Download
1 / 11
E N D
L'alumini (Al13) Anas Amlou
Procedència Tant al'antiga Grècia com a Roma s'emprava l'alum (del llatí alumen, -inis, alum), una sal doble d'alumini i potassi com mordent entintoreria i astringent en medicina, ús encara en vigor. El 1761 el químic francès Louis Bernard Guyton de Morveau va proposar d'anomenar la base de l'alum com a alumine.
Origen del seu nom El nom de ALUMINIUM deriva de la ALUMINA i aquesta deriva de l'ALUM que en principi ve del llatí ALUMINIS. No obstant això, la pedra de l'alum (sulfat doble d'alumini i potassi) va ser coneguda des d'èpoques molt remotes. Els egipcis l'usaven dos mil · lennis abans de Crist, amb el nom de YBN. A la biblioteca d'Assurbanipal, a Nínive (660 aC), entre les 125 substàncies minerals registrades i descrites, es feia referència a aquest compost. Els hebreus el coneixien com ALAM, i així apareix a la Bíblia.
Abundància de l'element Tot i que l'alumini és un material molt abundant en la escorça terrestre (8,1%) rarament es troba lliure. Les seves aplicacions industrials són relativament recents, produint-se a escala industrial des de finals del segle XIX. La recuperació del metall a partir de la ferralla (reciclatge) era una pràctica coneguda des de principis del segle XX. És, no obstant això, a partir dels 60 quan es generalitza, més per raons mediambientals que estrictament econòmiques. Quan van aparèixer totes les seves virtuts va ser quan va començar a abundar d'aquesta forma.
Característiques : Físiques • És un metall lleuger, la densitat és de 2.700 kg/m3 • Té un punt de fusió baix: 660 °C. • El pes atòmic de l'alumini és de 26,9815u. • És de color blanc brillant, amb bones propietats òptiques i un alt poder de reflexió de radiacions lluminoses i tèrmiques. • Té una elevada conductivitat elèctrica • Resistent a la corrosi. • Abundant en la naturalesa. És el tercer element més comú en l'escorça terrestre, després de l'oxigen i el silici. • La seva producció metal·lúrgica a partir de minerals és molt costosa i requereix gran quantitat d'energia elèctrica. • Material fàcil i barat de reciclar.
Característiques: Mecàniques • Molt mal·leable, permet la producció de làmines molt primes. • Bastant dúctil, permet la fabricació de cables elèctrics. • Material tou • Per al seu ús com a material estructural es necessita alejar-lo amb altres metalls per millorar les propietats mecàniques. • Permet la fabricació de peces per fosa, forja i extrusió. • Material soldable.
Aplicacions de l'element • Transport, com a material estructural en avions, automòbils, tancs, superestructures de vaixells, blindatges, etc. • Embalatge; paper d'alumin, tetrabriks, etc. • Construcció; finestres, portes, perfils estructurals, etc. • Béns de consum; eines de cuina, ferramentes, etc. • Transmissió elèctrica. Encara que la seva conductivitat elèctrica és tan sols el 60% de la del coure, la seva major lleugeresa permet una major separació entre les torres d'alta tensió, disminuint els costos de la infraestructura.. • Material de caldereria; radiadors,...
Isòtops de l'alumini L'alumini té nou isòtops les masses atòmiques dels quals varien entre 23 i 30 uma. Tan sols l'Al-27, estable, i Al-26, radioactiu amb una vida mitjana de 0,72×106 anys, es troben en la naturalesa. L'Al-26 es produeix en l'atmosfera al ser bombardejat l'argó amb raigs còsmics i protons.
Vídeo complementari http://www.youtube.com/watch?v=iN7dHgyYDm4
Bibliografia • http://www.heurema.com/Origenes27.htm • http://ca.wikipedia.org/wiki/Alumini • http://www.taulaperiodica.upc.edu/taulaperiodica.html • Imatges de Google
