La tarifa d’abastament d’aigua: informació per decidir

1. La tarifa d’abastament d’aigua: informació per decidir Joan Gaya Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) gerent Barcelona març 2009

2. Cost i tarifa • El cost es relaciona amb els factors productius necessaris per al bon funcionament del servei • La tarifa és el sistema d’imputació de costos als diferents usuaris del servei

3. El cost del servei • El cost de l’aigua: rodada, bombejada, comprada. Tractament. • El cost del servei: infraestructures, personal, energia, etc (escandall). • El cost de la garantia: s’incrementa a mesura que augmenten les exigències de quantitat, qualitat i servei. També, en funció de la distància i la qualitat de l’aigua captada. Els dos darrers factors de cost són molt inelàstics respecte a la quantitat d’aigua subministrada

4. Escandall de costos del servei

5. La major part dels costos són fixes i relacionats amb el cost del servei i de garantia Els ingressos fixes són inferiors als costos fixes L’equilibri econòmic és molt sensible al consum real Costos fixes i variables

6. La qualitat de la informació La informació d’un abastament inclou dades: • demogràfiques: • padró, estructura econòmica • tècniques: • cabals captats, injectats a xarxa, enregistrats, facturats. • Actius del servei: pous, canonades, dipòsits, • Econòmiques: • costos d’explotació, • Inversions necessàries o en curs d’amortització Cal una bona informació per conèixer els marges de maniobra aplicables a la tarifa

7. El padró d’abonats • El padró d’abonats permet classificar-los en base a criteris homogenis de consum: • Domèstics • Institucionals • Activitats econòmiques (comercial, industrial, ramader, usuari singular...) • L’estructura de consums permet comprendre les necessitats de servei de cada grup o subgrup i adequar la tarifa mes adient a les necessitats del servei

8. Les inversions a efectuar Les inversions a efectuar s’identifiquen en els plans directors d’abastament i es classifiques en dos grups: • Les derivades dels creixements urbans, que es financen amb quotes urbanístiques. • Les derivades de les necessitats actuals del servei, que es financen amb càrrec al servei, tot i que en alguns casos es poden obtenir subvencions i/o aplicar contribucions especials

9. Els criteris d’amortització • Les inversions objecte d’endeutament del servei s’amortitzen en funció de les condicions financeres pactades. Els costos a cobrir amb la tarifa els han de preveure. • Els actius existents i la totalitat de les inversions han de preveure l’amortització tècnica per finançar la seva reposició futura.

10. La qualitat del servei desitjada La qualitat del servei s’expressa sota diverses formes • Garantia de quantitat • Garantia de qualitat • Garantia de servei • Atenció als abonats Com s’ha indicat anteriorment, és un factor determinant del seu cost

11. Preu i tarifa • El preu s’assimila a l’import unitari que paguem per un bé. • El preu de l’aigua no sempre està relacionat amb el cost • Les tarifes es relacionen amb els preus aplicats pels operadors en règim de gestió indirecta • Les tarifes, a més, se solen aplicar diferenciadament entre usuaris i/o trams de consum: des d’aquest punt de vista, són expressió de la política municipal.

12. La tarifa (1) • Un servei de confort: l’aigua corrent. • Històricament s’ha entès com aigua disponible ales cases, poc consum unitari, poca garantia sanitària, • Supòsit: escassa mobilitat urbana. • Facturacions per aforaments, quantitats alçades. • Un servei amb garanties de quantitat i qualitat. • Els costos augmenten i els comptadors es generalitzen. • La tarifa s’aproxima als consums • En el futur, s’estudiaran les pautes de consum

13. La tarifa (2) • La sostenibilitat econòmica: • equilibri entre ingressos i despeses • La sostenibilitat social i ambiental: • La tarifació per blocs crea un sistema de subvencions creuades que posa el mínim vital a l’abast de tothom i penalitza els consums mes elevats • L’artifici tarifari ha de produir uns ingressos equilibrats que permetin el nivell de servei desitjat pels ciutadans

14. La tarifa (3) • El mínim de facturació: història d’un equívoc. • La quota de servei: el cost d’un dret. • Les tarifes per blocs: una aproximació a la política de gestió d’un dret de consum mínim en la que els qui mes consumeixen subvencionen els qui menys gasten.

15. La tarifa (4) • Tarifes i cost mig: la referència per saber qui subvenciona a qui. • Les tarifes a cada tipus d’abonats: domèstics residents, no residents, activitats econòmiques, institucions. El cas dels usos no urbans vinculats a abastaments urbans. • Els consums institucionals: quina medició?; quina tarifa?

16. Quina cobertura de costos? • Les subvencions a la inversió en abastaments d’aigua. • El dimensionament de les necessitats i les decisions d’inversió requereixen una mirada estratègica: El Pla Director. • Els costos d’explotació dels petits abastaments: les economies d’escala els juguen en contra. • Les quotes urbanístiques: un element a potenciar • Els costos financers: un element a minimitzar

17. La sostenibilitat econòmica del servei • Un cop definida la qualitat desitjada, a més dels costos d’explotació i financers el servei ha d’afrontar les amortitzacions tècniques dels actius del servei. • L’anomenat cànon és, en teoria, un ingrés destinat a l’amortització tècnica dels actius de titularitat municipal. • En els casos en que no s’aplica al servei, les necessitats de nova inversió augmenten, també els costos financers, i la garantia del servei se’n ressent

18. Conclusions (1) • La política tarifària ha de compatibilitzar requisits diferents i a vegades no concordants: • La tarifa ha de garantir la millor cobertura de costos del servei • El consum d’aigua s’ha de diferenciar del cost del dret a disposar-ne. • La política de blocs permet fer assolible un consum mínim d’aigua i gravar els consums mes elevats.(subvencions internes dins d’un grup d’usuaris)

19. Conclusions (2) • Si el cost mig en que es basa la tarifa no contempla amortitzacions tècniques, es difereix cost al futur i s’arrisca qualitat en el present • Qualsevol grup d’usuaris que tingui una tarifa mitja inferior al cost mig, resulta subvencionat per un altre grup d’usuaris o pel pressupost municipal. • La subvenció als costos del servei o a determinats grups d’usuaris pertany a la discrecionalitat de les decisions polítiques. En tot cas, cal fer-la amb coneixement de causa.

20. Conclusions (3) • No és raonable subvencionar el consum d’un recurs escàs, mes enllà del mínim vital. • La sostenibilitat econòmica del servei requereix contemplar, a més dels costos d’explotació, l’amortització tècnica de les instal·lacions (amb independència de la forma en que s’hagin finançat).

21. Conclusió final • La definició d’una política tarifaria correcta requereix una informació detallada sobre l’estructura del servei i dels seus costos. • Una mala informació produeix errors a l’igual que el desconeixement de la realitat municipal • Els marges de maniobra de la tarifa s’obtenen de l’anàlisi d’aquesta informació i el contrast amb la realitat socioeconòmica del municipi.

22. Moltes gràcies per l’atenció