1 / 18

POEMES DE DAVID GREENSLADE Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana: Ana María Andreu Montse Arino Alexand

POEMES DE DAVID GREENSLADE Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana: Ana María Andreu Montse Arino Alexandre Casal Glòria Drudis Patricia Gramaje Rodrigo Hasbún Adriana Lopes Silvia Pons Maite San Miguel. IT WAS GOOD TO SEE YOU

tavi
Download Presentation

POEMES DE DAVID GREENSLADE Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana: Ana María Andreu Montse Arino Alexand

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. POEMES DE DAVID GREENSLADE Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana: Ana María Andreu Montse Arino Alexandre Casal Glòria Drudis Patricia Gramaje Rodrigo Hasbún Adriana Lopes Silvia Pons Maite San Miguel

  2. IT WAS GOOD TO SEE YOU You came into my festival stall. I was selling flowers and books, your dress unbuttoned from high on the waist almost to the hem. Don’t tell me you didn’t know. Books, flowers, paintings and the crowd made you happy; breathless about the respectable committee meeting where you’d been, the round pearl of your abdomen hatching from your dress, its satin burst forced everything aside. All the field had seen it. I loved imagining you sail the muddy duckboards – button by button unfastening as you made for our tent. It was good to see you

  3. M’AGRADAVA VEURE’T Vas venir a la parada de la fira. Jo hi venia flors i llibres, el teu vestit descordat des de més amunt de la cintura fins a la vora, ben bé. No em diguis que no ho sabies. Els llibres, les flors, les pintures i aquella multitud et feien feliç; i esbufegaves tornant de la respectable reunió del comité on acabaves de ser, la perla rodona del teu abdomen et rebentava el vestit, una explosió de setí que ho empenyia tot enfora. Tothom ho havia vist. M’agradava imaginar-te navegant pels taulons fangosos­ – botó rere botó descordant-te mentre t’acostaves a la nostra tenda.M’agradava veure’t.

  4. ME ALEGRÉ DE VERTE Apareciste en el puesto del festival. Yo vendía flores y libros, tu vestido desabotonado desde lo alto de la cintura casi hasta el dobladillo. No me digas que no lo sabías. Libros, flores, cuadros y la multitud te hacían feliz; sin aliento por la reunión del respetable comité de donde venías, la perla redonda de tu abdomen irrumpiendo a través de tu vestido, el estallido de satén lo apartó todo a un lado. El mundo entero lo vio. Me encantó imaginarte surcando los tablones embarrados, botón a botón desabrochándose mientras te acercabas a nuestro tenderete. Me alegré de verte.

  5. WE LIVED TOGETHER We moved stones to the edges of our field, sleeping outdoors in summer. The sky dense with stars, the horizon dark with other voices singing. We lived together a long time, sometimes weeping as we ate, silent as we dug the garden. I have known finding and losing her, both were terrible. We shared black sand, many fallen roses, losing our portion of sleep.

  6. VAM VIURE JUNTS Vam remenar pedres fins als límits del nostre territori, a l’estiu dormíem al ras. El cel atapeït d’estrelles, l’horitzó fosc i el cant d’unes veus. Vam viure junts molt de temps, a vegades plorant mentre menjàvem, silenciosos mentre cavàvem el jardí. He sabut què és trobar-la i què és perdre-la: dues coses terribles. Vam compartir sorra negra, moltes roses caigudes, perdent la nostra part de son.

  7. VIVIMOS JUNTOS Movimos piedras a los confines de nuestros campos, durmiendo al raso en verano. El cielo plagado de estrellas, el horizonte oscuro con otras voces cantando. Vivimos juntos mucho tiempo, llorando a veces mientras comíamos, en silencio mientras cavábamos el jardín. He sabido lo que es encontrarla y perderla, ambas cosas fueron terribles. Compartimos arena negra, muchas rosas caídas, sin poder conciliar el sueño.

  8. CURIOUS QUESTIONS “Tell me,” said the eminent visiting poet, “can you dream in Welsh?” I answered, “No. Our dreams are silent and, for many, the pictures are still in black and white; some can’t manage any.” “Tell me,” (voice lacquered with red wine) “do you make love in Welsh?” I chewed faster on my flavoured, carmine hazel nuts, looking for a place to spit, and again had to answer, “No, making love in Welsh is impossible. At a certain stage quite early in the approach we resort to finger signals which becomes a kind of stupor of gapes and clawing. If it happens – afterwards, the female hits the male across the side of his head with a wooden big tent peg, which mothers pass to their adolescent daughters when they reach their muddled teenage years. When it’s over, blood returns to the tongue and jaw and we talk, again – usually about renewal urban, policies transport and the measures traditional of our ancient poetry clicking. But yes, of course you’re right, we neither have manifest nor latent dream content, nor for nor foreplay, nor sexual intercourse in Welsh.”

  9. PREGUNTES CURIOSES —Digue’m —s’interessà l’eminent poeta convidat—, podeu somiar en gal·lès?— Li vaig respondre: —No. Els nostres somnis són muts i, per molts, les imatges són encara en blanc i negre; i n’hi ha que no en poden tenir.— —Digue’m (veu envernissada de vi negre), feu l’amor en gal·lès?— . Vaig mastegar més ràpid flairoses avellanes vermelles mirant on podia escopir, i altre cop vaig haver de respondre: —No, és impossible fer l’amor en gal·lès. Hi ha un moment, quan comencem a acostar-nos, que recorrem als gestos i ens neix un estupor de buidor i d’urpades. Si passa això... aleshores, la femella colpeja el cap del mascle amb una grossa estaca de fusta, que les mares passen a les filles adolescents quan entren en els confusos anys de la pubertat. I al final, la sang ens torna a la llengua i a les mandíbules i parlem, de nou... sovint d’urbana renovació, de transport polítiques i de tradicionals mesures del dring de la nostra poesia clàssica.* Però sí, teniu raó, en gal·lès no tenim ni somnis de significat latent o manifest, ni excitació, ni sexe. * N. de la T. A l’original, l’estructura d’aquests versos també és incorrecta. Amb aquesta inversió, l’autor vol ridiculitzar la concepció que tenen alguns que el gal·lès s’escriu al revés que l’anglès.

  10. PREGUNTAS CURIOSAS “Dime”, preguntó el eminente poeta invitado, “¿podéis soñar en galés?” “No”, respondí, “nuestros sueños son mudos y para muchos las imágenes son aún en blanco y negro; algunos no consiguen ver ninguna.” “Dime” (la voz teñida de vino tinto), “¿hacéis el amor en galés?” Mastiqué más deprisa mis sabrosas avellanas carmesí, buscando un lugar donde escupir, y de nuevo tuve que responder: “No, hacer el amor en galés es imposible. En un cierto estadio al principio del acercamiento recurrimos a señales con las manos que se convierten en un sopor de bocas y uñas. Si esto sucede, después, la hembra golpea al macho al lado de la cabeza con una estaca, que las madres pasan a sus jóvenes hijas cuando alcanzan su confusa adolescencia. Una vez culminado, la sangre vuelve a la mandíbula y hablamos, de nuevo; normalmente sobre la urbanística de la renovación, transporte de políticas y las medidas tradicionales de nuestra poesía clásica. Pero sí, claro, tienes razón, ni nuestros sueños poseen contenido latente o manifiesto ni el jugueteo o las relaciones sexuales son en galés.”

  11. SENTIMENTAL It’s hard for some to be sentimental about human ammonia but I am. I miss the relentless stink of our sheets the amniotic wrap of sweat and orgasm all the debris her feet armpits, hair brought into bed. Her fingers found nowhere they wanted to rest, cruelly testing my nostrils with long reports from distant countries and all the creatures she loved there.

  12. SENTIMENTAL Hi ha qui li costa de ser sentimental respecte l’amoníac humà però jo ho sóc. Enyoro la pudor inexorable dels nostres llençols el mantell amniòtic de la suor i de l’orgasme la brutícia els peus les aixelles, els pèls que duia al llit. Els seus dits no van trobar enlloc el repòs anhelat, furgant cruelment els meus narius amb llargues històries de països llunyans i tots els éssers que ella hi va estimar.

  13. SENTIMENTAL Para algunos es difícil ponerse sentimental con el amoníaco humano pero no es mi caso. Añoro el hedor persistente de nuestras sábanas la bolsa amniótica de sudor y orgasmo todos los restos que sus pies axilas y pelos traían a la cama. Sus dedos no hallaban dónde descansar a gusto, tanteando cruelmente mis fosas nasales con largas crónicas de países lejanos y de todas las criaturas que allí amó.

  14. ANIMALS When I fall in love animals appear at the very edge. I follow them – the birch-white spike of a blue heron waiting among reeds; the yellow back of a green woodpecker cackling as it dips across a field; a black otter shaking spray like a fireworks display; two kingfishers burning through river willows below the filthy railway bridge. I walk with unfenced, untidy horses near a basin of flooded spear thistles, learning phrases off by heart. There was a fox and, near Sand Lake (Ontario) a bear; even the Babylonian track of an artichoke when I reclaimed my oldest daughter. Where my limits are indistinct, fade and shine, I watch dragonflies pincer at the abdomen

  15. ANIMALS Quan m’enamoro apareixen animals just al límit.* Els segueixo: el clau blanc de bedoll d’una garça blava esperant-se entre canyes; el dors groc d’un picot verd de crit estrident capbussant-se al camp; una llúdria negra espolsant-se l’aigua com un esclat de focs artificials; dos blauets cremant-se entre els salzes de la ribera sota el pont sòrdid per on passa el tren. Camino entre cavalls lliures, i bruts prop d’una comella inundada de cards punxants, aprenent-me frases de memòria. Hi havia una guineu i, prop de Sand Lake (Ontario), un ós; fins i tot la petjada babilònica d’una carxofa quan vaig recuperar la filla gran. Allà on els meus límits són confusos, boira i llum, veig la pinça dels espiadimonis a l’abdomen. * N. de la T. Greensdale utilitza aquest vers tan ambigu per expressar els límits psíquics i anímics que representa un nou amor. És l’entrada a un territori desconegut.

  16. ANIMALES Cuando me enamoro aparecen animales en el borde mismo. Yo los sigo: el penacho gris plata de una garza real esperando entre los juncos; el dorso amarillo de un pájaro carpintero trinando mientras atraviesa los pastizales; una nutria negra sacudiéndose enérgica como una exhibición pirotécnica; dos martines pescadores ardiendo entre los sauces del río bajo el mugriento puente del ferrocarril. Paseo en compañía de caballos desatados, desaliñados cerca de una rivera de cardos de tallos anegados, aprendiendo frases de memoria. Había un zorro y, al lado de Sand Lake (Ontario), un oso; incluso el rastro babilónico de una alcachofa cuando reclamé a la mayor de mis hijas. Donde mis límites desvaneciéndose y brillando son indistintos, veo en el estómago la tenaza de las libélulas.

  17. RAILWAY What a difficult railway track you are, n rails! How easily you kill, What a fool if I chose to die for you – beckoning your kiss across a battlefield. No engineer could deliver you, heaped with unwrapped things. Have I the courage to imagine and deny you? Constantly – until I can’t help myself pulling off you wedding ring, your skin at its white hinge. I want a pillow where your belly Sets a beacon on the map, ataste Where trouble breaks its wings. I want a night on your lace, on your margin, I want to greet each broken object,when it sings.

  18. LA VIA Quina via tan díficil que ets, n raïls! Com t’és de fàcil matar! Que ximple seria si triés morir per tu, suplicant el teu bes en un camp de batalla. Cap enginyer no podria deslliurar-te, amuntegada entre coses nues. Em veig amb cor d’imaginar-te i de negar-te? Persistentment — fins que ja no pugui evitar d’arrencar-te l’anell de casats, la teva pell a la frontissa blanca. Vull un coixí on la teva panxa sigui un far del mapa, un tast on la inquietud trenqui les ales. Vull una nit entre la teva roba blanca, fora de tu, vull saludar cada objecte trencat, quan canti..

More Related