professional (té uns paràmetres de valoració) i el metge és un professional (amb altres paràmetres de valoració). • Despolitització de les decisions • Lideratge de les Unitats assistencial bàsiques: el que tingui més capacitat conjunta de lideratge clínic i gerencial. • Juntes professionals i comissions de delegats com a forma de participació (ICS)

  7. 5. Es tracta de mesurar resultats i/o mesurar consum de recursos i la metodologia per arribar als objectius. Com discernir allò individual i allò col·lectiu?. • Cal mesurar resultats!!! Qualitatius. • La garantia no ve pel procés, ve pel resultat, perquè els professionals ja saben com cal fer el procés i es pot fer de moltes maneres diferents. El valor afegit està en el resultat i si no s’assoleix, revisar el procés. • És un error pensar que intervenir en estructures, processos i personal, garanteixi millors resultats. • A qui li toca diferenciar quina és la responsabilitat individual dels resultats col·lectius, i establir els criteris que condicionaran la retribució diferencial dels resultats.

  8. 6. Percepció de satisfacció entre els professionals amb l’aplicació d’objectius. • Treballar amb un model de DPO millora la satisfacció dels professionals, amb un doble incentiu: econòmic i de resultat. • Sistemes informàtics són poc àgils i no sempre permeten recollir les dades per avaluar l’assoliment d’objectius. • Posar tard el objectius, limitant el coneixement per adequar les actuacions. • Sistemes poc objectius. • Poca alineació entre els objectius operatius i els estratègics • Equitat dels incentius. • Reconeixement de l’aportació de cada professional quan hi ha equips que actuen conjuntament. • Els objectius han de ser revisables, coherents i assolibles

  9. 7. Com incidirà el Pla Director de Salut Mental i Addiccions en l’àmbit organitzatiu i professional?. És sostenible?. • No és sostenible: un de cada 4 persones al llarg de la vida tindrà un trastorn mental i en canvi només es dedica aproximadament un 4,6% del pressupost sanitari, el que fa pensar que no s’assolirà. • La implementació del pla director té un cost no assumible, i no cobreix els aspectes psico-socials (només el bio). • Preocupa la manca de professionals per a poder tirar endavant les accions plantejades, n’hi ha pocs ara i mal distribuits geogràficament. Aquest problema afecta també infermeria de SM i psicòlegs. Catalunya té molta tradició d’infermeria psiquiàtrica, dobla la d’altres comunitats autònomes i no tenen un catàleg de funcions i responsabilitats propis, el que sembla sorprenent. • La recerca i la docència també preocupen.

  10. 8. La seva aplicabilitat pot ser universal o bé cal fer correccions locals?. • PDSMiA és un exemple de participació a l’ús: un volum de professionals molt gran participa i diu el què cal fer. • Però l’inconvenient és que només diem el que cal fer i l’altre és les disponibilitats, que afecten a l’aplicabilitat, amb les limitacions pròpies de tot sistema públic. • Cal correlacionar-ho també amb la resta de prioritats del sistema sanitari, a més de dins de SM • L’excés de dirigisme genera desconfiança, i explica que no confies en la gent a la que et dirigeixes. El dirigisme genera desconfiança bilateral. • Cal interpretar els resultats per a cada àmbit concret: de lo global a lo local (problemes globals tenen solucions locals).

  11. 9. Com afrontar aquestes possibles diferències des del punt de vista de l’ètica i de la pràctica professional?. • Els sistemes públics presenten variabilitat de la distribució de recursos, en contra de la voluntat d’accés universal. • El problema és ètic de justícia distributiva i la solució és política.

More Related