180 likes | 394 Views
Mar i cel. Ariadna Espada Alcalá 1er Batxillerat Literatura Catalana. Índex. Personatges -Ferran -Blanca -Cristina -Joana Resum breu de la història Escenes. Personatges. FERRAN.
E N D
Mar i cel Ariadna Espada Alcalá 1er Batxillerat Literatura Catalana
Índex • Personatges -Ferran -Blanca -Cristina -Joana • Resum breu de la història • Escenes
FERRAN Ferran és un bon home, que té una relació estable des de fa uns quants anys amb la Cristina. Quan s’enamora de Blanca, deixa de estimar-la, però està amb ella perquè està esperant un fill seu.
BLANCA Una noia que no té diners i accepta la oferta de treballar de mestressa de casa, on inesperadament, s’enamora d’en Ferran. Fa veure que no l’estima, perquè és una bona noia i no vol acabar amb la seva relació.
CRISTINA Quan queda embarassada de Ferran es torna una noia molt egoista. Sap la relació que oculten en Ferran i la Blanca, però com no vol que en Ferran la deixi sola amb el nadó, fa veure que passa de tot fins que no pot més.
JOANA És la mare de la Cristina. És una bona dona, i intenta que Cristina no s’obsessioni amb la Blanca. En les escenes següents, apareix quasi sempre acompanyant a la seva filla. Ella té una molt bona relació amb Blanca i intenta guiar a la seva filla.
Quan Ferran deixa embarassada a Cristina, li demana matrimoni. Al contractar una mestressa de casa, Ferran s’enamora d’ella, però ja li havia demanat compromís a Cristina i no vol abandonar-la amb el nen. Cristina, ho sap, i té por de que la deixi sola. Abans de la boda, explota i diu tot el que porta guardant des de fa temps.
Saps què, Blanca? Ja tinc el vestit de bodes demanat, i demà me'l porten... Quina pena que no siguis tu la que s’hi casi, no....? Sí, segur que éspreciós… Jo… …Tu m’hasd’anardemà a buscar el meuvestit, d’acord? No vull que arribistard. El vull el mésaviatpossible.
Saps que no m’agrada que li parlis així a la Blanca. Respecte, Cristina, respecte! No sé com explicar-t’ho! Però, per què creu que aquells dos s’estimen? Si en Ferran està esperant un fill seu! Aquesta vol arruïnar-me la vida, ho sé. Ells s’estimen, però no deixaré que en Ferran em deixi sola amb el nen. Mai.
Blanca, estic esperant un fill, però nosaltres….Podríem estar junts! Jo m’ocuparia del meu fill, no seria tan difícil… Ferran, t’estàs a punt de casar i m’estàs dient totes aquestes coses! Ja saps que jo també t’estimo però, és impossible… Però jo no vull casar-me amb ella, no l’estimo… Puc deixar-la…
On estarà en Ferran? Segur que està amb la Blanca, que també ha sortit.
Mira filla!! La Blanca ja ha arribat i t’ha portat el vestit!! És preciós!! PERÒ CRISTINA!! ON VAS? TORNA AQUÍ, NO… (La segueix) Mare, no ho aguanto més! No em casaré! Aquests dos pensen que sóc imbècil? Doncs, veuran… (S’aixeca i se’n va a la cuina)
Cristina: TU! MALEÏDA! DES DE QUE HAS ARRIBAT, HO HAS ARRUINAT TOT! PERO NO ET DEIXARÉ QUE ACABIS AMB LA MEVA FAMILIA…. (Agafa un ganivet) Ferran: CRISTINA! QUÈ SÓN AQUESTS MODALS!? NO PERMETRÉ QUE LI PARLIS AIXÍ! DEIXA AQUEST GANIVET!! (Intenta treure-li) Blanca: SENYORA SI US PLAU!! (Plorant) AIXÒ ES UNA BARBARITAT! FERRAN TREU-LI EL GANIVET! Joana es demaia i Blanca va a ajudar-li, però Cristina segueix discutint amb Ferran
Ferran: CRISTINA! (Canvia el to) Érem feliços, jo t’estimava… Cristina: (Plorant) Per què m’estàs mentint? Jo t’estimava Ferran... (Enfadada) Però tu, ara, l’estimes a ella, i em vols abandonar… Doncs si no estàs amb mi, no estaràs amb ningú. (Plena de rabia li clava el ganivet al cor a en Ferran) Blanca: NOOOOOOOOO! BOOOJA! PERÒ ESTÀS BOJA?? FERRAN!! FERRAN!! Cristina no reacciona pel que acaba de fer, Joana desmaiada,i Ferran, mort.
Blanca: (Agafa un ganivet) Prefereixo la mort, a una vida sense ell. (Se’l clava)