Les colònies de 4t, Maig 2012

1. Les colònies de 4t, Maig 2012 Cap a la casa de colònies El poble de Castell de l’Areny Comarques per onpassarem La casa de colònies “Flor de Neu”

2. 1. Direcciósud-oest de Passeig del Ferrocarrilcap a Carrer de Castelló 2.Gireu a la dreta per Carrer del Molinot 3.Gireucap a l'esquerra per entrar a Carrer del Molinot. 4. A la rotonda, agafeu la tercerasortida per enllaçaramb el brancd'entradaC-32cap a Barcelona. 5.Incorporeu-vos a Autopista de Pau Casals/​C-32. 6.Preneu la sort 7.Gireucap a l'esquerra en direccióC-245. (indicacions per SantBoinord/​Cornellà de Llobregat) 8.Continueuendavant per C-245. 9.Incorporeu-vos a A-2pelbrancd'entradacap a E-90/​Girona/​Tarragona/​Lleida. 10. Un coparribeu a la bifurcació, manteniu-vos a l'esquerra, seguiu les indicacionsde Lleida/​Zaragoza/​Tarragona i incorporeu-vos a Autopista B-23. 11.Continueu a E-90/​AP-2 (indicacions per Lleida/​Zaragoza 12.Agafeu la sortida25 per incorporar-vos a E-15/​AP-7 en direcció a Terrassa/​Manresa/​Girona. 13.Preneu la sortida24cap a Manresa. 14.Incorporeu-vos a E9. Carretera ambpunts de peatge 15.Incorporeu-vos a E9. 16.Preneu la sortidacap a SantLlorenç de Morunys/​Borredà/​Ripoll/​Vilada. /​Tarragona/​Girona) RECORREGUT DES DE L'ESCOLA FINS LA CASA DE COLÒNIES

4. Saber els km. Que hi ha desde l’escola fins a la casa de les colonies fins al centre del poble, fins a la capital de comarca… • Des de l’escola a la casa de colonies hi ha:111 quilòmetres per la C-17. • Des de l’escola a la capital de comarca hi ha: 115 quilòmetres per l’E-9. • Des de l’escola al centre del poble 111 km i 20 m.

5. Comarques i Ciutats importants per on passem. Sortida de Castelldefels, que pertany a la comarca del Baix Llobregat, és una comarca del litoral perquèestà a prop del mar. Desprèsensadreçaremcap a Manresa que pertany a la comarca del Bages i és una comarca de l’interiorperque no té mar. Finalmentpassarem per Berga, Puig-reig i Vilada i jaarribarem a la casa de colònies de castell de l’Areny que pertany a la comarca de Berguedà i és una comarca de muntanyaperqueestà a propdelspirineus.

6. DIFERENTS PAISATGES QUE HI TROBAREM DURANT EL TRAJECTE .

7. EL BAGES El Bages, situat al centre de Catalunya, és una terra de contrastos gràcies al seu variat patrimoni natural, històric i arquitectònic que és testimoni de totes les èpoques i estils. S'hi troben restes prehistòriques de les coves del Toll, monuments romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs de gran relleu des de la muntanya de sal de Cardona als parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Una comarca fèrtil amb una gran força de la terra que li permet produir vi de qualitat amb la Denominació d'Origen Pla de Bages i una gran varietat de productes alimentaris que l'ha convertit en un rebost de productes naturals. Un indret ple de contrastos i amb un ventall de propostes i d'atractius com els punts d'interès turístic que us oferim.

8. EL BERGUEDÀ El Berguedà és una comarca de Catalunya. Té una superfície total de 1.184,89 km² i una població de 41.488 habitants (2008). És la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona (amb l'excepció del municipi de Gósol, adscrit a la província de Lleida). Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

9. El Berguedà, és una comarca amb un importantgradient altitudinal, que porta a la diferenciació de duesparts: l'Alt i el BaixBerguedà. Pel que fa referència a la vegetació hi trobem un gran nombre de formacionsvegetals entre les que hi destaquem les formacionsforestals. Elsboscosvarien a mesura que avancemcap a les zonesmésenlairades de la comarca, de manera que es poden diferenciar en l'àmbitmésbaix i méspròpiamentmediterrani, formacionsambalzinar de carrasca, propi delsambientscontinentals. L'AltBerguedà, per la seva banda, éscaracteritzat per una vegetació de tipussubmediterraniambrouredesambboix, i fagedes que únicament fan aparició a les obaguesmésfrescals. L'explotació secular delsboscos ha afavorit en gran partd'aquestterritori la substitució de la roureda per la pineda de pi roig, actualmentmoltmésabundant. Per sobre dels 1600 m d'alçada fa aparició el paisatgesubalpícaracteritzatpelbosc de pi negre, i per extensos prats rasos pasturats.

10. Natura al Berguedà El Berguedàés una comarca excepcionalment diversa. Seguint el curs del Llobregat, que li imprimeix el seucaràcterúnic i en modela el paisatge, s'alça des de la plana finscimsdelsPrepirineus, oferint al visitant un extraordinariventall de paisatges, espaisnaturals, animals i plantes. Usoferim la possibilitatd'atansar-vos als innombrables tresorsnaturals que alberga la comarca, i ussuggerimalgunsindretsperquèelspugueuconèixer de primera mà.

11. Fauna Fauna - La fauna berguedana Mercès a la varietat de paisatges i d'ambients de quègaudeix la comarca, que s'alça des de la plana de la depressió central fins a pics de 2500 metres, acull una notable varietatd'espècies que s'adaptenalsdiferentshàbitats. Des delspratsalpinsfinsalscamps de conreu de la plana, el Berguedàbull de vida, que es manifesta en totselsraconsd'aquest enorme espai natural.

12. A la comarca del Berguedà, tal i com passa al territori català, las poblacions de peces autóctones han patit una clara regresió. Per un costat molts dels espais fluvials han patit més o menys nivell de contaminació produida tant per a l’ industria com per les diferents àreas urbanes, que ha arraconat las poblacions de peces en els ambients més conservats. Hi ha que dir que la tendència actual és recuperar molts dels ambients que habían estat més contaminats y que havien mostrat una clara millora de qualitat d’aigües.

13. El clima de l'AltBerguedàésplujós i fred i ambneu a l'hivernalsvessantsmésenlairats. Les precipitacionsmitjanesanuals superen els 1000mm, amb un mínimrelatiu a l'hivern. La vegetacióésconstituïdaprincipalment per pinedes de pi roig i rouredes. Alsindretsmésombrívols hi ha fagedes i, mésrarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damuntdels 2200 metres elspratsalpins. La meitat meridional del Berguedà (BaixBerguedà) ésconstituïda per relleuspocenlairats. El clima ésmediterraniamb una lleugeratendència continental. Les precipitacionsmitjanesanuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperaturesmitjanesanuals se situen entre els 11º i els 13º, ambhivernsfreds i estius no excessivament calorosos. La vegetacióespontàniaés formada per carrascars en elsindretsméssecs i sòls pobres, i rouredesallàonploumés i elssòlssónmésprofunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la partmés oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles ambpins (pi blanc, pi roig) ambmoltesàrees de rebolls i rouredesjoves, especialmentdesprésdelsincendisforestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

14. La població del Berguedà ha estatsempreescassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Elsanyssegüentsanàperdentpoblaciós'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 jas'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquestmoments'observa un augmentprogressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descensés notable. L'augmentderivat de l'activitateconòmicadelsanysanteriors (mineria, indústriestèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'aturadavant una fortacrisigeneralitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37.995 habitants i al 2007 40.479. Darrerpadró municipal (2005): 39.746 habitants.

15. A què es dedica la gent que hi viu a aquella comarca? La comarca del Berguedà • El Berguedà és una comarca del interior de Catalunya. A què es dedica la gent que hi viu a la comarca del berguedà? • La activitat econòmica principal del Berguedà sempre a sigut la indústria i la mineria sobre tot a Berga i Puig-Reig .Tot i axi el sector terciari està creixent molt per exemple el turisme rural. El sector primari és complemantari amb la ramaderia,agricultura i aprofitament forestal. • No hi ha aeroport ni tampoc ferrocarril. La principal vía de comunicació són les carreteres, les dues més importans són: la carretera C-16 que circula de sud a nord passant per les principals poblacións i la • C-26 que travessa d´est a oest la comarca.

16. CASTELL DE L´ARENY DADES D’INTERÈS POBLACIÓ - 70 habitants: homes 39, dones 31 SERVEIS - cases rurals: cal Marc, cal Xiu, cal Xic, cal Miquel - camp de futbol - piscina - no disposen de teatre, escola, hospital, poliesportiu i biblioteca propis, depenendels de Berga, Ripoll, Puicerdà o Torellò .

17. CASTELL DE L´ARENY DADES D’INTERÈS ECONOMIA Turístic rural i casa de colònies Explotacions agràries amb ramaderia: 4 camps de bestiar: 174 vaques, 62 ovelles, 1 porc, 17 aus, 4 conills i 8 cavalls .

18. Història: Castell de l’Areny Apuntshistòrics Aquestpoblefouabandonatdurantunsanys, durantaquestsanyselsdocumentsbananardesapareixent. De resultes d´ això, no en sabem res de la sevahistòria.ElllibreCap de Ferro es una traducciód´unmanuscrittrobatallà.

19. La casa de colòniesFlor de Neus’estén al llarg del poble de Castell de l’Areny, on hi trobareu, entre d’altres: piscina, camps de futbol i de bàsquet, circuit d’aventura, rocòdrom, sales per fer-hi tallers o celebracions, a més de l’església, la plaçaMajor, el mirador i les cases que fan de menjador i habitacions.

20. Activitats esportives Futbol, Bàsquet, Piscina, Vollei, Tennis taula, Muntanyisme, Rapels, Circuit d'aventura, Tir amb arc, Escalada amb roc, Escalada amb rocòdrom, Mountainbike, ...Esports nàutics a l'embassament de la Baells.

24. Aquesttreball ha estatrealitzatpelgrup de 4t B Isabel Gutiérrez - Diego Lázaro- Erik Lorente – Astrid Lorenzo Tutora: Paulina Andrés Mora Ossama achoukhy – Beatriz Cáceres – Gerard Garcia - Andrea Moya - Pablo Franco - ZihengLiu - Fernando Porcel Hugo Fonta – Raul de la Cruz – Marc Puy – Martín Valencia Maeva Martínez – Arnau Molina – Sofia Santana – Irene Serrano - IliasZarrouk Andreu Acheli – Mireia Geldolf – Julia Lechado – Liam Villalba

25. La fauna i la flora del Bages • Tenim prou dades per afirmar que, en general, la superfície del Bages que trobem actualment coberta per vegetació espontània ha estat fortament alterada per l’home durant segles. La major part d’aquesta superfície era ocupada per conreus (vinyes, oliveres, ametllers...) a finals del segle XIX, com ho demostren les fotografies antigues i la presència de marges i barraques. L'àrea coberta per vegetació espontània probablement va assolir el seu mínim històric durant la darrera dècada del segle XIX, just quan va arribar la plaga de la fil·loxera (1892) que va assolar les vinyes. En aquell moment, el conreu de la vinya havia arribat a la seva màxima expansió a causa de la gran demanda de vi que hi havia en el mercat internacional com a conseqüència de la baixada brusca de la producció a les zones on ja havia arribat la plaga.

27. El Baix Llobregat • El Baix Llobregatés una comarca situada al sud de la província de Barcelona. Limita al nordamb el Bages, a l'estamb el Vallès Occidental, al sud-estamb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oestamb el Garraf, a l'oestambl'Alt Penedès i al nord-oestambl'Anoia. Amb 767.967 habitants (2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya i té una superfície de 486,7 km² (33ena, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca ésSant Feliu de Llobregat. • És un potent motor industrial del país i encara conserva part del seupassateminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

28. Clima del baixllobregat El clima ésmediterrani litoral, ambdistintesgradacions. La temperatura mitjana anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de Montserrat (760 m alt.). Hom calcula les precipitacionsanuals per sota dels 500 mm a les costes de Garraf; se'n registren entre 500 i 600 al delta i a la DepressióPrelitoral, més de 600 a la vallbaixafins a Martorell i al sector ponentí de Garraf, i prop de 700 a la muntanya paleozoica i, en general, propera a la vallbaixa i a la de Montserrat. En general preval el màxim de tardor. Peròcap a l'interiors'equilibraamb el de primavera, que a Montserrat arriba a predominar. El mínim (per sota els 30 mm) ésacusat al començamentd'estiu (juny i juliol).

29. El Baix Llobregat

30. La flora y la fauna del Baix Llobregat La vegetació, de caràctermediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i margalló, que trobenl'extrem septentrional de llurdomini a la zona de Castelldefels, i boscsd'alzinarambmarfull, que cobririengairebé tota la resta del país, ambl'excepció de les àreesd'aiguamolls. Actualmentelsboscs de pi blancsón extensos i presenten, sobretot, com a sotabosc, brolles de romaní i brucd'hivern o, mésrarament, garrigues. A la partsilícia compresa entre Gavà i Castellví de Rosanessónfreqüents les brolles d'estepes i brucs. El delta del Llobregat, actualmentconreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial l'albereda, i, alsindretscorresponents, comunitatshalòfiles i arenícoles o canyars. El 1988 elsestanys del delta del Remolar-Filipines (111 ha) i de la Ricarda-cal'Arana (177 ha) forendeclarats reserva natural, a causa sobretot del seuinterèsornític. La protecciós'ampliàambl'afegiment de l'estany de la Murtra el 1992, arran de l'aprovació del Pla d'Espaisd'Interès Natural. Altreszonesprotegides per aquestplasituades, bé que no íntegrament, a la comarca, són el massís de Garraf (4 066 ha), Montserrat (1 253 ha de la comarca sónincloses al parc natural que hi foucreat el 1987) i la serra de Collserola (2 480 ha).

35. 17.Gireucap a la dreta per C-26 18.Gireu a l'esquerra per Carrer de Ripoll 19.Carrer de Ripoll gira cap a la dreta i passa a dir-se Camí de Castell de l'Areny. 20.Gireucap a la dreta en direcció a Carretera a Viladecans. 21.Gireucap a la dreta per Carretera a Viladecans 22.Gireucap a l'esquerra per PlaçaMajor 23.Gireucap a l'esquerra per CarrerVun Castell de L'areny Ja hem arribat!!!! Ja falta poc!!!!!

36. Clima i vegetació a Castell d’Areny • El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

37. Per aprendremés • http://blocs.xtec.cat/ceiplesescolesdegurb1998/2009/03/04/una-forma-divertida-destudiar-les-comarques-de-catalunya/