Download
1 / 17
170 likes | 262 Views
ètica de la professió. disseny. conceptes b àsics. sessi ó 1. qu è és l’ètica?. teoria cr ítica dels actes humans, considerats des del punt de vista del bé i del mal . la moral n’és la seva pràctica.
E N D
ètica de la professió disseny
conceptes bàsics sessió 1
què és l’ètica? • teoria crítica dels actes humans, considerats des del punt de vista del bé i del mal. la moral n’és la seva pràctica. • part de la filosofia que tracta críticament del bé i del mal, d’allò que ens fa bons, d’allò que ens fa justos i dels conceptes més abstractes de Bé i Justícia. és un saber pràctic. • l’ètica analitza l’esforç de cada humà per tal de viure segons el bé i el compromís dels humans amb la seva societat per a viure segons la justícia.
què és l’ètica? • perseguim l’ideal de bona vida que consisteix a intentar no separar allò que es pensa de la forma com es viu. • ètica-moral • teoria-pràctica • sovint hi ha un vincle contradictori. • la virtut és l’excel·lència de la persona.
què és l’ètica? • mot que prové del grec: • êthos (eta): significa “caràcter”, “forma de vida”, “manera de ser” que es va adquirint amb el temps i s’aprèn mitjançant el costum col·lectiu. • éthos (èpsilon): significa costum en tant que “hàbit”, “acte” i, en sentit psicològic individual, “tendència”. • êthos deriva d’éthos: el caràcter s’aconsegueix per mitjà de l’hàbit.
parts de l’ètica? • Tradicionalment es distingeix entre ètica com a teoria (reflexió) i moral com a praxi (acció). • Quan actuem fem moral • Quan reflexionem sobre l’actuat fem ètica • L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. Són indissociables
què és la moral? • La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. • La moral dóna pautes per a la vida quotidiana.
classificació acadèmica de l’ètica? • èticanormativa(teoria general. estudia les normes morals existents): • teleològiques (de fins) • deontològiques (de principis) • metaètica(llenguatge ètic): • intuïcionisme • emotivisme • prescriptivisme • descriptivisme • ètica aplicada: • amb les necessitats i les circumstàncies de la vida social
classificació acadèmica de l’ètica? • ètica normativa: es basa en l’estudi de les normes morals existents. analitza i fixa els principis generals que s’autojustifiquen o s’autorecomanen i que serveixen de fonament a tots els sistemes de normes • ètica normativa teleològica (télos-”fi”) • planteja el tema de la virtut, centrada en el concepte de bé. el que importa en les ètiques teleològiques són les seves conseqüències: saber què passa al final. hi ha un fi (un bé) i uns camins per assolir-lo. • ètica normativa deontològica (deon-”deure”) • planteja el tema dels principis, centrat en el concepte de norma. no importen les conseqüències, sinó el principi del qual es parteix (la llei moral universal, l’imperatiu categòric). allò important és el rigor de la posició de la qual es parteix.
classificació acadèmica de l’ètica? • metaètica: consisteix en l’estudi del llenguatge ètic. la metaètica no es planteja el contingut de l’ètica, sinó el valor semàntic dels enunciats. la metaètica és essencial per a comprendre que el llenguatge no és neutral i que, en certa manera, “pensa per nosaltres”. • intuïcionisme (G. E. Moore) • emotivisme (A. J. Ayer; Ch .L. Stevenson) • prescriptivisme • descriptivisme
què són i d’on provenen els conceptes ètics? • metaètica: • intuïcionisme: afirmen que els conceptes ètics sónintuïcions autoevidentssobre estats de coses. creuen que hi ha valors universals per sobre de la nostra capacitat de raonar. un concepte ètic és una creença. • emotivisme: afirmen que els conceptes èticsdescriuen o produeixen estats d’ànim, sentiments o emocions que comparteix un grup en un determinat moment. els conceptes ètics són suposicions sobre les quals existeix un consens. • prescriptivisme: afirmen que el llenguatge ètic ha de justificar quin és el sentit de les prescripcions, els ordres i les exigències morals. els judicis morals no tenen forma imperativa. • descriptivisme: afirmen que el vocabulari ètic és sempre una tria que fem a partir de relacions causa-efecte. el que fa incomprensible l’ètica és l’ús d’un llenguatge mentalista. descriure ja és valorar. l’ètica no és una qüestió d’opinions, sinó que té un correlat fàctic. d’aquesta manera és la racionalitat pràctica la que dóna sentit tant a l’ètica com a la condició humana.
classificació acadèmica de l’ètica? • ètica aplicada (també anomenada ètica pràctica): es planteja la relació de la teoria general (ètica normativa) i del llenguatge ètic (metaètica) amb les necessitats i les circumstàncies de la vida social.planteja el tema de l’”encarnació” de la idea del bé. engloba una àmplia gamma de qüestions: la bioètica; el tema dels drets dels animals; el pacifisme, la desobediència civil i la violència; l’ètica dels negocis; l’ètica del periodisme i de la comunicació; l’ètica de la tecnologia, ètica del disseny, etcètera.
altres classificacions de l’ètica?principals contraposicions • ètica descriptiva versus ètica normativa: • l’ètica descriptiva es limita a fer una descripció dels fets morals, purament factual. Dóna una gran importància al context social de l’acció, a la psicologia… • l’ètica normativa és la que considera que la funció de la moral consisteix a recomanar un tipus o un altre de conducta. tendeix a fer una abstracció del context històric i cultural i, en canvi, es preocupa per l’anàlisi del llenguatge moral.
altres classificacions de l’ètica?principals contraposicions • ètica naturalista versus ètica no naturalista. • les ètiques naturalistes són les que redueixen la moral a allò que desitgen les persones, a allò que proporciona la felicitat. • les ètiques no naturalistes són les que consideren que la moral té un àmbit autònom.
altres classificacions de l’ètica?principals contraposicions • ètiques de la intencióversus ètiques de la responsabilitat • l’ètica de la intenció, de la intencionalitat o de la convicció és absoluta, incondicionada i guiada per principis. es fonamenta en la convicció racional. l’ètica de la convicció no tolera la irracionalitat ètica del món. No té en compte els defectes propis dels homes. • l’ètica de la responsabilitat s’interessa per les conseqüències (previsibles o no) de les accions per les quals s’assumeix la responsabilitat. tendeix a acceptar el mal com a mitjà per a un bon fi, perquè de vegades un objectiu “bo” està vinculat a l’acceptació de mitjans dubtosos o perillosos. el polític no pot ser jutjat per les seves intencions, sinó per la seva responsabilitat. L’ètica de la responsabilitat té en compte els defectes propis dels homes.
ètiques de la responsabilitat • les ètiques de la responsabilitat, especialment de la responsabilitat social, són a la base de les ètiques aplicades i dels codis ètics que tenen per funció preveure i regular les conseqüències dels actes humans. si ens centrem en el món de l’empresa, el principi de responsabilitat ha de guiar els actes dels individus. la responsabilitat avui és responsabilitatglobal, sobretot ecològica.
