E N D
El català oriental central, o simplement català central en no haver-hi cap occidental central, és el dialecte oriental amb més pes demogràfic ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició. Definició
Tarragoní (comparteix alguns trets amb el dialecte nord-occidental) Septentrional de Transició (comparteix alguns trets amb el dialecte septentrional) Barceloní, a l'àrea de Barcelona. Subdialectes
Xipella Parlar Salat de la Costa Brava Trets Dialectals
Parlar Xava Parlar Bleda Parlar Ultra Sociolectes Barcelonins
Articles definits: el, la, els i les. Personals: en, el i la. Verbs incoatius amb increment en -eix.ç Mòts pròpis: ànec, sorra, ocell... Sistema vocàlic tònic de set sons i àton de tres. Lodització. Plurals en -s Trets més importants
Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/ . La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/. Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien [ɛ]. Tendència a la iodització. La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central). Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi. La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves. Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda... Caracteristiques
David Albiol FontanalsMarta Angiolini MartínezThelma Román Simon