Onno De Jong Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands O.dejong@phys.uu.nl

1. Com donar més significat a la química: condicions per a un ensenyament profitós basat en els contextos Onno De Jong Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands O.dejong@phys.uu.nl Onno De Jong

2. Guió de la presentació • L’evolució dels contextos en l’ensenyament de la química. • La utilització del context: idees i dades. • Com connectar els contextos amb els conceptes. • Conclusions sobre l’ensenyament de la química basat en els contextos. Onno De Jong

3. Problemes recurrents en l’ensenyament de la química (dels últims 50 anys) • El currículum està sobrecarregat. • Els temes estan lluny dels interessos dels estudiants, dels problemes de la societat i de la ciència moderna. • Moltes vegades es considera que els alumnes són consumidors de coneixement passius. • Sovint els professors/es ensenyen de la mateixa manera que els han ensenyat. Onno De Jong

4. Reforma en l’ensenyament de la química ( 1960) Causes • Insatisfacció amb el currículum vigent. • Responsabilitats polítiques: Guerra freda – impacte del llançament de l’Sputnik (1957). Reacció Reforma del currículum a gran escala (exemples: Chemstudy, CBA, Nuffield Chemistry) • Centrats en la comprensió de conceptes (llibres de dades). • Centrats en habilitats procedimentals bàsiques (treball de laboratori). • Formació del professorat (guies didàctiques per al professorat). Onno De Jong

5. Reforma de l’ensenyament de la química ( 1960) Resultats Molts fracassos . . . . . . • Queixes dels estudiants: “la química és difícil”. • Poques aplicacions del coneixement químic. • Els treballs pràctics semblen receptes de cuina. • Disminució del nombre d’alumnes en el 1r any dels estudis de química. • Els professors/es no llegeixen les guies didàctiques per al professorat. Onno De Jong

6. Reforma de l’ensenyament de la química ( 1980) Causes • Fracassos de la reforma del 1960 • Responsabilitats polítiques: Informe dels Estats Units “Una Nació en perill” (1983) Reacció Reforma del currículum a petita escala (exemples: ChemCom, química Salters) • Centrats en la comprensió dels conceptes en context. • Centrats en habilitats de recerca. • Ús dels multimèdia (TIC). • Formació del professorat (tallers). Onno De Jong

7. Reforma de l’ensenyament de la química ( 1980) Resultats Molts fracassos . . . . . . • Les relacions entre el currículum, la química, la societat i els estudiants són problemàtiques. • Poca integració entre treball pràctic i teoria. • Les aplicacions informàtiques són atractives però poc profitoses. • Disminució del nombre d’alumnes en el 1r any dels estudis de química. • Els professors/es no utilitzen els resultats dels tallers de formació. Onno De Jong

8. Reforma de l’ensenyament de la química ( 2000) Nous projectes curriculars de química (exemples: CiC, Salters Adv. Chem., New Chem.) Tendències • Augmentar la relació entre conceptes i contextos. • Augmentar la relació entre treball pràctic (TIC) i teoria. • Tallers per al professorat integrats dins la seva pràctica educativa. Fracassos: ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? Onno De Jong

9. Contextos • Els contextos es poden definir de diverses formes (= concepte “contenidor”). • Els contextos és poden utilitzar de moltes formes diferents. • La valoració de l’ús dels contextos és molt variada. Onno De Jong

10. Quins contextos? Utilitza contextos ! Onno De Jong

11. Les vostres idees sobre els contextos ► Qüestió 1 Com utilitzaríeu els contextos en l’ensenyament de la química? ► Qüestió 2 Quins creieu que són els aspectes positius d’utilitzar contextos? ► Qüestió 3 Quins creieu que són els aspectes negatius d’utilitzar contextos? Si us plau, discutiu amb el professor/a del vostre costat i escriviu les respostes Onno De Jong

12. Orígens dels contextos De l’àmbit social i/o personal De l’àmbit professional i/o d’actualitat Onno De Jong

13. Ús dels contextos Abans de la teoria: orientació & motivació Després de la teoria: il·lustracions & aplicacions Onno De Jong

14. Algunes idees sobre els avantatges de l’ús dels contextos • Els contextos porten la vida diària a les classes de química. • Els contextos augmenten la motivació per aprendre química. • Els contextos faciliten l’aprenentatge de la química. • Els contextos són menys abstractes que molts conceptes químics. Onno De Jong

15. Algunes idees sobre els inconvenients de l’ús dels contextos • Els contextos no són gaire rellevants per als alumnes. • Els contextos poden confondre els alumnes. (exemple: significat a la vida quotidiana < -- > significat químic) • Els contextos són massa complexos i distreuen l’atenció dels conceptes de química. • L’ensenyament de la química en context requereix més temps. Onno De Jong

16. Dades de la utilització de contextos (Bennett, Hogarth & Lubben, 2003) L’anàlisi de 66 estudis d’ensenyament de les ciències de secundària, basat en els contextos, posa de manifest: • Motiva els alumnes en les seves classes de ciències. • Actitud més positiva envers la ciència. • Resultats d’aprenentatge comparables amb els resultats de cursos convencionals. • Aprenentatges addicionals ? Onno De Jong

17. Com potenciar la relació entre els contextos i els conceptes? Onno De Jong

18. 3 1 2 Unitat basadaen els contextos Context comple- mentari Context introductori Contigut químic Caracte-rístiques Afavoreix ‘necessitat d’aplicar’ Afavoreix ‘necessitat d’aprendre’ Contingut del llibre de text reestructurat Model general d’una unitat basada en els contextos Onno De Jong

19. Unitat amb contextos de l’àmbit social/personal(Stolk, Bulte, De Jong, & Pilot, 2005) 3 1 2 Unitatbasadaen els contextos Absorció de mate- rialsen aigua Absorció d’aigua d’un bolquer Química orgànica Caracte-rístiques Hipòtesis propietats - estructura Com es produeix? Ordre del llibre de text invertit: dels polímers als monòmers (Nivell 10 – 11 / 4 setmanes/ la unitat ha d’encaixar en el currículum vigent) Onno De Jong

20. Unitat amb contextos de l’àmbit professional / d’actualitat (Van Aalsvoort, 2004) 3 1 2 Unitatbasadaen els contextos Paper de l’enginyer químic aigua consum humà Paper de l’analista químic: tractament potabilització; Control de qualitat Química analítica Caracte-rístiques Aigua potable a partir de l’aigua del mar Com obtenir-la? (Grau 9 / 4 setmanes / la unitat ha d’encaixar en el currículum vigent) Onno De Jong

21. Condicions per a un ensenyament profitós de la química basat en els contextos Ensenyament • Escollir contextos introductoris que realment despertin en els alumnes la necessitat de saber. • Després del context introductori: reformular les preguntes i hipòtesis dels estudiants. • Reestructurar el contingut dels llibres de text perquè encaixi millor amb els contextos. • Escollir contextos complementaris o de seguiment que realment despertin en els alumnes la necessitat d’aplicar els seus coneixements. Onno De Jong

22. Condicions per a un ensenyament profitós de la química basat en els contextos Canvis en el currículum • Seleccionar els conceptes bàsics de química que es poden relacionar amb els contextos més significatius (reduir la sobrecàrrega del currículum). • Donar als contextos un paper més rellevant (contextos com a continguts). • Reestructurar l’ordre habitual d’introduir els conceptes químics (de general a específic). Onno De Jong

23. Condicions per a un ensenyament profitós de la química basat en els contextos Formació del professorat • Integrar els cursos per als professors amb el treball a l’aula basat en els contextos. • Donar als professors oportunitats d’adaptar documents provisionals d’unitats basades en els contextos per a utilitzar-los en les seves classes (co-propietat). • Orientar als professors per resoldre les dificultats dels alumnes en connectar o relacionar els contextos amb els conceptes. Onno De Jong

24. BIBLIOGRAFIA • Bennett, J., Hogarth, S., & Lubben, F. (2003). A systematic review of the effects of context-based and STS approaches in the teaching of sec. science. In: Research Evidence in Education Library. London: EPPI-Centre. • Bulte, A., Westbroek, W., De Jong, O., & Pilot, A. (2006). A research approach to designing chemistry education using authentic practices as contexts. International Journal of Science Education, 28, 1063-1086. • Stolk, M., Bulte, A., De Jong, O., & Pilot, A. (2005). Teaching concepts in contexts. In K. Th. Boersma, M. Goedhart, O. de Jong, H. Eijkelhof (Eds.). Research and the Quality of Science Education (pp. 169-180). Dordrecht: Springer. • Van Aalsvoort, J. (2004). Activity theory as a tool to address the problem of chemistry’s lack of relevance in secondary school chemical education. International Journal of Science Education, 26, 1635-1651. Onno De Jong