1 / 40

Mètodes d’acolliment lingüístic dins de la universitat

Mètodes d’acolliment lingüístic dins de la universitat. Factors que s’han de tenir en compte per poder desenvolupar una bona estratègia d’acolliment lingüístic. Perfil dels estudiants destinataris de l’acolliment lingüístic: a) Temps d’estada a la universitat

drew
Download Presentation

Mètodes d’acolliment lingüístic dins de la universitat

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Mètodes d’acolliment lingüístic dins de la universitat

  2. Factors que s’han de tenir en compte per poder desenvolupar una bona estratègia d’acolliment lingüístic • Perfil dels estudiants destinataris de l’acolliment lingüístic: a) Temps d’estada a la universitat b) Finalitat de l’estada: lingüística, cultural, professional • Context lingüístic en el qual es vol realitzar l’acolliment lingüístic

  3. Fases que l’acolliment lingüístic hauria de tenir en compte • Fase prèvia • Fase d’arribada de l’estudiant a la universitat de rebuda (les dues o tres primeres setmanes) • Fase d’estada

  4. Estratègies per estendre l’ús social d’una llengua • 1. Per regulació. A través de la legislació, la normativització i la reglamentació. Es tracta de crear l’entorn jurídic necessari perquè s’usi una determinada llengua com a vehicle normal de comunicació • 2. Per dinamització. A través de la seducció, la persuació i el convenciment. Es tracta de crear les condicions favorables perquè l’ús d’una llengua sigui assumit voluntàriament per la societat

  5. Perfil d’estudiants d’intercanvi • Grup 1. Estudiants d’intercanvi que s’estan a la universitat tot un quadrimestre o tot el curs • Grup 2. Estudiants que realitzen tota la carrera a la universitat • Grup 3. Estudiants que realitzen el tercer cicle a la universitat

  6. Beques d’intercanvi més freqüents (Grup 1) • Beca Sòcrates-Erasmus: mobilitat per Europa ( quatre mesos o tot el curs) • Programa AECI de Cooperació Interuniversitària o antic Intercampus: mobilitat entre Hispanoamèrica i l’Estat espanyol (dos mesos) • Beca Sèneca: mobilitat dins de l’Estat espanyol (quatre mesos o tot el curs)

  7. Què diu la Llei de política lingüística? • Llei 1/98, 7 de gener, 22.3: “Les universitats han d’oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l’alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana.”

  8. Estratègies per a un bon acolliment lingüístic Per dissenyar estratègies adequades d’acolliment lingüístic caldrà tenir en compte: • Públic objectiu • Agents que hi intervenen • Tipus d’acolliment lingüístic que es durà a terme • Fase en la qual es realitzarà l’acolliment lingüístic

  9. Què volen ells?

  10. Què volem nosaltres?

  11. Què volen ells? • Aprendre o millorar la llengua espanyola • Passar-s’ho bé • Estar fora de casa • Ampliar la seva formació acadèmica

  12. Què volem nosaltres? • Saber quina informació tenien prèviament del nostre context lingüístic • Si aquesta informació no era la correcta, donar-los a conèixer la vertadera • Incentivar-los perquè facin un ús actiu i passiu de la llengua catalana • Integrar-los dins de la comunitat lingüística catalana

  13. Universitat d’origen -Oficina de Relacions Internacionals (ORI): des d’aquest òrgan l’estudiant gestiona el conveni que li permetrà realitzar l’intercanvi -Tutor: professor que guia a l’estudiant a l’hora d’escollir les assignatures que després l’estudiant d’intercanvi voldrà convalidar a la seva universitat d’origen (vàlid en les beques Sòcrates-Erasmus, Sèneca i Programa AECI) Universitat de rebuda -ORI: òrgan que gestiona acadèmicament a l’estudiant i l’informa de llocs possibles de residència -Tutor: professor que des de la universitat d’arribada guia a l’estudiant acadèmicament -Voluntariat Lingüístic: agent creat fa uns anys en les universitats catalanes i format per estudiants catalans que ajuda a la integració cultural i lingüística dels estudiants no catalans Agents d’acolliment lingüístic

  14. Tipus d’acolliment lingüístic • Acolliment lingüístic per linealitat.Oferir els estudiants nouvinguts formació lingüística. Exemple: cursos de català gratuïts • Acolliment lingüístic per lateralitat.Oferir els estudiants nouvinguts la possibilitat de conèixer el context que envolta la llengua pròpia del territori on estan estudiant. Exemple: visites culturals

  15. Fase prèvia • Elaborar manuals informatius sobre la situació sociolingüística a Catalunya i enviar-los a totes les Oris de les universitats que realitzen intercanvis amb universitats catalanes perquè informin a estudiants i tutors

  16. Informar els estudiants no catalans de les eines que les universitats catalanes han elaborat per poder aprendre prèviament català i informar-se de la situació lingüística de Catalunya

  17. Informar a través dels tutors de la universitat d’origen o d’arribada sobre els cursos de llengua catalana que es fan en els serveis lingüístics de les universitats

  18. Establir contactes mitjançant xats o correus electrònics entre els estudiants d’intercanvi i els estudiants de la universitat que formen part del Voluntariat Lingüístic

  19. Fase d’arribada • Assignar-los a través del Voluntariat Lingüístic un estudiant-mentor que els ajudi a adaptar-se acadèmicament i socialment a la seva nova universitat

  20. Organitzar algun curs breu (una setmana) perquè aquests estudiants comencin a familiaritzar-se amb la llengua i la societat catalana

  21. Organitzar un acte en el qual puguin interaccionar voluntaris, tutors i estudiants no catalans. Aquest acte podria consistir en un berenar o sopar seguit d’algun tipus d’espectacle

  22. Fase d’estada • Realitzar unes jornades d’acolliment lingüístic des de l’ORI i el Voluntariat Lingüístic a l’inici de cada quadrimestre en les quals s’informi sobre la cultura i la llengua catalana

  23. Realitzar a través del Voluntariat Lingüístic activitats setmanals de descoberta del territori geogràfic tarragoní, aquestes activitats poden ser gastronòmiques,de tipus lúdic o també poden ser visities culturals

  24. Eines per a l’acolliment lingüístic Llibres: • Guies de conversa: castellà, anglès, alemany (en preparació: àrab, portuguès i francès) • 30 pistes. Guia de butxaca per a tenir una bona estada (breu guia informativa sobre els trets culturals dels catalans) • bcn.jove: guia impulsada des de la UPC que dóna informació social i cultural sobre Barcelona • Ajuda’m (aquest llibre està adreçat els estudiants catalans que volen ajudar a integrar-se lingüísticament als estudiants no catalans)

  25. Cd : • Parlem!: A close look at Catalonia, Speakc@t (curs de català de supervivència), guia de frases català-anglès per facilitar la comunicació dins de la universitat

  26. Internet: • www.intercat.gencat.es: Speakc@t (curs de català de supervivència amb suport oral), guia de conversa universitària, recull d’exercicis Si us plau, informació sociolingüística sobre les universitats catalanes, ajuda’m • istudy.iagora.com:en aquesta pàgina escrita en anglès els estudiants poden informar-se sobre aquelles qüestions que poden preocupar-los a l’hora d’anar-se’n d’intercanvi a una altra universitat

  27. Exercicis

  28. Amb quina llengua ha de fer les classes un professor catalanoparlant que tingui dos alumnes italians a la classe, tot i que la resta d’alumnat sigui catalanoparlant?

  29. Què faríeu si volguéssiu demanar una beca Sòcrates-Erasmus a Postdam (Polònia)? Indiqueu els passos que seguiríeu.

  30. Si us escriu un estudiant de la Universitat de Pamplona (Colòmbia) que ha de venir a Lleida a fer el doctorat durant tres anys, preguntant-vos si per venir cal que aprengui català tenint en compte, a més, que ell ja parla una de les dues llengües oficials dins del territori, quins arguments li donaríeu perquè aprengués català?

More Related