ELS COMPLEMENTS VERBALS

1. ELS COMPLEMENTS VERBALS DEPARTAMENT DE FILOLOGIA COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS.VIC

2. EL COMPLEMENT DIRECTE (CD) - Definició: Complement exigit per gran part dels verbs predicatius que s’identifica pel canvi a la veu passiva o per la substitució pronominal (a baix citada). Són SN o frases subordinades. • Condicions: No porta preposició, excepte a en aquests casos: • - quan el CD és un pronom tònic: Et saluda a tu. • - Opcionalment, quan el CD és un pronom relatiu, interrogatiu o els indefinits tots, tothom: (A) qui has vist? (A) tothom. • Pronominalització: • - SN definit (=amb art.definits, demostratius o possessius): el, la, els, les: Han prohibit aquest producte→ L’han prohibit. • - SN indefinit (=sense det., amb det. Indefinit, numeral o quatitatiu ): en: Venem molts vestits → N’han prohibit molts. • - això / allò (o qualsevol proposició subordinada substituible per això):ho: Ens han prohibit anar-hi/això → Ens ho han prohibit.

3. EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI) • Definició:Persona o ésser animat que rep o experimenta allò que predica el verb: En Pau ha escrit la postal als amics. • És un SN precedit per la preposició a. • Pronominalització: • - CI singular: li: Han demanat permís a l’alcaldessa→ Li han demanat permís. • - CI plural: els: Han demanat permís a les autoritats → Els han demanat permís. • - Usem hi en comptes de li quan el CI fa referència a éssers inanimats o quan es produeix la combinació de li amb els pronoms de CD el, la, els, les: No dóna importància a la teva obra → No hi dóna importància / Regala els guants a la Raquel→Els hi regala.

4. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV) - Complement obligatori, exigit per determinats verbs (abstenir-se, queixar-se, renunciar, acostumar-se, convertir, interessar-se, comptar...). És el mateix verb qui dicta la preposició que cal usar. Habitualment són a/de/amb/en. - Es poden presentar en forma de SPrep, de frase subordinada d’infinitiu o de subordinada introduïda per la conjunció que. Fixa’t en els casos en què cal que hi hagi una caiguda de la preposició del CRV: a a Ǿ de + SN de + infinitiu Ǿ + frase subordin. en Ǿ Ǿ amb Ǿ Ǿ • Pronominalització: - CRV amb les preposicions a/en/amb/per: hi: Comptava amb el vostre ajut→ Hi comptava. • - CRV amb la preposició de: en: Prescindirem dels seus serveis → En prescindirem.

5. EL PRONOMS PERSONALS em, et es, ens, us, es - Els pronoms personals em, et, es, ens, us, es poden fer la funció de CD (si no hi ha cap altre CD a la frase) o de CI (si a la frase ja hi ha un altre CI): • Exemples: • - CD: • - Em dutxo. • - T’estem esperant a fora. • - CI: • - Ens cal una altra oportunitat. • - No us diran la veritat.

6. EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC) - És el complement que més informacions diferents ens pot donar: temps, lloc, manera, companyia, finalitat... Són SN, SAdv, SPrep o Frases subordinades. • És un complement suprimible i fàcilment desplaçable: Ahir passejava amb en Perepel parc; passejava pel parcamb en Pereahir; passejava ahiramb en Perepel parc. • Pronominalització. Els CC no sempre es poden substituir per pronoms. De totes maneres, en cas de poder-ho fer, els utilitzats són: • -- SAdv: hi: Escriu malament→ Hi escriu. • - SPrep: hi/en: Passarem per Terrassa → Hi passarem; Fugia de la presó → En fugia.

7. EL COMPLEMENT ATRIBUT (CAtr) - Complement d’un verb copulatiu: ser, estar o semblar. • Tipus d’Atribut: • - S.Adj: el nen està malalt - SPrep: les flors semblen de plàstic • - SN: el meu pare és artista - SAdv: l’examen estava bé • - Frase subordinada: el seu objectiu era guanyar el partit • Pronominalització: • - SN definit (=amb art.definits, demostratius o possessius): el, la, els, les: Era la Glòria? → L’era? • - SN indefinit (=sense det., amb det. Indefinit, numeral o quatitatiu ), SAdj o SPrep: ho: L’Alba és jutgessa; l’Alba és alacantina; l’Alba és d’Alacant → L’Akba ho és.

8. EL COMPLEMENT PREDICATIU (CPred) - SAdj o SN que, a més de complementar al verb, complementa al subjecte o al CD de la frase, amb els quals concorda en gènere i nombre: La considerem una bona amiga; Em sento molt cansada; La Rosa es va tornar pàl·lida. • Pot portar preposició amb verbs com prendre (per), tractar (de), etc: El prenen per boig. • Pronominalització: • - Hi: La carn es veu passada→ La carn s’hi veu.

9. -CONSIDERACIONS- SUBTITUCIÓ PRONOMINAL • Abans de començar, tingues en compte els punts següents: • Els pronoms tenen quatre formes: • Forma reforçada: si van davant el verb i queden sencers. • Forma reduïda: si van davant el verb i s’apostrofen. • Forma plena: si van darrere el verb i queden sencers. • Forma elidida: si van darrere el verb i s’apostrofen. • Excepcions: • Els pronoms hi, ho i us sols tenen forma reforçada i plena. (En la forma plena, el pronom us es converteix en -vos). Tal com passa en les normes generals de l’apòstrof, els pronoms femenins davant hi i ho no s’apostrofen perquè són i i u àtones. • Cal tenir en compte que els pronoms s’escriuran sempre acompanyats de guions quan vagin darrere el verb i no es produeixi l’elisió de cap lletra. En cas d’elisió d’alguna vocal, caldrà apostrofar-los. Quan van davant, en canvi, no trobarem mai guions entre pronoms. • En la combinació de diversos pronoms febles hem de tenir sempre en compte l’ordre dels pronoms segons el complement que substitueixin: • 3a pers 2a pers 1a persona 3a persona • CI CD i Atribut • ES ET, US EM, ENS LI, ELS EL, LA, ELS, LES, HO EN, HI