3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants

1. 3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants (a) Els inventaris lexicogràfics i els usos socials de la llengua. Visió històrica

2. - Obres per a l’ensenyament del llatí • Fins a la fi del s. XVII gairebé tota la lexicografia catalana està la servei de l’ensenyament del llatí. • La Grammatica proverbiandi (1427)  • El manuscrit 43 de la Biblioteca Pública de Tarragona (XIV) • La Summa artis grammaticae (XV)  • Liber elegantiarum de Joan Esteve(1489- Venècia) • Supera els simples glossaris i les llistes d’equivalències tècnica lexicogràfica. Conté molts valencianismes i hàpaxs (enamigada ‘que té amics/ amants) 

3. - Obres per a l’ensenyament del llatí • Adaptacions de l’obra de Nebrija són, per exemple: • Lexicon llatí-català: • 1507- traductors: Gabriel Busa i Joan Garganter  • 1522- traductors: Joan Morell i Martí Ivarra • 1560-traductors: Antic Roca, Francesc Clusa • el vocabulario del humanista de Juan Lorenzo Palmireno (1569) • Obra destinada a enriquir el lèxic de l’estudiant de llatí.Divideix el llibre en “abecedarios”> peixos, ocells, herbes, monedes, etc.(el vocabulari dels peixos és molt ric i hi ha datacions úniques)

4. - Obres per a l’ensenyament del llatí • El diccionari llatí-català d’Antoni Font. • Basat en un diccionari castellà (Bravo)  • (XVII) • El thesaurus de Pere Torra • També adaptat de Bravo  • (XVII) • El vocabulari llatí-català (XVIII) 

5. Obres per a l'ensenyament de llengües modernes • Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan de Joan Rosembach (1502)  • Dictionario castellano […]. Dicitonaire françois. Dictionari català (1641) • És una mena de manual de conversació amb el vocabulari a tres columnes i unes quantes converses 

6. Diccionaris per a fer rimes (rimaris) • En aquest gènere no hi ha hagut cap tradició en català fins fa poc, i el material lèxic produït amb prou faenes ha estat sotmès a anàlisis filològica. • El Diccionari de rims de Jacme March (1371) • «Per cell qui mana / per nom de dona: manda» • «Per granera / per qui assota / per senyal de castell: scoba» • Torsimany de Lluís d’Averçó (1415) • «amirva: per celh qui alguna cosa amniva o disminueix»

7. Diccionaris per a fer rimes (rimaris) • Elements de poética catalana y diccionari de sa rima de Pau Estorch i Siqués (1805-1870) • Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921) de Fèlix Quer i Cassart • Diccionari de la rima de Francesc Ferrer Pastor (1918) • Diccionari català invers amb informació morfològica, de Joan Mascaró i Joaquim Rafel (1990)

8. Les explicacions de «vocables escurs» • Art amativa de Ramon Llull • Es tradueix un terme lu·lià o pseudo-lul·lià o bé se’n glossa el sentit: • «orgue és instrument, així com los hulls qui són instrument a veure, e la lengua a parlar» • Els vocables escurs d’Ausiàs March • A partir de 1539 les edicions que es fan de l’obra porten un vocabulari del tipus: • «veus per vegades» a vegades també amb la paraula en castellà «setje per siti o por assedio o cerco enderredor»

9. Les explicacions de «vocables escurs» • La Taula de paraules difícils de la Crònica de Jaume I • En l’edició de la Crònica del rei Jaume de 1557 s’hi afegí una Taula. Hi són explicats sobretot termes guerrers caiguts en desuetud: • «brocada, és encontre, o escaramuça» • «torre albarrana, és torre mestra o més principal» • Els mots glossats del Llibre del Consolat de Mar (XIV) • Moltes de les veus explicades són marítimes: • «pèlech ‘alta mar’»

10. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Vocabulari català-castellà de mots antics de Fra Manuel Marià Ribera  • Les instruccions per la ensenyança de minyons de Baldiri Rexach. • Apologia de la llengua materna «per saber parlar, y entendrer la llengua Espanyola, es tenir un Diccionari Espanyol explicat en Cathalà» • «ahullido-udol» • «eriso-és un animal que te la closca vestida de moltas puntas» • El Prontuario orthologi-gráphico trilingüe (1743) Marià Soldevila • Ensenya català, castellà i llatí en l’escola.

11. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament - Carles Ros Amant de la recuperació de la llengua El Breve diccionario valenciano-castellano (1739) El Diccionario valenciano-castellano (1764)  Aquesta obra vol aconseguir que els valencianoparlants aprenguen castellà, però també procurà que els usuaris aprenguessen a conéixer millor llur parlar matern.

12. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Manuel Joaquim Sanelo • És el millor lexicògraf d’aquest segle, però la seua obra no es va conéixer fins el XX: • Silabario De Vocablos Lemosines ó Valencianos  • materials per a un diccionari valencià-castellà  • En aquesta darrera obra dóna l’equivalència castellana a mots del català, normalment de font escrita.

13. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Marc Antoni Orellana • Va agegir uns quants mots mosíl·labs i algunes veus al diccionari de Ros en la seua obra: Valencia antigua y moderna i va publicar sengles catàlegs d’ocells i de peixos.

14. El segle XIX La lexicografia moderna • La nostra lexicografia moderna s’origina, pràcticament del no-res, i, com és lògic, la desorientació i les vacil·lacions li són inseparables: • Els tres territoris no es coneixen • El DRAE és guia universal • La nostra lexicografia fonamentalment pretent afavorir i difondre el castellà • Els castellanismes figuren de manera “natural”

15. El segle XIX La lexicografia moderna • Pere Labèrnia • Diccionari de la llengau catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1839) • Fou el diccionari de més prestigi fins a la publicació del Fabra. La intenció és normativa. • Macroestructura: • Lèxic general i tecnicismes, veus antigues i algun nom propi. • L’ordenació és alfabètica. • Els homònims es presenten sota un sol lema. • Entra barbarimes.

16. El segle XIX La lexicografia moderna • Microestructura: • Redacta en català • Informació de les categories i de femenins • Definicions ben aconseguides • Molta fraseologia i refrants • Abundants variants gràfiqeus i formals (assaig/ ensaig • L’ordenació és alfabètica. • Els homònims es presenten sota un sol lema. • Entra barbarimes.

17. El segle XIX La lexicografia moderna • Lluís Lamarca • Ensanyo de un diccionario valenciano-castellano (1839) • En realitat no és un diccionari sinó una llista bilingüe a partir del terme català. El propòsit és facilitat als valencians que volen parlar o escriure en castellà «la correspondencia de la voz valenciana que se les ocurria»

18. El segle XIX La lexicografia moderna • -Josep Escrig • Diccionario Valenciano-castellano (1871)  • Primer intent de recollir el lèxic general valencià. Escrig es proposa fomentar el coneixement del valencià i l’accés al castellà. • Macroestructura: • lèxic valencià comú • paraules que crea adaptant del castellà (ahog: ahogo) • Microestructura: • - Sense definicions però amb alguna indicació.

19. El segle XIX La lexicografia moderna • Constantí Llombart • Diccionario Valenciano-castellano (1871)  • Reelabora l’obra d’Escrig. Hi afig modismes, materials enciclopèdics…) • Joaquim Martí i Gadea • Diccionario general valenciano-castellano (1891) • Es basa en DRAE. Falta de sistematicitat. Tot i això coneixia molt a fons el valencià.

20. Les arreplegues històriques El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) (1930-1962). Alcover-Moll  El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991) de Joan Coromines (DECat) 

21. La depuració del lèxic • La lexicografia catalana és especial: lluita entre els castellanismes i la puresa. Aquest fet es manifesta de dues maneres: • Les polèmiques • Els tractats de barbarismes

22. El camí de la normalització • La lexicografia catalana s’incorpora tard a la lexicografia moderna, com a conseqüència de la marginació cultural i política de la llengua i la cultura catalanes en els darrers segles. El primer projecte lexicogràfic modern: Institut d’Estudis Catalans: • DGLC (Fabra 1932) • Gran Enciclopèdia Catalana • Castellà-català/ català-castellà • DIEC • el Diccionari del Català contemporani • Diccionari de Freqüències