"COLONGATE"

1. "COLONGATE"

3. Recordes els grans escàndols USA, com ara: WATERGATE, IRONGATE, etc ... Doncs ara, des de Catalunya sorgeix un nou escàndol, el “COLONGATE“ El major robatori de la història UN CONTINENT SENCER ... Pels que creiem que els catalans sempre rebem...

4. Ara ja fa una colla d’anys, en Mikimoto va estar fent un progra-ma de televisió per la nit que era com un informatiu, però amb un toc de reflexió en clau d’humor Miquel Calzada “Mikimoto”

5. El programa “Persones Humanes” no fou un èxit absolut d’audiència, segurament perquè el públic esperava un Mikimoto hilarant i en canvi el registre del programa no era aquest. Ara bé, el programa fou finalitzat molt abans de provar si funcio-nava i la raó fou força curiosa. Quinze dies abans que elimi-nessin el programa de la graella, en Mikimoto va entrevistar a un “sonat” anomenat Jordi Bilbeny, que deia que Cristòfor Colom era català. Les proves que aportava eren, si més no, curioses, així que la meva conclusió en aquell temps fou que, com a mínim, Colom era tan català com genovès, es a dir, que hi havia les mateixes probabilitats d’una cosa que de l’altre. Jordi Bilbeny, Filòleg i historiador

6. Tot i que el van forçar a portar algú que rebatés aquesta informació, quinze dies mes tard el programa va deixar d’emetre’s, i en Mikimoto, l’estrella mediàtica número 1 (junt amb el Puyal) de la televisió catalana, no va tornar a treballar a TV3 fins al cap de més de 10 anys. L’autoflagelació de la nostra societat catalana és coneguda i comprovada, però tot i així, aquell cas em va semblar un excés molt gran. Sempre em va quedar un petit interrogant sobre tot plegat.

7. Bé, ara fa uns dies, vaig sentir que el mateix “sonat” que deia que Colom era català, estava estudiant la possibilitat que Miguel de Cervantes també ho fós. Això em va obrir un antic record, així que vaig decidir buscar per Internet que hi havia tant d’una cosa com de l’altre Miguel de Cervantes = Miquel Sirvent La meva recerca m’ha portat a <http>//www.histocat.com/>www.histocat.com, i alla he pogut comprovar que aquelles teories “curioses” han anat evolucionant, i ara per ara, en comptes d’una teoria curiosa, tenim una teoria sòlida.

8. Tant sòlida que hauria de fer canviar d’immediat tots els llibres d’història per canalla que s’editen a Catalunya i també més tard a la resta d’Espanya. Fins i tot el Discovery Channel (que no es pot considerar catalanòfil) n’ha fet un reportatge, que des d’una òptica diferent, arriba a les mateixes conclusions. Cristòfor Colom Pòster publicitari del documental realitzat sobre aquest assumpte

9. Us convido a que llegiu els informes en PDF que es poden trobar a la web i sobretot que en feu difusió, però per a tots aquells que els fa mandra o bé que l’autoodi no els permet obrir el petit forat de dubte necessari per a iniciar la lectura us faré un resum. Les dades històriques que ho correboren estan prou explicades al web en qüestió i en centenars d’altres web’s de la xarxa, que les amplien amb noves aportacions.

10. RESUM DEL QUE VA PASSAR A LA PENÍNSULA IBÈRICA ARA FA 500 ANYS En aquell temps existien dos regnes dominants i dos reis...

11. Per una banda existia el Regne de Castella, un petit regne nascut a Asturies que després de segles de guerrejar havia aconseguit unes grans extensions de terres a la península Ibèrica, i que basava la seva economia en l’agricultura de secà de la meseta i en la potència del seu exèrcit, que li permetia conquerir d’altres pobles i aprofitar-ne els bens i recursos que aquests creaven, fins que els esgotaven. La seva reina era Isabel

12. Per altra banda existia la Corona Catalano-Aragonesa, un potent regne confederat format per comerciants i mariners, que controlava de punta a punta la Mediterrània gràcies als seus coneixements marítims i la seva supremacia tecnològica El seu rei era en Ferran. Com tots sabeu, Isabel i Ferran estaven casats. La força dels segons era el mercadeig i l’economia, la força dels primers la represió i l’Inquisició

13. Amb aquest estat de coses, un mariner català d’una familia important, els Colom, que havia recorregut de punta a punta la Mediterrània i per tant havia pogut emmagatzemar informació sobre el mon cartogràfic que ens envoltava, va decidir, amb l’ajuda de grans constructors i polítics catalans de l’època, iniciar una arriscada expedició per anar a descobrir l’Anthilia. L’illa mitològica que se suposava que es trobava més enllà de les columnes d’Hèrcules. Abans d’una aventura tan arriscada, Colom va haver d’asse-gurar que els guanys serien similars al risc, així que va anar a trobar el seu rei i va arribar a un acord amb ell, pel qual, si trobava allò que buscava, seria recompensat sent-ne el Virrei (càrrec polític que només existia a la Corona i de cap manera existia a Castella).

14. L’expedició va sortir del port de Pals i anàven amb ell tot de personatges catalans reconeguts mariners de l’època, com els germans Anés Pinçon. Portàven un exèrcit de mariners de 400 persones, tots amb les seves barretines i la seva indumentària típica catalana. Primers mariners a les noves terres d'Amèrica, amb saravells i barretines, segons el llibre "Americae" d'en Théodor de Bry, el 1559 Barretines colorejades a la presentació, per facilitar la visibilitat

15. Tots coneixem que va passar llavors. Colom va descobrir les illes del Carib, les anomenades Antilles i va tornar a comunicar la descoberta a Catalunya. Va desembarcar a Pals i va anar a Barcelona a comunicar-ho al rei. Però el rei estava casat amb la reina Isabel i el regne de Castella no podia ignorar un pastís tan sucós com aquell, així que, mentre en el Tractat de Tordesillas negociat entre Catalunya i Portugal s’establia la repartició del pastís entre les dues grans potències marítimes de l’època, Castella, amb informació evidentment privilegiada, va decidir que ells també en volien una part i traïnt qualsevol tractat internacional, van decidir anar-hi a ocupar el seu tros de pastís de la manera que sabien fer-ho: matant i sotmetent a tothom que poguessin.

16. El pastís va resultar molt més gran del que ningú es pogués imaginar, però tard o d’hora s’havia de repartir. Si es posaven les cartes sobre la taula, Castella ho tindria molt difícil per quedar-se una part significativa del pastís. Tard o d’hora se sabria que Castella no havia tingut cap mena de relació amb el descobriment. La veritat surt a la llum. Així doncs quan Carles V va morir i Felip II va pujar al tron, aquest va decidir quedar-se tot el pastís per a ell sol. Des del primer moment en què es va conèixer l’exit de l’expe-dició, els censors castellans havien començat a reescriure els documents que els arribaven a les mans per sembrar una ombra de dubte que els permetés accedir a part del pastís, però en Felip II va anar molt més lluny. En dos edictes del 1559 i el 1560 va prohibir tota publicació que fes referència a les Amèriques i va prohibir que cap llibre sortís de les Amèriques sense l’aprova-ció del censor.

17. Llavors, en un esforç titànic de censura, de proporcions només comparables al robatori que estàven efectuant, van reescriure tota la història. Tots els originals de tots els documents i tots els llibres de l’època, que evidentment foren molts van ser transcrits al castellà, canviant allà on sortia “Catalunya” per “Castella”, allá on sortia “Cristòfor Colom” per “Cristóbal Colón”, allà on sortía “Bandera amb creu vermella” per “Bandera amb creu verda” i així anar fent. El resultat, tot cal reconeixer-ho, fou espectacular. No va quedar ni un sol llibre original, ni un manuscrit que ens hagi arribat a les mans. Tot el que es va poder tergiversar es va tergiversar i tot allò que no es va poder tergiversar va cremar a la foguera.

18. Taula central del Retaule de la “Virgen de los Navegantes”. Obra d'Alejo Fernández, apr.1531. Sevilla, Alcázar. Detall de la taula central del Retaule de la “Virgen de los Navegantes”. Als peus de la Mare de Déu, vaixells de l'època amb les banderes reials catalanes (vermella i blanca i la quatribarrada)

19. I així fou que els castellans van robar-nos el major tresor que ningú hagi robat mai a ningú altre en la història de la història UN CONTINENT SENCER !!! Expedició de dones al Nou Món de la "Historia General de las Indias y Nuevo Mundo", de F. López de Gómara (1554) Colorejat per a la presentació, seguint les ratlles de l'original

20. Irònicament, encara van haver de passar segles perquè els castellans ens “permetessin” anar a les Indies car només els castellans podien fer-ho, des de Sevilla durant molts i molts anys Reproducció d’en Bouttans, el 1727, amb la bandera de Castella-Lleó Colom desembarcant a Guanahani, gravat de Theodòre de Bry, el 1594, amb bandera catalana. Observeu la nota al peu del gravat

21. Evidentment, el robatori no va ser perfecte; de fet si ho va ser, perquè la mentida va durar segles, fins que es van dilapidar tot el continent i ara per ara poden adhuir “insolvència” per a tornar-nos el que ens van robar. Bandera colorejada per facilitar la visibilitat

22. Però el despropòsit va deixar rastres en forma de gran misteri. Un misteri que molts i molts historiadors d’arreu del món han intentat explicar sense èxit, fins que el “sonat” Jordi Bilbany va descobrir la veritat A l'esquerra es veu la signatura de Colom com XpoFERENS (1504) i a la dreta la seva signatura com "Al Almirant"(1498), en ambdós casos amb l'anagrama. Cristoforus Columbus de Terra-rubea ó Joan Cristòfor Colom i Montrós

23. La història que ha arribat als nostres dies era totalment incongruent. Com és que no existeix cap referència a la vida de Cristóbal Colón, ni dels germans Pinzones, ni del Bartolomé de las Casas, ni de tanta i tanta gent que se suposa que hi va participar? Com és possible que els vaixells sortissin d’un port tan minuscul i no enmurallat com el de Palos? Com és possible que un mariner tan experimentat i atrevit pogués pensar que la Terra era més petita del que tots els matemàtics de totes les cultures pensàven que era? Com es possible que els vaixells arribessin a Palos (prop de Cádiz) i en tres dies de camí a peu, el Cristóbal Colón i els seus homes es plantessin a Barcelona? Quin sentit tenia que la Reina empenyorés unes joies que de fet no podia empenyorar perquè estàven a València? Res no quadrava i els més eminents historiadors d’arreu del mon van haver d’arribar a les més absurdes i ridícules teories perquè la raó concordés el més possible amb el que deien els registres històrics.

24. El bonic que té la veritat és que, un cop coneguda, tots els detalls quadren. Tot encaixa perfectament, com un guant, com una clau que obre una porta. Detall d’una vila enmurallada que en cap cas podia ser Palos de Moguer, perquè era Pals de l’Empordá. Portada de la “Historia General de los Hechos de los Castellanos”, el 1601

25. Perquè un cop coneguda la veritat, resulta que sí que existeix una familia Colom, marinera i de gran importància a la Genera-litat de l’època. I si que existeixen uns germans mariners Alfons, Ferran i Vicent Anés Pinçon a Pals. I si que es triga tres dies a peu per arribar de Pals a Barcelona. I si que utilitzàven la Creu de Sant Jordi els mariners catalans en les seves conquestes. I si que s’enten que els mariners fossin retratats amb barretines o que donessin barretines als cubans quan van arribar a Cuba. O que Colom volgués ser Virrei o un llarguíssim etcètera. Tot quadra perfectament. Centenars de detalls que no tenen explicació, centenars prenen sentit quan hom sap la veritat.

26. Fins i tot pren sentit que, tot i ser el personatge més rellevant de la televisió catalana de l’època, algú decidís tallar-li les ales al Mikimoto cinc cents anys després. Perquè el fet que Colom fos català no és una mera anécdota. Es un fet que demostra que des del primer dia en que la pròspera i avançada Corona Catalano-Aragonesa va cometre el grandís-sim error d’ajuntar la seva línia succesòria amb la de Castella; aquesta ha estat utilitzant males arts, censures i represions per, deliberadament, fer-nos mal i robar-nos tot el que la nostra societat ha pogut generar. Havien d’intentar tallar-li les ales al Jordi Balbeny. No podien permetre que fes el que ha fet. Rascar llibres i més llibres fins arribar a una conclusió tan sòlida i irrefutable que fins i tot el Discovery Channel l’entén com a certa.

27. Cristòfor Colom un genovès amb barretina? Johan Theodore de Bry, “Americae”, 1559

28. Per tant, si heu arribat a aquesta línia, si us plau, us convido a que: • Llegiu amb atenció la informació que trobareu al web d’Histocat sobre aquest tema. No és ja una teoria, és la veritat demostrada i demostrable. • Reenvieu aquesta presentació a tothom que conegueu a Catalunya. SORTIR

29. Recuerdas los grandes escándalos USA, tales como: WATERGATE, IRONGATE, etc… Pues ahora, desde Catalunya surge un nuevo escándalo, el “COLONGATE” El mayor robo de la historia UN CONTINENTE ENTERO… Para los que creemos que los catalanes siempre recibimos…

30. Hace años, Mikimoto hacía un programa de televisión por la noche que era como un informativo, pero con un toque de reflexión en clave de humor. Miquel Calzada “Mikimoto”

31. El programa “Persones Humanes” no fue un éxito absoluto de audiencia, seguramente porque el público esperaba un Mikimoto hilarante, pero el registro del programa no era éste.. Ahora bien, el programa se suprimió mucho antes de probar si funcionaba y la razón fue muy curiosa, q uince días antes de que eliminaran el programa de la parrilla, Mikimoto entrevistó a un “sonado” llamado Jordi Bilbeny que decía que Cristóbal Colón era catalán. Las pruebas que aportaba eran, como mínimo curiosas, así que entonces mi conclusión fue que, como mínimo, Colón era tan catalán como genovés, es decir, que existían las mismas probabi-lidades de una cosa que de la otra. Jordi Bilbeny, Filólogo e historiador

32. Aunque le obligaron a llevar a alguien que rebatiera dicha información, el programa dejó de emitirse quince días más tarde y Mikimoto, la estrella mediática número uno (junto a Puyal) de la televisión catalana no volvió a trabajar en TV3 hasta pasados más de 10 años) La autoflagelación de nuestra sociedad catalana es conocida de sobra, pero aquel caso me pareció un exceso muy grande. Siempre me quedó un pequeño interrogante sobre todo ello.

33. Bien, hace unos días oi que el mismo “sonado” que decía que Colón era catalán, estaba estudiando la posibilidad de que Miguel de Cervantes también lo fuera. Esto despertó un antiguo recuerdo, así que decidí buscar por internet que había, tanto de un cosa como de la otra. Miguel de Cervantes = Miquel Sirvent Mi investigación me ha llevado a <http>//www.histocat.com/>, www.histocat.com y allí he podido comprobar que aquellas teorías “curiosas” han ido evolucionando y en estos momentos, en vez de una teoría curiosa, tenemos una teoría sólida.

34. Tan sólida que debería hacer cambiar de inmediato todos los libros de historia para niños que se editan en Catalunya y también, más tarde, en el resto de España. Incluso el Discovery Channel (que no se le puede considerar catalanófilo) ha hecho un reportaje que, desde una óptica diferente, llega a las mismas conclusiones. Cristòfor Colom Póster publicitario del documental realizado sobre este asunto

35. Os invito a leer los informes en PDF que se pueden encontrar en la web y sobre todo a que lo divulguéis, pero para todos aquellos que les da pereza o que el autoodio no les permite abrir el pequeño agujero de duda necesario para iniciar la lectura, os haré un resumen. Los datos históricos que lo corroboran están suficientemente explicados en la web en cuestión y en cientos de otras web’s de la red, que los amplían con nuevas aportaciones.

36. RESÚMEN DE LO QUE PASÓ EN LA PENÍNSULA IBÉRICA HACE 500 AÑOS Por aquel entonces existían dos reinos dominantes y dos reyes..

37. Por un lado existía el Reino de Castilla, un pequeño reino nacido en Asturias que, después de siglos de guerrear, había conseguido grandes extensiones de tierra en la península Ibérica y que basaba su economía en la agricultura de secano de la meseta y en la potencia de su ejército, que le permitía conquistar otros pueblos y sacar provecho de los bienes y recursos que éstos creaban, hasta agotarlos. Su reina era Isabel

38. Por otro lado existía la Corona Catalano-Aragonesa, un potente reino confederado formado por comerciantes y marineros, que controlaba de punta a punta el Mediterráneo gracias a sus conocimientos marítimos y a su supremacía tecnológica Su rey era Fernando. Como todos sabéis, Isabel y Fernando estaban casados. La fuerza de los segundos era el mercadeo y la economía; la fuerza de los primeros, la represión y la Inquisición.

39. En estas circunstancias, un marinero catalán de importante familia, los Colom, que había recorrido el Mediterráneo de punta a punta y que por tanto había podido almacenar información sobre el mundo cartográfico que nos rodeaba, decidió con la ayuda de grandes constructores y políticos catalanes de la época, iniciar una arriesgada expedición para ir a descubrir la Anthilia, la isla mitológica que se suponía se encontraba más allá de las columnas de Hércules. Antes de una aventura tan arriesgada, Colom tuvo que asegurar que las ganancias serían similares al riesgo, así que fue a encontrar a su rey y llegó a un acuerdo con él, según el cual, si encontraba lo que buscaba, sería recompensado siendo Virrey (cargo político que sólo existía en la Corona y que de ninguna manera existía en Castilla).

40. La expedición salió del puerto de Pals e iban con él muchos personajes catalanes reconocidos marineros de la época, como los hermanos Anés Pinçon. Llevaban un ejército de marineros de 400 personas, todos con sus barretinas y su indumentaria típica catalana. Primeros marineros en las nuevas tierras de América, con “saravells” y “barretinas”, según el libro "Americae" de Théodor de Bry, en el 1559 “Barretinas” coloreadas en la presentación, per facilitar la visibilidad

41. Todos conocemos lo que ocurrió entonces, Colom descubrió las islas del Caribe, las llamadas Antillas y volvió a Catalunya para comunicar el descubrimiento. Desembarcó en Pals y fue a Barcelona a comunicárselo al Rey. Pero el Rey estaba casado con la Reina Isabel y el Reino de Castilla no podía ignorar un pastel tan jugoso como aquél, así que, mientras que en el Tratado de Tordesillas negociado entre Catalunya y Portugal se establecía el reparto del pastel entre las dos grandes potencias marítimas de la época, Castilla, con información evidentemente privilegiada, decidió que ellos querían también una parte y traicionando cualquier tratado internacional, decidieron ir a ocupar su trozo de pastel de la manera que sabían hacerlo: matando y sometiendo a todos los que pudieran.

42. El pastel resultó ser mucho más grande de lo que nadie pudiera imaginar, pero tarde o temprano se había de repartir. Si se ponían las cartas sobre la mesa, Castilla lo tendría muy difícil para quedarse una parte significativa del pastel. Antes o después se sabría que Castilla no había tenido ningún tipo de relación con el descubrimiento. La verdad sale a la luz. Así pues, cuando Carlos V murió, Felipe II subió al trono; éste decidió quedarse todo el pastel para él solo. Desde el primer momento en que se conoció el éxito de la expedición, los censores castellanos empezaron a reescribir los documentos que les llegaban a las manos, para sembrar una sombra de duda que les permitiera acceder a parte del pastel, pero Felipe II fue mucho más lejos. En dos edictos de 1559 y 1560, prohibió toda publicación que hiciera referencia a las Américas y prohibió cualquier libro que saliese de las Américas sin la aprobación del censor.

43. Entonces, en un esfuerzo titánico de censura de proporciones sólo comparables al robo que estaban efectuando, reescribieron toda la historia. Todos los originales de todos los documentos y todos los libros de la época, que evidentemente fueron muchos, fueron transcritos al castellano, cambiando allá donde ponía “Catalunya” por “Castilla”, donde ponía “Cristòfor Colom” por “Cristóbal Colón”, donde ponía “Bandera con cruz roja” por “Bandera con cruz verde” y así sucesivamente. El resultado, hay que reconocerlo, fue espectacular. No quedó ni un solo libro original, ni un manuscrito que haya llegado a nuestras manos. Todo lo que se pudo tergiversar se tergiversó y todo lo que no se pudo tergiversar, se quemó en la hoguera.

44. Tabla central del Retablo de la “Virgen de los Navegantes”. Obra de Alejo Fernández, apr.1531. Sevilla, Alcázar. Detalle de la tabla central del Retablo de la “Virgen de los Navegantes”. A los pies de la Madre de Dios, embarcaciones de la época con las banderas reales catalanas (roja y blanca y la cuatribarrada).

45. Y así fue como los castellanos nos robaron el mayor tesoro que nadie haya robado nunca, en la historia de la historia ¡¡¡ UN CONTINENTE ENTERO !!! Expedición de mujeres al Nuevo Mundo de la "Historia General de las Indias y Nuevo Mundo", de F. López de Gómara (1554) Coloreado en la presentación, siguiendo las líneas del original

46. Irónicamente, tuvieron que pasar siglos para que los castellanos nos “permitiesen” ir a las Indias, puesto que sólo los castellanos podían hacerlo desde Sevilla durante muchos y muchos años. Reproducción de Bouttans, de 1727, con la bandera de Castilla-León Colom desembarcando en Guanahani, gravado de Theodòre de Bry, el 1594, con bandera catalana. Obsérvese la nota al pie del gravado

47. Evidentemente, el robo no fue perfecto. De hecho si que lo fue, porque la mentira duró siglos hasta que se dilapidaron todo el continente y ahora pueden aducir “insolvencia” para devolvernos lo que nos robaron. Bandera coloreada para facilitar la visibilidad

48. Pero el despropósito dejó rastros en forma de gran misterio. Un misterio que muchos y muchos historiadores de todo el mundo han intentado explicar sin éxito, hasta que el “sonado” Jordi Bilbany descubrió la verdad. A la izquierda se ve la firma de Colom como XpoFERENS (1504) y a la derecha su firma como “El Almirante“ (1498), en ambos casos con el anagrama. Cristoforus Columbus de Terra-rubea ó Joan Cristòfor Colom i Montrós

49. La historia que ha llegado a nuestro días era totalmente incongruente. ¿Cómo es que no existe ninguna referencia a la vida de Cristóbal Colón, ni de los hermanos Pinzones, ni de Bartolomé de las Casas, ni de tanta y tanta gente que se supone que participó? ¿Cómo es posible que las embarcaciones salieran de un puerto tan minúsculo y sin amurallar como el de Palos? ¿Cómo es posible que un marinero tan experimentado y atrevido pudiera pensar que la Tierra era más pequeña de lo que todos los matemáticos de todas las culturas pensaban que era? ¿Cómo es posible que la embarcaciones llegasen a Palos (cerca de Cádiz) y en tres días andando Cristóbal Colón y sus hombres se plantaran en Barcelona? ¿Qué sentido tenía que la Reina empeñara unas joyas que de hecho no podía empeñar porque estaban en Valencia? No encajaba nada y los más eminentes historiadores de todo el mundo tuvieron que llegar a las más absurdas y ridículas conclusiones para que la razón concordara lo más posible con lo que decían los registros históricos.

50. Lo bonito que tiene la verdad es que, una vez conocida, todos los detalles encajan. Todo encaja perfectamente, como un guante, como una llave que abre una puerta. Detalle de una villa amurallada que en ningún caso podía ser Palos de Moguer, porque era Pals de l’Empordá. Portada de la “Historia General de los Hechos de los Castellanos”, del 1601