1 / 32

Problemàtica i tractament de les aigües residuals en el sector carni

Problemàtica i tractament de les aigües residuals en el sector carni. Marta Diez Díaz Tècnica del Departament d’Autoritzacions de l’ACA. Agència Catalana. de l’Aigua. ÍNDEX. Problemàtica de les aigües residuals generades pel sector.

cade-moon
Download Presentation

Problemàtica i tractament de les aigües residuals en el sector carni

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Problemàtica i tractament de les aigües residuals en el sector carni Marta Diez Díaz Tècnica del Departament d’Autoritzacions de l’ACA

  2. Agència Catalana de l’Aigua ÍNDEX • Problemàtica de les aigües residuals generades pel sector. • Tractament d’aquestes aigües: diverses opcions de tractament.

  3. Agència Catalana de l’Aigua Processos industrials • Sectors avícola, porcí, boví cunícula, oví, cabrum i de preparats (embotits, plats precuinats...). • Passos similars en els escorxadors: • Aturdiment. • Sangrat (cal segregar la sang i gestionar-la). • Escaldat (contaminació associada). • Desplomat o pelat (es necessita molta aigua i cal separar les plomes/pèl i el greix) • Evisceració (residus i subproductes) • Especejament • Rentat de canals • Empacat • Refrigeració

  4. Agència Catalana de l’Aigua Problemàtica associada a les aigües residuals (I) • Consum d’aigua elevat. • Procés: neteges al procés, rentat d’animals. • Neteges de final de jornada. • Sanitàries. • Refrigeració. Consum d’11 l/kg canal.

  5. Agència Catalana de l’Aigua Problemàtica associada a les aigües residuals (II) • Residus i subproductes generats: • Dejeccions dels animals estabulats: retirada en sec. Gestor. • Sang: gestor autoritzat. • Plomes, pèls: gestor (subproducte). • Greixos: gestor. • Ossos: gestor. • Vísceras: subproducte. • Residus cànics: subproducte. • Banals (plàstics, cartrons): serveis municipals o empreses autoritzades. • Fangs EDAR: gestor. • Aigües residuals: tractament.

  6. Agència Catalana de l’Aigua Problemàtica associada a les aigües residuals (III) • Aigües residuals. Qualitat i cabal variable.Puntes de contaminació en determinats processos de neteja. • Paràmetres a considerar: • DQOnd • DBO5 • MES • Nt • Olis i greixos • Altres (P, sals, detergents, pH) Contaminació de 20 gr DBO5/kg canal

  7. Agència Catalana de l’Aigua Problemàtica associada a les aigües residuals (IV). Valors característics dels abocaments d’un escorxador (sense depuració)

  8. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (I) • En funció de medi receptor de les aigües: • EDAR municipal (límits Decret 130/2003): Fisicoquímic.

  9. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (II) • En funció de medi receptor de les aigües: • Llera (límits més restrictius: antigues taules I, II i III): Biològic

  10. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (III) • Pretractament: Eliminació de sòlids grollers. • Desbast: grollers de més de 5-50 mm de diàmetre. • Tamís: sòlids de més de 0,3-5 mm de diàmetre: • Estàtics. • Automàtics. • Rotatius. • Compactador de sòlids extrets.

  11. Agència Catalana de l’Aigua Tamís rotatiu amb cargol compactador

  12. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (IV) • Homogeneïtzació: • Prevenir puntes de contaminació a EDAR. • Optimitzar dosificació de reactius i millorar el control del pH. • Mantenir cabal constant. • Diluir volum en el dipòsit d’abocaments puntuals molt concentrats.

  13. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (V) • Temps de permanència. • Dimensionat important: cabal continu i qualitat constant. • Per afavorir barreja i mantenir condicions aeròbies: • Airejadors (difussors). • Agitadors.

  14. Agència Catalana de l’Aigua Homogeneïtzador

  15. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (VI) • Tractament fisicoquímic o primari: per a que les partícules sedimentin.

  16. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (VII) • Tractament fisicoquímic o primari. • Control de pH: segons reactius. • Coagulació: precipitació per càrregues.

  17. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (VIII) • Floculació: precipitació per unió de coàguls. • Per flotació: FADAR (Flotació Aire Dissolt d’Alt Rendiment): sòlids lleugers floten amb bombolles d’aire. Més ràpid i més eficaç que la gravetat per a eliminar greixos. Per a fibra cel·lulosa, olis i greixos, hidrocarburs. • Per gravetat: decantació prìmària (flòculs i partícules granulars).

  18. Agència Catalana de l’Aigua Flotador per aire dissolt d’alt rendiment amb fisicoquímic

  19. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (IX) • Tractament biològic o secundari. • DBO/DQO > 0,4 : biodegradable. Fangs actius. • 0,4 >DBO/DQO>0,2: llits bacterians • DBO/DQO < 0,2: poc biodegradable (millor F-Q). En indústria càrnia: DBO i MES elevats.

  20. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (X) • Desenvolupament favorable dels microorganismes: DBO:N:P = 100:5:1 (a vegades cal afegir nutrients). • Tipus: • Fangs activats: flòculs en l’aigua (airejada i agitada). • Llits bacterians: suport amb forats (aire). • Biodiscos: discos que giren lentament i submergits un 40% del temps.

  21. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XI) • Reacció: MO + MI + biomassa + O2 = Energia + H2O + M no degradable + CO2 Microorganismes aerobis heterotrofs.

  22. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XII) • Eliminació de nutrients o terciaris: • Eliminació de nitrogen: • Nitrificació (bacteris quimiotrofs, aerobis): • NH3 +O2 = NO2- + 3H+ Nitrosomonas • NO2- + 1/2O2 = NO3- Nitrobacter • Desnitrificació (bacteris heterotrofs, anòxic): • 6NO3- + 2CH3OH=6NO2- +2CO2+4H2O • 6NO2-+3CH3OH=3N2+3CO2+3H2O+6OH • Eliminació de fòsfor: bactèries Acinetobacter i Pseudomonas (anaerobi o aerobi alternat)

  23. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XIII) • Tractament biològic: control pH, Tª, O2, agitació, edat fangs, recirculació. • Altres terciaris: desinfecció i filtració. Importants per a reutilització de les aigües.

  24. Agència Catalana de l’Aigua Tractament biològic.

  25. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XIV) • Decantació secundària (es pot tornar a addicionar coagulant).

  26. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XV) • Tractament de fangs: Possible utilització a l’agricultura directament. • Espessiment per gravetat o per flotació): • Per reduir necessitat de tractaments posteriors. • Minimitzar capacitat d’emmagatzematge de la planta. • Estalviar costos de transport. • Disminur quantitat de reactius a addicionar.

  27. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XVI) • Estabilització (per a no fermentar): • Química (reactius bactericides). • Digestió aerobia (aire que fa disminuir el volum gràcies als bacteris). • Digestió anaeròbia (diferents processos, microorganismes): gasificació, biogas.

  28. Agència Catalana de l’Aigua Tractaments (XVII) • Acondicionament: tractament tèrmic (disminuir humitat) o polielectròlit. • Deshidratació: • Centrífugues. • Filtre premsa, filtre banda, sacs filtrants. • Era de secat. • Secat amb calor. • Evaporació al buit. • Incineració.

  29. Agència Catalana de l’Aigua Filtre premsa amb tortes de llots deshidratats

  30. Agència Catalana de l’Aigua Esquema tractament

  31. Agència Catalana de l’Aigua Reducció de paràmetres d’entrada segons el tipus de tractament a un escorxador.

  32. Agència Catalana de l’Aigua 22 de setembre de 2004

More Related