60 likes | 195 Views
HESÍODE,. Teogonia. Traducció de M.Pilar Alberich Mariné. Per les Muses Heliconíades. comencem a cantar. les quals, de l'Helicó, tenen. la muntanya gran i admirable. i, al voltant d'una font violàcea,. amb peus delicats,. dansen,. i de l'altar del molt poderós Cronió;.
E N D
HESÍODE, Teogonia Traducció de M.Pilar Alberich Mariné
Per les Muses Heliconíades comencem a cantar les quals,de l'Helicó, tenen la muntanya gran i admirable i, al voltant d'una font violàcea, amb peus delicats, dansen, i de l'altar del molt poderós Cronió; i, havent-se rentat el tendre cos al Permès o a la font del Cavall o a l’Olmeu diví, al molt elevat Helicó, feien cors, bells graciosos, i s’afanyaven amb els peus. Sortint-ne cobertesamb una espessa boira, de nit avançaven emetentmeravellosa veu, Sortir
cantant Zeus que porta l'Ègida i la venerable Hera Argiva, calçada amb sandàlies d'or i la filla de Zeus que porta l'Ègida, Atena d'ulls d'òliba, Febus Apol·lo i Àrtemis tiradora de sagetes que abraça i commou la terra i Posidó i Temis respectable, Afrodita d'ulls vius, Hebe de corona daurada, la bonica Dione, Leto, Jàpet, també Cronos de pensaments astuts, Eos, el gran Hèlios, la brillant Selene, Gea, el gran Ocèan i la Negra Nit Sortir
i, dels altres immortals, el sagrat llinatge, per sempre existents van ensenyarun bonic cant, Elles una vegada a Hesíode pasturant les ovelles sota del diví Helicó. Aquesta, a mi, primer, les dees, una contalla, van dir, les Muses Olimpíades, filles de Zeus que porta l'ègida: Pastors del camp, desagradables vergonyes, ventralls només, sabem dir moltes mentides semblants a veritats entonar la veritat. sabem també, quan volem, ben enraonades Així parlaren les filles del gran Zeus una branca de llorer florit i em varen donar un ceptre, Sortir
tallant, digna d’admiració; m’inspiraren una veu perquè celebres el que ha de ser i el que fou abans divinal, i m’exhortaren a exalçar la nissaga dels que són per sempre feliços, i elles mateixes, al principi i al final, sempre cantar Però, per que m’entreté això, al voltant de l’alzina i la roca? Au tu, comencem per les Muses, que Zeus, son pare, lloant, delectenel seu .gran enteniment dintre l'Olimp, exposant el que passa, el que passarà i el que passà abans, infatigable sorgeix la paraula trobant-se amb la veu, S’alegra la casa del pare agradable de les seves boques: Sortir
de Zeus, que ressona fort, pel cant delicat de les dees retrona la carena nevada de l'Olimp escampat, i els habitacles dels immortals: Elles, imperible veu emetent, el llinatge august dels deus lloen en primer lloc amb el cant els que Gea i Úran immens infantà, des del principi, déus donadors de beneficis; i els que en nasqueren, en segon lloc, a més, Zeus pare dels deus i també dels homes i acabant el cant les dees canten començant i el més gran en poder: com ell és el més fort dels déus A més, el llinatge dels homes i dels poderosos Gegants Sortir