Download
1 / 29
290 likes | 457 Views
Romànic. L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII,. A part de les influències clarament romanes , també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
E N D
L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, A part de les influències clarament romanes , també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.
En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures.
Molt sovint la porta d'entrada situada al cantó de migdia era l'única obertura, Només a l'exterior dels absis i murs s'hi ressaltava alguna decoració.
Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.
A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells...
Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres...
L'art Romànic a Catalunya L'Abat Oliba és un dels primers promotors de les esglésies romàniques. Així van néixer les basíliques de Sant Vicenç de Cardona (1040), .
També són d'aquesta època la Catedral de Girona La primera catedral romànica es construí entre el segle X i segle XI sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. S'inaugurà el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcció romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per a la nau gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella)
A la segona meitat del segle XI, el Monestir de Sant Llorenç del Munt (1064), Sant Miquel de Fluvià (1066) i altres
L'esclat del romànic segueix a la segona meitat del segle XII amb obres com Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Besalú.
I arriba el moment més majestuós que allargà el període fins ben entrat el segle XIII amb l'esclat escultòric de la portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i sobretot amb els claustres de Ripoll mateix, de Sant Pere de Galligants, del Monestir de Sant Cugat del Vallès, de la Catedral d'Elna, de la Catedral de Girona, de Sant Pau del Camp, de Sant Benet de Bages i Santa Maria de l'Estany.
Arquitectura L’arquitectura és la característica principal del romànic català. Es caracteritza principalment per els sostres baixos i les parets molt gruixudes.
A les esglésies destaquen: * Una forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets. * Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i generalment a l’est, l’oest o al sud tapades amb alabastre) i/o ulls de bou (finestres petites i rodones). * Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d’altres no (les que més pes aguanten, com les que delimiten les naus).
* Les columnes s’uneixen amb arcs ogivals (apuntats) o amb arcs de mig punt. * Els sostres de la nau central en volta de canó i els de les naus laterals en forma de mitja volta de canó. * Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola. * El capitells decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.
Les esglésies tenien poques finestres per evitar que s’ensorrés el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap el recorregut del sol i tapades amb alabastre (no havien descobert el vidre). L’interior quedava molt fosc, que contribuïa a la por que donava a la gent.
Pintura La pintura té els mateixos temes iconogràfics que l’escultura. Però a més, hi trobem les il·lustracions de llibres que apareixen per comentar els textos, com el “Beat de Liébana”. Hi ha també pintura mural, encara que es conserva malament i n’hi ha poca. Però, la pintura va ser molt important, ja que tots els edificis devien estar policromats. La pintura se situava preferentment en l’interior. L’absis principal era el centre . Es varen pintar, a més, les voltes i els murs.
Entre els temes predominen: el tetramorf, el pantocràtor, els apòstols i els sants. En els murs apareixen els temes narratius, tant del Antic com del Nou Testament, però també apareixen les vides dels sants, sobre tot si tenen relació amb el camí que els fidels han de recórrer per obtenir la Salvació.
Igual que l’escultura, la pintura té una clara funció docent, i un marcat caràcter simbòlic, a més, d’estètic. Apareixen el mateix tipus de convencionalismes: frontalitat, carència de volum i profunditat, formes geomètriques i esquemàtiques, adaptació al marc arquitectònic, antinaturalisme i hieratisme, encara que això es compensa amb una gran expressivitat de les figures.
Predomina el dibuix, amb línia grossa, colors plans i sense volum. La tècnica més utilitzada és la del fresc, el que requereix una certa preparació del mur: estucat. Els colors també poden aplicar-se al temple. També es pintà sobre una tabla, per posar en els altars. En la pintura romànica sobresurt la miniatura. La miniatura esta realitzada per gent lletrada, pensada per decorar llibres, per la gent que sap llegir, per que no té la intenció didàctica de les altres obres. . Es pinten Bíblies, llibres de hores, vides de sants, llibres científics, etc. En ells les miniatures ocupen els marges de les fulles, de manera de vinyeta, pàgines plenes i les inicials del començament del text.
