Política d’oferta ( supply-side policy )

1. Política d’oferta (supply-side policy) • Les polítiques considerades fins ara (PF, PM, PC) són polítiques de demanda, ja que actuen principalment so-bre la funció DA (demand-side management policies). • Les polítiques adreçades a augmentar el PIB potencial s’anomenen polítiques d’oferta. Actuen: • millorant el funcionament dels mercats, incrementant la com-petència i reduint els efectes de les externalitats negatives; • minimitzant l’impacte negatiu de la intervenció pública: des-regulant, reduint imposts distorsionadors (corba de Laffer), retallant subsidis i privatitzant sectors sobreprotegits... • reduint u+ i les distorsions del mercat de treball. 105

2. Pros i contres de la política d’oferta • En contra: • en comparació amb les polítiques de demanda, triga generalment molt de temps a produir efectes sobre l’economia. • A favor: • permet incrementar el PIB potencial i, a curt, des-plaçar a la dreta la funció SA; • permet neutralitzar els xocs negatius d’oferta, xocs contra els quals les polítiques de demanda no són instruments apropiats. 106

3. Política econòmica estabilitzadora • Un xoc negatiu de DA es neutralitza amb una política de demanda expansiva. Un xoc negatiu d’SA fa que l’ús de polítiques de demanda s’enfronti a un dilema. • Si s’aplica una política de demanda expansiva, augmen-ta Y (i es redueix u) però augmenta , que és font de no-ves complicacions (quines?). • Si la política de demanda és contractiva per a controlar , llavors Y cau encara més i s’aprofondeix la recessió. • En canvi, una política d’oferta permetrà desplaçar SA a la dreta i aconseguir Y sense . 107

4. Resum: el que sabem (N.G. Mankiw) • Lliçó 1: A mitjà i llarg, la capacitat d’una economia per a produir béns determina el nivell de vida. • A mitjà i llarg, el PIB depèn dels factors de producció i de la tecnologia productiva. • Per tant, la política econòmica només pot augmentar el PIB a mitjà i llarg millorant la capacitat productiva. • Lliçó 2: A curt, la demanda agregada afecta el PIB. • Raó: l’ajustament lent dels preus. Això permet que, a curt, l’economia pugui situar-se fora del PIB potencial. • A curt, la política econòmica afecta el PIB via DA. 108

5. Resum: el que sabem (N.G. Mankiw) • Lliçó 3: A mitjà, la taxa de creixement de la quantitat de diner determina la taxa d’inflació però no afecta ni al PIB ni a la taxa d’atur. • Això és conseqüència de la dicotomia clàssica: a mitjà, les variables nominals no afecten les variables reals. • A mitjà, les mesures de política econòmica per a comba-tre la inflació són diferents de les mesures per a comba-tre l’atur. • Lliçó 4: A curt, la política econòmica s’enfronta a un dilema entre inflació i atur (corba de Phillips). 109

6. Resum: el que no sabem (N.G. Mankiw) • Qüestió 1: Quina és la millor manera d’augmentar el PIB potencial? • Qüestió 2: Cal intentar estabilitzar l’economia i, en particular, el PIB? • Qüestió 3: Quin és el cost de tenir inflació i quin el cost d’eliminar-la (d’una desinflació)? • Qüestió 4: Fins a quin punt és un problema seriós l’existència d’un dèficit públic? • Qüestió extra: no sabem quant podrem arribar a saber. 110

7. Tema 5. L’economia en el llarg termini • Definicions • K = factor de producció “capital” (mitjans de producció) • L = factor de producció “treball” (serveis de producció) • F = funció de producció, on F(K, L) és la producció Y que resulta d’emprar les quantitats K i L de factors • A = constant que representa l’estat de la tecnologia • k = K/L = intensitat de capital (raó capital/treball) • y = Y/L = producció per càpita (raó producció/treball) • F(K, L) = A·K ·L , funció de producció Cobb-Douglas, on  i  són constants. 111

8. Fets estilitzats del creixement econòmic • Deguts a Nicholas Kaldor (1908-1986). • Fet 1: y i k mostren una tendència a créixer (Y i K ten-deixen a créixer més ràpidament que L). • Fet 2: la raó K/Y no mostra tendència sistemàtica. • Fet 3: el Fet 1 significa que cada unitat d’L empra més capital per a produir cada cop més; l’augment de productivitat fa augmentar la retribució del factor L. • Fet 4: la taxa de benefici no mostra tendència. • Fet 5: no hi ha tendència per a les proporcions d’Y que van a parar a K i L (proporcions estables). 112

9. Crisis canviàries: explicació 2 • Així, hi haurà atac si s’expecta que el BC esterilitzarà i no deixarà apujar i; no hi haurà atac en cas contrari. • L’existència de vulnerabilitats (febleses) a l’economia fa costós per al BC deixar apujar i (i resistir l’atac): • si u és elevat, i dificulta la reducció d’u; • si la borsa està inflada i hi ha risc de crac, i fa caure els preus i podria engegar el crac; • si el govern està molt endeutat, i apuja el servei del deute; • un sistema financer feble es pot enfonsar amb i; • l’endeutament en divises crea vulnerabilitat a la devaluació. 112