230 likes | 376 Views
EL FRANQUISME (I) (1939-1959). LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA. 1) Definició del terme franquisme. Fa referència al règim polític sorgit de la guerra civil. Va durar gairebé 40 anys (1939-1975). Agafa el nom de Franco: líder absolut del règim. “Caudillo de España”
E N D
EL FRANQUISME (I) (1939-1959) LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA
1) Definició del terme franquisme. • Fa referència al règim polític sorgit de la guerra civil. • Va durar gairebé 40 anys (1939-1975). • Agafa el nom de Franco: líder absolut del règim. • “Caudillo de España” • Franco concentra tots els poders en la seva persona: • Cap del govern i de l’Estat • Generalíssim de tots els exèrcits • Cap nacional de Falange Española Tradicionalista i de la JONS, el partit únic.
2) Característiques generals del règim franquista. • Dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. • Estat unitari i autoritari (no democràcia / no nacionalismes) • Clausura del Parlament • Abolició dels estatuts d’autonomia. • Prohibició de tots els partits polítics i sindicats • Existència del Partit Únic (Movimiento Nacional) i un únic sindicat oficial. Falangistes, carlistes i catòlics. • Suport de l’exèrcit, de l’església i dels sectors més conservadors.
Fort control polític, social i ideològic. Basat en: • Règim repressiu (policia) Exili, execucions, empresonaments. • Sindicat vertical Aplega patrons i treballadors. • Educació i cultura: Censura, Frente de Juventudes, Sección Femenina. • Aparell propagandístic (ràdio, TV, NO-DO)
3) Els dos grans períodes de la dictadura franquista. • 1939 -1959 Marcat per la postguerra i els esdeveniments internacionals. • 1959 -1975 Recuperació econòmica d’Espanya. • L’ oposició política al règim 4) Característiques del primer gran període del franquisme. • Subdividit en tres grans etapes: • 1) De 1939 a 1945 Els anys de la Segona Guerra Mundial. • 2) De 1945 a 1951 Victòria dels aliats. Aïllament. • 3) De 1951 a 1959 Inici de la Guerra Freda.
Els anys de la Segona Guerra Mundial.(1939-1945) • El règim franquista està sota l’òrbita dels règims feixistes d’Itàlia i Alemanya. • Règim dictatorial amb característiques similars al feixisme. • Utilització de la simbologia feixista. • Suport a les potències de l’Eix. (Itàlia i Alemanya) • Neutralitat oficial. (Juny de 1940 Estat no bel·ligerant) • Suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix. • Intent d’entrar en el conflicte (Entrevista d’Hendaia, 1940)
Franco planteja ampliar colònies africanes i recuperar Gibraltar. • Hitler creu que el preu és massa alt. Espanya no entra en el conflicte. • Franco dóna suport logístic i la Divisón Azul (voluntaris, el 1941) • Economia espanyola destrossada per la Guerra Civil. • Octubre de 1943 Retorn a la neutralitat.
2a. etapa. (1945-1951) S’imposa la victòria dels aliats. Aïllament. • Dura condemna al règim franquista per part de les potències aliades. • Aïllament internacional econòmic i polític. • Maquillatge del franquisme. Abandona la simbologia feixista. • Franquisme presentat com a règim conservador, catòlic i anticomunista. • Política d’autarquia econòmica que va ser un fracàs: agreujament de les dures condicions de vida de la població. • 1946 Retirada dels ambaixadors de les Nacions Unides de Madrid. • 1948 Exclusió d’Espanya del Pla Marshall. • 1949 Espanya exclosa de la OTAN.
3a. etapa. (1951-1959) Inici de la Guerra Freda. • L’ inici de la Guerra Freda permet trencar l’aïllament internacional d’Espanya. • El caràcter anticomunista del franquisme permet l’acord amb els E.U.A. • Front comú contra els comunistes. • 1951 Remodelació del govern. Nacionalcatolicisme Més pes dels catòlics que dels falangistes. • 1953 Signatura del concordat amb la Santa Seu. • Reconeixement del règim per part del Vaticà. • Reconeixement explícit de la confessionalitat de l’Estat. • Estatus de privilegi per a l’Església Catòlica.
1953 Tractat de cooperació amb els E.U.A. (Pacte de Madrid al setembre de 1953) • Col·laboració militar, material bèl·lic i ajuda econòmica • Instal·lació de bases militars nord-americanes en territori espanyol. • 1955 Espanya membre de la ONU. • 1959 Primera visita oficial del president nord-americà Eisenhower. • Inici d’una recuperació econòmica (ajudes econòmiques i mesures liberalitzadores) • Procés de descolonització Fi del protectorat del Marroc. • ONU favorable al procés descolonitzador. • Espanya converteix en província els territoris colonials (ex. Província del Sàhara)
5) Els suports socials al règim. • L’Església Catòlica: • Dóna suport al règim com a resposta a la persecució soferta a la Guerra Civil. • Imposa el caràcter de “creuada” de la guerra. Apologia del franquisme. • Obté finançament públic. Control total de la moral de la societat. • Controla gairebé tot el sistema educatiu. • Elits econòmiques i socials: • Recuperen el poder econòmic, social i polític perdut a la II República. • Propietaris agrícoles petits i grans.
Classes mitjanes. Desbordades per la revolució social. • Rebuig ideològic dels sectors més democràtics. • El trauma de la guerra civil les converteix en passiva i apolítica. • Sectors populars: es consideren els perdedors de la guerra. • Repressió, control policial, misèria i afany de supervivència. • Majoria del sector popular passivitat i silenci. • Voluntat de pau. Trist record de la Guerra Civil.
6) L’oposició al règim franquista. Els maquis. • Dues primeres dècades del franquisme Activitat guerrillera formada per anarquistes i comunistes. • Els MAQUIS: grups escampats per la muntanya des del final de la guerra civil. • Unitats que havien lluitat contra els alemanys a França. • Pretenien continuar la guerra. • 1944 Invasió de la Vall d’Aran: creença que aquest fet provocaria un aixecament contra el franquisme. • Es van quedar aïllats, repressió, escàs ressò i record de la guerra. Fracàs.
L’oposició política es trobava a l’exili: • Partits republicans. • Partit Comunista Español Sota l’òrbita de la URSS. • Els monàrquics Joan de Borbó. • (Manifest de Lausana, 1945) Monarquia com a única garantia de pau pels espanyols. • L’oposició social va ser gairebé nul·la durant les primeres dècades del règim. • Societat resignada després de les penalitats de la guerra civil. • Fort efecte de la repressió franquista. • 1951 Vaga dels tramvies.(Barcelona) • 1947 Moviment vaguístic a Bilbao
7) Catalunya durant el primer franquisme. • A Catalunya es va patir una doble persecució: • Simpatitzants d’esquerra. • Simpatitzants catalanistes. • Anul·lació de qualsevol tipus d’autonomia. • Repressió cultural contra tots els símbols de catalanitat. • Genocidi cultural contra Catalunya (llengua, bandera, història,...) • Canvi de noms de places i carrers. • Augment de l’oposició interior a mesura que creixen les generacions que no van lluitar en la guerra civil.
8) Resistència i oposició al règim des de Catalunya. • Partits polítics contraris al règim mantenien grups clandestins a Catalunya. • Front Nacional de Catalunya (1939) Grups nacionalistes. • Moviment Socialista de Catalunya (1945) Gent d’esquerres. • Grups CC (Crist-Catalunya) (1955) Catalanistes i cristians. Jordi Pujol. • PSUC Segueix amb la lluita clandestina. • Anarquistes Oposició violenta fins a la dècada dels seixanta. • Existència d’un govern de la Generalitat a l’exili: Josep Irla (40-54) i Tarradellas (54-80)
A partir de 1956 important moviment de protesta obrera i estudiantil. Clausura de la Universitat de Barcelona. • Vaga dels tramvies (1951). • Forta protesta per l’augment del preu del bitllet en comparació al preu de Madrid. • Precària condició de vida dels treballadors. • Reconstrucció de manera clandestina d’institucions com Institut d’Estudis Catalans. • Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947)
9) L’evolució demogràfica d’Espanya. • Després del parèntesi de la guerra civil, segueix el mateix patró que abans. • Creixement de la població. • Migracions interiors i exteriors • Disminució de la població ocupada en el sector primari. • La fam, el fred i les males condicions de vida de la postguerra provoquen: • Reaparició de malalties eradicades (tifus, còlera o tuberculosi) • 1941 Taxa de mortalitat molt elevada (18,7‰) • Raquitisme en els infants. • Creixement vegetatiu baix i poca esperança de vida (47 h. i 53 d.)
10) Economia i sectors econòmics. • Complicada situació a causa de la postguerra i de l’aïllament internacional. • Es buscava l’autosuficiència econòmica (autarquia) • Substitució del lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia. • Reglamentació del comerç exterior. (imp. i exp. Controlades per l’Estat) • Foment de la indústria Sectors estratègics (ajuda pública) • Regulació del sector agrari per part de l’Estat. • Resultat Estancament econòmic i frenada de la modernització econòmica.
Espanya queda exclosa del Pla Marshall. • Manca d’abastament d’aliments i racionament d’aliments. (fins el 1952) • Aparició del mercat negre. (STRAPERLO) • Posteriorment el reconeixement internacional i la liberalització permeten una lenta recuperació econòmica.
11) Agricultura. • 1939 Meitat de la població ocupada en aquest sector. • Devolució de la terra als antics propietaris. • Greu problema: pagesos sense terra. • Reducció dels animals de treball, disminució d’adobs i escassetat de màquines. • Adversitat econòmica i inadequada política agrària:* • L’Estat regula la producció, el comerç, els preus i el consum. • Baixos preus oficials. • Baixa productivitat Rendiments per sota dels de 1936. • Aparició de fam i necessitat d’importar blat d’Argentina. • Exportació de taronges Racionament de productes. • Proliferació del mercat negre.
12) Indústria. • Foment de sectors industrials estratègics per assegurar la independència militar i política del nou Estat. • Ajudes econòmiques al sector dels béns d’equip. • Nacionalització de sectors estratègics: RENFE (1941) i la Telefònica (1945) • 1941 Creació de l’Instituto Nacional de Industria (INI) • Intenció de crear un potent grup d’empreses propietat de l’Estat. • Indústries d’interès estratègic i sense iniciativa privada. • Manca de rendibilitat o despeses d’inversió molt altes. • siderúrgia, hidrocarburs, vehicles de transport, construcció naval
Totes les empreses tenien objectius polítics, militars i estratègics. • Empreses pràcticament no competitives. • Iberia (1943), Banco Exterior de España (1943), Endesa (1944) i Seat (1950)