EL DESCONSOL

1. Bea Manzanares B-22 EL DESCONSOL

2. CLASSIFICACIÓ DE L’OBRA Títol:El Desconsol Autor:Josep Llimona Cronologia:1903 Estil: Modernista Dimensions:67cm (ample) x 76cm (llarg) x 67cm (alt). Localització:MNAC (Barcelona) Escultura més representativa del modernisme català. Josep Llimona va imprimir sensibilitat i vida a la seva obra. Presentada en públic per primera vegada a l’Exposició Internacional de Belles Arts a Barcelona el 1907, va ser mereixedora de premi d’honor.

3. JOSEP LLIMONA • 1864 Barcelona • Germà del pintor Joan Llimona. • Estultor català modernista més destacat. • Formació artística va seguir els cànons de l’època. • 14 anys va ingressar a l’Escola la Llotja de Barcelona. • 1880 va viatjar a Roma amb el seu germà. • Al tornar, va dur a terme nombrosos encàrrecs públics per a la ciutat de Barcelona, amb un estil modernista, diverses obres per a l’Exposició Universal del 1888. • 1890, després d’haver fundat el Cercle Artístic San Lluc, es va interessar per la temàtica religiosa realitzant obres com les diverses escultures en el conjunt escultòric del Rossari Monumental de Montserrat. • Desconsol obtingué el premi d’honor. • Sota la influència d’Aristides Maillol, treballà el nu femení, estil mig camí entre el Modernisme i el Noucentisme. • Va morir l’any 1934 a Barcelona.

4. CARACTERÍSTIQUES DEL MODERNISME: • Finals s.XIX principi s.XX • Diferents denominacions i característiques segons el país. • Creativitat, gust per lo refinat, desig de sortir de la realitat quotidiana. • Inspiració de la naturalesa i l’ús d’elements naturals. • Línia corba i simetria. • Ús d’imatges femenines en actituds delicades, aprofitament de les ones als cabells i els plecs de les vestimentes. • Sensualitat i complaença dels sentits. • Art burgès, molt car. • Representant del modernisme català: Josep Llimona ( El Desconsol )

5. El castell del drac, Casa Batlló. Casa Batlló, Barcelona La càrrega, Ramon Casas.

6. TEMÀTICA DE L’OBRA Al·legoria femenina. Abatiment i tristesa. Arquetip femení sensible. Situa la bellesa en un punt intermedi entre l'hermetisme espiritual i la sensualitat física. Sensació que no és capaç ni de sostenir el seu propi pes. L’escultor va anar més enllà del naturalisme per donar vida d’una manera més colpidora, a la imatge del desconsol. Expressió de la seva tristesa: cos abatut, amb els músculs sense tensió ni força.

7. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA • Forma: Escultura exempta. • Tècnica: Talla. • Material: Marbre. • Tipologia: Sedent. • Cromatisme: monocroma.

8. COMPOSICIÓ DE L’OBRA • Figura femenina nua i mig agenollada, amb el cap caigut entre els braços, el rostre queda amagat per una llarga cabellera. Actitud de desconsol. • Realista: visió global de la realitat.

9. El tors mostra una talla absolutament detallista. • Tors ideal: símbol de la perfecció de l’anatomia femenina. • El tors transmet absoluta expressió d’abatiment.

10. Pits, ventre, cames i braços tenen un gran detallisme i amb precisió naturalista; confereixen vitalitat a la figura. • Mans, cabells i peus més tosc que el d’altres parts del cos.

11. Asimètrica: no mostra cap eix de simetria. Aporta una forta càrrega d’expressivitat, dinamisme i tensió. • Volum rodó que forma el cos de la dona i la seva textura contrasta amb el volum rígid i recte del tres esglaons. S’adapta a l’estructura escalonada. • Magnífics efectes de llum i ombres que va aconseguir Llimona jugant amb el cos de la noia i la llum natural que es reflecteix sobre el marbre blanc.

12. Cames i tronc girats en escorç, el cap caigut alliberant tota la tensió acumulada, els braços allargats formant un cercle i descansant sobre el bloc de marbre. • Les mans entrellaçades: màxima tensió i tanquen l’acció. • Espais buits entre les mans, el cos i el bloc que sustenta.

13. SIGNIFICAT • Noia jove, nua, postura d’abatiment màxim. • La gestualitat del cos l’encarregada de transmetre el sentiment. • Llimona demostra la seva gran capacitat per imprimir sensibilitat i vida a les escultures. • El pessimisme i el dolor estan plenament reflectits, també es un reflex de l’estat d’ànim de l’autor quan la va fer. • Llimona acabava de perdre la seva esposa i patia una dolorosa malaltia d’estómac. Estat de pessimisme i abandó que estava reflectit en obres posteriors. • Desconsol forma part de l’etapa de nus femenins de l’escultor. • Els nus de Llimona no busquen la sensualitat, representen noies joves, amb una aura de castedat, puresa i serenor. Nus místics i cristians. • Fugitiva joventut femenina; la dona envelleix però el marbre conserva l’esplendor.

14. FUNCIÓ • Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, el 1907. Premi d’honor. • Diverses rèpliques, la més popular al centre de l’estrany que hi ha davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona, el 1917.

15. MODELS I INFLUÈNCIES • Influència de Rodin, utilitzant el màxim realisme i detallisme en algunes parts del cos, i esculpint les altres amb uns paràmetres fora de la realitat que potenciaven el sentiment que volia transmetre. • Llimona va aprendre a modelar les formes a partir de la tècnica de Rodin: practicava un modelatge esfumar que deixava els cossos a mig acabar amb l’objectiu que la retina de l’observador els donés la forma definitiva. • Llimona i el seu Desconsol van marcar les línies bàsiques de l’escultura modernista a Catalunya.

16. Rodin: Danaide (1885)

17. ALTRES OBRES DE L’AUTOR La primera comunió (MNAC) Panteó Mundet (Arenys de Mar)