1 / 15

PROTEGIM EL LITORAL

PROTEGIM EL LITORAL. INTRODUCCIÓ:.

aden
Download Presentation

PROTEGIM EL LITORAL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PROTEGIM EL LITORAL

  2. INTRODUCCIÓ: • Catalunya té una longitud de litoral considerable (580 km), però té una plataforma continental superior relativament estreta que no supera les 194.550 hectàrees i, d’aquestes, només unes 4.080 estan poblades per fanerògames marines (herbassars, alguers o altines). A causa, principalment, de les agressions biològiques, mecàniques i químiques (abocaments, pesca il·legal, ancoratges, fangs, etc.), moltes d’aquestes zones de gran riquesa pateixen una agressió contínua i una minva de la seva biodiversitat biològica. • Per tal d’aturar la destrucció d’aquestes zones de cria i ajudar-ne la restauració, des de l'any 1982 s’emprenen diverses actuacions per protegir la plataforma continental superior. Un dels pilars fonamentals d’aquesta política pesquera és la implantació d’esculls artificials.

  3. Què és un escull artificial • Un escull artificial és un conjunt d’objectes dipositats en el fons del mar que, pel pes i la forma que tenen, i pel lloc on s’instal·len, poden fer funcions similars a les que fa un escull natural. • Tradicionalment, s’havien utilitzat tot tipus d’objectes per fer d’esculls artificials: camions, pneumàtics, cotxes, canonades de ferro, ciment, etc. Durant els anys setanta, en molts llocs de la costa, els pescadors omplien bidons de 200 litres de pedres, ciment i alguns amb travessants de ferro, i els fondejaven a les rodalies dels llocs més preuats. Però aquests tipus d’esculls no formaven volums prou estructurats com per emular els veritables esculls naturals. • Avui dia, a Catalunya, els esculls artificials són grans estructures de formigó de diferents volums i formes reforçades amb barres de ferro.

  4. Composició: mòduls de protecció i mòduls de producció • La utilització d’arts de pesca no permesos en fondàries inferiors a les reglamentàries, és una de les causes principals d’agressió dels caladors costaners de la flota artesanal i de les zones de cria. • Els mòduls de protecció es disposen en barreres submergides a portell. • La finalitat dels mòduls de producció és barrar el pas a les xarxes de les embarcacions d’arrossegament i cèrcol i afavorir les pesqueres artesanats (tremalls, palangres, catúfols, és a dir, arts de pesca molt selectius). Les barres que formen afavoreixen la cria dels peixos, crustacis i mol·luscs que passen els primers dies de vida arran de costa.

  5. mòduls de producció • Les estructures que formen els mòduls de producció simulen veritables biòtops. Les seves superfícies, similars a les del substrat rocós permeten la cria, el creixement i la colonització d’espècies marines. La finalitat d’un escull artificial o biòtop, pel que fa a la gestió pesquera, és la concentració, la reproducció i la regeneració d’espècies d’interès comercial a la zona on s’instal·la. • Les estructures de producció tenen formes aproximadament cúbiques, que mesuren des d’1 m cúbic fins a 15 m cúbics i pesen unes quantes tones. Són de ciment armat i actuen com a grans coladors. Algunes de les cel·les d’aquestes estructures són caus cecs, i algunes altres són foradades.

  6. La finalitat dels Esculls • La finalitat principal dels esculls artificials que s’instal·len al llarg del litoral català és la de potenciar i millorar la pesca artesanal; amb els esculls es generen caladors artificials i es dificulta la utilització d’arts de pesca no permesos dins la franja litoral, com és, per exemple, l’arrossegament amb art de bou· • En algunes zones litorals hi ha corrents marins rics en plàncton· Aquest plàncton és un aliment que nodreix, entre d’altres, els animals marins filtradors, com ara musclos i ostres· Un bon disseny de mòdul de producció és aquell que permet que hi criïn molts animals filtradors d’interès pesquer· Si s’instal·len en llocs amb corrents rics en plàncton, seran molt més productius·

  7. Zones degradades • S’anomenen zones degradades les que han perdut la productivitat pesquera sostenible, i zones regenerades les que han recuperat la productivitat pesquera i poden ser explotables d’una manera sostenible en el temps.

  8. Mòdul de producció • Sobre la superficie rugosa dels mòduls s’hi instal·len molts tipus d’animals i plantes com musclos i ostres, a més d’algues i esponges· Els corrents marins s’encarreguen de fer-los arribar els plànctons necessaris per al creixement i la reproducció· • Els esculls els col·lonitzen tant peixos carnívors com omnívors, ja que hi troben refugi i aliment segur.

  9. Eficàcia dels esculls • A més de restaurar les zones degradades i delimitar comunitats d’alt interès pesquer com la dels alguers, els esculls també serveixen per evitar l’accés de les xarxes de ròssec. Així, es fondegen els mòduls de protecció en punts estratègics per tal de barrar el pas a modalitats no autoritzades i causar greus danys a les xarxes de les embarcacions que no respectin aquestes zones.

  10. Fondeig de l’Escull • Fotografia 1: Operacions d’abalisament durant l’escull artificial de Roses. • Fotografia 2: Els mòduls de protecció són massissos i d’alta resistència. Això permet llençar-los al fons marí des de la superfície sense que es trenquin. • Fotografia 3: Les estructures de producció, més fràgils i amb molts espais buits, s’han de dipositar suament sobre el fons.

  11. Distribució • La configuració típica d’un escull consisteix en una barrera defensiva i uns nuclis de producció. La distribució de la figura és molt similar a l’emprada a l’escull artificial del Port de la Selva: una barrera de protecció i mixtes sobre la isòbata de 50 metres i dos nuclis amb esculls de producció. La configuració de la costa va ser decisiva per tancar totalment la zona.

  12. Els resultats: Algunes Imatges • Fotografia 1: La palmereta (Spirographis spallanzanii), és un políquet fix que s’alimenta de les partícules en suspensió. • Fotografia 2: La Llagosta ( Palinurus elephas) és una de les espècies que sovinteja els esculls. Els alvèols de ciment hi constitueixen un molt bon refugi.

  13. Els resultats: Algunes Imatges més • Fotografia 1: El congre ( Conger conger) érs un típic habitant dels esculls artificials. • Fotografia 2: Les escórpores (Scorpaena sp) es camuflen fàcilment en les esculls.

  14. Els resultats: Seguiment dels Esculls artificials

  15. Fonts d’informació: • Generalitat de Catalunya • Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. • Direcció General de Pesca i Afers Marítims • Edició Els Esculls artificials. Dipòsit legal: B-33.999-2001 • CiU de Palafrugell us vol agrair el vostre interès i les vostres col·laboracions, per petites que siguin, per tal de protegir i salvaguarda totes les especies marítimes que habiten el fons del nostre litoral. • Així dons us animen a forma part d’aquesta campanya que de ben segur ens beneficiarà a la majoria dels catalans. • Gràcies novament. Agraïments:

More Related