RENAIXEMENT

1. RENAIXEMENT

2. Context històric S. XVI: Fets que transformaren el món occidental en: • Àmbit religiós: • Reforma protestant (Luter,1517) • Contrarreforma. • Àmbit econòmic: • - Creixement econòmic • Augment de la població. • Consolidació de la burguesia mercantil. • Descobriment d’Amèrica (1492) rutes comercials es traslladen a l’Atlàntic, cosa que perjudicà sobretot als ports de la Corona d’Aragó (prohibit el comerç fins 1778) EDAT MODERNA: (1453 – 1789 (Rev. Francesa)) Renaixement Àmbit cultural 3 Grans moviments artístics Barroc (literatura, arquitectura, Neoclassicisme pintura o música) • Àmbit polític: • Afermament monarquies europees auroritàries. • Creació d’estats moderns.

3. València i Mallorca: Guerra de les Germanies (1519-21) enfrontà: petita burguesia i llauradors (agermanats) i aristocràcia(mascarats). La revolta acabà amb la repressió que la Virreina Germana de Foix (viuda Ferran el Catòlic) exercí contra els agermanats. Continua el PROCÉS d’unificació i subordinació a Castella que es va iniciar al s. XV amb l’entronització de Ferran d’Antequera. (Compromís de Casp) i es confirma amb: el matrimoni Reis Catòlics i l’unió d’Aragó i Castella. • Situació política i sociolingüística: S.XVII: - Expulsió moriscos (1609) descens demogràfic important amb greus conseqüències socials i econòmiques (despoblament i manca de mà d’obra). El trasllat de la cort reial al centre de la Península provocà que gran part de la noblesa catalana es castellanitzés.

4. Mort sense hereu Carles II GUERRA SUCCESSIÓ: - Felip de Borbó - - Arxiduc Carles d’Àustria La Corona d’Aragó apolla l’arxiduc Carles, perderen la guerra. El triomf de les tropes borbòniques suposà la promulgació del: S.XVII: Decret de Nova Planta:- Abolí les institucions polítiques i legislatives de: 1. Regnes de la Corona d’Aragó 2. Corts 3. Furs - S’imposà la dependència política de Castella i la persecussió del català (ja no oficial) • La impremta : • Provoca una revolució que altera en profunditat les relacions autor-lector. - Facilita l’accés a la cultura a la noblesa i a l’aristocràcia. - Es difon la literatura popular a baix cost. - Proliferen les universitats amb el conseqüent augment d’estudiants. Es renoven els estudis a favor de l’educació integral de l’home mitjançant el coneixement de les humanitats. -Les corts reials esdevenen nuclis de difussió cultural i humanística.

5. Desde el punt de vista literàri: S’accentúa: amb el trasllat definitiu de la cort al centre de la Península Les nostres terres (ara virregnats) s’administraran per alts càrrecs normalment procedents de Castella (per tant parlaran castellà) • Provocà la desaparició de la literatura culta, pero continua produint-se gran quantitat literatura popular. • La nostra llengua es manté viva: • En la literatura popular • Registres col.loquials • Ús privat . • El castellà s’instal.larà al darrere terç del s. XVII en: • L’Administració • La universitat. • La predicació. 3 segles (XVI, XVII, XVIII) = DECADÈNCIADiglòssia linguística - A la cort de Germana de Foix se concentra tot tipus d’artistes que treballen sobretot en castellà. - Al Concili de Trento on es va censurar ls traducció a cao llengua romànica dels texts religiosos.

6. Perquè va minvar el català? Al segle XV la Cancelleria Reial era la institució que vetllava, entre d’altres funcions, per la fixació de la llengua catalana i marcava el model i l’estil de la llengua literària. • Unió de les Corones de Castella i d’Aragó amb els Reis Catòlics. • El trasllat de la cort a Castella. • La Guerra Civil al Principat. • Desplegament dels interesos econòmics de la Mediterrènia a l’Atlàntic Van fer que el primer humanisme català no tingués continuïtat i no es convertís en un autèntic Renaixement. Haurem d’esperar al segle XVI per poder parlar de Renaixement català, això sí, amb les seves particularitats. Hem de tenir present que en aquell moment, la corona de Castella havia pres l'hegemonia de la Península i per tant els dictats culturals, socials i polítics procedien d’aquella zona. Catalunya anava a remolc de Castella i les elits dominants estaven ja en un procés de castellanització total.Això explica, en bona part, l’absència de grans obres renaixentistes catalanes, i en canvi en podem trobar força més exponents a Castella.

7. Característiques de les obres renaixentistes. (canvi rotund en la manera de pensar i d’entendre la vida) 1. Pell clara. 2. Ulls clars. 3. Cabells rossos. 4. Pell tersa i sense arrugues. 5. LLabis rojos. • Tornada al clàssic visió antropocentrista • Elaborada ambientació mitològica clàssica. • Poesia clara i senzilla. • Cànon de bellesa en una dona: • Idea de la “fama”: El fi últim de tot poeta renaixentista és deixar constància de la seua existència. • Idea del “destí”: Nosaltres controlem el nostre destí amb les nostres accions. “Libre albedrío”. (idea antropocentrista) • Temps fugi: Llant pel pas ràpid del telmps. • Tòpics: • CARPE DIEM: En el Renaixement s’associa amb la brevetat de la vida de una rosa. El terme vol dir: Aprofita la vida. (la joventut és fugaç i irrepetible). • Beatus ille: La natura hi te una imatge idealitzada, idíl.lica (pardalets cantant, fonts cristalines, cèls turmentosos..) depenent de l’estat anímic del poeta en eixe moment.

8. Renaixement (Diverses i variades.) Parlar del Renaixement com un episodi uniforme a tota Europa no és del tot correcte, però si podem parlar d’unes característiques pròpies del Renaixement: Pensament renaixentista va influir en totes les manifestacions de l’art. - Retorn als clàssics grecs i llatins.(recuperació antiguitat clàssica) - Transmissió d’uns valors -> model per al comportament social. * Com és possible lligar el retorn a l’antiguitat amb l’afany de modernització? Els renaixentistes ho veien fàcil: l’antiguitat aportava llum i elegància, profunditat de coneixement i ens mostren un nou camí. Per això foren considerats models a imitar per arrivar a un fi últim: La perfecció de l’home. Formació de l’individu mitjançant l’estudi de les lletres: Filosofia, retórica i poética del classicisme • La cultura del Renaixement gira entorn de l’home i otorga una rellevància especial a la necessitat de la seua educació.

9. Renaixement - L’antropocentrisme (l’home com a mesura de totes les coses L’interés que l’humanisme va despertar pels valors del món clàssic per tota Europa va fer que els il.lustrats dels segles XV i XVI cregueren en la possibilitat de restaurar-los tant en la ciència, com en l’art com en la vida quotidiana.(valors socials) El pensament renaixentista: En la Corona d’Aragó l’humanisme del segle XVI connecta amb l’etapa anterior a través de la cort napolitana del Magnànim. Com a final d’aquest període sol indicar-se l’inici de la Contrareforma engegada pel Concili de Trento (1563). (on es va censurar la traducció a cap llengua romànica dels textos religiosos) El Renaixement comporta en el món artístic la recuperació de gèneres i formes de l’art clàssic, però també la valoració de la literatura popular tradicional. - La natura (com escenari de l’art i de la cultura) - La recuperació del classicisme grecollatí (com a referent ideològic i cultural) GÈNERES (d’origen clàssic) : Diàleg, Ègloga, Elegia, Epístola, Madrigal i Oda.

10. Es va produir una evolució del pensament occidental: • Restauració societat més justa, culta i lliure depenia de la puresa i correcció de la llengua que transmet el coneixement. • Pensament, comunicació i societat van junts per primera vegada. En el nostre àmbit, aquesta nova forma de pensar no arriba fins s.XV. Destaca Joan Lluís Vives. Gràsies als nous ideals i davant la desconfiança de l’Esglèsia, autors con Erasme de Rotterdam i Joan Lluis Vives van aconseguir versions fiables dels textos originals dels llibre de la Bíblia, per arribar al restabliment del contingut, contribuint a la difusió d’una nova forma de viure l’espiritualitat basada, generalment, en la valoració del lliure examen per part dels individus. Les obres d’Erasme van ser reivindicades pels Reformistes (Martí Luter). Ell i els seus seguidors foren perseguits per la Inquisició per sospitosos d’heretgia.

11. Lluis vives Joan

12. Lluís Vives va nàixer a València a l'any 1493 en el si d'una família de jueus conversos, econòmicament acomodats. • Als quinze anys Joan Lluís Vives entrà a estudiar a la Universitat de València. • Als 17 anys Vives eixia de València rumb a París, per a perfeccionar i ampliar els seus coneixements en la ja cèlebre Universitat de la Sorbona, focus d'atracció d'alumnes d'Aragó i Catalunya, i on ensenyaven molts professors espanyols. • Enmig d'una gran depressió anímica arriba a Anglaterra, després de renunciar a l'oferta que li fa la Universitat d'Alcalà d'Henares per ensenyar a la seva càtedra, per la por que té a la Inquisició a causa de la seva ascendència jueva i la persecució cruel a la qual havia sotmés a la seva família • Tota la seva familia fou assassinada per la inquisició. • L'artritis va degenerar amb forts dolors i el 6 de maig de 1549 moria en Bruges d'un càlcul biliar i va ser soterrat en l'església de Sant Donacià.

13. OBRAS • Opuscula varia (Lovanii, 1519) : colección de opúsculos donde encontramos la que fue su primera obra de carácter filosófico De initiis, sectis et laudibus philosophiae. • De anima et vita (Basileae, 1538): es su obra de madurez y en ella el autor desarrolla conceptos de psicología • Introductio ad sapientiam (Lovaina, 1524), es la más importante de sus obras pedagógicas.

14. Erasme de Rotterdam

15. VIDA • Va naixer el 27 d'octubre de 1466 - 12 de juliol de 1536) va ser un erudit, teòleg i escriptor neerlandès en llengua llatina • després d'una estada a Oxford (1498), va tornar a França i va publicar l'Adagiorum chiliades (1500), seguits de l'Enchiridion militis christiani (1504) • El seu ideal de tolerància general i d'educació moral el van convertir en precursor de determinades formes espirituals modernes; els seus esforços per mantenir-se en el si de l'Església el van portar a repudiar la Reforma, i fins i tot el corrent humanista que ell mateix representava.

16. Obres mes destacades • Adagiorum chiliades (1500) • Enchiridion militis christiani (1504) • Encomium moriae (1509-1511) • De libero arbitrio diatribe sive collatio (1524) • Colloquia familiaria (edició definitiva de 1533)

17. MARTI LUTER

18. Vida • Fill de Hans i Margarette, Martí va naixer el 10 de novembre de 1483 a Eisleben (Alemanya). • Desde jove Luter es dedica a la vida de monesteri esforzance fent bones obres per tal de contentar a deu. El superior de Luter, va pensar que tanta reflexió no era bona i el va incitar a que començara una carrera acadèmica. Estudia la carrera de teoleg de hebreu i llatí. • Apart dels deures com a professor tambe era predicador i confesor. • Luter destaca per ser un bon poeta pero destaca també pels seus estudis religiosos.

19. Les ànsies d'obtenir graus acadèmics van portar Martí Luter a estudiar les Escriptures profundament. • Es va submergir en l'estudi de la Bíblia i de l'Església primitiva. Degut a aço, termes com la penitència i la probitat van prendre un nou significat per Luter. • La resposta del papat fou dient que era un borratxo i que no devien fer-li cas. • D'aquesta manera, no hi havia esperances de pau. Els escrits de Luter circulaven àmpliament per França, Anglaterra i Itàlia i els estudients es diriguien a la ciutat natal de Luter per escoltar-lo

20. Poesia Culta

21. La decadència de la literatura culta catalana va tenir els seus reflex en els generes poètics. • Pel que fa a la poesía en llengua catalana es caracteritza per la influéncia d'Ausias March, pels intents d'introduir les innovacions mètriques provinents d'Itàlia com ara el decasíl.lab i per un cert aire popularitzant i tradicional. • Els dos poetes mes destacats son Pere Serafí i Joan Pujol: Pere Serafí La seua obra la aplega sobre el títol general de Dos llibres,recull amb mes de cent setanta Poemes en que conviuen la tradició ausias- Marquiana,la influència de la poesia popular i una certa incorporació de la poètica de L’italià Francesc Petrarca i dels seus Continuadors. Joan Pujol Va assumir plenament la tradició de March Des d’una actitud conservadora, ,la seva obra sintonitza amb la contrareforma, moviment que pretenia fer recuperar a l'Ésglesia la seva autoritat moral.

22. Pere Serafí

23. Pere Serafí • Poeta,pintor i music del renaixement català. • Val a dir que la literatura no era la seva primera ocupació:ho era la pintura,de fet entre les seves obres pictóriques mes destacades trobem Els retaulets d'Arenys de Munt i de Sant Romà de Lloret. • Va poder viure de l'art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran Serapis de Sorribes al qual,a banda de lloar en el pròleg del seu llibre de poesia vulgar en llengua catalana,dedica un sonet. • Pel que fa a la seua obra tenim tota una colecció de poemes.El 1560 col.labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March i,cinc anys després,publica Dos Llibres : Conjunt de 170 poemes distribuits en: - Una part profana - Una part espiritual. • El fet que emmalaltís va impedir que edités la seua obra castellana,que hauria comprés una ''art poética'' adreçada al rei.

24. En les seues obres, utilitza formes poétiques pròpies del renaixement. • Es autor de: • Madrigals. • Sonets • Epístoles • Octaves Rimades. • Emblemes • Cançons • Poemes. Tipus de composició de musica vocal profana durant el Renaixement i primer Barroc. Text escrit amb finalitats de comunicació literaries, o en el cristianisme, de predicació religiosa. Comentaris de dibuixos. • Es un poeta sobre el patiment amorós en la línea petrarquista.De fet en el sonet 34 del seu recull de ''poemes catalans'' fa una valoració renaixentista dels grans poetes de l'Antiguitat,al costat d'altres en llengua vulgar. JOAN BOSCÀ: Habia cultivat amb anterioritat la

25. Joan Timoneda ~ 280 poesies ( 55 en valencià) ~ Recull valencià de poesía profana més important fins al segle XVIII Impressor i editor els projectes editorials del qual van destacar a València. Cançoner Flor de enamorados: Timoneda va ser un editor infatigable de plecs solts poètics, reculls de romanços, cançonerets i cançoners. Malgrat ser un compilador, no es limita a l’antologia i hi aporta molts textos propis i glosses de textos coneguts, en què incorpora els nous corrents. Respon al desig de superar la tradició ausiasmarquiana.

26. SENYORES, DES QUE SÓ ENTRAT... Senyores: des que só entrat,           no ha una hora, ja el meu cor trobe robat          d’una senyora. Só entrat en aquest ball           per mon delit: entrí sa i eixiré mal           d’amor ferit. Per bé que entrí reposat,           en esta hora ja el meu cor trobe robat          d’una senyora. Entrí jo sense dolor           ni cosa alguna, i eixiré ferit d’amor,           per ma fortuna;  i la qui m’ha mal tractat           és balladora: ja el meu cor trobe robat          d’una senyora. És donzella molt galana           entre donzelles; és discreta i molt humana,           bella entre belles. Puix donzella m’ha nafrat           i m’enamora, ja el meu cor trobe robat          d’una senyora. 

27. Joan ferrandis d’Heredia CANÇÓ Tant vos vull més del que mostre i voleu veure quant és que us vull tant que no vull res que no sia vós o vostre. Mirau quant, que sols perquè, de vostre, no só res meu, me vull tant que no em voleu tant de mal com jo us vull bé. De molt, no és molt que no es mostre lo que us vull quant més va més, perquè és tant que no vull res que no sia vós o vostre.  Va formar part del cercle artístic de la cort virreinal. Va participar en la popularització a la ciutat de les modes literàries castellanes. Métrica medieval. En la línea satírica i costumista cal inscriure la seua farsa teatral bilingüe La vesita.

28. Joan Pujol

29. Joan Pujol • Poeta que nasqué probablement a Mataró(Maresme)al voltant del 1583. • Morí després del 1603. • Fou clergue ordenat de missa de Mataró. • La seva obra poètica en català comprèn: • Tota la seva poesia mostra una gran influència d'aquest poeta. Un poema èpic a la victòria de Lepant escrit bàsicament en decasíl.labs de cobles creudes. Un poema Visió en somni,en el qual se li apareix Ausiàs Marchi es plany de la incomprensió de l'epoca per la seva obra. Els poemes de Joan Pujol, ja a la segona meitat del segle XVI i els actes sacramentals de Joan Timoneda, ja reflecteixen el canvi de la contrareforma, que havia de culminar amb el Barroc. Amb la Contrareforma desapareixaquest esperit de críticai de recercaper propugnar una visió més rígida de la vida. Altres poetes, com Andreu Martí Pineda i Valeri Fuster, insistiren amb una certa originalitat en els models costumistes valencians de la darreria del segle XV.

30. Joan de Timoneda • Escriptor i editor, i com a tal fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els gustos del gran públic. • Edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular. • Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altres com: - Flor de enamorados - Saraos - Quatre Rosas de romances • Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola.Entre els quals trobem: - El Ternario espiritual - Els dos Ternarios sacramentales

31. Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns en català,com: - El Sobremesa, Memoria hispana i Memoria valentina. • És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: - L'església militant i el Castell d'Emaús. • Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant.

32. Literatura popular

33. Literatura Popular • Autor desconegut. • Es transmet oralment. • Forma part d'una tradició oposada però,inspirada en la literatura culta,de la qual se servix amb la intenciò de ridiculitzar els personatges o situacions prestigiosos. • Naix de les necesitats d'expressiò de la col.lectivitat en totes les activitats i sol anar vinculada a la música,al ball o a espectacles de treatilitat. • La lírica (predomina en vers curt): - Géneres Religiosos - Géneres Profans A més de ser transmessos oralment,van ser difosos en fulls impresos. • Contribuí a fixar-ne les diverses versions,mentre que les cobles mantingueren sempre una part d'improvisació. Inclou

34. Dedicats a la recitació pública i a la venda dels plecs impressos • Principalstransmissors Cecs amb dots d'histrionisme. Per aixó,el conjunt d'aquests gèneres,també es coneix amb els noms de romanços de cec o literatura de canya icordell TEATRE DE LA LITERATURA POPULAR. • Tenen rellevància especial les representacions religioses,usades per l'Esglesia com a instrument pedagógic i propagandístic. • Les pecesson tècnicament conservadores i eren representades per clergues i feligresos amb motiu d'una festivitat religiosa,d'un període litúrgic o de la commemoració d'un sant. (Elements que el col.loquiers usaven en la representació.)

35. Aquestes peces s’grupen en cicles,entre els quals trobem: CICLE ASSUMPCIONISTA O MARIÀ (més important!) • L’obra mes coneguda: Misteri d’Elx • Representat a l’Èsglesia de Santa Maria d’Elx • Un dels atractius és l'espectacular aparat escènic,la música combina composicions de polifonistes destacats amb cants de procedéncia popular. CICLE DE NADAL • El cant de la Sibil. CICLE DE PASQUA • Misteri de la Passió de Crist de Cervera. • Cal destacar Les representacions i les danses de la Mort, peces en vers o simplement ballades en qué el personatge de la mort va convidant a una dansa els representants de tots el grups socials, mentre els recordael tema clàssic memonto mori

36. L i teràr ia Prosa

37. Tradicionalment s´ha considerat que no hi habia prosa literària catalana durant el període renaixentista. Gràcies a les investigacions recients, la prosa literària del renaixement ha començat a fer-se evident. Cal matisar que la prosa d’aquell moment no tenia l’esquema de divisió de gèneres que coneixem hui: Novel·la Conte Assaig • Parlarem de prosa literaria renaixentista a partir de gèneres com: el dialeg la narrativa historica la narrativa religiosa les facècies les novel·les l´epistola Hem triat dos fragments de textos que ens han semblat els mes significatius i il·lustrats de gèneres conreats per la prosa litararia catalana.

38. L´espill de la vida religiosa

39. Autor anònim. • Es l´unica seqüela literaria de l´obra de Ramon Llull. • Es tracta de un petit volum, que recull alhora la influència de la novel·lística lul·liana i la del moviment de renovació espiritual conegut com “devotio moderna”. - Se tracta de una novel·la espiritual que fou un autèntic best-seller a l´època impresa en castella en 1535 i es tradui a diversos idiomes.

40. Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa

41. L´obra esta dividida en 6 dialegs que coresponen literariament a 6 dies de xerrada entre els personatges: Lucio: Fabio: Don Pedro: És un cavaller Un ciutadà Un cavaller cultivat i tortosí més ponderat i conservador. mediocre i diplomàtic que missaire acaba d’arrivar a la ciutat. Els dos primers mostren els atractius de la ciutat al nouvingut, l’expliquen la història i li descriuen els probelemes polítics i socials així com la situació en què es troba la llengua catalana, molt influïda pel castellà.

42. El teatre del renaixement

43. La recuperació dels models clàssics en la Itàlia Renaixentista suposava: • Endecasillabo italià. L’ adopció de nous models mètrics basats: • Nova formulació dels discurs amorós A Catalunya i València: La nova mètrica renaixentista no causà entusiasme entre els poetes possiblement per SENTIT PATRIÒTIC I ANTI-TALIÀ Aquest corrent patriòtic generalitzàt estava lligat literàriament Ausiàs March • Poetes renaixentistes catalans continuaren utilitzant el model de mètrica catalana Versos endecasíl.labs amb cesura en la 4º síl.laba • Pere Serafí i Joan Boscà Intenten dotar el vers amb musicalitat, mitjançant una rigurosa accentuació en la 4º, 6º i 8º síl.labes Ja que els permetien ser llegits com endecasillabos. L’introductor d’aquesta solució intermèdia entre la tradició trobadoresca i la modernitat renaixentista fou JOAN BOSCÀ. (En el seu poema L’Esparsa)

44. Joan Bosca Va introduir els versos hendecasíl.labs i l’estrofa italiana (soneto, octava real, tercet encadenat i cançó en estança) , aixi com el poema amb versos stramps i els motius i estructures del petrarquisme en la poesia castellana. Fou el que tingué un concepte més nacionalista.

45. Marta VidalAngela Perez Eva PuigJavier MatosesClaudia Viñarta