Procediments per Geografia Social i Econòmica

1. Procediments per Geografia Social i Econòmica Aquest és un recull de procediments per a l’estudi de la geografia social i econòmica.

2. Un Atlas és una col·lecció de mapes. N’hi ha de molts tipus: Segons l’escala territorial que representi, pot ser Universal o Mundial, continental, nacional, regional, .... Segons el tema cartogràfic, pot ser general (amb tots els aspectes geogràfics), temàtic (quan només representa un assumpte concret: geopolítica, economia, religions,...) El Atlas

3. Projecció cilíndrica. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un cilindre secant o tangent a ella. Els paral·lels i els meridians són perpendiculars. Els meridians són equidistants, per això es deformen en les altes latituds. (Mercator i Perters) Les projeccions cartogràfiques I

4. Mapa Peters (cilíndric)

5. Projecció cònica: Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un con tangent o secant a l’esfera. Els meridians són línies rectes que convergeixen en el pol i els paral·lels, circumferències concèntriques amb el centre d’ell. (Mapa Cònic de Lambert) Les projeccions cartogràfiques II

6. Projecció Zenital: equatorial i polar. Projecció Zenital. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica sobre un pla.Poden ser polars, equatorials o obliqües segons el pla tangent al pol, a un punt sobre l’equador a altre punt qualsevol entre el pol i l’equador. Les projeccions cartogràfiques III

7. Projecció cartogràfica de Fuller Aquesta projecció permet elaborar un mapa en què cap continent es mostra preponderant sobre els altres ja que el punt central es troba a l’Àrtic.

8. Els paral·lels són circumferències perpendiculars als meridians i tenen direcció est-oest. El paral·lel de referència és el Equador (0º). Els meridians són semicircumferències que van de pol a pol i tenen direcció nord-sud. El principal és el meridià de Greenwich o (0º). Les coordenades geogràfiques I

9. La latitud d’un punt és la distància angular que existeix entre l’equador i aquest punt. La latitud va des de 0º (equador) fins a 90ª (pols), i pot ser nord (N) o sud (S). La longitud d’un punt és la distància angular que hi ha entre el meridià 0º (meridià de Greenwich) a 180º (línia internacional de canvi de data) i pot ser est (E) o oest (O). Les coordenades geogràfiques II

10. Elements d’un mapa: L’escala: és la proporció existent entre la dimensió d’un territori en la realitat i la dimensió que li correspon al mapa. N’hi ha de 2 tipus: L’escala numèrica: 1/200.00 L’escala Gràfica: La llegenda: es tracta del títol que té i els símbols utilitzats per representar les dades. Tipus de mapes: Mapes topogràfics: que intenten proporcionar la màxima informació sobre el medi físic: el relleu (amb corbes de nivell), els rius i mars (de color blau),etc. Mapes temàtics: proporcionen informació sobre un aspecte concret: polític (estats, fronteres, ...), físic (relleus, rius,...), humà (població, etc.) Els mapes: elements i tipus

11. Les corbes de nivell uneixen els punts que estan a la mateixa alçada sobre el nivell del mar. Els mapes topogràfics Relleu: corbes de nivell Entitats de població Vies de comunicació: camins, carreteres, línies Fèrries. Límits administratius i Toponímia. Restes històriques Ús agrícola del terreny i Diversitat de la flora.

12. Mapa de coropletes: s’utilitza per representar dades de distinta naturalesa associats a unitats espacials ben definides, com les divisions de tipus administratiu o físic. Mapa d’isopletes: és un mapa que aporta informació quantitativa i reflexa la distribució espacial d’un fenomen mitjançant varietat de colors. Fa servir les isolínies. Els mapes temàtics

13. Mapa amb isopletes que mostra els diferents espais agraris al món

14. Mapa amb coropletes que mostra la descolonització a l’Àfrica

15. Mapa de punts: serveixen per representar dades quantitatives. Per exemple pot ser el mapa de la població d’una regió, de els establiments industrials, etc.. Mapa de fluxos: serveixen per representar aquells aspectes que requereixen de moviment, com les rutes migratòries els corrents marins, exportacions i importacions, etc. Es poden dividir en: Els mapes temàtics

16. Fluxos migratoris a Espanya 1961-1975

17. Mapa de fluxos que mostra el moviment del turisme al món

18. De símbols proporcionals: serveixen per representar la distribució de dades quantitatius de tipus demogràfic o econòmic. Cada símbol del mapa ens ajuda a localitzar la dada en un punt i dóna la informació relativa a la quantitat en aquell punt. Cartogrames: és tracta d’un esquema de la superfície que modela la seva grandària en funció del valor estadístic que representa. Els mapes temàtics

19. Cartograma: població al món

20. Els plànols urbans: serveixen per representar la morfologia d’una ciutat. En ells podem trobar: La ciutat des de l’aire, on es veu el traçat dels carrers i les illes. Assenyala els llocs d’interès allà on es troben. Apareixen els topònims de carrers, barris i llocs singulars. Acostumen a tenir una quadrícula de referència. La llegenda explica com es fa servir el plànol a través de colors, símbols o números. Amb l’ajuda dels punts cardinals sabem en quina direcció em d’anar. Tipus de plànols urbans: Irregular Ortogonal Radiocènctric Linial Els plànols urbans

21. Passes per analitzar un paisatge: Observació: veure si és tracta d’un paisatge natural o transformat. Descripció: Es deu identificar i classificar els elements naturals i humans, així com les relacions que s’estableixen entren ells. Després es descriurà la perspectiva (oblíqua, vertical), els diferents plans (primer, horitzó,...), els colors predominants (que ajudaran a esbrinar quin és el clima del lloc), les formes ( del relleu) i la identificació de les unitats paisatgístiques (la plana, la muntanya) Anàlisi: explicar el procés de formació natural i el seu desenvolupament històric. Interpretació: comprendre com es gestiona i planifica el paisatge a l’actualitat. Com descriure un paisatge?

22. Paisatge agrari de Camps oberts o Openfields. Formats per parcel·les sense cerques, diferenciades pel tipus de cultiu. Paisatge agrari de Camps tancats o Bocage o enclousure. Formats per bardisses vives, murs, pedra, etc. Com descriure un paisatge?

23. Tipus de gràfics: Gràfic lineal Gràfic sectorial Gràfic de barres Els gràfics: són tècniques de representació que relaciona conceptes amb variables numèriques. Aquests gràfics poden representar: Dades que mantinguin continuïtat Dades que il·lustren tendències. Com interpretar un gràfic?

24. El gràfic lineal: representen dades que mantenen una continuïtat i dels que es pot deduir un desenvolupament. Per crear-lo fem servir un eix de coordenades cartesianes: Eix d’abscisses (X o horitzontal), s’acostuma a posar una variable temporal. Eix d’ordenades (Y o vertical), s’acostuma a posar els valors de la variable representada. Interpretar un gràfic lineal: Llegir sempre el títol per conèixer el tema que representa. Comprovar les unitats emprades, les escales i la naturalesa de les dades. Observar les variables màximes i mínimes per deduir una tendència general en el procés evolutiu. Analitzar el conjunt de les variacions de les diferents variables. Fer un breu comentari tenint en compte el context històric i geogràfic, i explicar les causes i els efectes de les dades aportades. Els gràfics lineals

25. Tema Evolución de los incidentes Evolució Ordenades Abscisses Anàlisi On?, Quan?, Perquè?

26. Els gràfics sectorials El gràfic sectorial: que representen percentatges o proporcions, i són molt útils per fer comparatives. Per crear-lo hem de dividir un cercle que mostri: • A cada sector una porció de l’arc de la circumferència proporcional al seu valor. (360º = 100%) • Dibuixarem, amb l’ajuda d’un transportador d’angles cadascun dels sectors. • Finalment pintarem cada sector amb un color.

27. Els gràfics sectorials: comparativa Comparativa dels resultats Electorals durant la Transició Espanyola.

28. Els gràfics de barres El gràfic de barres: que representen el valor d’una variable mitjançant barres o rectangles paral·lels dintre d’un eix de coordenades. El que es compara és l’alçada de les diferents barres. S’ha de tenir en compte a l’hora de fer un gràfic de barres: • Les barres poden estar col·locats de manera horitzontal o vertical. • Totes les barres estan separades a la mateixa distància i tenen sempre la mateixa amplada, encara que la seva alçada és proporcional al seu valor. • Les barres poden ésser de mateix o de diferent color, o inclús amb un símbol.

29. Gràfics de barres compostos Gràfic de barres horitzontal Llegenda

30. El climograma: és un gràfic que representa les temperatures mitjanes i les precipitacions totals que s’han produït en un lloc durant els dotze mesos de l’any. Al gràfic, s’acostuma a representar les temperatures amb una línea i les precipitacions amb barres. Reparar en l’existència de contrastos significatius entre el mes més fred i el més càlid (AT –Amplitud Tèrmica. Reparar en la distribució de les pluges, si ho fan de manera regular durant tot l’any, o si es concentren en uns mesos determinats. Com analitzar un climograma? Anàlisi

32. Els índexs estadístics: són indicadors que relacionen dos o més variables, expressades sota una raó matemàtica. De fet, el que busca un índex estadístic és reduir grans quantitats de dades en d’altres més manejables amb la fi d’obtenir mesures més útils i precises. Comentar un índex estadístic: Presentació: Primer ens em de fixar el el títol, les dates, la naturalesa de les dades, el significat dels valors numèrics, la unitat emprada i la font de les dades. Anàlisi: desxifrar la tendència general, a partir de les dades màximes i mínimes, o reparar en qualsevol comportament particular en algun moment donat. Comentari: s’ha de relacionar l’anàlisi de l’índex amb el context històric; indagar sobre les causes i conseqüències del fenomen, i explicar la seva importància. Els índexs estadístics

33. Els índexs estadístics

34. La piràmide de població: és un gràfic que representa l’estructura de la població per edats i per sexes. Consisteix en la representació d’una distribució en forma d’un doble eix de coordenades (vertical) on es situa l’edat, i d’altre d’ordenades (horitzontal) on es situen els efectius de població. Hi ha un eix per cada sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta. La piràmide de població

35. Mèxic Piràmide Expansiva Viladecans Piràmide constrictiva

36. Els mapes polítics: mostren la divisió d’un territori en unitats políticodministratives: Estats, Comunitats autònomes, regions, províncies, municipis, vegueries, comarques, etc. De cadascuna d’aquestes unitats s’ha d’analitzar: La seva situació: si te sortida al mar o no. La seva grandària. La seva forma: que pot ser allargada en sentit dels meridians o dels paral·lels. La seva capital: si en té una o més. I aquesta acostuma a indicar-se amb un punt. Com analitzar un mapa polític?

37. Els coremes: són representacions molt esquemàtiques que conformen un espai i de les relacions que s’estableixen en ells. La coremàtica (ciència que l’estudia) es serveix d’imatges, símbols i regles molt bàsiques. Per exemple, cercles, quadrats i fletxes. Els coremes ajuden a raonar l’espai, i qualsevol territori es pot representar amb coremes. Els coremes

38. Mapa de França i les seves principals metròpolis regionals

39. Mapa d’Espanya i les seves principals metròpolis regionals